Circular Castellar Vallès-Ca n'Ametller-Can Casamada-Font-Can Torrents-Barraques pedra seca-Sant Pere Ullastre-Can Santpere

Parc de Colobrers

El Parc de Colobrers està situat a l'extrem sud-oest de Castellar del Vallès, entre la Ronda de Tolosa i el torrent de Colobrers, del que en pren el seu nom. El parc és una façana verda de Castellar, propera al Pla de la Bruguera,amb una superfície de 80.000 metres quadrats, bàsicament de bosc recuperat i cuidat, que podem recórrer a peu, en bicicleta, passejant el gos, i és un punt d'inici i final de caminades i excursions pel voltant. També hi podem trobar un mirador, una zona lúdica i un espai de pícnic amb nombroses taules i bancs. Enmig del parc, just on antigament hi havia un forn rajoler, hi ha l’Alzina del Forn d’en Quim, un dels arbres monumentals del municipi de Castellar. Durant el 2020, el parc va ser objecte de remodelació i tasques d'adequació i manteniment de diferents espais. Per tot, el Parc de Colobrers és un espai per gaudir d’un dia de bon sol en plena natura.

Girem a la dreta

Girem a la dreta

Font dels Gossos

Girem a l'esquerra

Agafem corriol i creuem el torrent

Bosc de Colobrers

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a la dreta

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Continuem per Camí de Ca n'Ametller.

Continuem recte

La Soleia

La Soleia consta d’un total de 120 hectàrees, 80 de les quals són de bosc mentre que les 40 restants són de conreus (on s’hi cultiva normalment ordi). L’explotació es completa amb l’existència de dues naus dedicades a la fabricació de pinso per a gats i gossos. Aquesta finca inclou l’antiga masia de Ca n’Ametller, del segle XV.

Granja del Sanç

Torrent del cementiri

Creuem el torrent i continuem.

Ca n'Ametller

Ca n'Ametller, també conegut com a Mas de la Serra, és un edifici històric de titularitat privada situat a la part més boscosa de Castellar del Vallès. En l'actualitat l'edifici es troba dins de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar. És un edifici de gran format degut a l'addició de volums adossats linealment a ponent i llevant. Presenta un cos principal de planta baixa i dues plantes amb coberts i corrals d'una sola alçada adossats linealment al vessant oposat, conformant un pati clos de grans dimensions. El conjunt restà tancat per dues portalades adovellades en arc rebaixat, la part exterior de ponent presenta una antiga era, i una escala adossada d'accés posterior a cota més elevada. El mas, presenta un carener perpendicular a la façana principal, i dues finestres centrades a la primera planta amb llindes i brancals de pedra sorrenca que tenen un aire renaixentista. El cos adossat a ponent presenta finestres de grans proporcions de maó, amb majorica de la Verge de Montserrat. El conjunt arquitectònic inclou una capella, construïda a l'interior de la masia, dedicada a Sant Josep, per iniciativa del propietari al segle XVIII. Fou conegut com a Mas de la Serra fins a finals del segle XV. Com a Ca n'Ametller és esmentada el 1712. En el transcurs dels anys ha donat prohoms destacats, principalment en càrrecs públics i polítics: Francesc d'Ametller i Perer (1657-1726) fou polític i jurista borbònic i ministre al Consell de Felip V ponent del Decret de Nova Planta conjuntament amb José Patiño Rosales. Ametller era l'únic fill d'una família camperola benestant, i per tant, l'hereu del patrimoni familiar. Francesc Ametller s'educaria dins l'adscripció pagesa dels seus progenitors. La família provenia, de la pagesia benestant sorgida de la concentració de terres i que va veure consolidat el seu estatus a finals del segle XV amb la sentència arbitral de Guadalupe de 1486. Aquesta adscripció al món rural del Vallès del segle XVII es mantindria, encara que la carrera professional d'Ametller el portés a viure a Barcelona. De fet, el contracte de masoveria del mas de 1691 hi ha clares referències a aquest fet, i fins i tot hi ha proves documentals, que demostren que Ametller visitava les seves terres, especialment a l'inici de l'estiu per la festivitat de Sant Joan. Un altre il·lustre fou Josep Ametller i Montaner, fill d'aquesta casa, que fou senador de la Reial Audiència al segle XVIII. Com la resta de la família, i de fet, com tradicionalment ha estat la població castellarenca, Ametller i Montaner eren devots de Sant Josep. Per aquest motiu fou construïda una capella dedicada a Sant Josep a l'interior de la masia de Ca n'Ametller en el segle XVIII. El 1871 Mn. Antoni Vergés i Mirassó la va visitar i en va veure conservada la part de la perspectiva pintada en el cel ras. Hi havia també una imatge de Sant Josep, a sobre de la qual es llegia la següent inscripció: 'Joseph, fili David, intercede pro nobis'. El 1926 s'hi van fer unes reformes, de les quals no en queda res. La casa actual fou renovada durant els anys 1925-26 i també posteriorment. No és una masia habitada permanentment, però sí conreada més o menys regularment amb productes de secà. En l'actualitat la masia és propietat privada d'una empresa agrícola.

