Circular Breda-Santa Anna-Sant Llop-Collet Can Julià-Riera Gualba-GR83/1-Moli del Bosc-Font Pintoresca-Monestir Sant Salvador

Aparcament

Inici i final de la ruta

Seguim cap a l'esquerra

Carrer del Vent

Plaça del Doctor Rovira i Benet

Seguim cap a la dreta

Font del Novè Centenari

La font de la plaça del Dr. Rovira, actualment Font del Novè Centenari, ha tingut tres formes diferents al llarg de la història. Una primera quan es va inaugurar el 1917, i una segona quan es va reformar l'any 1927. Per commemorar els nou segles de la consagració del Monestir de Sant Salvador, l'any 1968 és quan se li dóna la forma actual. La font sempre ha estat al mateix lloc, a la cantonada sud-oest de la plaça. La primitiva font era un senzill droc del que emanava aigua. Al 1927 l'obra va ser millorada amb unes pilastres laterals i coberta amb un frontis neoclàssic amb ceràmica acolorida coronat per dos grans gerros ceràmics.

Girem a l'esquerra

Carrer de Sant Josep

Girem a la dreta

Carrer de les Colomines

Carretera d'Arbúcies GI-552

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Carrer de Sant Francesc

Girem a la dreta

Avinguda de Catalunya

Girem a la dreta

Vista panoràmica del nucli de Breda

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a l'esquerra

Ermita de Santa Anna

Santa Anna de Breda és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici és de planta rectangular amb una única nau, i un absis semicircular amb una fornícula a l'interior, que externament presenta una estructura poligonal. Adossada a l'ermita, hi ha la sagristia, de planta quadrangular. A la façana de l'ermita, hi ha la porta d'entrada just al centre, en arc rebaixat format per dovelles de pedra, i flanquejada per dues petites finestres rectangulars, amb la llindra, brancals i ampit de pedra, protegides per una reixa de ferro forjat. Al costat de la porta d'entrada també hi ha dos bancs de pedra adossats al mur de la façana.[ Just sobre la porta d'entrada, un ull de bou que il·lumina l'interior, i sobre aquest una altra petita obertura també circular). La façana està coronada per un frontó corbat característic d'època barroca, i un campanar d'espedanya. A l'interior de la capella, a la zona del presbiteri, un altar; i al mur de l'absis, una fornícula amb una imatge de Santa Anna a la que s'hi arriba a través d'una escala doble de fusta. La coberta de l'edifici està formada per tres trams de volta d'aresta, separats per arcs faixons de mig punt que arranquen de la línia d'imposta. Adossat al costat nord, la sagristia, de planta quadrangular, amb dues finestres amb l'ampit, llinda i brancals de pedra. A la llinda de la finestra superior, més petita, hi ha inscrita la data 1862, any en què segurament es va construir la sagristia. El document més antic on se cita l'ermita de Santa Anna és del 1624 tot i que l'actual edifici és fruit d'una reforma dels anys 1785- 1799. La sagristia s'hauria fet posteriorment, vers el 1862 com indica la inscripció que hi ha ala llinda d'una finestra. La imatge de la santa és del 1942, ja que el 1936 cremaren l'anterior juntament amb quatre pintures. El campanar va ser refet després de la Guerra Civil gràcies a la família Montells. Entre el 1981 i el 1990 s'hi van fer diverses tasques de restauració. Històricament, abans de la crema de imatge el 1936, cada 26 de Juliol s'hi celebrava Santa Anna i un aplec de sardanes amb la efígie de la santa. Cada 11 de setembre es celebra la Diada Nacional de XCatalunya fent un canvi de senyera a les 12 de la nit.

Turó de Santa Anna

Damunt d'un preat turó,
sense límits d'horitzó,
els fills de Breda han volgut
arborar dues senyeres,
curulles de contingut
i companyes de tresqueres.
Una és gresol de la fe
que els il·lumina el seu ser
i els deixonda amb la campana.
És l'ermita de Santa Anna.
L'altra simbolitza el poble.
És l'ensenya catalana
que els uneix, els agermana
i els sadolla d'hàlit noble.

