Circular Canet de Mar-Passeig Misericòrdia-Santuari-Camí Creu-Creu de Canet o Pedracastell-Cap de Bou

Plaça de Gabriel Macià, restes de la Torre de Can Macià

Plaça de Gabriel Macià. Inici i final de la ruta. La Torre de Can Macià era una construcció de defensa de finals del segle XV o inicis del XVI. Constava de tres plantes i s'hi accedia des de l'exterior amb una escala de mà per la poterna del primer pis i la construcció estava coronada amb merlets i matacans defensius. Els seus murs tenien més d'un metre i quaranta centímetres de gruix i acomplien una funció defensiva i d'aixopluc quan els corsaris argelins i turcs, o bé els pirates sense jurisdicció atacaven Canet. Després de llargues i polèmiques campanyes sobre la conveniència o no del seu enderroc, el mes de juny de 1925, amb la restauració del directori militar de Primo de Rivera, es derogava l'ordre existent de conservació de la torre i, posteriorment, s'enderrocava. La desaparició de la torre no només significava eliminar un edifici del segle XV o XVI, també simbolitzava una època de repressió catalanista i l'enderroc de les idees regionalistes.

Plaça de Gabriel Macià, la font

Continuem per les escales en direcció a l'església.

Església parroquial de Sant Pere i Sant Pau

Edifici d'estil gòtic tardà, construït sota la direcció de Pere Antich a partir de 1579 i consagrat l'any 1595. L'església de Canet ha patit moltes transformacions al llarg dels segles. L'any 1936, durant la Guerra Civil, va ser incendiada i va caure el creuer. L'arquitecte Josep Danés Torras dirigí les obres de restauració entre els anys 1940 i 1956. L'edifici és d'una sola nau, amb creuer neogòtic, adsis i capelles laterals, una de les quals, la més destacada, és la dedicada al Santíssim (1689 - 1716), restaurada entre el 1947 i el 1950. A la façana, la part més impressionant és el campanar, de 42 metres d'alçada, projectat per l'arquitecte Joan Garrido entre 1793 i 1805.

Teatre L'Odeón

Carrer d'Abell Baix

Edificacions típiques de la vila.

Continuem recte pel Passeig de la Misericòrdia

Passeig de la Misericòrdia

Biblioteca popular Pare Gual i Pujadas

Parc del Santuari de la Misericòrdia

A finals del segle XIX, el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia era un centre important d'atracció religiosa i el Patronat va voler urbanitzar uns jardins a l'entorn. L'any 1896, Josep Puig i Cadafalch va projectar el Parc de la Misericòrdia, amb una proposta que incloïa la reforma de la façana del Santuari, un edifici destinat a hostal de peregrins i un jardí amb monuments dedicats als misteris del Rosari.El pèrit agrònom Joan Dotras i Manyà va iniciar les obres del parc, però el projecte inicial no es va arribar a complir. Dels misteris, només se'n van fer dos: l'Anunciació, en forma de pilar de maó i rajola, i la Crucifixió, en forma de creu de pedra. La idea de fer una cas-hostatgeria es va fer, en part, l'any 1914 amb la construcció del restaurant modernista. El 1921 es va construir la font monumental d'estil noucentista.

Casa-hostatgeria del Parc de la Misericòrdia.

Actual restaurant.