Coll de Ca n'Ametller

Girem a la dreta per Camí de la Salut.

Vista panorámica del cim de La Mola

Turó de Can Canyameres

Girem a la dreta.

Riu Tort

Girem a l'esquerra

Can Casamada

Can Casamada és una masia de Castellar del Vallès que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Té l'estructura clàssica de les masies de mitja muntanya. L'edifici es correspon amb el primer habitacle (documentat des del segle XII), que estaria situat darrere de la casa actual i a un nivell superior. Les restes d'antigues parets de tàpia que suporten un porxo correspondrien molt probablement al mas primitiu. La casa està dins un clos tancat, al qual s'accedeix per una única porta coberta amb una teulada de dues aigües. Al pati o barri donen diverses edificacions (corts, coberts, etc.). L'edifici principal té forma rectangular amb tres plantes. El frontis ve centrat, a la planta baixa, per la porta emmarcada per un arc de mig punt adovellat fet amb pedra arenassa. A partir del primer pis la façana presenta una distribució asimètrica. Una altra façana, amb dues portes, s'obre un dels laterals del rectangle, ambdues donen al barri. La teulada, amb vessant a dues aigües, és perpendicular a la façana principal. En la distribució interior trobem tres cossos o crugies, a la planta baixa els cellers i la cuina, al primer pis la planta noble i al tercer, les golfes. La casa pairal de Can Casamada està documentada des del segle XIII, encara que l'arbre genealògic es conserva des de finals del segle XII. Del llinatge dels Casamada destaquen: Manel Casamada i Comella (Barcelona,1772-1841) eclesiàstic i pedagog; Jaume Casamada i Viver (Castellar 1843-1903), un dels fundadors de la Caixa d'Estalvis de Terrassa; Ramon Casamada i Mauri (Terrassa 1874-1936), farmacèutic, físic i químic i Doctor en Farmàcia i en Ciències.

Girem a l'esquerra

Font de Can Casamada

Situada a sota de la masia que li dóna el nom, és una de les més estimades del terme de Castellar del Vallès. Amb les seves aigües alimenta el riu Tort, poc més avall del lloc on neix. És envoltada de bells exemplars de roures, alzines i pins. És a l’extrem d’una mena de rasa ampla que penetra al talús, amb bancs d’obra a cada costat. El brollador sobresurt de la paret frontal, en la qual hi ha unes majòliques amb versos i un Sant Jordi, mostra de l’estima que els parroquians en tenen. A Castellar tothom sap que “no hi ha font tan ombrejada com la de Can Casamada”.

Seguim per l'esquerra

Can Torrents

Masia del terme de Castellar del Vallès, situada gairebé a la frontera amb el de Sabadell. És arran i al marge dret del riu Tort. Va ser remodelada a primers de segle XX. Disposa d’un cos central, amb teulada a dues vessants, ràfec de doble teula, portal adovellat de pedra tosca i dos pisos. Té adossats diversos cossos. Actualment és tota pintada de blanc, la qual cosa li dóna una aparença estranya a les nostres latituds. S’utilitza com a segona residència, si bé hi ha masovers tot l’any. L’estat de conservació és excel·lent. Fins fa pocs anys es podia passar a peu per davant de la masia a través del camí que venint del riu Tort anava a trobar el de Can Vilar a Castellar. Avui és barrat amb portes. També té una font a sota ben bé de la casa, al llit del riu, la font de Can Torrents. Fa anys que és eixuta per voluntat del propietari de la masia, com moltes altres fonts del rodal, per tal de fer menys concorregut l’indret. Com a anècdota, cal esmentar que a la casa s’hi van celebrar diverses reunions clandestines abans de la mort del dictador Franco. La masia surt esmentada ja en un document de l’any 1281 amb el nom de Mas Torrents del Vall Rovira. Guillem Torrents era batlle de la vila de Castellar a la primera meitat del segle XV.

