Circular Castell Sentmenat-Roure Gros-Font Escales-Font Gorg Pèlags-Torre Roja-Salt Corró-Collet Català-Can Fruitós

Castell de Sentmenat

Inici i final del recorregut. El Castell de Sentmenat és un edifici defensiu de planta irregular. L'edificació es desenvolupa, en forma de ferradura, al voltant d'un pati central. La primera menció del castell és de l'any 1056. Al 1083 ja figura vinculat a la casa dels Montcada, llinatge de Sentmenat. El castell és una construcció del segle XII, molt reformada entre els segles XIII i XIV, però és en les obres fetes durant els segles XVII i XVIII quan pren l'aspecte senyorial. Al segle XIX es transforma en pagesia perdent tota referència defensiva.

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Voregem el Polígon Industrial Mas d'en Cisa.

Girem a l'esquerra

Camí del Mas d'en CIsa.

Seguim per la dreta

Camí del Mas d'en Cisa.

Mas d'en Cisa

El Mas d'en Cisa és un edifici rectangular de dues plantes i tres crugies, de les quals la central és la més ampla. Té un cos transversal situat al darrere de l'edifici, de construcció posterior. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. La composició funcional ve determinada per dues sales superposades que comuniquen les diferents dependències de la masia. Les sales es comuniquen per una escala situada a l'extrem oposat a l'entrada. Les finestres de la façana principal són de pedra esculpida. Al seu voltant, un gran patí amb camps de conreu tancat perimetralment. A final del segle XII, era establert com a Mas Vilar i apareix com mas d'En Cisa el segle XV. Formava part del territori del Condal.

Oliverars

Coll del Roure Gros

Continuem recte en direcció a Caldes de Montbuí pel GR-97-2/PR-C9-1

El Roure Gros

El nou Roure Gros, com l'antic, situat en aquesta cruïlla de camins, és un indret de trobada i esbarjo des de temps immemorials. L'any 2014, l'Escola d'Adults Municipal El Rore Gros en va adoptar el nom per sufragi popular. El 23 d'abril de 2015, l'Escvola va prendre la iniciativa de replantar-lo en aquest lloc., amb la voluntat que el nou Roure Gros esdevingui un pont entre el passat i el futur d'aquest paratge i de la vila de Caldes de Montbuí.

Seguim per l'esquerra

Girem a la dreta

Deixem la pista i agafem el corriol entre el bosc en direcció a la Font de les Escales.

Les Escales

Font de les Escales

Durant els anys 50, aquest indret fou arranjat pels propietaris de Can Corró, per poder accedir-hi fàcilment des de la casa pairal i constava d’una taula amb bancs de pedra, la font i els accessos graonats per ambdós costats del rierol. La Font va rebre el nom de la Font d’en Cabot, que devia prendre el seu nom de l’antic mas Cabot. També es coneixia com la Font del Roure i com a Font de la Taula. Arran dels aiguats dels anys 60, la font i l'entorn van quedar molt malmesos. Quan l’Ajuntament de Caldes de Montbui es va plantejar fer l’arranjament i millores a les fonts naturals mes representatives del Municipi, a la Font de les Escales es van fer tasques de consolidació i es van arranjar les escales d’accés. Per aquest motiu, actualment, el lloc es coneix com la Font de les Escales, per tenir l’accés mes còmode per aquestes.

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Tornem a agar el GR-97.

Girem a la dreta

Seguim pel corriol del Gorg de Can Pèlags.

Seguim per l'esquerra

Torrent de Codonys

Travessem el torrent i continuem pel corriol en pujada.

Girem a la dreta

Seguim per l'esquerra

Corriol del Gorg de Can Pèlags.

Pla de la Font del Gorg d'en Pèlags

Al davant, el petit corriol que porta a la font. Després, des d'aquest punt continuem cap a l'esquerra pel corriol que s'enfila pel costat de la roca.

Font del Gorg d'en Pèlags i Gorg

El Torrent del Pascol, força abrupte en aquest punt, forma una caiguda d'aigua que alimenta el Gorg de Can Pèlags i en avall es converteix en el Torrent de Codonys. Des dels peus de la font, a la fondalada del torrent hi ha el Gorg de Can Pèlags, que s'alimenta de l'aigua que regalima del rocam que tenim al davant. La font raja directament de la veta que surt naturalment de la muntanya a través d'un broc de canya de riera, enfonsat a l'argila. No hi ha pica, només unes pedres ben col·locades al terra, amb un canaló fet naturalment per l'aigua que cau per damunt de la cova situada just a sota.

Girem a l'esquerra

Prenem el Camí de la Torre Roja en baixada en direcció a Caldes de Montbuí.

