Circular del Tagamanent i el Matagalls des de Sant Martí de Centelles i amb tornada per Serradussà i la Riera d'Avencó

Download

Trail photos

Photo ofCircular del Tagamanent i el Matagalls des de Sant Martí de Centelles i amb tornada per Serradussà i la Riera d'Avencó

Author

Stamen Miroslavov

with 1 trail buddy

2,443 65 1228

See more trails from this author

Trail stats

Distance: 27.56 mi
Elevation gain: 6,115 ft
Technical difficulty: Difficult
Elevation loss: 6,115 ft
Max elevation: 5,581 ft
TrailRank: 57
Min elevation: 5,581 ft
Trail type: Loop

Moving time: 9 hours 11 minutes
Time: 12 hours 32 minutes
Coordinates: 7684
Uploaded: February 9, 2021
Recorded: November 2020

Be the first to clap

near l'Abella, Catalunya (España)

Viewed 473 times, downloaded 12 times

Trail photos

Itinerary description

_______________________________________________________________________________________
ATENCIÓ: LLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAARG. El trajecte en sí no té cap complexitat tècnica. La dificultat recau en què es una ruta llarga de pebrots! Només per als més trempats!
_______________________________________________________________________________________

Circular del Matagalls, partint de Sant Martí de Centelles, amb anada pel Tagamanent i la Calma, i amb tornada per Serradussà i la Riera d'Avencó

El confinament de tota Catalunya tot just entrava en vigor aquells dies (novembre 2020) i nosaltres tot just teníem vacances aquella setmana... Casum! Tots els plans a l'orri... Per sort, com que en som de vivaços, sempre en trobem alternatives, i tot i que no podríem ben bé fer rutes llargues per refugis de muntanya, sí que en podem fer sortides d'un dia.

Feia temps que ens quedava pendent el Matagalls [1697 m] - ja havíem fet els altres cims principals del Montseny, però encara no havíem trobat un moment pel Matagalls. Així doncs, i tenint ganes de caminar molt molt molt, i a més a més per a estalviar-nos múltiples transbords de trens i autobusos i d'altres liades, vam decidir coronar el Matagalls sortint directament de Sant Martí de Centelles, on ens deixa fàcilment el tren de Rodalies. D'aquesta forma també passaríem pel Turó de Tagamanent [1058 m], un altre cim emblemàtic pel qual tampoc no hem passat mai. Pim-pam! A cremar els peus!
_______________________________________________________________________________________

ACCÉS:
Nosaltres hi vam arribar en tren - s'ha d'agafar la R3 de Rodalies. De Barcelona Sants a Sant Martí de Centelles és 1h aproximadament, i el cost del bitllet és de 4'6€ (4 zones).

Si s'accedeix amb cotxe, tan sol seguir la C-17 a partir de Montcada i Reixac - després de la Garriga vénen Els Tremolencs, Figaró-Montmany, Tagamanent i finalment Sant Martí de Centelles i Aiguafreda.
_______________________________________________________________________________________

RUTA:
Consultar els waypoints per a més informació.

Es parteix de Sant Martí de Centelles - Aiguafreda, buscant el riu Avencó, al costat del qual surten diversos trajectes. S'ha d'agafar el GR 5 i anar seguint-lo per la Serra Madrona, passant pel costat de Puig-agut, i fent tot el camí amunt amunt fins el Turó de Tagamanent. En aquesta part pràcticament tot el sender passa a través de zones boscoses i el caminet és més bé estret i irregular de trepitjar (terra molt erosionat, amb roques, fang i arrels d'arbres). No obstant, les marques clàssiques del GR es troben per tot arreu, així que no hi ha pèrdues.

El Turó del Tagamanent ofereix unes vistes boniques i és ideal per parar i esmorzar-hi amunt.

Des del Turó de Tagamanent, agafem de nou el GR 5, el qual ara es converteix en una àmplia pista forestal, i anem passant per Bellver (pel pati mateix de la casa), després l'Agustí, el Parany, el Pla de la Llacuna, Pedres Blanques i el Collet de la Font del Ginebre. En aquest Camí del Pla de la Calma, tot és força pla i calm, com el nom indica.