Pallissa de Can Torrents

Seguim cap a la dreta

Trencall a la Barraca de pedra seca del roure de tres branques

Roure de les tres branques

Barraca de Can Moragues

Barraca 138

La Pau

Continuem recte

Camí de Can Casamada.

Girem a la dreta

Deixem la pista i agafem el corriol.

Barraca d'en Salvador Juliana

Barraca 23 Barraca margera de planta circular, falsa cúpula i porta de llinda plana. Reconstruïda l'any 2011.

Girem a l'esquerra

Barraca d'en Raimon

Barraca 132 Barraca margera de planta rectangular, de falsa cúpula i porta d'arc pla. Reconstruïda l'any 2015.

Barraca d'en Jordi Solà

Barraca 135 Barraca aèria aïllada de planta circular , falsa cúpula, porta de llinda plana. Reconstruïda.

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Tornem al Camí de Can Casamada.

Girem a l'esquerra

Deixem la pista i agafem el corriol.

Barraca d'en Josep Vidal

Barraca 112 Barraca aèria aïllada de planta circular, cúpula falsa i porta de llinda plana. Reconstruïda el 2011.

Bosc del Laberint de la Pinassa

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Continuem pel Camí carener.

Ermita de Sant Pere d'Ullastre

L'ermita de Sant Pere d'Ullastre, que data del segle XI, està situada en l'actual masia de Can Santpere. És una de les esglésies més antigues del terme de la que se'n ringui referència escrita. Per les seves característiques l'hem d'incloure dins el grup de capelles sense ornamentació, que en el cas de Sant Pere era depenent de Sant Esteve de Castellar. L'edifici, de 85,19 m2, consta d'una sola nau rectangular amb volta de canó, un absis central de planta semicircular, i dues absidioles laterals que formen el creuer de l'església. L'absis central presenta una finestra de dobles esqueixada. A l'absis, hi ha unes pintures dedicades a lña Verge del Roser que daten de finals del segle XVII i principis del XVIII i que van ser restaurades l'any 1980. Té el campanar d'espadanya, restaurat, d'un ull, i la teulada a dues aigües. Pel que fa al terme d'Ullastre, la historiografia ha volgut creure que en aquest indret s'hi trobava l'emplaçament d'un temple romà dedicat a Uliaster. De moment, no n'hi ha cap evidència. Sembla per tant que el nom faria referència als Ullastres, una varietat silvestre de les oliveres que creixen al lloc. L'edifici forma part del patrimoni arquitectònic municipal des de 2004, data en què es va aprovar el conveni de donació de l'ermita per part del seu propietari al consistori. L'any 2007, l'ermita va ser objecte d'una rehabilitació, es va desmuntar la coberta de la nau principal per tal de reforçar la volta amb formigó armat per la part superior i es va tornar a muntar la teulada. A més, també, es va reforçar la coberta de l'absis i es va recalçar la fonamentació d'una absidiola lateral. Tot el reforç de l'estructura es va fer des de l'exterior, mantenint els revestiments interiors per poder així conservar les pintures barroques i les possibles pintures romàniques situades a sota i que dependran d'una futura intervenció de restauració. La intervenció també va permetre reconstruir la portalada, deixant-la amb l'aspecte originl, amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca. També es va recuperar una finestra de l'absis lateral que estava tapada i es van treure unes peces de vidre que tapaven la finestra de l'absis principal.

Can Santpere

Masia del Castellar del Vallès que té adossada a la banda de llevant l’ermita romànica de Sant Pere d’Ullastre. Els primers documents que en parlen són d’una època molt reculada, l’any 1012, però és de suposar que en aquest indret ja hi havia algun altre tipus d’assentament o de construcció, propiciada probablement per la cruïlla de camins, ja que als camps del costat de la casa es troben abundants fragments de ceràmiques d’època ibèrica. Juntament amb l’església constitueix un dels vestigis més antics de Castellar del Vallès. A l’interior del nucli urbà de Castellar hi ha el carrer de Sant Pere d’Ullastre, que és l’antic camí que hi conduïa. La casa queda tancada dins d’un clos. La façana principal disposa d’un portal adovellat, damunt del qual hi ha una finestra amb una llinda de pedra treballada i una data: 1712. Just damunt d’aquesta llinda, una mica separada, hi ha una pedra amb una màscara esculpida. En una roda de molí de l’entrada hi consta la data de 1468.

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Ens endinsem al parc.

Font

Alzina del forn d'en Quim

Arbre monumental.