Casa Rectoria

Santuari de la Misericòrdia

Quan al 1579 es va traslladar el temple parroquial de Canet al seu nou emplaçament, va quedar a l'església una antiga imatge de la verge, és per això que va esdevenir un lloc de culte i es va mantenir la devoció fins als nostres dies. La gran importància que va adquirir va fer que l´any 1703 s´anomenés la Mare de Déu de la Misericòrdia com a patrona de Canet. Uns anys més tard, el 1732, els vilatans van decidir canviar la imatge perquè consideraven que era massa petita i instal·lar-n´hi una de dimensions més grans d'estil barroc, obra de Josep Font que va ser cremada durant la Guerra Civil. A principis del segle XIX va començar a aparèixer la idea de la construcció d´un nou santuari més adient a la devoció que provocava la Mare de Déu de la Misericòrdia. Davant d'aquest projecte, es construïren juntes locals a Canet, a Cuba i a Puerto Rico, on es comptabilitzaven més de 80 canetencs amb fortuna L'alt cost de les obres no permetia dur-les a terme, però finalment es va comptar amb el suport d'americanos com Carles Pascual i Puig que, quan va morir, va deixar una tercera part de la seva fortuna per construir el nou temple. Els diners procedents de les colònies americanes van servir per refer el projecte. Aquest va fer-se realitat al 1857 quatre anys després que comencessin les obres. El bisbe de Girona, Florenci Lorente, va beneir el nou temple, que va esdevenir un centre de devoció comarcal, on se celebraven aplecs i romeries. La pressió popular va fer que s'acabés fent la coronació solemne de la Verge l´any 1907. El projecte va ser portat a terme per l'arquitecte Francesc Daniel Molina, amb una clara influència de l´estil neogòtic. Els mestres d´obres van ser Josep Mainou i Francesc Reverter. El temple té planta d´una sola nau, amb la porta mirant cap a mar com a senyal de benedicció i acollida als mariners. L´absis és la part més profusament decorada i hi destaca el cambril elevat on s´hi guarda la imatge de la verge. Segons les imatges de principis de segle, l´interior del temple estava profusament decorat amb pintures i exvots, especialment quadres i vaixells. L´exterior ofereix una façana que remarca l´entrada mitjançant un arc ogival amb arquivoltes i dues torres estilitzades emmarcant el tancament central a dues aigües. A la part alta de la façana hi ha la representació, en relleu, de la verge de l´Assumpció envoltada per dos àngels. El Santuari va ser cremat per uns revolucionaris durant la Guerra Civil i les destrosses van provocar la caiguda de la coberta, la destrucció de les pintures i la crema de la verge i molts exvots. Els treballs de reconstrucció van ser dirigits per Josep Maria Danès. La nova imatge de la verge va ser encarregada per Jaume Llorens a l´escultor Lluís Argullol, que la va lliurar l´any 1942. La imatge conserva la corona dissenyada per Ricard de Capmany l'any 1907. Entre el 1997 i el 2001 es van fer les pintures que decoren l'interior del Santuari. Els pintors van intentar recrear les mateixes que hi havia al temple, especialment a la zona de l'absis. En canvi, les parets de la nau tenen una aparença més austera i s'hi poden llegir el nom dels pobles maresmencs. La diada de la Mare de Déu se celebra el 8 de setembre i, a Canet, és considerada com la Festa Major petita. Nou dies abans del 8 té lloc la Novena, amb celebracions religioses al matí i al vespre dedicades a diferents temàtiques. El dia 8 tant el Santuari com els seus voltants, s'omplen de canetencs i de visitants que viuen amb intensitat la diada. L'Ofici solemne el celebra el Bisbe de Girona i ens hi acompanyen els alcaldes de la comarca. També es ballen sardanes i l'esplanada s'omple de paradetes de firaires. Al Santuari s'hi arriba a través del passeig de la Misericòrdia, una avinguda envoltada d'arbres que conviden a l'esplai i la contemplació.

Seguim cap a l'esquerra

Can Goday

Girem a la dreta

Can Gallina i Torre Vigila

Pont sota l'autopista C-32

Jardins del Castell de Santa Florentina

Recinte privat. Visites concertades.

Casrell de Santa Florentina

Horaris de visita concertats. Consultar lloc web https://castelldesantaflorentina.com L'editor Ramon Montaner i Vila va encarregar l'ampliació de la casa Forta de Canet al seu nebot Lluís Domènech i Montaner l'any 1896. Domènech va recrear ambients d'un castell medieval gòtic. A partir d'un pati obert va distribuir diferents estances i va aixecar un conjunt de torres amb barbacanes i matacans. Per dur a terme l'obra es van treballar peces autèntiques del segle XV i XVI provinents, principalment del Monestir del Tallat, també de les comarques de Lleida i d'alguns palaus gòtica de Barcelona. Destaca el claustre gòtic de l'antic cenobi del Tallat, emplaçat al pati. Els treballs escultòrics són obra d'artistes modernistes consagrats, com Antoni Samarra, Carles Flotats, Joan Buzzi, Eusebi Arnau i Dídac Massana. Destaca també la vitralleria dissenyada per Ricard de Capmany. Entre el 1901 i 1907 es va construir la cripta que és l'espai que segueix l'estil modernista més pur. Va ser projectat per Domènech i la construcció va anar a càrrec del taller de Dídac Massana. La cripta se sosté amb les típiques columnes domenechianes i al centre destaca la imatge jacent de Florentina Malattó, esposa de Ramon de Montaner, esculpida per Miquel Blay.

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a l'esquerra

Camí de la Creu de Canet

Seguim cap a la dreta

Camí de la Creu de Canet.

Monòlit de pedra

Trencall

Seguim cap a l'esquerra per arribar a la Creu i el Mirador. Després tornem a aquest punt i continuem en direcció cap al que ara és la nostra dreta.

Creu de Canet o Pedracastell

La Creu de Canet

Vista panoràmica sobre Sant Pol, Canet i Arenys de Mar.

Seguim per l'esquerra

Coll de la Creu

Girem a l'esquerra

Mirador de la Creu

Vista panoràmica en direcció a Arenys de Munt.

Dipòsit d'aigües

Seguim per l'esquerra

Vista panoràmica

Girem a l'esquerra

Iniciem tram en descens.

Antiga pedrera

Petita cova

Una altra cova

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Bassa

La Bassa llarga

Antic berenador

Girem a la dreta

Seguim recte

Continuem per carrer de Mossèn Marià Martinez, carrer de Doctor Marià Serra i carrer Riera del Pinar.

Girem a l'esquerra

Seguim per carrer d'Eusebi Golart.

Girem a la dreta

Seguim per Carrer de Castanyer.

Girem a l'esquerra

Carrer de l'Església.