Circular del Cogulló per les balmes de Meià (Cova del Castejon, Cova del Pansot, Dolmen del Cogulló, Cova de les Monges…)

Aparcament Vilanova de Meià

Trencall a Font de l’Hedra

Riu Boix i font de l’Hedra

Romaní florit

Intersecció

Roca dels Arcs (Paradís d’escaladors)

Vilanova de Meià i el Montsec

Cova del Castejon (Balma de bestiar)

Intersecció

Cova del Pansot (Balma de bestiar)

Panoràmica

Flora

Trencall (a la dreta cap el Cogulló)

Lo Cogulló (ocupat per una antena) i mirador de Meià

Lo Montmagastre

Serra d’Aubenç amb la Serra del Cadí al darrera

Karst foradat de l’extrem de lo Cogulló amb restes de la Guerra Civil (parapets i ferralla)

Dolmen del Cogulló

DOLMEN DEL COGULLÓ Sepulcre megalític del Cogulló (una cambra pirinence simple). Es de planta rectangular de 1,80x0,80 metres i només en resten tres lloses laterals. Falta el tancament de la part posterior sud-est i la coberta. La llosa lateral oest porta gravada una creu llatina, segurament realizada en época altomedieval quan es cristianitzaven els monuments pagans. Es conserva, en part, el túmul que cobria la cista el qual és emmarcat per pedres alineades formant un cercle amb un diàmetre aproximat de 7 metres. En les prospeccions superficials realitzades splament es van trobar restes de cerámica feta a mà. Tot i que no sembla espoliat recentment, aquest enterrament es a tocar de les fortificacions realitzades pels soldats republicans durant l'any 1938, quan el front de la Guerra Civil va romandre estable a la serra del Montsec; segurament que la mateixa cista servia de parape, aixo explicaria la destrucció tan gran del megalit. cronologicament es pot situar aquest dolmen sobre el 1500 al 1100 ac, entre el bronze mitja i final. La societat a l'edat del bronze, tia societat matriarcal Les antigues comunitats neolítiques, fornindes per petites famílies nuclears que habiten la comarca, s'amplien constituint clans familiars més grans i incorporen ritus funeraris i culturals nous apresos pels pastors que entren en contacte amb cultures foranes La casa es autosuficient. La mestressa és la que guia el clan, mentre que els homes són els productors que segueixen les seves indicacions: és una societat matriarcal. Aquesta nova societat habita les coves i les balmes i cada una és ocupada per un clan que forma una unitat tancada i diferenciada de la veina. La unitat de la casa continua després de la mort amb l'aparició del fossar de la comunitat. Els morts de cada clan es dipositen a les galeries internes de la cova més propera o de la mateixa que habiten. Eventualment es construeixen dolmens on son enterrats de forma col-lectiva els membres del clan. La cultura material trobada als dòlmens és molt semblant a la 6 dels enterraments en coves. A la Coma de Meià es produeix aquesta dualitat a la cova dels Picals, a Luçars, i la cova de la Bauma a Santa Maria de Meia. Font: Ramon Bernaus i Santacreu Dolmen de là Lloellá del Llop Dolmen Sol Joaquim. Foto: lolanda Masanés Dolmen la Lloella dell Llop II. Genaro Roca, el Dr. Josep Sala, Antonio Sanjuán i Tonet Llorens. Anys 30 • El dolmen del Cogulló és del tipus cambra pirinenca simple. A la serra del Montsec de Meia hi ha uns 10 dòlmens d'aquestes característiques. Un dels més coneguts és el de la Lloella del Llop, al Montseo de Vilanova. Relativament a prop d'aquí, a Fabregada, es troba el dolmen de la Serra la Llosa, de les mateixes característiques, però en més bon estat de conservació. com • 973 142 707 • Dieseny grafic i senyalització: www.joanteixido.net • 973 150 146 Esquema de dolmen del Cogullo. Font: RODRÍGUEZ DUQUE J.I. i GONZALEZ PÉREZ, J.R., 1982: Suplicaos megalicos en el Montsec de Rubies. Publicacions i Itinerari Descoberta de la Coma de Meià, km 4,9

Restes de fortificacions republicanes de la Guerra Civil (es troben llaunes dels soldats)

El Cogulló (1.003 m) (Vèrtex Geodèsic)

Pas del cingle

Balmes petites

Cova Macià (Balma gran)

Cova Macià

Mirador de la Vall de Meià (totalment malmès)

Pistes de Parapent

Mirador de la Vall de Meià

Vilanova de Meià

Recte per la pista del Cogulló (Pal indicador a l’esquerra)

Panoràmica

Coll de Cabeces (858 m)

Ruïnes

Cíngles del Cúber. Cova de les Monges i Castell de Fabregada.

Sant Serni de Fabregada

Petit forat (Cova de les Monges)

Cova de les Monges

Cova de les Monges

Runes

Caminet que enllaça amb l’antic cami de Fabregada

Panoràmica

Font Gandol

Carretera

Riu Boix

Mina de lignit amb antiga via als rentadors

Pont la Gata

Canalització riu Boix

Els ulls de pedra