Ermita de Sant Miquel de l'Arn

L'ermita de Sant Miquel de l'Arn, també coneguda per Sant Miquel de l’Arç, Sant Miquel dels Arços o Sant Miquel dels Ars, és d'època romànica. Situada entre els termes actuals de Sentmenat i Caldes, en un antic encreuament de camins, ja apareix citada l’any 1027. Sembla probable que els seu nom vingui del seu primer propietari, de nom Arnal (o Arnau) Guillem, documentat vers l’any 1100. L'any 1083, el feu "de Arno" pertanyia als senyors del Castell de Sentmenat i era propietat del Mas Fritós (Can Fritós). L'ermita és de base rectangular dividida en dues dependències, una dedicada al culte i l’altra possiblement a habitatge. Se sap que l’any 1299 hi havia un ermità. Tenia la coberta de fusta i una porta a la banda de migdia i una altra a la de ponent. Com a la majoria de les antigues capelles d’aquesta advocació, estava situada al costat d’un antic camí que, tot seguint l’antiga via romana, anava de Terrassa a Caldes de Montbui. Actualment, l'ermita està derruïda i només se'n conserven alguns dels murs.

Girem a la dreta

Continuem pel corriol en pujada de més a la dreta.

Seguim per la dreta

Tram de pujada forta.

La Torre Roja

La Torre Roja és una torre de guaita construïda al segle VIII des de la que l'assentament que vivia al poblat podia dominar la visual de tota la vall de la Riera de Caldes

Poblat Ibèric de la Torre Roja

El Poblat Ibèric de la Torre Roja (també conegut com a Puig Castellar) va estar ocupat entre mitjan segle VI aC i finals del segle I aC. Durant tot aquest temps el poblat va experimentar moltes reformes en la seva organització que, gràcies a l'arqueologia, s'han pogut descobrir i interpretar. L'ocupació, però, no va ser continuada i com a resultat de la guerra entre cartaginesos i romans, o potser per la posterior repressió de l'exèrcit romà, a principis del segle II aC, el poblat es va abandonar. Uns cent any més tard es tornaria a ocupar, però la situació era ja molt diferent i també les necessitats, d'aquí que l'urbanisme i l'organització de les cases canviessin radicalment. En un primer moment s'hi construïren diverses cabanes semi-excavades i disperses pel turó. Cal al 450 aC es produí un fort canvi en la fesomia de l'indret amb cases, d'un o dos àmbits, a banda i banda dels carrers i una muralla envoltant tot el perímetre. Aquest patró, tot i que amb canvis, es reproduí fins al primer abandonament del poblat pel volts del 200 aC. Contràriament, a la darrera fase desaparegué la muralla i les cases es tornaren més complexes, amb diverses habitacions, un pati interior i, probablement, organitzades en illes. L'eleció d'aquet turó s'explica per la seva situació privilegiada i estratègica, que permet un control visual de la plana vallesana fins ala Serralada Litoral i oferia una protecció natural, reforçada per les muralles. Aquest control considerava també la potencialitat agrícola del territori circumdant, fonamental per a la societat laietana que basava la seva economia en una producció excedentària de cereal, que li servia per comercial amb altres pobles del Mediterrani com grecs, púnics i romans. Fruit d'aquest comerç arribaren al poblat ceràmiques de luxe, vi i altres productes de Grècia., la Península Itàlica, Eivissa i el nord d'Àfrica, que s'han pogut documentar mitjançant l'excavació arqueològica. És també per aquest motiu de control i protecció que ofereix el turó que s'han trobat evidències d'ocupació durant l'Edat Mitjana. A l'entorn del segle VIII dC una comunitat, de la qual només se n'ha trobat el cementiri, s'instal·là aquí, i una mica més tard s'hi va construir la torre de guaita que dóna nom al jaciment.

Collet de la Torre Roja

Girem pel primer camí a l'esquerra.

Girem a l'esquerra

Trencall

A l'esquerrà, cap al Salt del Corró. Després tornem a aquest punt i continuem pel camí que ara queda a la nostra dreta.

Torrent del Corró

Girem a la dreta

Salt del Corró

Part superior del salt d'aigua, quan baixa el torrent, des d'on hi ha una excel·lent panoràmica. Des d'aquí, tornem al trencall anterior per continuar el recorregut.

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Collet del Català

Continuem pel sender PR-C48 en direcció a Sentmenat.

Trencall

A l'esquerra, cap a la Font del Xec. Després, tornem a aquest punt i continuem per la pista en el sentit que anàvem.

Font del Xec

Bosc Mal

Girem a l'esquerra

Deixem la pista i seguim pel corriol.

Collet de les Cames

Travessem la pista i seguim pel corriol del davant.

Seguim per l'esquerra

Serra del Bosc Mal

Bosc de Can Fruitós

Zona de proliferació de bolets i fongs

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Caseta de la Bassa de Can Fruitós

Bassa de Can Fruitós

Ermita de Can Fruitós

Pi monumental de Can Fruitós

Mas de Can Fruitós o Can Fritós

Mas que pren el seu nom de l' antiga capella dedicada a Sant Fruitós situada just a tocar. Fins al 1868 pertanyia a l’antic territori conegut per Condal. Era, doncs, una capella situada en terme de Sentmenat, però que depenia de la parròquia de Caldes. El seu nom apareix per primera vegada l’any 1066. El mas presenta la típica estructura de la masia del segle XVIII; però diferents reformes posteriors li han donat una fesomia diferent, que correspon més a una masia del segle passat. Malgrat tot, conserva moltes de les seves estructures inicials, al pati lateral interior hi ha dues arcades gòtiques molt esveltes i molt boniques.

Camps de conreu de Can Fruitós