Circular Castellcir-Sant Andreu de Castellcir-Torrassa Moros i Poua-Castell- La Popa-Sauva Negra-La Roca-Vilacís

Plaça de l'Era - Ajuntament

Inici de la ruta

Església parroquial de Santa Maria de Castellcir

Poeta i llaurador sóc i faig la feina tan neta que llauro com a poeta i escric com a llaurador. Jacint Verdaguer

Creuem i continuem recte

îsta encimentada en baixada

Seguim cap a la dreta

Deixem la pista i agafem el corriol en lleugera baixada

Seguim cap a la dreta

Tornem a agafar la pista

La Palanca. Pont de ferro i Bassa Gran

Bassa Petita

Girem a l'esquerra

Creu de sant Andreu

Església de Sant Andreu de Castellcir

L'Església de Sant Andreu de Castellcir es troba emplaçada a la falda oest de la Serra de Roca Sijana, i se situa molt propera a la riera de Castellcir. L'edifici, tot i representar el centre neuràlgic del municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà. L'Església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret. Més endavant, es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliva, i és l'edifici que perdura fins l'actualitat, amb substancials modificacions. Aquestes transformacions han suposat una mutilació important de l'església primitiva. El temple, de planta basilical, està format per una nau central i dues naus laterals, una de les quals, la situada al nord, conserva encara la seva absidiola original, recolzada sobre la roca i ornamentada a l'exterior per un fris d'arcuacions cegues i bandes llombardes i lesenes. Totes les naus són de volta de canó seguida, i les dues absidioles apareixen rematades interiorment amb un quart d'esfera. La nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, i que dóna accés a la sagristia, també en forma quacrangular. Aquestes dues peces substitueixen els original absis central i absidiola, respectivament. Tot i aquesta substitució, es conserva també una interessant part de la tribuna o porxo d'un cor del segle XII, suportada per columnes amb capitells amb ornamentació idèntica de tipus vegetal geomètric. Els seus arcs i pilastres són de carreus grossos, així també com l'aparell cantoner. El campanar està format per un prisma rectangular que s'integra als peus de la nau nord, de planta baixa i tres pisos, amb una línia d'imposta ressaltada. Es tracta, en definitiva, d'una construcció significativa i característica de l'arquitectura del segle XI, emparentable amb altres edificis d'Osona, com el conjunt de Sant sebastià de Malla. Al davant de l'església, hi ha el cementiri del poble.

Rectoria Vella

Cementiri de Castellcir

Girem a la dreta

Seguim per l'esquerra

Seguim per l'esquerra

Seguim per la dreta

Barrera de pas per a vehicles

Girem a l'esquerra (Opcional)

Corriol poc fressat per pujar fins la Torre del Moro

Torrassa dels Moros

La Torrassa dels Moros, o la Torrota, és una torre romànica, declarada bé cultural d'interès nacional. És una torre rodona esfondrada de la qual només aproximadament un quart de cercle. El diàmetre original del conjunt és d'un 8 i 9 metres, i el gruix dels murs, uns 2 metres, que es devien anar reduint a mesura que s'alçava la torre. Al peu de la torre hi ha restes d'un mur que pot pertànyer a un cert clos a l'entorn de la torre. El recinte fa uns 22 metres de llarg per uns 17 d'ample. La torre devia fer uns 14 metres d'alçada, dels quals se'n conserven 4,5. Segons algunes conjectures,] podria tractar-se del Castell del Tenes al qual substituí el Castell de Castellcir, però també és plausible que aquest altre castell siguin les ruïnes que es coneixen amb el nom de Turó de Vilacís o, simplement, Vilacís, tot i que aquestes semblen correspondre a la capella de Sant Miquel d'Argelaguer. Segons les fitxes de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, es tracta d'una torre d'enllaç entre els dos castells, el del Tenes i el de Castellcir.

