Circular Castellfollit del Boix-Cogulló de Cal Torre-El Portel -Turó de les Tres Creus-Castell-Sant Pere de Castellfollit

Punt d’informació

Aparcament al costat del plafó informatiu al Camí Nou de Can Canyelles. Inici i final de la ruta. Iniciem el recorregut pel Camí Nou de Can Canyelles en direcció al nucli central de Castellfollit del Boix.

Girem a l'esquerra

Seguim per Carrer de les Escoles

Les Escoles

Girem a la dreta

Seguim per Carrer de la Capella.

Església de Santa Maria del Pla

L’església de Santa Maria del Pla es troba situada dins el nucli de Castellfollit del Boix. Correspon a un edifici d’una sola nau de planta rectangular finalitzada per un absis de planta semicircular. La coberta interior és en forma de colta de canó i l’exterior a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. L’interior de l’església és simple i no presenta cap tipus de decoració. Al presbiteri hi ha un altar de marbre i una talla de fusta de la Mare de Déu. Damunt el portal d’accés, hi ha el cor amb les escales d’accés a la dreta. La façana principal de l’església presenta una composició simple i sense cal tipus de decoració. El portal és de llinda de pedra amb l’any 1855 gravat a la part central. Damunt el portal hi ha una finestra de secció quadrada i a la part superior un òcul. La façana està coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull. A la banda de llevant s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb la pendent a l’est. Presenta una porta d’accés independent respecte l’església tot i que per l’interior ambdós edificis es comuniquen. Actualment aquest espai es emprat com a sala de catequesi. L’actual església fou edificada al mateix indret on al segle XIII hi havia una antiga capella d’estil romànic tardà, que albergava una imatge romànica de la Mare de Déu. La primitiva església va dependre del monestir de Sant Pere de la Portella, a través del priorat de Sant Pere del Mont. Aquesta església apareix citada l’any 1172 com a Santa Maria junt a altres esglésies del terme de Grevalosa fins que va passar a dependre de l’església de Sant Pere de Castellfollit a finals del s. XVII.

Girem a la dreta

Carrer de l'Alzina

La gallina dins el corral

Font de Castellfollit

La font de Castellfollit està situada davant l’ajuntament de la vila. Es tracta d’una font de pedra formada per una pica de secció rectangular amb un monòlit també de pedra situat damunt amb l’escut de Castellfollit esculpit. A l’escut s’hi representa un castell obert damunt d’una mata de boix de sinople. La font està complementada amb un banc de pedra situat a banda i banda.

Ajuntament de Castellfollit del Boix

El nucli de Castellfollit del Boix s'estructura entorn l'església de Santa Maria del Pla, edificada a mitjan segle XIX, tot i que hi hauria hagut una edificació anterior al mateix indret.La primitiva església va dependre del monestir de Sant Pere de la Portella, a través del priorat de Sant Pere del Mont. A finals del segle XVII l'església de Santa Maria va passar a dependre de l’església de Sant Pere de Castellfollit. El nucli es troba situat a ponent de l'antic castell de Castellfollit, citat per primera vegada l'any 967 sota domini de la família Calders, que el tenia en alou dels vescomtes d’Osona. A partir del segle XIII va passar sota domini dels senyors d’Òdena, domini que va perdurar fins el segle XVI, quan va passar als administradors de l’Hospital General de Barcelona, que van conservar el domini fins a l’abolició dels drets jurisdiccionals a principis del segle XIX. Porp del castell també hi ha l'església de Sant Pere, d’estil romànic construït al segle XI i el qual va partir modificacions al segle XIII i XVII.  A partir de l'any 1836 els nuclis Castellfollit del Boix i Maians junt amb el disseminat de Grevalosa van agregar-se formant un únic terme muncipal, Castellfollit del Boix. 

