Circular des de la Valleta a Sant Silvestre i Sant Genís

Cami de Vilamaníscle a Valleta - Riera de Valleta

Bolets

Riera de Sant Silvestre

camí

Zona d'esbarjo apte per fer foc controlat

Foto

Font del xai

Sant Silvestre de Valleta

L'església de Sant Silvestre de Valleta és un edifici preromànic del segle x format per una nau única rectangular i un absis semicircular, i situat al terme municipal de Llançà. Concretament, es troba a uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà; entre la Serra de l'Albera i la Serra de Rodes, a la vessant del puig d'Esquers de la vall de Valleta, vora el marge esquerre de la riera de Valleta. Des del segle XI i fins al XVII fou la parròquia del llogarret de Valleta. Després d'uns segles d'abandó, a finals del segle XX la pressió popular impulsà la reobertura de l'església al culte, la recuperació de l'entorn, el foment de la investigació històrica i la celebració d'un aplec que es fa de manera ininterrompuda des del maig de 1980.

Sant Silvestre de Valleta

Camí de Llançà a Sant silvestre

Massís d'Alberes

Serra de Terrerols

Coll de les Portes

Serra de Terrols

Sant Genís del Terrer

El document més antic que en fa referència és del 974, en què ens parla de les donacions que fa el compte Gaufred al monestir de Sant Pere de Rodes. Era una església d’una nau, amb absis de planta de ferradura. L’absis (a la part baixa del qual hi trobem opus spicatum) és l’única part de l’edifici que conserva la volta; de la resta només en queden els murs. Es tracta de les restes consolidades del petit temple del Terrer, d'una sola nau amb absis de planta semicircular ultrapassat de ferradura. La nau, sense volta, presenta els murs perimetrals arrasats, amb una alçada màxima conservada d'uns dos metres. L'absis, en canvi, conserva la volta de quart d'esfera amb restes de l'encofrat original i dues finestres d'un sol biaix i arcs de mig punt, obertes als paraments de llevant i migdia. L'arc triomfal ha estat completament restituït i està bastit amb carreus de pedra desbastada. L'església presenta la particularitat de tenir tres portes, obertes als murs de ponent, tramuntana i migdia. A l'interior de la nau hi ha un banc corregut de pedra adossat als murs perimetrals i, a la banda de tramuntana, la base d'un pilar adossat procedent d'un d'arc toral. També hi ha les restes d'un paviment de morter allisat, sota el qual apareixen rastres d'un altre paviment de morter i picadís ceràmic. L'aparell és de grans pedres desbastades amb predomini de la pissarra, lligades amb morter de calç. A la part inferior de l'absis hi ha quatre grans filades bastides amb la tècnica del "opus spicatum".

Pont i Veïnat de Valleta

Quan a la descripció llegia que el pont està format per un sol ull o arc de mig punt, bastit amb maons disposats a sardinell. El pont presenta la data 1912 gravada a la clau de la banda de ponent. La barana, de perfil apuntat, és bastida en pedra sense treballar i està lligada amb abundant morter de calç, mentre que el paviment ha estat refet recentment. L'origen del veïnat de Llançà es produeix vers el segle XVIII, quan l'increment de la població fa que s'abandoni el nucli medieval de Llançà que vivia protegit per les muralles. És en aquest context que es crea el conjunt de masos i cases de Valleta. Quan al topònim estem davant d’una forma diminutiva de Vall, Valleta “ vall petita”. A uns tres quilòmetres al nord-oest del nucli de la Valleta i a ponent del nucli urbà de la població de Llançà, vora el marge esquerre de la riera de Valleta, hi ha l'església de Sant Silvestre dels segles: X - // XII -