Circular Cadaqués per Sa Perafita

Font de la Dóna Morta - Panoràmica Cap Norfeu

Puig de Sa Cruïlla - Badia de Cadaqués

Corral d'en Quirc

Panoràmica Cadaqués

Cova de Capellans - Sa Rocassa

Platja de Sa Sabolla

Far de Cala Nans

El far de Calanans fou projectat, com d'altres, en temps d'Isabel II, en regular el pla general d'enllumenament de costes i ports de l'estat, l'any 1847. Tanmateix, no es construí fins anys més tard i fou inaugurat el 1864. La construcció fou atribuïda a l'enginyer J.M.Faquinetto, autor del far de Cap de Creus. És situat a 42º 16'10 de lat. N.i 9º 20'30 de lg.E. Inicialment era considerat de sisè ordre, el seu senyal era llum fixa amb un abast de 10 milles i amb un alçat de focus de 35,50 m sobre el mar i 7,30 m sobre terreny. El feia funcionar un torrer.[ L'any 1904 hi hagué un pla de reforma que no s'arribà a realitzar. L'any 1926 fou modernitzat i passà a ser considerat de tercer ordre. Hom substituí la llanterna prismàtica de llum fixa per una de circular d 1,80 m de diàmetre amb mecanisme giratori que produïa grups de tres ocultacions (dues llums curtes seguides d'una de llarga), cada 15 segons, amb el mateix abast. Des dels anys 60 el far és automàtic i no hi ha personal adscrit, els farers de Cap Creus són els encarregats del seu manteniment. Actualment el far de Calanans és objecte de renovació, hom restaurarà l'edifici. G.Rahola iJ.Rahola (op.cit) expliquen que "la plaça de torrer del far de Calanans era envejada pels farolers(sic)del cos de l'estat i s'ocupava pels torrers més vells o més antics d'aquell cos administratiu, que la prenien com una jubilació anticipada. "I afegeixen en nota: "durant tota la nostra joventut, era torrer del Mar de cala Nans, el cadaquesens del cos de farolers, en Sebastià Alfaras, que vivia amb la seva família al susdit far, Segons el periòdic cadaquessenc "So Ixent" núm 154 de 16 de novembre del 1929, que dona la nova del'obit del susdit torrer, aquest prestà servei al far de cala Nans, durant 44 anys En realitat, darrere d'ell hi visqueren encara els torrers Hija del i Obregón." (pàgs. 484-485). En caure l'activitat marítima i comercial del port de Cadaqués, al primer terç del segle xx, aquest fanal va perdre el seu valor estratègic i va ser relegat a un cert abandonament. L'any 1982, atès el seu estat ruïnós, es va voler enderrocar i substituir per un altre de nou. L'oposició dels veïns de Cadaqués ho va impedir.

Es Llaner Petit

Casa Costa

Tipus Edifici residencial Període 1911-1929 Estil Modernisme Situació Carrer Doctor Bartomeus, 38 Edifici d'aire casteller on hi destaca la torre-mirador poligonal amb el seu original coronament. La façana s'estructura en cinc cossos de cornisa oval, ritmats amb pilastres a mode de merlets.

Llaner Gros - Sa platgeta - Punta del Fosso

Port d'Alguer - Punta des Baluard

Carretera de l'Aigua - Riera Sant Vicenç

Camí de la Llobatera

Restes del Mas de la Llobatera i Riera

El mas de la Llobatera es troba als peus del vessant occidental del puig Pení, al fons d’una vall estreta a la que s’hi accedeix per un camí que surt de vora el mas Romanyach. La masia té diverses fases constructives al voltant d’una part que sembla la més antiga. El conjunt tenia dues alçades i és de planta rectangular. Actualment no en queda res de la coberta. La façana principal dóna a sud-oest i conserva dues portes i un arc de mig punt. A les parets d’aquest edifici encara s’hi conserven els arrencaments de volta, tant del primer com del segon pis. A tocar del mas es conserva part d’un passadís cobert amb lloses de pissarra planeres delimitat per parets de pedra seca, una de les quals és la que tanca l’era de la masia. Aquest espai està situat a la part alta, a ponent de l’edifici, i està delimitat per lloses planeres arrenglerades. Una paret de feixa fa la funció de mur de contenció de la terrassa artificial. A les dependències de la banda de tramuntana hi ha les restes d’un forn. Pels voltants del mas s’hi conserven diferents estructures que conformarien les diferents àrees de treball com ara el corral, els estables, etc. Actualment es troba deshabitada.

Pla de les Taules i panoràmiques al Mar d'Amunt i Canigou

Riera de Romanyac

Mas Romanyac - Mas Frigoles

Situat a la capçalera de la riera del Romanyac, al planell localitzat entre el puig de l'Àliga i el puig del Pení. Des de la carretera de Roses a Cadaqués després del quilòmetre 8, agafar a la dreta la GI-620, que va en direcció a la base militar del Pení. A uns 2500 metres trobarem un camí de terra situat a mà esquerra, que condueix a l'edifici. Masia formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta en forma de L. L'edifici principal està ubicat a la part est del conjunt, amb la façana principal orientada al sud. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, distribuït en dues pisos d'alçada, amb la teulada a dues vessants de teula sobre els murs més llargs. Destaca la porta d'accés, amb un arc de descàrrega bastit amb còdols de pedra disposats a sardinell, i una finestra tapiada amb llinda monolítica, sobre la qual hi ha un encaix. La resta de finestres són de mida petita i d'obertura rectangular. La façana orientada a l'est presenta una porta rectangular emmarcada amb còdols de pedra disposats a sardinell i una finestra amb llinda monolítica i ampit de pissarra. Tot l'extrem sud-est d'aquest edifici fou probablement refet després d'enrunar-se. De l'interior destaca un sala coberta amb volta de canó de pedra morterada. Per la part sud-oest hi foren afegits dos cossos adossats en perpendicular, amb les cobertes a una sola vessant de teula a diferent nivell. Aquests espais estaven destinats a quadres i pallises. Exteriorment, el cos situat al nord presenta la façana arrebossada i una gran porta d'obertura rectangular, mentre que l'altre cos manté la pedra vista i les obertures són més petites. Davant de la façana principal i en direcció est s'estén un espai tancat amb un mur de pedra, a manera de barri. L'aparell, arreu del conjunt arquitectònic, és de rebles de pissarra travats amb morter de calç

Coll de Pení