Wikiloc | Circular Figueres - Vilafant - Avinyonet - Vilanant - Llers

Club de Polo Empordà 1987

La comarca torna a comptar, des d'aquest 2012, amb un esport més propi d'Anglaterra, Irlanda o Argentina que ha reactivitat la seva activitat entre Avinyonet de Puigventós i Vilafant. El Club de Polo Ampurdán, fundat el 1987, va tenir continuïtat els primers anys en aquest esport que enfronta dos equips de quatre jugadors muntats en un cavall, però a principi de la dècada dels noranta va aturar el ritme. La família barcelonina Campos Reber ha reactivat el club –va ser fundat per Wolfang Reber– al mateix complex de Les Tres Cases, d'Avinyonet, tot i que el terreny de joc es troba a uns metres més enllà, a Vilafant, a prop del cementiri.

Cavalls aprop de can Bosc

La pedrera a les Garrigues d'Avinyonet de Puigventós

Panoràmica a la plana empordanesa

Vaques de pastura a les Garrigues

Barraques de pedra seca

Les barraques de pedra seca són un conjunt de construccions rurals al terme municipal de Llers (Alt Empordà) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El municipi de Llers té una gran nombre de barraques de vinya i de pastor distribuïdes per tot el terme municipal. Una de les zones on es concentren més barraques és a la banda sud del terme, entre la vila de Llers i la d'Avinyonet de Puigventós, destacant el paratge de les Brugueres i les Avalls.

Intensa activitat geològica

Els moviments tectònics són el resultat de les formes de relleu de la litosfera. A l’Alt Empordà es reconeixen estructures de les orogènies herciniana, en el paleozoic, i de l’alpina, en el cenozoic. La tectònica herciniana afecta els sediments paleozoics cambroordovicians. En canvi, la tectònica alpina afecta els materials paleozoics, els mesozoics i paleògens, formant estructures geològiques complexes. La fase tectònica extensiva que va afectar el marge mediterrani peninsular durant el neogen i el quaternari va originar la plana empordanesa. Entre aquestes falles destaquen les falles d’Albanyà, la Jonquera- Figueres i Garriguella- Roses. Els materials de rebliment de la conca corresponen als períodes miocè i pliocè, marins i continentals. La depressió de l’Empordà s’enfonsa d’oest a est com a conseqüència d’importants falles graonades de direcció nord-oest a sud-est. En tota la comarca també es localitzen manifestacions volcàniques, sobretot del neogen, lligades als moviments tectònics d’aquesta zona. Sismicitat històrica i actual La major activitat sísmica de Catalunya es concentra principalment als Pirineus i a l’àrea Mediterrània. Els sismes dels Prinineus s’intensifiquen en la Zona Axial. La majoria dels moviments d’aquesta zona es generen a la direcció nord- sud. Els terratrèmols que es donen a les Serralades Costaneres Catalanes, es concentren majoritàriament a la depressió neògena de la Selva i a la plataforma continental catalana. Els preíodes sísmics generats el 1427- 28, de intensitat VIII, van originar major devastació a l’eix Amer- Olot, causats per la falla d’Amer. Aquesta és la falla més pròxima a l’Alt Empordà i els seus moviments també es van percebre a la comarca. D’altra banda, segons el Servei d’Informació Sísmica de l’Intitut Geogàfic Nacional, es té constància d’un epicentre a Roses que generar una crisi sísmica a l’abril del 1903 amb terratrèmols de nivell VI. Els moviments sísmics generats durant el 1977 i el 1997 a l’Alt Empordà són inferiors al nivell 3,2 de l’escala Richter. La majoria dels sismes detectats durant aquest període es concentren al centre la comarca: Llers, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Figueres, el Far, Siurana i Peralda. Tot i que també s’han detectat moviments sísmics inferiors al nivell 1,8 de l’escala Richter a Llançà, Rabós i a Sant Llorenç de la Muga.

Les Garrigues

Paissatge singular format per parets de pedra seca, es diu que tota aquesta contrada era de vinya; imprescindible donar una ullada a les barraques de pastor fetes també de pared de pedra seca, algunes d'elles encara es pot apreciar les cobertes amb cùpules de pedra.

Devesa d'en Falguerona

Barraca de pedra seca al costat del torrent de coma forcada

Barraques de pastor fetes també de pared de pedra seca, Obra popular segle XIX-XX

Restes de mur de pedra seca

Torrent de Coma forcada - Vilanant

Boscos de l'Almar

La zona accidentada de Vilanant és coberta de bosc d’alzines, pins i alguns roures, i pràcticament no s’explota. També hi ha garrigues i matoll.

Boscos de l'Almar i Mas Xibeques

La zona accidentada de Vilanant és coberta de bosc d’alzines, pins i alguns roures, i pràcticament no s’explota. També hi ha garrigues i matoll.

