Circular de les ermites de Santa Susanna: Mare de Déu de Gràcia, Capella del Roser, Sant Pere de Riu, Sant Isidre

Església parroquial de Santa Susanna

Inici i final de la ruta davant de l'església, Plaça de Catalunya cantonada amb Carrer Montserrat. L'església parroquial de Santa Susanna és un edifici senzill construït durant la postguerra amb l'esforç de tots els veïns, fins i tot amb el seu treball personal i gratuït. Les pintures murals de l'església estan situades a les parets que delimiten el presbiteri. La temàtica de les pintures és el martiri i l'ascensió de Santa Susanna, patrona de la població. Els murals estan pintats amb oli sobre tela, amb tonalitats fosques, en què dominen els colors terrosos i el pa d'or. Al mur dret del presbiteri hi ha representada Santa Susanna a punt de ser assassinada per Macedoni per no haver acceptat casar-se l'emperador Dioclècia. Al costat esquerre del presbiteri trobem l'ascensió al cel de la santa acompanyada per un grup d'àngels músics.

Ajuntament

Girem a la dreta

Seguim per Carrer de San Ramon

Girem a l'esquerra

Seguim per Carrer de Ponent

Continuem recte

Seguim per Pujada de Gràcia

Girem a la dreta

Continuem per Pujada de Gràcia

Seguim per la dreta

Pujada de Gràcia

Girem a l'esquerra

Seguim per Pujada de Gràcia

Fi de paviment

Pujada de Gràcia

Trencall

A l'esquerra cap a l'Ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Després tornem a aquest punt i continuem pel corriol que ara queda a la nostra dreta.

Girem a l'esquerra

Ermita de la Mare de Déu de Gràcia

Tot i que pertany a la parròquia de Pineda, està situada al terme de Santa Susanna. És una petita capella de planta rectangular, amb una absidiola seguida que ja tenia la nau, sense cap relleu que fixi la unió dels dos elements. Un petit cos adossat forma la petita sagristia, en pitjor estat de conservació que l'ermita. L'interior, il·luminat per una petita finestra oval sobre la porta d'entrada, està decorat amb un mosaic, que no cobreix la volta, on al mur de l'esquerra es representa un paisatge terrestre amb boscos i el poble de Pineda i a la dreta vaixells, peixos i mar; al presbiteri, colors clars i el cel. Hi ha una imatge de la verge en bronze. Al vèrtex de la façana hi ha una espadanya amb la corresponent campana. El seu interior és buit. Fou construïda el 1751 per iniciativa d'un grup de mariners. De les possibles destruccions dels segles XVIII i XIX no hi ha notícies. Passà diversos avatars: un incendi va destruir, l'any 1936, la imatgeria; la seva restauració va començar el 1940, a càrrec de Josep Fabré, que decorà l'altar amb un fresc. L'any 1973 fou incendiada, però l'interès de grups pinetencs i llurs esforços van aconseguir la reconstrucció. Al 1982, sota la direcció de Josep Perpiñá, es feu la decoració interior a base de rajoles. La verge en bronze és del mateix artista -Josep Perpiñá.

Vista panorámica

Panoràmica de la costa des de Calella fins a Malgrat.

Dipòsits del Turó de la Gràcia

Turó de Can Batlle

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a la dreta

Prenem el corriol de més a la dreta en baixada

Vall de Maniu

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Canal de la Font del Boter

Vista panorámica

Les platges de Santa Susanna

Serra de Can Batlle

Girem a l'esquerra

Serra de Can Batlle

Turó de Can Vidal

Vista panoràmica de Pineda de Mar

Seguim per l'esquerra

Corriol en pujada

Turó de la Guàrdia

240 metres

Vista panorámica

Pineda de Mar i Calella

Seguim per l'esquerra

Girem a l'esquerra

Bagueny de Cal Marquès

Aquest tram discorre creuant per damunt d'un dels túnels de l'autopista C-32

Creu de Mas Mates

Girem a l'esquerra

Can Bec

Capella de la Mare de Déu del Roser

Trencall

A l'esquerra, a pocs metres l'accés a l'Església de Sant Pere de Riu. Després tornem a aquest punt i seguim per la pista ascendent que ara queda a la dreta.

Accés a Sant Pere de Riu

Propietat privada, prohibit el pas

Sant Pere de Riu

El conjunt de Sant Pere de Riu, format per l'església i les edificacions annexes, entre les quals hi ha la rectoria, i el comunidor, és una església romànica que ha estat objecte de diverses modificacions i ampliacions especialment a partir del segle XVI. El temple manté l'estructura romànica d'una nau amb absis semicircular i l'accés al mur de migdia. L'absis a l'exterior està decorat amb les característiques arcuacions llombardes separades per lesenes i presenta una finestra de doble esqueixada. Al mur de migdia es conserva també la decoració de tipus llombard i dues finestres romàniques. La portalada actual, però, és barroca. L'any 1744 es realitza un nou accés a la façana de ponent. A l'interior s'han obert capelles i la sagristia al costat de tramuntana. La coberta de la nau i de l'absis van ser sobrealçats i, a l'exterior, el teulat es modificà a una sola vessant. La torre campanar de planta quadrada s'alça a tocar del costat nord de l'absis. Tot i que la base sembla antiga, el pis superior amb una doble obertura i el coronament piramidal són possiblement del segle XVI. Actualment, la finca és de propietat privada habilitada com a casa de colònies i alberg juvenil.