Continuem amb el Camí del Pla de la Calma i ara vénen el Pla de la Ginesta, el Pla del Cafè i tot just després el Collet de Terrús al costat del Pla de l'Amorriador de la Cortada. A continuació, el Pla del Llamp Dret, el Pla del Clot, el Pla del Bassau i aquí el Camí del Pla de la Calma es redirecciona cap al Nord-Est per a seguir amb el Collet de la Teuleria, el Pla de l'Estany i la pujada de la Mel.

Una estona després, passem al Pla de l'Ase Mort i aquí la planícia per fi desapareix i ens col·loquem en l'inclinació marcada de la Solella de Ferriol, per a arribar una estona més tard a Collformic.

Collformic és un punt important on conflueixen una diversitat de camins (incloent-hi la carretera BV-5301) i és d'on es sol començar la pujada al Matagalls, en general. Però això ja està bé, perquè ara per fi comença la part interessant i més exhaustiva, després de tota la planura.

Ens enfilem per la Carena dels Roures, tot seguint les marques i pugem ràpidament el Turó d'en Bassa, per a després reincorporar-nos al camí en el Pla de la Barraca. Continuem amb un ascens molt pedregós i incòmode per als peus, i després anem fent més pla, sempre pel camí (estret però clar) - els Cingles, Collet de l'Estanyol, Coll de Llops, de nou una última pujada forta, i ja hi som: el Matagalls [1697 m]!!

La baixada es fa pràcticament pel mateix camí que la pujada (excepte el Turó d'en Bessa), tot avall fins a Collformic. Des d'allà, hi ha diversos camins (atenció perquè aquí ens equivoquem, mirar més detalls en el waypoint), s'ha d'agafar el que va cap a Serradussà i des de Serradussà es pot baixar pel "Camí de Serradussà a Pujol" (Serra del Pujol) o per la "Carretera de Pujol a Collformic" (els Pujols Vells i la Fageda Seca).

Un cop s'arriba al Collet del Pujol, tan sols s'ha de seguir la pista forestal avall i avall i avall, cap al Sud-Oest, durant uns nou kilòmetres. Aquesta passarà primer pel costat de la Riera del Burgués, la qual confluirà amb la Riera de Picamena per esdevenir la Riera d'Avencó. Així, cal seguir la Riera d'Avencó en tot moment (al costat de la Casa Nova de Sant Miquel la carretera es converteix en el PR-C 200) fins a arribar de nou en Aiguafreda, en la part d'Avencó, després del qual es retorna amb facilitat a la parada de Rodalies de Sant Martí de Centelles.
_______________________________________________________________________________________

TEMPS:

Estació de Rodalies de Sant Martí de Centelles: 7:09
Inici de la ruta: 7:21
Desviació pel GR 5: 7:32
Turó de Tagamanent: 8:47 i ens hi quedem una estona a esmorzar
Sortim: 9:10
Bellver: 9:23
Collet del Terrús: 10:29 i fem un segon esmorzar fins les 10:54
Coll Formic: 11:36
Turó d'en Bassa: 11:59
Matagalls: 12:43 i ens hi quedem a dinar i descansar durant una bona estona.
Sortim avall: 14:14
Collformic: 15:22
Desviació abans de Serradussà: 16:09
Valla en mig del camí: 17:07
Collet del Pujol: 17:28 i fem un descans per a berenar al costat
Sortim avall: 17:50
Estació de Rodalies de Sant Martí de Centelles: 19:48
_______________________________________________________________________________________

METEO:
Temps bo i agradable. Asolellat, amb pocs núvols, però també poca calor, d'acord amb l'època - principis de Novembre. En les zones baixes amb poc vent, però a mesura que sortim en descobert i més amunt, el vent augmenta i es fa notori. En algunes zones, com el Collet de Terrús, el vent és notable, i a dalt del Matagalls és bastant destacable i pega amb força.
_______________________________________________________________________________________

MATERIAL:
Botes preferiblement de canya alta i amb bones soles. Jo vaig cometre l'error de posar-me unes botes amb les soles bastant deteriorades (algun foradet i tot), i després de la caminata em feien molt de mal els peus i em van sortir butllofes. Amb un calçat adequat no hi hauria d'haver molèsties importants fins i tot tenint en compte tots els més de 40 kms.

Crema solar.