Joan Garnatxe, juliol de 1996

Font de Santa Anna

És una construcció troncopiramidal amb el gran pedró sobre el broc original. Les lletres amb el nom estan cisellades amb data de 1882 a dalt i 1985 a baix(darrera actuació). El conjunt està a peu de camí, en una agradable zona verda amb alzines i suredes i una taula rodona amb bancs de pedra que l'acompanyen per fer una de les tradicionals fontades.

Camí de Santa Anna

Carretera d'Arbúcies GI-552

Creuem la carretera i continuem recte per Carrer de Barcelona

Font del Carrer Barcelona

Reconstruïda per l'Associació de Veïns Vilatans de Breda el 1992, amb l'assessorament artístic de Maria Teresa Mas i Pietro Scremin i la participació de Gegants i Grallers de la Batllòria. Sobre el sortidor hi ha una representació dels quatre elements constituents fonamentals: el foc purificador que impulsa l'energia i la força; l'aire invisible que augmenta els somnis i els anhels; la terra sòlida que estimula els costums i les tradicions; i l'aigua refrescant que propulsa canvis i transformacions. El conjunt està emmarcat en obra a sardinell i un fris al·legòric amb estris ceràmics, signat pel ceramista Ramon Samon.

Girem a l'esquerra

Carrer del Raval Salvà

Seguim cap a l'esquerra

Avinguda de Can Guilleumes

Pont de Can Guilleumes

Sobre la Riera de Breda

Seguim per la dreta

Carrer de la Tramuntana

Seguim cap a la dreta

Carrer del Garbí

Seguim cap a la dreta

Camí de Sant Llop

Dipòsit d'aigües de Riells

Seguim cap a la dreta

Cementiri de Sant Llop

Situat al costat de l'Església de Sant Llop, és el Cementiri Municipal de Riells i Viabrea.

Església de Sant Llop de Viabrea

El vescomtat de Cabrera, en l'àmbit religiós, estava format per diverses parròquies amb les seves respectives esglésies i ermites, que oferien els serveis religiosos a la societat. Així mateix,s'hi fundaren diversos monestirs de diferents ordes religiosos. Sant Llop de Viabrea és una petita ermita d'origen romànic amb la façana principal orientada a ponent, precedida per un pati tancat al qual s'hi accedeix per unes escales, i un portal d'entrada refet el 1606. A sobre hi ha una capelleta i, més amunt, un ull de bou. El conjunt està coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls d'arc de mig punt. És una construcció de nau rectangular que podria datar dels segles X o XI, capçada per la part de llevant per un absis semicircular, molt irregular, A l'interior trobem la nau coberta amb volta de canó de rajols probablement del segle XVII. Originalment, aquesta església s'anomenava Sant Esteve de Sabruguera, però a inicis del segle XVI s'hi va afegir un altar dedicat a Sant Llop, i, en pocs anys, va passar a ser-ne el titular.L'església podria datar dels segles X o XI i, l'any 1246, la trobem documentada en una butlla del Papa Inocenci IV a favor del monestir de Breda. Aquesta parròquia rural, que ja en l'època medieval formava part del vescomtat de Cabrera (dins del terme del Castell de Montsoriu i de la batllia de Ca n'Orri), entre els segles XVI i XVIII va esdevenir sufragània de la parròquia de Riells. L'edifici i els seus béns mobles van patir destrosses durant la Guerra Civil de 1936 a 1939 i la seva última restauració fou efectuada l'any 1982.

