Circular des de Santa Rosa del Puig Rom - dins el parc Natural Cap de Creus - Cap Norfeu

Pista de pujada al coll d'en Marès

Pujada al puig d'en Marès

Cova Dolmen del rec de la Quarentena

Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la riera de la Quarantena, en un aflorament rocós anomenat els guills del mas Marès. La seva cronologia és del 2500-2000 aC. El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets de pedra seca. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima. A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat. L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllavissades cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport addicional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàltic exterior que en delimitava el perímetre i que ha desaparegut completament. Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidesa del sòl i les successives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà. Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dólmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre cistes.

Girem a la dreta direcció pla de les gates

Pla de les Gates

Antic abocador de Roses avui dia restituït. (bones vistes)

Cista del Pla de les Gates - al fons el Cap Norfeu

Girem a l'esquerra direcció a la Tomba del General

Tomba del General

La cista de la Tomba del General, anomenada també Megàlit del Coll de Fitor, està situada en terreny planer, a la vora de l'antic camí dit "dels francesos", al coll de l'Alseda, entre el puig Marès i el puig de la Malaterra. És un sepulcre d’inhumació primària individual o de parella, no reutilitzable. Data del 4000-3500 a.C. És una cista de planta rectangular proveïda d’un túmul artificial de tendència circular amb peristàlit de blocs ajaguts, molt erosionat. Actualment la cista presenta una cambra formada per 6 lloses de pissarra i hi manca la llosa frontal. Les lloses de coberta en origen estaven disposades en esquena d'ase i mantenien una alçada regular. Actualment, el que es veu no és la coberta original, les tres lloses que cobreixen la cista no es troben en la seva posició original ja que varen ser ressituades després de la darrera intervenció arqueològica, l'any 1987. Les mides internes de la cambra són 1,95 m de llarg, per 0’62 m d’ample, per 0’80 m d’altura màxima. La cambra era rectangular llarga i formava un recinte tancat. Devia d'estar formada per cinc suports laterals llargs i dos frontals més curts. D'aquests darrers només s'ha conservat el del costat nord. La coberta, que no s'ha conservat, potser era una llosa única, de pissarra, de dimensions suficients per cobrir la caixa funerària. El túmul és de forma circular que conserva uns 25 cm del metre original d'alçada. Estava format per lloses de pissarra més algun bloc de quars, tot lligat amb terra. Al costat dret del perímetre extern es conserven restes del peristàlit:són unes grans lloses de pissarra que devien formar la base d'un mur de pedra seca. Durant l'excavació es va observar que la cista estava subdividida en dues caixes i contenia un disc de pissarra, en posició horitzontal, al mig de la cambra. Sobre unes roques a tocar el megàlit han estat identificades algunes inscultures. Cista perifèrica, situada a la carena del NE, que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. La primera notícia d'aquesta cista la donaren Pere de Palol i Miquel Oliva que, l'any 1946, acompanyats de Francesc Riuró, l'excavaren i li van donar el nom de "megàlit del Coll de Fitó". A principis dels anys 70 fou redescoberta per Joan Ortensi Berta, veí de Roses, que s'hi referia sempre com a Tomba del General.

Camí de pujada al Puig de la Malaterra

Puig Rodo

Cami de baixada del puig Rodo

Foto

Sant Basili de Peni

(s. VII-IX - Època visigòtica/altmedieval) Església rural, probablement lligada a un monestir de final de l'època visigòtica. S'identifica com Sant Basili per un document de 1408, del rei Martí l'Humà, en què s'interessava pels vasos antics trobats vora l'església, que devien ser les urnes de la necròpoli del bronze. Tanmateix, aquestes restes també podrien correspondre a la cel·la monàstica de Sant Tomàs de Mont Pení, documentada al s. X. Per tant, la seva atribució a Sant Basili és dubtosa. La planta de l'edifici s'identifica com a molt primitiva i podria estar relacionada amb els corrents monacals que s'originaren a Orient al s. IV. La capçalera, orientada cap a l'est, està dividida en tres estances rectangulars, un tret característic d'aquests temples antics, així com l'accés, pel costat de migdia. L'edifici està construït amb la tècnica de la pedra seca i s'hi observen filades de lloses de pissarra disposades en spicatum, predominant en els murs d'època altmedieval. Les ruïnes d'aquest indret varen ser descobertes per l'historiador cadaquesenc Josep Rahola l'any 1952 i dos anys després el Dr. Oliva les visità. Anys més tard s'hi programà una campanya d'excavació que deixà al descobert les restes que avui s'observen: els fonaments d'un edifici altmedieval de construcció molt austera amb un ús probablement monàstic.

Gir a la dreta per baixar direcció Montjoi

Restes d'un petit Mas o barraca

Pnin del Cap Norfeu

Cami del Mas de Montjoi de Dalt a Montjoi

Rec de Montjoi

Pujant al Coll d'en Fraguem

Serrat de la Torre del Sastre i vistes del Parc Natural

Camí de pujada

Foto

Coll d'en Fraguem

Camí de les escombraries per enllaçar al punt de sortida

Vinyes a la torre del Sastre