Bastons per a caminar - opcionals, no necessaris, però poden venir d'ajut, sobretot en la part més pronunciada, pujant al Matagalls.
_______________________________________________________________________________________

AIGUA:
Com és una sortida d'un dia, pensàvem que en portàvem bastanta d'aigua. No obstant, per la part dels Pujols se'ns havia acabat i estàvem passant bastanta set, sobretot la Lu.

Al costat de Collformic hi hauria d'haver una font, ja que hi havia un cartell indicant-la, però no ho vam comprovar. Mirant el mapa més tard, també apareixen bastantes fonts per la zona de Collformic-Matagalls, seria qüestió de mirar si avui dia són fonts funcionals i amb aigua potable.
_______________________________________________________________________________________

MOTXILLA:
Molt lleuger, no més de 4-5 kg. Potser portava un pèl més de roba (per si passàvem fred), tot i que no era necessària. L'altre pes important, l'aigua i el termo amb té calent.

Waypoints

Parada de Rodalies de Sant Martí de Centelles (l'Abella)

Comencem ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, tan ben d'hora com podem i com ens ho permeten les restriccions globals a Catalunya en aquell moment - hi ha toc de queda, de forma que només podem sortir a partir de les 6:00 de matí. Per sort tenim la parada de tren a prop, en Barcelona, i agafem el tren a temps per poder ser-hi a Sant Martí de Centelles al voltant de les 7 del matí.

Tal com deixem el tren, sortim de l'estació (per la mateixa banda, Est) i baixem al carrer Piborell. Fa una mica de frescor, però s'hi està bé.

Inici ruta: Pont de la Xoriguera - 'Avencó

Seguim pel carrer de Piborrell cap al Nord, després el carrer de Sant Jaume i la Plaça de l'Abella. Allà agafem el carrer Major i passem per sota la C-17, amb el seu pont d'autopista tan característic i típic. Creuem el Pont de l'Abella sobre el Congost i després d'una rotonda seguim al Nord per la carretera de Ribees (N-152a) fins a arribar al Parc de la Plateria (hi ha una altra rotonda i una font). Tirem a la dreta, seguint el senyal que marca cap al barri d'Avencó i després de pujar un parell de carrers sortim al començament del carrer Avencó.

Anem seguint aquest carrer durant una estona, i anem mirant la nostra dreta. En un moment donat veiem una petita portella, al costat de la qual apareixen les marques de diverses rutes. Nosaltres seguirem el GR-5, amb el seu característic blanc-vermell. Al darrere, allà baix, es veu el Pont de la Xoriguera, el qual farem servir per creuar per sobre de la Riera d'Avencó.

Desviació pel bosc (GR-5)

Creuem el petit pont, tot molt bonic i envoltat de verdor, i després de pujar per uns esglaons de pedra, sortim al carrer Molí d'Avencó, només durant uns pocs metres, ja que agafarem una pista de terra que s'eleva tot just allà (el Camí de Puig-agut). No té pèrdua, ja que hi surten les marques del GR.

Cal dir que la pista es troba en un estat on un cotxe no voldria passar-hi, precisament), degut a la roca i a totes les desigualtats en el terra, no obstant, no és una cosa que no es pugui fer a peu amb facilitat. El camí va ascendint amb força glamour, i en menys de 10 minuts ja hem pujat uns 80 metres. Tot just allà, el GR-5 es separa de la pista i es fica pel mig del bosc, seguint un caminet, també de terra, i és també cap a on ens desviem nosaltres.

Turó de Tagamanent [1058 m]

Anem seguint el sender estret, el qual puja serpentejant de mica en mica. El terreny és força terrós, amb moltes desigualtats i molt de clots. A moments amb molta pedra també, i en altres moments amb força fang fresc, ja que ha plogut recentment.

En general el camí terrós (marró i taronja) progressa a través del bosc a simple vista, de manera que tot i els múltiples senyals del GR, no resulta difícil orientar-s'hi.

Anem seguint tota la Serra Madrona. Passem pel costat de la Font Amargosa, després el Puig-agut, Puig Alt, Turó Vermell, Roca de la Pe, els Plans del Soler... La ruta es va alternant, seguint l'àmplia pista forestal a moments, i retornant al senderet de bosc en altres estones. El senyal del GR és sempre clar. En el bosc s'està molt bé. Tot és molt quiet, i tot i que la vegetació no és extramadament exuberant, el verdor és agraït. Aquesta primera part del trajecte es fa molt amena.