Girem a l'esquerra

Camí de Cal Vidales

Girem a la dreta

Passem entre la tanca i continuem pel camí vorejant els Camps de Can Vilomara

Camps de Can Vilomara

Camps de Can Vilomara

Continuem pel camí ample que gira lleugerament a l'esquerra.

Bosc de la Vinya del Pla

Travessem el filat del bestiar

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol estret en pujada

Barraca de pedra seca de la Vinya del Pla

Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge.

Girem a la dreta

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Trencall de Cal Miqueló

Seguim cap a la dreta pel Camí de Can Vidales.

La Vinya

Antigues vinyes avui reconvertides en oliverars.

Barraca de pedra seca de La Vinya

Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. La barraca de La Vinya és de planta circular, de 2,20 m de diàmetre interior. S’accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i amb ràfec.

Continuem recte

Camí de Can Vidales

Vista panoràmica

Parc Eòlic de la Serra del Rubió

Seguim per la dreta

Camí de Castellfollit del Boix

Can Vidales

Can Vidales és una casa edificada l’any 1897 per Isidre Tomasa tal i com consta en una pedra situada damunt la finestra central del primer pis: “1897 Y T”. Es tracta d’una construcció formada per diversos volums annexes. El cos principal, la vivenda, és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Consta de planta baixa i dos pisos. En el frontis s’hi obren varies obertures que mostren tres eixos molt simètrics i totes emmarcades amb una maons col·locats en pla. A l’interior conserven l’antiga llar de foc i la boca del forn de pa i part de les escales que donen accés al primer pis. A la façana sud-oest s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant on s’hi conserven tres cups de vi de planta circular d’entre 5 i 6 m de diàmetre interior cadascun d’ells a la respectiva boixa cobertes per una barraca de pedra. Davant la casa hi ha dos cossos independents que corresponen als antics corrals. Ambdós estan units per un murs de pedra amb un portal de biga de fusta que delimita la finca pel sud-est i que antigament era un lloc d’entrada. Segons l'actual propietari, la zona on es va edificar Can Vidales antigament pertanyia a Can Vila de Castellfollit. Degut a diferents causes, Can Vila és va veure obligat a vendre part del seu terreny per pagar deutes. Ho va adquirir Isidre Tomasa de Cal Sastre qui va edificar la casa.

Obaga de Can Vidales

Coll del Mal Cau

Vista panoràmica de les dues vessants nord i sud. Seguim cap ala dreta

Trencall del Cogulló

Seguim pel primer camí de la dreta.

Mirador del Trencall del Cogulló

Vista panoràmica de la vessant nord des de la part oriental a la occidental.

Serra de Can Torre

Trencall

A la dreta, punt d'observació de la panoràmica. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista.

Vista panoràmica

Trencall

Continuem recte per arribar al Cim del Cogulló. Després retrocedim fins a aquest punt i continuem avall pel corriol que ara queda a la dreta.

Cogulló de Cal Torre (881 metres)

Aquest cim de 881 metres està situat entre els municipis de Castellfollit del Boix i de Rajadell i és el punt més alt de la Serra de Palomas-Serra de Can Torre. És un dels punts que es disputen ser el centre geogràfic de Catalunya. Tot i ser el cim més alt de la contrada, la seva llunyania respecte de les grans vies de comunicació i el fet de trobar-se en un terreny molt muntanyós, fan que sigui un cim amagat que no es veu fins que te'l trobes davant. S'hi pot pujar a peu en una hora i mitja des de Rajadell i en cotxe des de Castellfollit del Boix. L'onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, és tradicional plantar-ne una senyera al cim. S'hi fa un esmorzar popular i acte cívic amb la participació dels pobles de Castellfollit, Maians, Grevalosa, Rajadell i Sant Salvador de Guardiola. Aquest cim està inclòs a la llista dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC. El punt fort d'aquesta muntanya és el magnífic mirador que trobem a dalt del cim. És tan ampli que s'ha instal·lat una caseta de guaita, tal vegada arran del gran incendi que la zona va patir allà per l'any 1980. Al cim podem trobar un vèrtex geodèsic.

