Circular Figueres - Vilafant - Avinyonet - Llers - Vilanant - Avinyonet - Vilafant - Figueres

Can Serra - Avinyonet de Puigventós

Tres Cases - Can Serra - Can Bosc - Club de Polo Empordà

Camps de les Tres Cases

Tres Cases

Mas del Fresno

Camí de la garriga

Ramat de vaques - Les Garrigues - Camps d'en Falguerona

Devesa d’en Falguerona

Coma forcada

Pujant pel camí vell de Llers

Torrent de Coma forcada

Coma forcada

Mur de pedra seca

Barraca de pedra seca

Barraca d'en Pep de la Teresa La barraca (de vinya), caseta de pedra, cabanya, maset, casup (a la Marina), catxirulo (Camp de Túria i Horta Nord) o casot (a la plana del Rosselló) és una construcció rural obrada en pedra seca que té diferents usos, com ara servir d'aixopluc, per a desar-hi eines o com a alberg de bestiar, entre altres. Se'n troben arreu dels Països Catalans i per tot l'espai Mediterrani i altres àrees on hi hagi abundància de pedres, com ara la península Ibèrica, França, Itàlia, algunes regions d'Escòcia, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast, per exemple, els materials utilitzats són: terra, canyes, fusta, pedra i la combinació d'aquests dos últims elements. Tanmateix, la majoria de les anomenades "barraques de vinya" s'han construït íntegrament de pedra i lligades en sec.

Mur de Pedra seca

Barraca de pedra seca, paratge la Garriga (olivet d'en Vicenç)

La Garriga - Pla dels Vinyers

Antics conreus avui dia abandonats, queden moltes restes de murs de pedra seca i barraques amb força bon estat.

Barraca de pedra seca

Guarnits de la pluja i petit descans

Interior Barraca de pedra seca

Barraca de pedra seca - interior i exterior

Barraca de pedra seca en el pla dels vinyers - Llers

Mas Molar - Llers

Situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Llers, pel camí del mas Molar, prop de les Muntanyes de Sant Quirze. És una masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El nucli central de la construcció consta de tres volums rectangulars amb les cobertes de dues vessants de teula, distribuïts en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, presenta un cos davanter adossat format per una volta rebaixada bastida en maó, a la planta baixa, i cobert amb terrassa al pis. Damunt de l'arc hi ha un carreu de pedra gravat amb la següent inscripció: "ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802". La volta protegeix un gran portal rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana. Unes escales de rajol donen accés a la terrassa des de l'exterior. A l'extrem de migdia de la terrassa hi ha un pou circular bastit en pedra, amb coberta d'un sol vessant. Les finestres dels pisos superiors són rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra calcària i els ampits motllurats. Les de la banda nord del parament presenten les dates 1757 i 1758 gravades a la llindes. Adossat al sud de la construcció hi ha un altre cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant, que presenta una finestra emmarcada també en pedra, amb una creu gravada a la llinda. A la façana de tramuntana també hi ha finestres emmarcades en pedra, tot i que majoritàriament són bastides amb maons. A la banda de tramuntana de la construcció principal hi ha un edifici aïllat auxiliar, amb les obertures rectangulars bastides amb maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç. És una antiga masia d'època moderna construïda vers els anys 1757 i 1758, tal com ho testimonien les llindes de dues finestres. En un cos davanter adossat a la façana principal es pot apreciar la inscripció ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802 que recull el nom propietari i el dia i any d'una de les fases d'ampliació de la masia.