La Poua de la Torrassa dels Moros

La Poua de la Torrassa dels Moros, també anomenada Poua de Ca l'Antoja o, en alguns mapes, simplement la Poua, és una poua, o pou de glaç. La volta del pou, que es conserva sencera, és arran de terra, i el pou s'obra en vertical cap al fons. Sosté la volta un sistema d'arcs en creueria fets amb carreus. D'altres carreus més petits són els que formen, pròpiament, la cúpula, així com les parets del pou. Del cos del pou cap endins arrenquen tres obertures al biaix, que prenen a l'exterior forma de lluerna i estan coronades amb llindes de pedra, una de les quals ha caigut i roman al fons del pou. Entre els segles XVII i XX, es feia glaç aprofitant les obagues i l'aigua de les rieres, entre elles la de Castellcir, per vendre'l a Castellterçol, Moià i Barcelona. El transport es feia a la nit en carruatges de tir animal.

Girem a l'esquerra

Tornem a agafar la pista

Seguim cap a l'esquerra

Deixem la pista i ens enfilem pel rocam seguint el traçat del camí pedregós

Tanca per al bestiar

Creuem la pista i seguim recte corriol amunt

Balma del Castell

Escala de pujada al castell

Castell de Castellcir o de la Popa

El castell de Castellcir, o de la Popa és un monument històric inscrit en el registre de Béns Culturals d'Interès Nacional del patrimoni català i en el de Béns d'Interès Cultural del patrimoni estatal. Documentat des de l'any 1014, la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera de Castellcir - el Tenes. Popularment, és conegut per castell de la Popa, nom al·lusiu a la forma del penyal que li fa de base, el qual li confereix un aspecte espectacular. El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions, encara imponents, ocupen una àrea de 570 m², repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de la Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments i actualment presenta un avançat estat de degradació; les poques estructures que resten dempeus amenacen clarament la seva ruïna. La longitud de la plataforma on s'assenta el castell és d'uns 100 metres, mentre que l'amplada no supera mai els 7. Això fa que el recinte sigui allargassat, amb el cos principal cap a ponent i la capella en el de llevant. Les edificacions més antigues es troben a la part baixa del cos principal, i alguns elements propers a la capella. El castell té un únic accés, situat al sector nord-oest del cos principal. És un portal adovellat en arc de mig punt, resseguit per un segon arc fals que realça les dovelles del primer. Un cop traspassat aquest portal, hom es troba dins del cos principal: un rectangle de 7,8 metres per 4, cobert amb volta de canó. Els murs que el sustenten són gruixuts: 1,35 m. La sala de la planta baixa es clou amb tres espitlleres que donen al sud-est, i dues portes, una a cada costat, que s'obren a les altres dependències del castell. De la sala que hi havia al nord-est, d'uns 9 metres de llarg, només en queden els basaments de les parets, on es pot veure una sagetera; al sud-oest hi havia una altra sala, aquesta de 10 metres de llargària, que tenia a l'interior una cisterna, possiblement molt posterior al castell primitiu. Restes de més dependències i del murs que cloïa el recinte es conserven completant els elements d'aquesta plataforma superior. Cal destacar especialment, a l'extrem est, hi ha la capella de Sant Martí de la Roca. Està encara per determinar, però pot tenir relació amb la propera Torrassa dels Moros, situada a ponent del castell.

Roca de la Popa

Seguim per la dreta

Tanca per al bestiar

Creuem la portella i seguim cap a la dreta

Font del Jub

El Jub

Seguim cap a la dreta

Seguim recte

Corriol en pujada

Coll de Sauva Negra

Travessem la pista, creuem la tanca del bestiar i seguim en baixada

Girem a la dreta

Font de la Sauva Negra

Girem a l'esquerra

Seguim pel corriol planer

Sauva Negra

Sauva Negra

Tanca per al bestiar bestiar

Travessem la tanca i seguim cap a l'esquerra

Pou Cavaller

Pou de gel

Torrent de la Sauva Negra

Creuem i seguim recte

Tanca per al bestiar

Seguim cap a la dreta

Panoràmica des del Bruguerol de la Roca

El Pla Fesoler, els Camps de la Torrassa, el Turó de la Popa, el Turó Rodó i la Serra de Barnils al fons

Girem a l'esquerra

Mas La Roca

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta