Circular Castellterçol-Camí Oratoris-Font Viver-Collet Sant Fruitós-Creueta-Pujolet-Dolmen Gavatx-Font Prat del Pou-Castell

Església parroquial de Sant Fruitos

Inici i final de la ruta. Plaça de l'església. Continuem per Carrer de l'Església i Carrer del Mig. La Plaça de l'església és el punt més elevat de la població vella, just al centre del nucli antic. La plaça està presidida per l'església de Sant Fruitós. El temple original, pre-romànic, es devia construir quan el senyor Terçol va aixecar el castell i va organitzar el terme. Es va anar reformant i engrandint durant l'edat mitjana. L'actual església és d'estil barroc i es va construir al segle XVII i també ha estat ampliada en diferents èpoques. És una edificació de planta de creu llatina, tres naus i un campanar de planta octogonal. El campanar, alt i esvelt, li dóna molta personalitat, ja que destaca sempre per sobre les teulades del poble. L’any 1130, Sant Fruitós i la resta d’esglésies i ermites del poble, van ser cedides a la comunitat de canonges de Santa Maria de l’Estany. A finals del segle XIV els canonges van concedir-li el títol de pabordia. És un títol inferior a un priorat, però permet administrar les propietats de manera independent. Cremat durant la Guerra Civil, el temple es va haver de refer quasi bé de nou. També van desaparèixer sis quadres dedicats al màrtir Sant Víctor, pintats per l’artista barroc Marià Colomer entre 1806 i 1808. Al 1994 es van localitzar al Museu de Granollers. Porten l’escut del poble, així que l’origen és clar. Després d’una restauració, tornen a ser a les parets de l’església. Aquí s'hi fan les misses habituals i els oficis solemnes de Festa Major; en honor a Sant Fruitós, patró del poble; en honor a Sant Antoni Abad, patró dels traginers pagesos i ramaders; i en honor a Sant Antoni de Pàdua, patró del gremi de la construcció. Sovint també acull concerts musicals.

Girem a l'esquerra

Carrer de Barcelona.

Girem a l'esquerra

Call de l'Escudella.

Girem a la dreta

Carrer de l'Hospital.

Girem a l'esquerra

Carrer de Joaquim Roger.

Seguim per la dreta

Mas Salavert. Salavert és un dels masos més antics del poble. El capbreu de Castellterçol de 1370 ja l’anomena. La finca, dedicada a l’agricultura i la ramaderia, ha experimentat diverses remodelacions. Però conserva l’estatus de ser una de les cases més viscudes del poble.

Mirador de Salavert

Just sobre el mas Salavert hi ha el mirador, que ocupa una petita esplanada. L’espai està equipat amb una font, una taula i jocs infantils. Des del mirador de Salavert es veuen altres masos històrics: l’Oller i la capella de Sant Bru, la Ginebreda i la capella de Sant Gaietà. També el sector del carrer de Moià, el barri que s’allarga al nord del poble. A ma esquerra, cap a l’oest, el bosc i la carena, on hi ha el Collet de Sant Fruitós, el Pla de les Boixes i el Pla de les Forques. Tot recte, en direcció nord, el clot de La Fàbrega i el poble de Moià. Si fa un dia clar, al fons, les muntanyes del Port del Compte. A ma dreta, cap al nord-est, les muntanyes que hi ha entre Moià i Collsuspina: el Serrat del Nespler, el Serrat de Ferrarons i el Grony de l’Oller, de 1062 metres.

Girem a la dreta

El carrer de Sant Francesc i el carrer de l’Era, on hi ha la casa de pagès de Salavert, s’acaben als afores del poble. Els dos, però, queden units per una pista de terra. És un recorregut curt molt agradable, a tocar dels camps de conreu, on hi trobem els Oratoris i la font del Viver.

Seguim cap a l'esquerra

Camí dels Oratoris.

Oratori 3

Els oratoris són petites capelles de pedra que, al món rural, solen estar en llocs significatius com creuaments de camins, barris apartats, línies de terme, collets... Sempre guarden una imatge: el patró del poble, un sant o una verge significats, els quatre evangelistes. L'oratori 3 es situa en un marge, i s'hi accedeix per mitjà de quatre graons de pedra. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres mínimament treballades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior.

Oratori 2

No hi ha documentació contrastada de l’origen d’aquests oratoris de Castellterçol. Però es creu que, antigament, s’hi ubicaven els misteris del Via Crucis. Aquesta devoció popular té catorze estacions que expliquen la Passió de Jesús. La primera i l’última s’acostumaven a resar dins l’església parroquial. Així que, la resta d’estacions, devien estar situades en dotze petits altars, pedrons o capelletes. La gent gran del poble recorda haver-ne vist sis. Però s’han anat fent malbé, molts van ser desmuntats, pedra a pedra. I ara només se’n conserven tres als afores del poble, situats en un mateix camí i a poca distància l’un de l’altre. Dos d’ells van ser restaurats i l’altre es va haver de reconstruir del tot. L'oratori 2 és el més proper a la font del Viver. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa. Ha estat objecte d'una restauració recent amb ciment.

Font del Viver

És una font molt antiga i neix al repeu d'un marge, darrere de dos enormes plataners centenaris. Es tracta d'una font de bassal. Per protegir-la, s'ha cobert el naixement. I just a sota s'hi ha col·locat un sortidor modern per poder aprofitar l'aigua. També hi ha un parell de bancs de pedra. Un lloc perfecte per prendre el sol, fer un berenar o gaudir d'una estona de lectura relaxant.

Oratori 1

Se suposa que aquests oratoris es van fer servir en una època molt pròspera per Castellterçol, entre els segles XVII i XIX. Llavors hi havia molta feina a tractar llana i vendre gel. Els gremis eren importants, hi havia diners i gent. I el Via Crucis devia ser solemne i molt concorregut. L'oratori 1 és el més proper al carrer Sant Francesc. Es tracta d'una petita estructura de planta rectangular, a mode de pilar, que corona en forma de teuladeta a dues vessant. Està construïda amb pedres desbastades, de mida petita i mitjana, lligades amb morter de calç. Presenta una fornícula a l'interior, protegida per una reixa.

Girem a la dreta

Seguim per l'esquerra

Collet de Sant Fruitós

La Creueta. El Collet de Sant Fruitós és el mirador per excel·lència del poble de Castellterçol i un habitual punt de trobada per veure postes de sol o pluges d'estels. La creu del collet de Sant Fruitós està formada per una base de pedra treballada, de planta quadrada, de tres cossos en ordre decreixent, que sustenta una columna, també quadrangular i de pedra treballada. El cos superior de la base presenta l'any "1940" inscrit. Sobre la columna hi ha una creu de forja.

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Pla dels Pins del Pujolet

El Pujolet

El Pujolet és una masia formada per diverses edificacions amb un barri tancat. L'edifici original és de planta rectangular i consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a migdia. El portal d'entrada és rectangular, de pedra carejada i presenta la següent inscripció: "PUJOLET DE SALAVERT 1741". Les obertures són rectangulars, majoritàriament de pedra carejada. Les façanes són de paredat comú, de pedra lligada amb morter de calç, arrebossades.

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Corriol en baixada.

Creuem la carretera

Carretera de Granera BV-1245.

Girem a l'esquerra

Serrat Llarg del Munt.

Girem a l'esquerra

Seguim cap a la dreta

Seguim per l'esquerra

Girem a l'esquerra

Camí de Castellterçol a Sant Julià d'Uixols.

Trencall

A l'esquerra, corriol amunt accedim al Dolmen del Gavatx. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista en el sentit que anem.

Dolmen del Gavatx

És una cista de planta trapezoïdal, orientada de nord a sud. Està formada per sis lloses; la de la coberta està fragmentada i desplaçada. El túmul és circular i conserva bona part de les lloses que el cobrien i del cercle peristalític en una extensió de 2 m. Aquest sepulcre va ser descobert i excavat per afeccionats locals l'any 1949. Segons els estudis que va fer posteriorment l'arqueòleg R. Batista, les restes antropològiques inhumades corresponien a un mínim de catorze individus, i estaven distribuïdes en tres capes d'enterrament, separades per lloses. A l'interior de la cista, es van recollir fragments de ceràmica grollera amb molt desgreixant de color marró rogenc i negre, corresponents a cinc bols sense decoració i un fragment de vora amb decoració de cordons i impressions digitals. Tanmateix, es va documentar un fragment de ganivet de sílex, una pedra rodada amb estries longitudinals i un braçalet de sorrenca blanca de gra fi amb decoració de franges paral·leles. Per la seva tipologia i els materials recollits, es va situar cronològicament el megàlit en el Calcolític.