Vista panoràmica

Des del cim del Cogulló de Can Torre s'aprecien unes visites impressionants que permeten gaudir d'una panoràmica de la muntanya de Montserrat, la serra del Cadí o el Pedraforca, i fins i tot el Pirineu. Constitueix un mirador excepcional de la unitat orogràfica que formen la serra de Can Torra i les valls de Grevalosa i Canyelles.

Seguim cap a l'esquerra

Tram de baixada pronunciada

Camí en mal estat

Carena del Cogulló

El Portell

Girem a l'esquerra pel corriol en pujada.

Turó de les Tres Creus (796 metres)

És un turó emblemàtic en aquest territori que marca el límit entre Castellfollit del Boix i Rajadell. Hi ha tres creus d’acer inoxidable i una placa que explica que aquestes creus van ser renovades el 24 de febrer de 1991 per la UEC d’Igualada. Des del cim hi ha unes magnífiques vistes sobre Montserrat i el Pirineu.

Girem a la dreta

Segim per sota les creus pel corriol en baixada

Seguim cap a l'esquerra

En baixada pel corriol rocallés

Seguim cap a la dreta

Seguim pel corriol més planer per damunt del rocam

Foradada deTres Creus

Passem sota la roca foradada

Girem a la dreta

Collet de les Tres Creus

El Portell

Seguim cap a l'esquerra en baixada

Vista panoràmica

Girem a l'esquerra

La Quintana

Barraca de pedra seca

Bassa de la Quintana

Continuem recte

Seguim pel corriol en baixada

Continuem recte

Seguim peñ corriol avall

Seguim cap a la dreta

Continuem per Camí de Castellfollit al Pla de Fontanelles

Feixa del Josep Vicenç

Seguim cap a l'esquerra

Deixem la pista asfaltada i continuem pel corriol

Torrent de les Casesnoves

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol estret.

Obaga de Cal Torre

Continuem recte

Obaga de Cal Torre

Obaga de Cal Torre

Obaga de Cal Torre

Continuem recte

Obaga de Cal Torre

Obaga de Cal Torre

Girem a l'esquerra

Continuem recte

Pou del Rector

El pou del rector és un pou d’aigua situat en una zona boscosa a l’obaga de Cal Torra. Es tracta d’una estructura de planta circular construïda amb pedra i argamassa amb coberta de teula àrab i amb una finestra a la banda de migjorn per poder extreure’n l’aigua. Per la part posterior fou refet al segle XX mitjançant una paret de maons foradats.

Seguim per la dreta

Girem a la dreta

Trencall

A l'esquerra, vorejant el dipòsit per l'esquerra, prenem el corriol cap al Castell de Castellfollit del Boix. Després retrocedim fins a aquest punnt i continuem pel corriol que s'enfila entre els pins a la dreta.

Seguim cap a la dreta

Castell de Castellfollit del Boix

El castell termenat de Castellfollit del Boix es troba situat dalt d’una carena amb un domini visual de gairebé tota la comarca del Bages, a la banda de llevant del municipi. Actualment es conserven dos murs, un amb una orientació nord-oest i un segon amb una orientació est-oest. Estan construïts damunt el basament natural de roca i conserven una alçada aproximada de 5 m. El parament dels murs és de carreus ben escairats amb filades regulars rejuntats amb morter de calç. El castell de Castellfollit del Boix apareix documentat l’any 967 pertanyent a la família Calders, que el tenia en alou dels vescomtes d’Osona. L’any 1075 apareix documentat i relacionat amb la família dels Calders en el testament de Ramon Guadall de Calders, on hi consta aquest castell entre d’altres. L’any 1105 apareix novament citat en el testament de Guillem de Calders, el qual deixa a la seva esposa Guilla, filla de la vescomtessa Ermessendis de Cardona, el castell de Castell fulit de Box, entre d’altres castells. A partir del segle XIII va passar sota domini dels senyors d’Òdena qui adquiriren tota la jurisdicció del castell l’any 1393. El domini dels senyors d’Òdena va perdurar fins el segle XVI, quan va passar als administradors de l’Hospital General de Barcelona, que el van conservar el domini fins a l’abolició dels drets jurisdiccionals a principis del segle XIX. Conta la llegenda popular que al castell hi ha una serp que es tant vella que conserva cabells al cap i es tan gran que fa un fort soroll. Aquesta llegenda es narrava a la canalla que anaven al castell per tal d’evitar que juguessin amb les pedres del castell i poder-se fer mal.

Vista panoràmica

Girem a la dreta

Seguim cap a la dreta

Voregem el mur

Mirador de Sant Pere de Castellfollit

Seguim per l'esquerra

Continuem vorejant la paret i deixant el corriol de pujada a l'esquerra.

Cementiri de Sant Pere de Castellfollit

El cementiri de Sant Pere es troba adossat a l’església parroquial de Sant Pere. L’edifici es de planta irregular amb l’accés situat a l’oest. Un cop a l’interior hi ha un petit espai enjardinat amb arbres amb una creu de pedra a la part central. Aquesta zona es troba delimitada per la banda nord i est per dos cossos de planta rectangular amb la coberta a una vessant de teula àrab on s’hi troben els diversos nínxols, organitzats en tres filades. Casa nínxol està identificat amb una peça ceràmica amb el nom de la família a la qual pertany. La porta, situada a la façana oest, està realitzada amb barres de ferro emmarcada amb brancals de pedra ben escairada amb una llinda de pedra en forma d’arc rebaixat. Està coronada pe tres pinacles finalitzats amb una esfera amb el central coronat amb una creu de ferro. La propietat correspon al Bisbat de Vic, però la gestió és municipal.

Església de Sant Pere de Castellfollit del Boix

L’església s’ubica prop de l’antic castell de Castellfollit i molt aviat va adquirir la categoria de parròquia. Tot i que conserva la titularitat de parròquia actualment la funció ha estat traslladada a l’església de Santa Maria del Pla, situada al nucli de Castellfollit. L’església és un edifici d’estil romànic construït al segle XI i el qual va partir modificacions al segle XIII i XVII. Actualment, l’església s’articula en una sola nau orientada de nord a sud amb una capçalera de planta quadrada (presbiteri) situada a l’extrem nord. A la banda de ponent la nau està capçada per un absis i dues absidioles d’origen romànic utilitzades com a capelles secundàries. La zona del presbiteri alberga el retaule barroc dedicat a Sant Pere. Als peus de la nau hi ha el cor amb les escales situades al cantó esquerre que li donen accés. L’interior de l’església està cobert per una coberta en volta de canó a excepció de zona del presbiteri, que presenta una coberta en volta de creueria. Per l’exterior es tracta d’una coberta a dues vessants de teula àrab.  Inicialment fou concebuda com un edifici d’una sola nau amb un ampli creuer que finalitza per l’est amb un absis central i dues absidioles laterals. L’absis central i l’absidiola de ponent encara conserven la decoració exterior d’estil llombard format per tres compartiments. En el cas de l’absis central hi ha dues sèries de tres arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central de on se’n hi projectaren quatre i a cada tram una finestra d’arc de mig punt. En el cas de l’absidiola nord, hi ha dues sèries de dues arcuacions cegues separades per lesenes a excepció del tram central on se’n hi projectaren tres i on s’hi obra una finestra de doble esqueixada. Al segle XIII l’església fou ampliada vers a migjorn amb la construcció d’un nou mur de tancament i la modificació de l’absidiola sud, fet pel qual no conserva la decoració d’estil llombard. Aquesta ampliació va comportar la construcció d’una nova portalada que manté les característiques d’estil romànic tot i haver estat construïda a finals de dit període. La portalada està formada per de tres arcs de mig punt decorats amb arquivoltes que descansen damunt una imposta senzilla. Aquesta està sostinguda per dues columnes amb capitells decorats amb motius vegetals. L’any 1633 l’església va ser modificada i es va canviar l’orientació, passant a ser el creuer la nau central amb el presbiteri a tramuntana, mitjançant la construcció d’una capella de planta quadrada a l’extrem oposat de la portalada dedicada a Sant Pere i, l’absis i les absidioles van passar a ser utilitzades com a capelles. D’aquest moment també és la construcció del campanar, originalment d’espadanya i que a finals del segle XIX inicis del segle XX fou transformat en un campanar tipus torre amb una coberta a quatre aigües de teula àrab. A la façana de ponent hi ha els dos arcs de mig punt amb les campanes de bronze. En aquesta façana es conserva la inscripció de JB 1910. Ambdues campanes va ser realitzades l’any 1863. A finals del segle XX es van substituir els capçals de fusta de les campanes, tot i que se’n conserva d’ells amb l’any 1782 gravat. El lloc de Castellfollit ja és citat l’any 967 encara que l’església no apareix citada com a parroquial fins l’any 1154 i l’any 1294 s’esmenta l’església amb l’advocació a Sant Pere. Durant les obres de millora de la capella dedicada a Sant Pere afegida al segle XVII és va dur a terme una intervenció arqueològica que va posar al descobert una zona de necròpolis sota la capella d’entre els segles XII i XIII.