Mas Molar - Llers

Gorges del rec del Mal Pas, direcció a Sant Quirze d’Olmells

Resclosa del rec del Mal Pas, direcció a Sant Quirze d’Olmells

Pla i Muntanyes de Sant Quirze

Sant Quirze d’Olmells

Situada a uns tres quilòmetres al sud-oest de la vila de Llers, a tocar el rec de Palau, entre el mas Molar i el mas Oliveres, al bell mig del bosc. És una església d'una sola nau capçada a llevant per un absis rectangular. L'absis conserva la coberta original, de volta de canó ultrapassat, mentre que la nau presenta una coberta de dues vessants restituïda. Ambdós espais es comuniquen mitjançant un arc triomfal de mig punt de dimensions reduïdes i molt tancat. Al voltant de la nau hi ha un banc d'obra corregut, conservat en part. Pel que fa a les obertures hi ha dues finestres, la de l'absis d'una sola esqueixada i arcs de mig punt, i la finestra del mur de migdia de la nau, amb aparença d'espitllera per la banda exterior, i completament restituïda. Al mur de migdia de l'absis hi ha una altra obertura corresponent a una finestra preromànica, que es va degradant amb el pas del temps. La porta primitiva estava situada al mur de migdia, era d'arc de mig punt adovellat i fou aparedada posteriorment. En l'actualitat, la finestra espitllerada anterior està oberta en el tapiat d'aquesta antiga obertura. La nova porta, també d'arc de mig punt adovellada, s'ubica a la façana de ponent i és força més tardana que l'anterior. Al cim d'aquesta façana es dreça un campanar d'espadanya d'època moderna, format per un sol arc de mig punt fet de maons. Reforçant la cantonada sud-est del temple hi ha un contrafort atalussat. L'aparell constructiu és fet de petits blocs de pedra calcària ben tallats, lligats amb abundant morter i disposats en filades força seguides. En alguns punts hi ha incisions rectangulars. Aquesta característica, juntament amb la forma de l'aparell constructiu, donen idea de l'antiguitat de l'edifici, que es pot datar entre els segles IX i X. El sobrealçament de les estructures està construït amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter. L'església de Sant Quirze d'Olmells podria haver estat en el seu origen una parròquia. No està documentada però fins a finals del segle xi en un llegat testamentari. Posteriorment trobem diverses referències a aquesta ermita, però no sabem quan va perdre el culte i va iniciar el seu procés de ruïna. Possiblement fou al segle XIX. La nau podria haver tingut originalment una coberta de fusta o tal vegada una volta de canó sostinguda per un arc toral. En època tardana, però, n'hi havia una de llunetes que va caure.

Rec del Mal Pas

Rec del Mal Pas

Resclosa del Rec del Mal Pas

Les Guixeres

La Garriga

El Rissec

Boscos de Mas Xibeques i petit congost

Boscos de Mas Xibeques

Les Garrigues

Olivets de Mas Xibeques . al fons la Mare de Déu del Mont

El Casot - dins el Mas Xibeques

Ases en el paratge del Mas can Pujades

Ca l’Almar

Ca l'Almar és una masia de Vilanant Mas que es troba a un quilòmetre del poble, passant per un camí que surt de la carretera de Cistella.Edificació composta de dues ales formant una L en planta. A l'ala que mira a migdia trobem un portal solar adovellat i una finestra amb inscripció del XVII. A l'ala que mira a llevant portal hi ha un d'arc rebaixat i una finestra amb guardapols. A l'estan de la planta baixa d'aquesta ala les dues arcades reposen sobre una columna de pedra de fust acanalat i sense capitell, possiblement reutilitzada. L'aparell és de pedruscall amb grans carreus ben escairats emmarcant les obertures i les cantonades de la casa.

Can l’Almar i can Garriga

Pla de la creu - Vilanant

Vilanant

Limita al N amb Llers, a l'E amb Avinyonet de Puigventós, al S amb Borrassà i Navata i a l'O amb Cistella. Una bona part del terme municipal té una geografia accidentada per les serres de l'Illa i de Coll de Jou. El sector meridional del terme és travessat pel riu Manol, a la vora del qual és on té les terres de conreu. El terme també és drenat pel Rissec, la riera del Mas Rodella i la de Cistella, tots afluents del Manol. L'economia es fonamenta en l'agricultura (cereals, llegums, farratges per al bestiar, hortalisses), la ramaderia (porcs, vedells, ovelles, aviram) i, darrerament, també en el sector de la construcció. Hi ha pedreres de marbre roig a Mas Genover. Les antigues explotacions d'olivera (que alimentaven molts trulls) i de vinya s'han anat abandonant. El mercat principal és al cap de comarca, Figueres. Alguns masos ofereixen serveis de turisme rural i de restaurant.

Vilanant

Horts d’en Rissec al pas per Avinyonet de Puigventós

Camps d'en Llavanera

Rissec - Avinyonet de Puigventós

Camí de les Tres Cases

Barraca de pedra seca en el paratge de can Comelles

Barraca de pedra seca dins dels camps de can Comelles

Camps d'en Comelles - les Tres Cases