Balma del Dolmen del Gavatx

Seguim per la dreta

Girem a la dreta

Girem a la dreta

Camí dels Camps de la Balofrena

Girem a l'esquerra

Font del Prat del Pou

Al terme de Castellterçol hi ha una cinquantena llarga de fonts. Les més conegudes i populars són properes al poble: Sant Antoni, l'Àngel, el Pontarró, Canals, La Vinyota, la Blada i el Prat del Pou. Aquesta última està situada sota el turó de Rosanes, enmig de boscos, antigues feixes i horts. La vista des d'aquest lloc és fantàstica: el poble, el castell, i el massís del Montseny. La font està situada sota el turó de Rosanes, enmig de boscos, antigues feixes i horts. La font és de raig i serveix l’aigua amb un broc gruixut de ferro. El brollador està protegit per una volta de mig punt, de 3,20 metres de llarg, 4,40 metres d’ample i 2,80 metres d’alçada. Aquesta coberta està feta amb pedra, disposada a plec de llibre i relligada amb argamassa. A dins, enganxats a la paret, hi ha dos bancs, que fan la font molt acollidora, sobretot en dies de calor. A sobre el raig, dues fornícules solen guardar figures religioses que la gent acompanya amb petits rams de flors.

Font petita del Prat del Pou

L’entorn del Prat del Pou és agradable, compta amb tres grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure. També hi ha una segona font més petita, que brolla d’una altra deu diferent. L’aigua que es perd, serveix per regar els horts.

Panoràmica poble i castell

Girem a la dreta

El turó del Castell davant nostre. El Castell de Castellterçol apareix documentat el 898, amb l'ermita de Sant Miquel situada al costat dret (inici del segle XII). Terçol, home de confiança del Comte de Barcelona Guifré el Pilós, va construir el primer castell de Castellterçol a mitjan segle IX. El conjunt històric està declarat Monument Nacional d'Interès Cultural.

Girem a l'esquerra

Seguim per la dreta

Girem a la dreta

Ermita de Sant Miquel

L'ermita de Sant Miquel és una capella romànica de principis del segle XII que conserva la seva configuració original. La primera informació la trobem l'any 1111 en el testament del primer Xedmar o Xammar, propietari del castell que anà a pelegrinatge a Terra Santa i deixà escrit que s'il·luminés i consagrés l'església que havia fet construir en honor a Sant Miquel, prop del castell. Hi té adossada una sagristia, gairebé tan gran com la capella, que va ser construïda durant el segle XIX. Durant les obres de restauració han quedat al descobert elements anteriors a la construcció de la sagristia, concretament una escala per accedir al cor des de la façana nord i la porta original d'entrada a l'ermita a la façana sud. Sota una làpida s'han trobat les restes del paborde Tomàs Vila, mort el 1829. Al presbiteri hi ha un retaule policromat dedicat a la Mare de Déu del Remei, els Sants Metges i Sant Miquel Arcàngel. L'ermita de Sant Miquel està declarada, juntament amb el castell, Monument d'Interès Cultural pel Ministeri de Cultura el 1949, i per la Generalitat de Catalunya el 1993.

Masoveria

Actualment, la masia, construïda al segle XVI, és la part més important del recinte. També es conserven restes de la residència dels senyors, del fossat i de les muralles de defensa. Al castell hi ha un habitatge de lloguer turístic i als camps de la finca es conreen plantes per a la jardineria.

Castell de Sant Miquel o de Castellterçol

El Castell de Castellterçol apareix documentat el 898. Terçol, home de confiança del Comte de Barcelona Guifré el Pilós, va construir el primer castell de Castellterçol a mitjan segle IX, damunt la roca viva, en un lloc estratègic. Des de l'edificació es controlava el pas de gent entre el Moianès i la Plana del Vallès. Quan les èpoques de guerres van passar, el castell es va convertir en un mas agrícola. Era un castell modest, però estava ben protegit. A les portes més vulnerables s'hi va excavar un fossat i tot el recinte es va protegir amb muralles altes, foradades amb espitlleres. Bona part de les parets es van edificar sobre la roca viva. Entre els anys 1993 i 2003es van fer excavacions sota la direcció de la Generalitat de Catalunya . Els treballs arqueològics van descobrir-ne les restes i es va restaurar una de les parets del que havia estat una 'domus' important durant l'edat mitjana. La Fundació Josep M. de Anzizu i l'Associació Amics del Castell Terçol organitzen diverses activitats al llarg de l'any per donar a conèixer la fortificació i l'església romànica de Sant Miquel. S'hi fan actes culturals, oberts al públic, com un concert que forma part del cicle "Música als Castells". El conjunt històric està declarat Monument Nacional d'Interès Cultural.

Torre del segle XIX

A la part central del castell s'observa la torre que domina visualment el conjunt monumental. Va ser construïda durant el segle XIX perquè, segons s'explica, els aleshores propietaris del castell volien veure Moià, però no té valor històric ni arquitectònic. En realitat és el recinte emmurallat on hi ha la torre primigènia del castell de Castellterçol.

Seguim cap a la dreta

Pont sobre el Torrent del Castell.

Girem a la dreta

Carrer de Rocacorba.

Creuem la carretera

Travessem la carretera de Granera BV1245 i continuem per Carrer de Bellver.