Circular des del Castell de Sant Martí Sarroca per l'ermita de Sant Joan Lledó, vinyes, oliveres i boscos (Alt Penedès)

Ruta circular des del Castell de Sant Martí Sarroca, passant per l'ermita de Sant Joan Lledó i per nombrosos camps de vinyes, algunes oliveres i per boscos, sobretot de pi.
Es una ruta fàcil que passa per algun tram asfaltat, pistes de terra, de vegades una mica pedregoses i un corriol.
La pujada es progressiva i la baixada te mes pendent, però es fa per pista, sense gaire dificultat.
Deixem el cotxe a l'aparcament del castell i comencem el recorregut baixant per la carretera fins a trobar la primera desviació assenyala al track, on comença la pista de terra, que ens porta a la bonica ermita de Sant Joan de Lledó, situada en mig de camps de vinyes.
Anem seguint les indicacions del track per pistes i el corriol, que ens porten de nou fins al conjunt monumental del castell i l'església.

CONJUNT MONUMENTAL DE SA ROCA
(Informació extreta de la web turismesantmartisarroca.cat)
El turó de la Roca és el centre de referència del municipi de Sant Martí Sarroca. Les primeres dades històriques corresponen al segle X, quan servia de punt de guaita i de protecció per als seus habitants. Hi ha indicis que anteriorment havia estat un assentament ibèric i també romà.

L'església romànica de Santa Maria:
És la peça arquitectònica més genuïna del conjunt medieval de la Roca. Va ser restaurada el 1906 per l'insigne arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931.
El temple va ser erigit a finals del segle XII i va ser consagrat el 1204. Està construït sobre un edifici religiós anterior, del segle X. El seu absis es considera el millor de totes les terres catalanes en el seu estil.
A l'interior, s'hi pot contemplar el retaule gòtic de l'Ascensió del Senyor, datat el 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
Té afegits d'estils posteriors, com el campanar octogonal, del segle XVI, construït damunt el cimbori, una capella barroca, una porta d'estil renaixentista a la façana oest i una capella neoclàssica, edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII, amb un altar i retaule barrocs Ramon Moret (1718).

El Castell:
Al segle X, Galí, veguer del Penedès, és el fundador de la nissaga dels Santmartí i el seu fill Guillem, ja al segle XI, va començar la construcció del castell. Va ser al segle XII quan s'hi van fer altes muralles i s'hi van construir estances nobles.
Com a fortificació militar, va ser reforçat per Mir Geribert, membre de la família comtal de Barcelona i autoproclamat Príncep d'Olèrdola. El seu fill i hereu del castell, Arnau de Santmartí, va arribar a ser governador del Penedès.
En temps de Pere el Cerimoniós (1360), va ser propietat de la Casa de Barcelona.
El castell va passar a ser possessió de la família dels Cervelló, i més tard, per pagar uns deutes, va ser adquirit per la Pia Almoina, que el va senyorejar fins al 1837.
Va tornar a tenir ús militar durant la Guerra de Successió i va ser un dels últims nuclis de resistència a les tropes de Felip V, davant les quals va capitular el 18 de setembre, una setmana després que Barcelona i els seus defensors van ser perseguits fins a Sant Quintí de Mediona i morts quan van ser trobats allà, juntament amb la gent d'aquell poble.
Amb la desamortització es va accelerar la degradació del conjunt arquitectònic, que en molts casos va ser utilitzat com a proveïdor de materials per a la construcció de noves cases del poble. No obstant, el castell encara va tornar a ser reforçat durant la primera guerra carlina, però la seva decadència ja no es va aturar fins a mitjan segle passat, quan una iniciativa popular va promoure la rehabilitació del conjunt.
De l'estructura del castell de Sant Martí s'ha reedificat la part formada per les estances més nobles, que formen un pati interior de forma trapezoïdal.
A la planta baixa, hi trobem les Quadres, sala que manté la seva estructura original del segle XI.
Les antigues Cuines del castell ocupen tres sales de la planta baixa de l'edifici.
La Sala Gòtica evoca l'antic menjador del castell, originàriament d'estil romànic. La Sala de Ponent està restaurada d'estil renaixement. A l'Ala Sud, la primera planta allotjava les antigues habitacions o dormitoris (les finestres conserven els seients festejadors). La planta baixa era l'antic celler de vi del castell, d'estil romànic.
Es pot trobar la informació per visitar el castell a la web de l'Ajuntament (santmartisarroca.cat).

CAPELLA DE SANT JOAN DE LLEDÓ
(Informació extreta de la web rutesantmartisarroca.wixsite.com)
Està ubicada en un entorn rural de conreu de vinya en l'antic camí que anava de Sant Martí a Torrelles de Foix. Sant Joan de Lledó és una petita capella d'origen romànic. Fou construïda entre el segle XI i XIII en els moviment repobladors d'aquestes terres de frontereres. És una capella d'una sola nau rectangular amb una sagristia afegida al cantó oest que té forma d'absis preromànic. Compte amb contraforts laterals i absis sobrealçat, i amb una finestra romànica que fou feta en època de predominança barroca. Té la porta a la façana nord . Aquesta és d'arquivolta i al damunt, s'hi fa present ull de bou calat i un campanar de cadireta refet.