Parc de Sant Llop

Font de l'Ermita de Sant Llop

Camí de la Carena de Sant Llop

Girem a l'esquerra

Seguim per l'esquerra

Camí de Pelló

Bosc de les Agudes

Girem a la dreta

Deixem la pista ampla i continuem pel corriol

Girem a la dreta

Tornem a la pista, el Camí de Can Pelló

Serra de Can Pelló

Blocs de pedra gegants

Blocs de pedra gegants

Blocs de pedra gegants

Collet de Can Julià

Seguim cap a la dreta

Camí de Can Tordera

Tanca metàl·lica

Gual sobre la Riera de Gualba

Girem a l'esquerra

Feixes de Can Tordera

Riera de Gualba

Confluència del Torrent de les Nogueretes i el Sot de Ca n'Amat on la Riera de Gualba pren el seu nom. Des d'aqui, retrocedim un tram de camí fins passar el Gual de la Riera i remuntar el Camí de Can Corbera.

Seguim cap a l'esquerra

Sender GR-83-1

Seguim cap a l'esquerra

Sender GR-83-1

Seguim cap a l'esquerra

Sender GR-83-1

Continuem recte

Sender GR-83-1

Seguim cap a l'esquerra

Els tres pins de Can Bosc

Girem a l'esquerra

Sender GR-83-1

Molí d'en Bosc

El Molí d'en Bosch és un molí fariner, situat als afores del nucli urbà de Breda, al costat de la Riera de Breda, ja al terme municipal de Riells i Viabrea, i inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici, en desús i en avançat estat de degradació (no té teulada, cosa que comporta una degradació de l'edifici), presenta una estructura en forma de L, i consta de planta baixa i pis. Totes les obertures, tant les portes de la planta baixa com les finestres del pis, són en arc de llinda, excepte el portal de la planta baixa que es troba just al costat de l'angle de l'estructura en forma de L. Algunes de les obertures estan protegides per reixes de ferro forjat. i algunes, quan l'edifici es va abandonar, van ser tapades amb maons. Les façanes de l'edifici, estan arrebossades, tot i que la deixadesa de l'edifici deixa veure els brancals i les llindes d'algunes obertures, que estan fetes de maons disposats en sardinell. A la part posterior del molí, hi ha la impressionant bassa, feta de maons. L'aigua hi arribava a través d'un rec que recollia l'aigua de la Riera de Breda, i entrava a l'interior del molí a través de dues obertures en arc de mig punt. Al davant del molí, hi ha una petita construcció també sense teulada i en procés de degradació, amb les obertures en arc de llinda. El Molí d'en Bosch apareix documentat al Registre de planejament urbanístic de Catalunya[2]

Pont de la Pintoresca

Sobre la Riera de Gualba

Trencall

A l'esquerra cap ala Font de la Pintoresca. Després tornem a aquest punt i continuem cap al que ara és la nostra dreta.

Font de la Pintoresca

La Font de la Pintoresca o Font del Molí gairebé es pot dir que és la preferida pels bredencs i un lloc històric de fontades i esbarjo. Situada a tocar de la riera de Breda, l’actual font data de 1912 però anteriorment hi havia hagut un altre brollador, uns pocs metres més amunt, que estava datat de l’any 1884. KLes ruïnes del Molí d'en Bosc, l'encant de la riera, la fragilitat del pont de fusta que la travessa i el traçat del corriol que hi accedeix converteixen tot l'entorn en un espai ben "pintoresc", que justifica el nom de la font. Antigament, la font era un lloc predilecte per als vilatans de Breda com zona de passeig, tant per la seva ombra entre els pollancres i verns, com per la claredat i frescor de les seves aigües. Al gran pedró s'hi podia llegir aquest poema:
D'aquesta font cristallina
beuen mentre tinguis sed
però respecta l'armonia
del banc, la taula i el vert.

Forn de la Pintoresca

Seguim cap a l'esquerra

Seguim per la dreta

Mas en ruïnes

Camí de la riera

Seguim cap a l'esquerra

Camí de la riera

Cadenat

Girem a la dreta

Alzina Gran de Ca n'Erola

Camí de Ca n'Erola

Girem a l'esquerra

Seguim per Carrer de Josep Aragay

Continuem recte

Seguim per carrer de l'Església

Plaça de la Bassa del Molí

Plaça de la Vila

Seguim cap a l'esquerra

Església de Santa Maria de Breda

L'església de Santa Maria de Breda va ser la primera seu parroquial de la vila. La referència documental més antiga que en demostra l'existència correspon a l'acta de fundació del monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, datada l'any 1038. L'any 1835, a partir de la Llei de Desamortització i la marxa dels monjos benedictins, la seu parroquial es traslladà a la gran església del monestir abandonat. Aleshores, la part davantera de l'antiga església de Santa Maria es convertí en la Casa de la Vil i la resta, primerament en les escoles públiques i, més endavant, en escola de nenes, magatzem, jutjat i entitat bancària. Actualment, l'edifici acull l'Ajuntament i el Museu Josep Aragay, i conserva restes de pintures romàniques a l'absis.

Girem a la dreta

Seguim per Carrer dels Capellans

Girem a la dreta

Plaça del Convent

Font de la Plaça del Convent

Hi ha dues fonts que s'obren a Breda amb l'arribada el 1917 de l'aigua corrent al municipi. Una d'elles és la de la Plaça del Dr. Rovira i l'altra és la de la Plça del Convent, tot i que abans ja hi havia el pou en aquest darrer emplaçament que feia el mateix ús. Es tracta d'un senzill polsador encastat a la paret d'un prisma de base octogonal. Sota el polsador una vella pica de pedra rectangular recull l'aigua sobrant fins al drenatge. Tot el conjunt de font i pou fou restaurat amb senzillesa a la tardor de 2016, refent la cúpula que cobria el pou, i arrebossant de nou l'obra, amb acabat pintat en color terrós.

Església de Sant Salvador de Breda

Part posterior

Seguim sota l'arcada

Claustre del Monestir de Sant Salvador de Breda

Plaça de l'Abadia

Església de Sant Salvador de Breda

El Vescomtat de Cabrera era una senyoria feudal molt important que formava part dels territoris de la Corona catalanoaragonesa. S'estenia des de les boscoses muntanyes del Montseny, les Guilleries i el Collsacabra fins a la mar Mediterrània, amb el centre situat a l'actual comarca de La Selva. Els seus senyors van tenir vides dignes de novel·la cavalleresca, com és el cas del vescomte Bernat II de Cabrera, que al segle XIV va arribar a ser el principal conseller i mirall del rei Pere el Ceremoniós, i va transformar el Castell de Montsoriu, "cap i casal" de la nissaga, en un palau gòtic inexpugnable. En l'àmbit de la fe, el vescomtat estava format per diverses parròquies, amb les seves esglésies i ermites, que oferien els serveis religiosos a la societat. Així mateix, s'hi van establir diversos monestirs de diferents ordes. El més important va ser el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat pels vescomtes Ermessenda de Montsoriu et Guerau de Cabrera l'any 1038. El vescomtat de Cabrera tingué altres personatges destacats, com el notari d'Hostalric Pere de Santantoni o el cosmògraf i mercader Jaume Ferrer de Blanes, que participà en el repartiment del món del Tractat de Tordesillas l'any 1494. Avui dia encara podem admirar diversos llocs i monuments que ens traslladen a l'època del vescomtat i els seus protagonistes: castells altius, ermites solitàries, muralles protectores, monestirs silents, torres a l'aguait, ... Tot un llegat patrimonial que ens permet viatjar a l'edat mitjana, a la vegada que gaudim de les nombroses activitats i serveis dels nostres dies.

Plaça de l'Església

Monument a Mn. Pere Ribot i Serra, sacerdot i poeta.

Seguim cap a l'esquerra

Travessem la plaça

Plaça de Lluís Companys

Girem a l'esquerra