Terraprim d'Empordà: Ermites d'Espasens, Juïgues i Ollers

Alzinar

No info available

Riera

No info available

Cruïlla

No info available

Esquerra

No info available

Corriol

No info available

Corriol a la dreta

No info available

Trencant

No info available

Sant Sebastià d'Ollers

A uns 200 m. de l’església parroquial d'Ollers s’alça la petita ermita de Sant Sebastià. Sembla que data de la primera meitat del segle XVII i és dedicada a aquest sant a causa de les pestes i malures que durant aquell segle van amenaçar la contrada. Després d’anys de presentar un aspecte deplorable i ruïnós, es va restaurar fa pocs anys i avui es troba en molt bon estat de conservació. Segons el testimoniatge de Joaquim Riera, nat a Can Pardala d’Ollers el 2 de febrer de 1905, quan era jove feia d’escolà i campaner de la parròquia, i els dissabtes del mes de maig, a les 6 del matí, pràcticament tots els fidels anaven en processó a l’ermita, on es celebrava una missa en honor del sant. L’esmentat testimoni assegurava que almenys fins l’any 1920 es van realitzar dits actes religiosos. En aquests indrets hi ha altres ermites dedicades a sant Sebastià i a sant Roc, que són dos sants advocats contra la pesta. Segons la senyora Rosa Puigdemont, resident a Fontcoberta, encara l’any 1925 els fidels resaven la següent oració: “Sant Roc i sant Sebastià/ guardeu-nos de fam i de guerra,/ de pestes i malalties/ i de cap mal lleig. Amén”.

Pins de Llei

Gorg dels Mals Esperits

Si hi aneu de nit heu de vigilar amb les dones d'aigua!

Gorga de la Santa Espina

Camí dreta

No info available

Font de la Bogeria

No info available

Boscos de Vilardell

Can Geli de Pujols

Camp de les Bruixes

Pi d'en Dunai

Sta. Caterina d'Espasens

Construcció romànica del segle XII, d’una sola nau sobrealçada. La volta és completament esfondrada. La façana consta d’una porta dovellada. El campanar d’espadanya, amb un finestral, és d’època posterior. Del romànic conserva els murs i l’absis semicircular. És sufragània de Santa Maria d’Ollers. Documentada des del 1048 per donació de Ramon Arnau i la seva muller Ellardis a la Seu de Girona, els quals van establir una sagrera de 15 passes en aquesta església, a canvi de que estigues sota la dependència de Sant Martí d’Ollers. Es trobava en molt males condicions de conservació, sense volta, amb els murs amenaçant ruïna i pràcticament colgada per la vegetació, fins que l’any 1986 Joan Vilardell, del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, en va impulsar la restauració, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Fontcoberta i del seu alcalde, Lluís Ferrando. Adquirida l’ermita per l’Ajuntament, hi va treballar activament una colla de voluntaris entusiastes, que van arribar a ser un centenar de persones i van constituir l’associació Amics d’Espasens. El 23 de novembre de 1986 es va recuperar la celebració de l’Aplec de Santa Caterina, que feia 59 anys que no es celebrava (actualment se celebra el primer diumenge de novembre). El 1987 es va fer el teulat nou, finançat per la Generalitat. Des de Santa Caterina d’Espasens es pot veure el camp de les Bruixes, on s’han trobat restes d’ocupació romana.

Bosc de la Mota

Arbres de Can Motes

Can Codony

Bosc d'en Fares

L'Hostal Sec

St. Pere de Juïgues

Petita església d'una sola nau i planta trapezoïdal, coberta a dues vessants, amb un ràfec de teules pintades. És una construcció que ha patit diverses reformes al llarg del temps, una part dels murs perimetrals però, podrien ser del segle XIII. En els segles XVII-XVIII es feren reformes tal com mostra el parament format per carreus ben tallats de pedra sorrenca i de travertí. El mur de migdia, de base atalussada, mostra un parament menys acurat. En el mur nord s'aprecien restes de la cornisa d'on arrencava l'antiga volta que feia de coberta en època romànica. La porta d'accés és un arc de mig punt de dovelles curtes, ben tallades i polides. Té un campanar d'espadanya d'un sol ull. En la darrera restauració (1998-2002) s'ha construït una terrassa circular i una escala. També s'han col·locat diferents tirants metàl·lics de reforç per evitar l'esfondrament de l'església. Juïgues és topònim alt medieval que indica l'establiment de població jueva documentat més antic de Girona, tot i que no en queden vestigis. Les 25 famílies jueves establertes en aquest lloc en el segle X, marxaren posteriorment a Girona i fou repoblat amb cristians. Probablement aleshores els monjos de Ripoll degueren fundar aquesta església. No se sap si fou en el segle X o bé en els segles XI i XII. D'aquesta església es conserven al Museu d'Art de Girona una ara d'altar i dues lipsanoteques romàniques. Abans de la Guerra Civil (1936-1939) es celebraven els "oficis del temps" a primers de maig i l'aplec per Sant Pere. A partir de 1949 ja no s'usava perquè amenaçava ruïna. Al llarg dels anys 60 feia funcions de magatzem d'una masia propera. Entre 1998 i 2002 ha estat restaurada per l'ajuntament de Vilademuls amb la col·laboració del Centre Excursionista de Banyoles. Fou inaugurada el 7 de juliol de 2002.

Ollers

És un poblet disseminat per la conca del torrent Remiol. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls i a l’antic comtat de Besalú. Té 36 habitants (1993). (El 1975 en tenia 72, i el 1888 el seu cens era de 208). Dista uns 10 Km de Banyoles i s’hi arriba per una carretera asfaltada l’any 1992, que enllaça amb la que uneix Vilavenut amb Galliners. La cita més antiga que posseïm correspon a l´any 1017 i es troba en una butlla del papa Benet VIII, que l´anomena villa de Ollers, la grafia llatina era Ollariis, que és la traducció del català Ollers o Olers. Això fa pensar que el seu origen prové d’una indústria popular dedicada a la confecció d’olles. Alguns experts no troben aquesta raó prou convincent, perquè era un lloc allunyat de les vies de comunicació i no veuen que una tal indústria pogués tenir vida. La idea, però, no sembla tan descabellada, sobretot si tenim present que, avui dia, hi funciona també un petit taller de ceràmica. Les altres etimologies que es proposen, com la derivació de l’arrel celta OL combinada amb el sufix pre-romà ES, semblen encara menys convincents. Si fos així, però, el nom d´Ollers tindria el significat genèric del lloc aquós.