Poc després del Turó de Puigponent, el Collet de Martí Farràs i el Turó del Reis, emergim en una zona molt descoberta: el Collet de Sant Martí [972 m], pel qual passa la Carretera de Santa Maria de Tagamanent. Aquí ens trobem les primeres persones del dia (van en bicicleta) i ens posem peus a l'obra, a fer els últims poc més de 80 metres que ens resten pel primer cim. El camí marcat fa unes quantes voltes i tornades per a finalment portar-nos a dalt del Turó de Tagamanent [1058 m]. El turó té un acabat bastant replà, així que no és estrany que fa molts anys construïssin un castell aquí amunt i tot!

Bé, doncs! Toca esmorzar!! Tinc una gana de redimonis, i en el trajecte m'havia marejat en un moment per no haver esmorzat abans de començar a camianr, però ara ho compenso i me n'abasteixo de forces. Les vistes al Vallès també compensen, certament, en aquests 20 minuts de descans.

Bellver

Un cop esmorzats, baixem per on hem vingut, tot fins al Collet de Sant Martí i prosseguim amb el GR-5, el qual se'n va a l'Est. En pocs minuts, passades unes quantes herbes, arribem a Bellver, on sembla ser que el GR passa directament a través del pati de la casa (?) o com a mínim així donen a entendre les marques. De qualsevol forma, apareixen uns quants gossos molt amistosos que ens saluden amb alegría. Rodegem la casa i ens incorporem a un camí ample de nou.

Collet del Terrús

A partir d'ara toca un trajecte majoritàriament pla, moolt pla, amb pocs canvis d'alçada significatius. En tot moment seguirem la pista àmplia (Camí del Pla de la Calma), la qual en primera instància agafa una direcció general cap al Nord-Est. Durant tota aquesta fase, estarem al descobert (excepte molt poc després de Bellver i l'Agustí, on es travessa una zona boscosa).

Deixem, doncs, el Bellver i passem pel costat de l'Agustí. Després, travessem el bosquet i passem pel costat de la Creu de l'Agustí. Seguim per la pista de terra, passant per prop del Parany, el Pla dels Emprius, el Pla de la Llacuna, el Pla dels Trèmols... Vatúa, tu, tot és pla aquí! Seguim amb el Pla dels Pous, Pedres Blanques, el Collet de la Font del Ginebre i el Turó de la Torre... Estem de ple en la Calma. Per aquesta zona la direcció general esdevé el Nord.

Continuem travessant el Pla de la Ginesta i una estona després el Faig de Can Figuera i el Pla del Cafè. Allà el GR-5 es separa, marxant a l'Est, i la nostra ruta continua pel GR 5-2, al Nord. Pocs metres després, sortim al Collet del Terrús, al costat de les Costes del Boscàs, i decidim que és un bon moment per a parar de nou i fer un segon esmorzar.

També decidim que seria un bon moment per a posar-nos les lents de contacte i guardar les ulleres. Malgrat tot, fa una ventada que es nota, així que en diverses ocasions estem a punt de perdre alguna lent definitivament, i triguem una booona estona en equipar els nostres dos ulls amb vista lleugera. Quin drama, tu. Finalment, trobem un lloc no gaire conquerit per les boletes d'excrements d'ovelles o cabres, i mengem una mica més.

Collformic

Després de tota aquesta mini-aventura, prosseguim: Pla de l'Amorriador de la Cortada, Pla del Llamp Dret, Pla del Clot, Pla del Bassau; i aquí el camí de nou agafa un direcció Nord-Est. Ara, el Collet de la Teuleria, Pla de l'Estany, Pujada de la Mel (per fi una mica de pujada!), Pla de l'Ase Mort... No ens trobem gaire gent... Algun ciclista, i algun senderista preguntant per les direccions, però gairebé ningú.

Quan arribem a la Solella del Ferriol, deixem el terreny pla i durant una estona la pista segueix sinuosament aquest vessant Est més pronunciat. Al poc, desemboquem a Collformic [1142 m], on es junten múltiples rutes i camins.