Girem a la dreta

Vista panorámica

Sant Pere de Riu amb Pineda de Mar al fons

Seguim cap a l'esquerra

Obaga de Can Pep Bufí

Girem a l'esquerra

Camí de Sant Pere de Riu

Plaça de l'Illota

Capella Nova de Sant Isidre

L'antiga capella de Sant Isidre va quedar afectada pel traçat de kl'autopista del Maresme i va haver de ser derruïda. Així es va construir la nova capella uns metres enllà d'on s'alçava l'antiga, a tocar de la Plaça de Lillota. És d'estructura moderna, però conserva l'encant d'estar situada en un paratge natural de gran bellesa, idoni per passejar i descansar-hi. Precisament aquí, és on any rere any se segueix celebrant el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre, el 15 de maig, tot i que se celebra el diumenge següent.

Seguim cap a l'esquerra

Riera de Santa Susanna

Girem a la dreta

Camí de la Riera de Santa Susanna

Pas sota l'autopista C-32

Centre equestre

Camí de la Riera de Santa Susanna

Paret d'en Ratés

La Paret d'en Ratés és el nom amb el que es coneix aquesta antiga conducció d'aigües construïda al segle XIX. Constitueix un exemple d'obra popular de l'aprofitament dels recursos hídrics com a part d'una xarxa per conduir l'aigua fins a la finca de Can Ratés. La canalització visible actualment i restaurada té una llargada de 195 metres, tot i que originàriament era de diversos quilòmetres. La canalització, juntament amb altres elements arquitectònics com el Molí fariner d'en Jordà, la gran quantitat de safaretjos, pous i altres conductes d'aigua que trobem al municipi, testimonien la importància de l'agricultura com a recurs econòmic del poble i el canvi que va significar el pas progressiu de l'agricultura de secà a la de regadiu. La Paret d'en Ratés per la seva magnitud reflecteix també el gran paper d'aquesta família com a terratinents a Santa Susanna. Per aquests motius des de l'Ajuntament se li atorgà la protecció de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) l'any 2008.

Paret d'en Ratés

La Paret d'en Ratés la va construir uns anys abans de la Tercera Guerra Carlista (1860) el Baró de Ratés, propietari de Can Ratés (Mas Poch), per nodrir rl prtit llac construït a la masia des d'una deu d'aigua situada aproximadament un quilòmetre i mig més amunt. Amb aquesta conducció el Baró es proveïa d'una reserva d'aigua important per regar les seves terres i per moure un molí hidràulic, a més de servir per a l'esbarjo, ja que en el llac hi havia una petita embarcació. Aquest molí fariner, l'any 1883 donava feina a quatre oficials i un moliner. Pel camí, la construcció nodria els safaretjos d'algunes de les masies per on transcorria (Can Tuset, Val Ninot, Can Gralla, Can Creus, Mas de Dalt i Mas de Baix) deixant-hi una ploma d'aigua (cabdal equivalent a 2448 litres diaris) com a dret de pas. L'aigua hi circulava per gravetat i travessava la riera per mitjà de sifons, ja que la cota de la riera era força més elevada que avui dia. En tot aquest tram la mina estava soterrada i tenia una alçada interior d'un metre i escaig, les parets estaven construïdes amb maó d'argila assecada i cuita i la volta superior era de peces confeccionades expressament. La mina disposava d'unes boques per poder-hi accedir i treure guilles o acumulacions de llot que impedien la circulació de l'aigua. La mina enllaçava amb la construcció visible feta amb pedres i maons i amb una coberta feta de morter. Al seu interior porta la conducció de l'aigua, un tub de terrissa envernissada o esmaltada construït amb trams encadellats de mig metre aproximadament. Per mantenir el desnivell del terreny, la paret sembla que anava guanyant alçada fins a la part final rematada amb una cúpula, que és un dels dipòsits del sifò que creuava la riera. A l'altra banda, un dipòsit idèntic enllaçava amb una altra paret que partia les finques de Can Font o del Mas de Dalt, fins arribar al Mas de Baix on tornava a soterrar-se fins a la Masia de Can Ratés. Va deixar de portar aigua fins a Can Ratés als anys seixanta, però encara avui dia hi ha un tram pel qual passa aigua fins a la riera, davant de Can Creus.

Seguim cap a l'esquerra

Paral·lelament a la riera

Escola Santa Susanna

Parc del Colomer

Poliesportiu Municipal

Girem a la dreta

Seguim per Rambla dels Països Catalans