La Rectoria de Sant Pere de Castellfollit

La rectoria de Sant Pere es troba adossada a la façana oest de l’església parroquial de Sant Pere. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes, les quals donen accés a la zona del campanar. El frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat amb una finestra a cada banda. A l’alçada del primer pis s’obren tres balcons amb barana de ferro amb el central amb volada i tres finestres de petites dimensions a nivell de golfes. Totes les obertures estan emmarcades per maons. La façana de ponent s’hi obren diverses finestres emmarcades per maons. En aquesta façana s’hi adossa un espai d’hort delimitat per murs de pedra. L’edifici està construït amb pedra i teula amb filades irregulars amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. A l’alçada del primer pis en destaca un rellotge de sol realitzat l’any 1979 i una placa de ceràmica on s’hi llegeix: JO PARLO SI EM MIRA EL SOL SI NO EM MIRA, TU NO EM MIRES I ESTIC SOL. En els fogatges de 1553, hi consta com a vicari Mn. Pere Belmunt,. Les últimes obres realitzades a l'església van suposar l'edificació d'una nova rectoria . Durant força anys va caure en l'abandó, però des de fa ja tres dècades s'ha convertit en un habitatge familiar i s'han anat restaurant les diferents estances i consolidant-ne l'estructura.

Creu de pedró de Sant Pere

La creu de Sant Pere es troba situada a l’oest de l’església parroquial de Sant Pere. Es una creu llatina de ferro situada damunt una llosa de pedra que se sosté damunt un fust de pedra de secció quadrada. Antigament des d'aquesta creu es beneïen el terme, actes que actualment es dur a terme a l’interior de l’església.

Girem a l'esquerra

Pla del Bosc de Can Vilomara

Can Vilomara

Can Vilomara és una mas format per l’annexa de diversos volums a l’entorn de la casa primigènia, esmentada ja el 1740 en un document que es conserva a l’Arxiu Comarca de l’Anoia on Jaume Vilomara de Castellfollit del Boix té una causa pendent contra Jaume Cortada; tot i que segons els actuals propietaris, antigament hi havia una biga de fusta a la zona de les golfes amb la data de 1418. Al segle XIX, Cal Vilomara tenia en cens les edificacions que actualment constitueixen el Clot del Jep com és el cas de Ca l’Isidre Fuster, Ca la Mercè o Ca l’Antònia.

Seguim cap a l'esquerra