Turó d'en Bessa [1393 m]

Sense gaire demora, creuem la BV-5301, la carretera que normalment fa servir la gent per venir fins a Collformic i començar a pujar el Matagalls des d'aquí. Passem al costat de la Creu dels Carlins i emprenem un ascens, per fi una mica més exigent que pràcticament tot el camí que hem portat fins ara.Anem pujant per la Carena dels Roures, i passades les Roques del Marqués, enlloc de seguir pel marcatge normal, seguim tirant amunt amunt, fins a arribar a dalt del Turó d'en Bessa [1393 m]. No és gaire espectacular, hi ha una caseta i punt, però estem pujant a un bon ritme i això ens anima.

Matagalls [1697 m]

Des del Turó d'en Bessa rodolem cap al Pla de la Barraca, on enganxem la ruta marcada i l'anem seguint vers l'Est. Aquí ja ens anem trobant molts més excusionistes. Tot just després d'aquesta petita esplanada toca potser la pujada més incòmoda en tota la ruta - sota el sol, i trepitjant un pedreguer constant en una barreja de pols i roca relliscosa, on no es troben gaires llocs adients per estar-se'n a gust, anem ascendint al voltant d'uns 150 metres amunt, fins a arribar als Cingles. Després, tot es relaxa bastant, i pràcticament pla, avançant per un sender estret estret (tant, que no sempre podem avançar la gent més lenta que tenim per davant), però força més agraït.

Passem pel costat del Turó Gros, travessem el Collet de l'Estanyol i passem pel costat del Turó de la Morera (o de l'Estanyol). Quan arribem al Coll de Llops, toca una última pujada (també molt pedregosa i maltractadora de peus, però no tant com l'anterior) d'uns 150 metres, la qual fem a tot gas!

Quan arribem a dalt del Matagalls [1697 m], ens saluda un vent fort fort (crec que era un Migjorn o un Xaloc), i a part trobem el cim cobert de senderistes. Ens fem un lloc en la Baga, ja que no fa vent, no massa lluny de la creu, i ens estirem tan bonament com podem (el pendent no és poca cosa) per descansar per fi i per a gaudir d'un bon dinar. Ens estem aproximadament una hora i mitja, abans de decidir que ja toca marxar, perquè encara ens queda tota la tornada, només hem fet la meitat de la nostra sortida. Abans de marxar, però, ara sí aprofitem per fer-nos alguna foto, ja que hi ha menys gent.

Collformic - Camí a Serradussà

Partim del Matagalls i anem desfent el camí de la mateixa forma per la qual hem pujat. Aquest cop però, en el Pla de la Barraca continuem per la ruta marcada i no passem pel Turó d'en Bassa, sinó que baixem directament a Roques del Marquès, i d'allà a Collformic.

Un cop a Collformic, mirem les rutes disponibles. Idealment, hauríem de seguir la pista forestal cap a Serradussà, però en aquell moment sembla ser que el camí està tancat, de manera que ens quedem amb el dubte de si passar per allà. Decidim agafar el camí blanc-verd cap al Brull, el qual parteix des d'aprop d'un cartell que senyala la Font de Collformic.

Desviació marcada, entrada a Serradussà

Passada una petita estona, ens comencem a adonar que el camí descendeix massa i que a més comença a anar-se massa cap al Nord-Oest, cosa que no ens interessa gaire, ja que afegiria massa volta a tot. Ben mirat, el Brull queda una xic fora de camí. Tornem algunes passes enrere i en un lloc donat decidim pujar directament pel vessant cobert de terra tou i capes de fullaraca. Després de pujar uns 50 m, sortim en la pista àmplia que havíem d'haver agafat en primer lloc, el Camí de Collformic a Serradussà.

Anem fent pista, doncs. Passat el Collet de les Bigues, sortim del bosc i ens trobem grans esplanades verdes, amb tanques i cables perquè les vaques no se'n puguin anar. Anem baixant poc a poc, i en el Collet Cerdanya, la pista fa una tombada gran cap a l'esquerra; allà advertim d'unes vaques que es trobem en mig del camí, just alguns metres endavant. Sembla que la seva tanca està oberta i han sortit a beure aigua. Ens estem una bona estona pensant com passar-hi, sense molestar-les (no ens volem emportar tampoc algun cop de banya), quan sembla ser que comprenen la situació i reculen dins de la seva zona marcada. Passem amb molta cautela, mentre desenes de vaques ens miren amb una fixació imperturbable, però finalment les deixem enrere i respirem amb tranquilitat. Esperem que elles també.

