Circular Els Seguers - Castell de Castellar - Els Seguers

Necròpolis de Segués

Tombes excavades a la roca, amb forma de banyera, del voltant del segle X.

Font de Les Coromines

A la vora de l'església de Santa Maria de les Coromines. Aigua fresca i abundant.

Vista de Les Coromines amb el Castell de Boixadors a la llunyania

Per cert, la gent de la contrada en diu Les Colomines.

A esquerra

Necròpolis de les Coromines

Jaciments: Les Coromines A i Les Coromines B. Restes de sepultures medievals excavades a la roca, amb restes de tines i trull per a l'elaboració de vi.

Cal Ribera

Continuar a dreta. Cal Ribera es troba enrunada.

Dreta avall

A dreta

El camí previst és impracticable.

Reculo.

Entro per aquí, a veure què (torno a sortir)

El camí previst és per aquí però està molt ple d'esbarzers i no vaig preparat. Llàstima perquè per aquí es fa via, tocarà fer una volta important que ens podríem haver estalviat. Potser val la pena passar-hi un altre dia i netejar el camí.

A dreta per asfalt

Seguint el GR-7 pel Camí d'Aguilar de Segarra. No serà gaire tros d'asfalt.

A dreta per GR-7

Deixem el Camí d'Aguilar i entrem, seguint el GR-7, pel camí de la dreta.

A dreta amunt, a veure què (recomano no fer-ho i continuar pel camí per on veníem)

Recomano no fer-ho perquè el camí s'acaba en un sembrat que s'ha de resseguir per la vora (que per sort estava segat en passar). És millor continuar pel GR-7, no s'hi guanya res!

A esquerra

És a dir, no fer la corba a dreta i sortir cap al corriol a esquerra (o millor dit continuant recte).

A esquerra entrant en terra de sembrar

El que us deia: sort que està segat. No val la pena passar per aquí.

A dreta

Resseguint el sembrat fins a tornar a enllaçar amb el GR-7.

Tombes del Grauet

Si les trobeu m'ho dieu! Jo no me n'he sortit.

Sepultura del Grauet

Mare de Déu del Grauet

D'origen romànic. Al fons del paisatge, seguint la vall amb la mirada, podem veure el campanar de Sant Martí de Maçana.

A esquerra cap a la prohibició

Deixem el camí principal.

A esquerra

Vista del castell de Castellar i església de Sant Miquel

Ja arribem al castell! O a l'església!

Castell de Castellar

Amb l'església de Sant Miquel i la rectoria. El recinte és envoltat per una tanca. Visites guiades de pagament cada segon diumenge de mes. Hi ha una font allà mateix, amb aigua abundant però gens fresca. I no hi ha pràcticament ombra, a menys que t'asseguis a terra sota una alzina.

Vista de l'església de Sant Valentí

Anem cap allà. Sense ser capellà.

A esquerra

Deixant el camí principal.

A dreta, amunt, per corriol.

Sant Valentí

A esquerra!

Compte, és fàcil continuar per la pista ampla. Hi ha un entrant fet amb excavadora que ens dona pista de per on s'entra. Arribarem novament al Camí d'Aguilar de Segarra, asfaltat. La idea inicial era trencar a esquerra, al cap de mig km, cap a Cal Semís. Però ens trobem un tancat amb càmera i intèrfon. Resulta que el camí és tancat al públic perquè la zona és ara Reserva de Natura. Això ens obliga a fer una volta no prevista. Ei, no passa res! O sí.

A esquerra cap a Pla del Vermell

A dreta

Esquerra amunt abandonant el camí principal

Esquerra amunt

Al cap de l'estona, seguint el camí polsós, arribem a El Vendrell. Hi passem a tocar. I seguim el camí.

Recullo, massa pujada! Aniré per camí del Vendrell

De veritat que no sé què és millor. Si per aquí hi havia pujada a ple sol, pel camí del Vendrell també n'hi ha i és corriol. Hi ha pujada sí o sí.

Deixar camí principal per corriol (camí del Vendrell)

Amb ple sol de ple estiu i ja una mica cansat...

A dreta

Recuperant el camí principal que hem deixat abans. Passarem a tocar de Els Caus de la Carena (el jardí, la piscina, els sortidors de cervesa... fora temptacions!).

Santa Magdalena i el còdol-rodon

Còdol-rodon o Montconill és una masia inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, documentada ja al s. XIII tot i que el que hi ha ara ve del XVII. L'església de Santa Magdalena sembla ser anterior. El nom de Còdol-rodon, segons en Josep, masover, ve de la pedra que es veu en la fotografia.

Còdol-rodon (o Montconill)

Vista de l'entrada principal a la masia, amb l'església de Santa Magdalena adosada.

Arribada amb informació