Encreuament - direcció al terme d'Avinyonet de Puigventós

Barraques de pedra seca

Les barraques de pedra seca són un conjunt de construccions rurals al terme municipal de Llers (Alt Empordà) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El municipi de Llers té una gran nombre de barraques de vinya i de pastor distribuïdes per tot el terme municipal. Una de les zones on es concentren més barraques és a la banda sud del terme, entre la vila de Llers i la d'Avinyonet de Puigventós, destacant el paratge de les Brugueres i les Avalls. Aquestes barraques són bastides amb la tècnica de la pedra seca, tot i que presenten una gran diversitat tipològica pel que fa a les seves dimensions, formes i distribucions internes. Majoritàriament són de grans dimensions i estan distribuïdes entre una i tres estances. Presenten la planta quadrada, rectangular o circular, i en determinats casos, integren alguna feixa com a part de l'estructura. La coberta és en general cupular, bastida mitjançant l'acumulació concèntrica de pedres. L'accés a l'interior es fa mitjançant una obertura rectangular, en alguns casos lleugerament troncopiramidal. Presenta llinda monolítica i brancals fets amb pedra ben desbastada. En determinades ocasions pot tenir un arc de descàrrega superior. Les barraques són bastides en pedra generalment desbastada, de mida mitjana-gran, disposada en filades més o menys regulars. Aquest tipus de construccions és molt freqüent a la zona que s'estén entre Llers i Avinyonet de Puigventós, i es relacionen amb l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, quan els Rocabertí, senyors del lloc, van cedir a la gent del poble bona part de les terres ermes per al seu conreu, i s'hi van plantar vinyes i oliveres. Rubió i Bellver, en el seu estudi sobre aquest tipus de construccions, les relaciona amb les que encara es conserven a la península del Sinaí, que semblen tenir el seu origen en temps prehistòrics. També se'n troben en altres zones del Mediterrani, principalment associades amb el conreu de vinya. Així doncs, l'autor dedueix que les tècniques de construcció de les barraques es remunten a temps remots i han arribat als nostres dies per transmissió generacional.

Barraques de pedra seca

Les barraques de pedra seca són un conjunt de construccions rurals al terme municipal de Llers (Alt Empordà) incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El municipi de Llers té una gran nombre de barraques de vinya i de pastor distribuïdes per tot el terme municipal. Una de les zones on es concentren més barraques és a la banda sud del terme, entre la vila de Llers i la d'Avinyonet de Puigventós, destacant el paratge de les Brugueres i les Avalls. Aquestes barraques són bastides amb la tècnica de la pedra seca, tot i que presenten una gran diversitat tipològica pel que fa a les seves dimensions, formes i distribucions internes. Majoritàriament són de grans dimensions i estan distribuïdes entre una i tres estances. Presenten la planta quadrada, rectangular o circular, i en determinats casos, integren alguna feixa com a part de l'estructura. La coberta és en general cupular, bastida mitjançant l'acumulació concèntrica de pedres. L'accés a l'interior es fa mitjançant una obertura rectangular, en alguns casos lleugerament troncopiramidal. Presenta llinda monolítica i brancals fets amb pedra ben desbastada. En determinades ocasions pot tenir un arc de descàrrega superior. Les barraques són bastides en pedra generalment desbastada, de mida mitjana-gran, disposada en filades més o menys regulars. Aquest tipus de construccions és molt freqüent a la zona que s'estén entre Llers i Avinyonet de Puigventós, i es relacionen amb l'expansió agrícola i demogràfica del segle XVIII, quan els Rocabertí, senyors del lloc, van cedir a la gent del poble bona part de les terres ermes per al seu conreu, i s'hi van plantar vinyes i oliveres. Rubió i Bellver, en el seu estudi sobre aquest tipus de construccions, les relaciona amb les que encara es conserven a la península del Sinaí, que semblen tenir el seu origen en temps prehistòrics. També se'n troben en altres zones del Mediterrani, principalment associades amb el conreu de vinya. Així doncs, l'autor dedueix que les tècniques de construcció de les barraques es remunten a temps remots i han arribat als nostres dies per transmissió generacional.

Boscos i vall Cistella - Terrades

Vinyes abandonades Vilanant

Barraques de pedra seca

Pla de les vinyes límit Vilanant - Llers. Barraca de pedra seca dins el límit de Vilanant.

Pla de les Vinyes de Vilanant

Pla de les Vinyes

Mas Molar

Situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Llers, pel camí del mas Molar, prop de les Muntanyes de Sant Quirze. És una masia aïllada formada per diversos cossos adossats, que li confereixen una planta més o menys rectangular. El nucli central de la construcció consta de tres volums rectangulars amb les cobertes de dues vessants de teula, distribuïts en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, presenta un cos davanter adossat format per una volta rebaixada bastida en maó, a la planta baixa, i cobert amb terrassa al pis. Damunt de l'arc hi ha un carreu de pedra gravat amb la següent inscripció: "ANTON MOLAR DIA 30 DE JULIOL 1802". La volta protegeix un gran portal rectangular, amb els brancals fets de carreus i la llinda plana. Unes escales de rajol donen accés a la terrassa des de l'exterior. A l'extrem de migdia de la terrassa hi ha un pou circular bastit en pedra, amb coberta d'un sol vessant. Les finestres dels pisos superiors són rectangulars, emmarcades amb carreus de pedra calcària i els ampits motllurats. Les de la banda nord del parament presenten les dates 1757 i 1758 gravades a la llindes. Adossat al sud de la construcció hi ha un altre cos rectangular amb la coberta d'un sol vessant, que presenta una finestra emmarcada també en pedra, amb una creu gravada a la llinda. A la façana de tramuntana també hi ha finestres emmarcades en pedra, tot i que majoritàriament són bastides amb maons. A la banda de tramuntana de la construcció principal hi ha un edifici aïllat auxiliar, amb les obertures rectangulars bastides amb maons. La construcció està bastida en pedra sense treballar lligada amb abundant morter de calç