Una petita estona més endavant, arribem a una mena de "porta" (dues columnes), sembla com si fos l'entrada a Serradussà. Com que desconeixem si el camí pot passar més enllà (no apareix res en el nostre mapa, tot i que més tard veuríem que sí que es pot), agafem la pista que baixa a mà esquerra, cap al Sud, ja que a més segueix el marcatge de la ruta.

Pas tancat en mig del camí

Anem baixant per la Carretera de Pujol a Collformic. Aquesta va donant moltes voltes i tornades, i no ens esperàvem que fos tan llarga. Baixem per la Verneda, la Fageda Seca... En un moment donat se'ns acaba l'última aigua que teníem, de manera que tocarà aguantar fins que en poguem trobar en algun punt.

Deixem la desviació cap al Burguès, i anem seguint a l'Oest, vers el Pujol. Tot just en la zona dels Pujols Vells, ens trobem que hi ha una tanca gran bloquejant tot el camí. No amb poc esforç, jo passo trepant per la paret, en una escletxa que queda entre paret i tanca, i aterritzo tan bonament com puc a l'altra banda per veure si trobo alguna altra forma de passar, mentre la Lu tan sols deslliga la cadena (la qual jo veia fermement tancada) i obre la porta... Com si d'una escena de peli d'humor es tractés, em menjo amb patates el meu súper-intent davant de la gloriosa mostra d'enginy. Pam!

Collet del Pujol

Deixada la tanca, en poc arribem al Pujol, on es sent bordar un gos, i després al Collet del Pujol, on hi ha un camí que se'n va al Nord, cap al Brull i un camí que se'n va al Sud, que és el que ens interessa.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Baixem uns pocs metres, i ens asseiem en l'herba. Fem un petit berenar, descansem els peus (la Lu ha començat a tenir alguna molèstia en la cama farà alguna estona), i observem la posta del sol. Són prop de les 6 de la tarda, ja ha començat a enfosquir i la humitat de l'aire està pujant. Les mandarines resulten delicioses.

Re-emprenem la marxa, ja que ens resta el tros més pesat, i és de ni més ni menys uns 9'5 km!! Seguim baixant - la Mina del Pujol, el Pont de Ferro, el Pi de Ferreres - i aquí ja ens col·loquem al costat de la Riera d'Avencó, la qual hem de seguir tot tot tot just fins al final, fins a Aiguafreda.

Travessem una llarga zona boscosa, fosca com les pors, on el que ens salva dels fantasmes són els frontals que hem engegat (de fet a moments anem només amb un frontal, ja que el meu va fallant). Certament, no és d'estranyar que la gent normalment no vulgui sortir al bosc de nit...

Passats els primers kilòmetres, veiem des d'amunt la fosca brillantor del Pantà del Tercer Pont, i tot just després travessem el Pont de Picamena (recordem, direcció: recte i avall al Sud - Sud-Oest, evitem trencalls que pugen). Una estona més tard, arribem a la Casa Nova de Sant Miquel, on el PR-C 200 conflueix amb la nostra pista forestal, i les marques de la ruta esdevenen més clares.

Entre tot això, la Lu segueix tenint tibades a la cama, així que no podem anar massa accelerats, però ella es va mantenint com una campiona.

Tornem a creuar la Riera d'Avencó pel Pont de la Bisbal i continuem, continuem. De nou, algun kilòmetre avall, fem una parada en la Font del Vern, la qual funciona, de forma que podem satisfer la nostra set. Sap molt bé aquesta aigua! Algun kilòmetre més encara, i ens topem amb Can Parellada, després el Pont de Peu de Costa, la Mina de Peu de Costa, i diversos centenars de metres més endavant comencem a deixar la foscor definitivament, en entrar en el barri d'Avencó a Aiguafreda. Ara només ens queda seguir el llarg carrer d'Avencó (ens trobem un episodi felí per allà, amb molts gats fent bots a tort i a dret) fins al Pont de la Xoriguera, per a enganxar el camí d'anada. Retornem a l'estació de Sant Martí de Centelles quan no són ni les 8 encara, amb prou temps per a comprar alguna cosa per beure i per a riure una estona, abans d'agafar el tren de tornada

Comments

You can add a comment or review this trail