Circular Gallifa-Castell Santa Maria del Castell (Santuari de l'Ecologia)-Santa Ma del Grau-Sot Baliarda-Gorg Negre-Riera

Ajuntament de Gallifa

Inici de la ruta. Des de la plaça de l'AJuntament, vorjem l'edifici per la dreta.

Girem a l'esquerra

Agafem les escales en baixada.

Girem a la dreta

Seguim cap a la dreta

Església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu

Església romànica d'una nau amb volta de canó de pedra i coberta de teules àrabs. Absis amb arcuacions i bandes llombardes i finestres. Té dues absidioles laterals poc sobresortints. Entrada lateral per la cara de migdia de la nau amb portal de mig punt. La construcció és feta amb carreus treballats de tipus mitjà. Campanar de cadireta. Fou restaurada pels volts de l'any 1930 per Camil Pallàs. L'església apareix documentada per primera vegada l'any 1060. Fou consagrada entre 1140 i 1180, en temps que Bernat de Rocafort era senyor de Gallifa, on en el seu testament sacramental, va deixar a l'església de Sant Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració "dos masos i una illa de terra i també el delme de dos molins per fer cremar cada any una llàntia en la dita església durant la quaresma" (12 de juliol de 1184). Actualment és la parròquia la que centra la vida religiosa de la disseminada població de Gallifa. A uns cinc minuts de distància hi té la rectoria amb el campanar.

Font de Santa Quitèria

Seguim cap a l'esquerra

Voregem la finca particular i agafem el corriol en baixada que s'endinsa al bosc cap a l'esquerra.

Seguim cap a la dreta

Corriol en pujada.

Girem a la dreta

Agafem pista de terra.

Girem a l'esquerra

Collet del Castell

Agafem el camí cap a l'esquerra de pujada al Castell.

Muralla del Castell de Gallifa

El Castell de Gallifa és un castell termenat, documentat ja l'any 999. El castell de Gallifa era un planell fortificat per muralles i un portal. A l'interior tenia un notable planell amb conreus i algun habitatge. Es veuen les restes d'un gran casal, possible residència dels antic senyors, vers l'angle NE del planell, per on es pujava des de la vall per un petit corriol. Adossada al castell es troba l'església fortificada de Santa Maria del Castell. Actualment només queden restes de les muralles que encerclaven el cim on es troben la capella de Santa Maria i restes d'altres edificacions. Originàriament pertanyia a la Casa Comtal de Barcelona. L'any 1160 fou venut o infeudat als Rocafort i l'any 1357 passà a Ramon de Centelles. Durant els segles XV-XVI, els Gassius (successors) en mantenien el domini. Al llarg dels segles XVII i XVIII va passar als Talladella. El castell va perdre el seu caràcter de fortalesa al segle XVI per esdevenir només el centre de la parròquia de Santa Maria del Castell a partir dels segles següents, com a sufragània de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. L'any 1985, a causa del seu estat ruïnós fou enderrocat l'edifici de planta rectangular situat entre la capella i la torre de planta semicircular.

Santa Maria del Castell de Gallifa

Església del s. XI, construïda dins una fortificació documentada el 999, coneguda com a Castell de Gallifa. El s. XIV les parets de la nau i l'absis foren apujades afegint-hi un pis fortificat, amb espitlleres. Fins el 1860 fou parròquia d'una part del terme, funció que compartia amb l'església de la vall. Des del 1986, que es restaurà, és dedicada a la Mare de Déu de l'Ecologia (santuari ecològic). Originàriament, el Castell deuria ser propietat dels comtes de Barcelona, i el cediren a un vassall noble perquè el defensés: el 1060 el guarda o castlà també compartia la castlania del castell de Clarà, de Moià. Des del 1116 el posseïen en ple domini els Rocafort, també senyors de Clarà, i del 1357 al 1564 el tenien els Centelles, data en què els homes de Gallifa compraren la seva llibertat al rei Felip II pel preu de 10.000 sous. El Castell tenia jurisdicció sobre tot el terme. Actualment, l'ermita està consagrada a la Mare de Déu de l'Ecologia.

Font de Sant Galderic

Un paratge sense aigua no podia ser acollidor. Per aquest motiu, es va buscar un espai envoltat de natura on es va construir una font –amb un aigua “manil” del segle XII i amb pedra vista- dedicada a Sant Galderic, patró del pagesos catalans abans del 1714. El dia de la seva inauguració hi van ser especialment convidats en Pep Riera i altres membres de la Junta Sindical d’Unió de Pagesos, que es conjuraren a fer conèixer el seu Patró i estendre el seu assentament de nou a tot Catalunya. Amb aquesta font es vol recuperar aquesta data històrica. I per això hi tenim una atenció especial en el seu tractament. Aquesta font també es va construir en homenatge a Joan Villemur i Matilde Garciendia amb una frase que diu : “Com la font dona aigua, així la vida dóna la immortalitat”.

Vista panoràmica

Gallifa amb els Cingles de Sant Sadurní al fons.

Girem a l'esquerra

Deixem la pista de terra i agafem el corriol en baixada.

Seguim cap a l'esquerra

Agafem la pista de terra.

Vista panoràmica

La Creu, La Ferreria i la Serra de la Codina al fons.

Seguim recte

Obviem els camins a banda i banda i continuem recte.

Quintana del Puig

Camps de conreu i pastura.

Can Font. Dipòsit d'aigua per als bombers

Vista panoràmica

El Sot d'en Vila i el Mas de La Vila al fons, des de la Solella del Puig.

Collet de la Solella del Puig

Seguim pel camí de la dreta entre la pineda.

Can Polvoré

Ermita de la Mare de Déu del Grau

Església del segle XIII d'una nau de planta rectangular i capçada per un àbsis semicircular. Ermita documentada el 1227, erigida a mig camí de Sant Sebastià de Montmajor. Bernat Gasius de Petra, senyor del Castell, el 1348 llega a la capella dos sous catalans per comprar ciris. Des del s. XVII es coneixen diferents reformes i prohibicions de dir-hi missa pel perill d'ensorrar-se. Les darreres obres de reparació són del 2002; l'edifici es trobava en un estat tant deteriorat que l'absís s'havia separat de la nau. Església d'una nau de planta rectangular i capçada per un àbsis semicircular. La coberta de la nau és de canó generada per un arc de mig punt (bastida el S. XIX) i s'il·lumina amb dues finestres de doble esqueixada. L'absis és cobert per una volta de quart d'esfera i té una petita finestra d'una sola esqueixada. La porta d'entrada s'obre al mur de migdia i està formada per arc de mig punt. L'aparell dels murs és fet amb pedres de paredar de mides diverses desbastades per la part visible, la pedra de la porta presenta un treball més acurat. A l'exterior i sobre la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya. No té ornamentació esculturada, però si una línia incisa sobre la rejuntada de les pedres, molt comú en aquell temps. Els contraforts visibles a les façanes de migdia i de ponent es varen afegir per contrarestar l'empenta de la volta. Artísticament evidencia elements romànics de la mateixa època de la Capella del Castell i de l'Església Parroquial de Gallifa. És un edifici romànic, de nau i absis, amb contraforts al mur de migdia i del nord ja que s'obria i amenaçava amb la Originàriament pertanyia a la Casa Comtal de Barcelona. L'any 1160 fou venut o infeudat als Rocafort i l'any 1357 passà a Ramon de Centelles. Durant els segles XV-XVI, els Gassius (successors) en mantenien el domini. Al llarg dels segles XVII i XVIII va passar als Talladella. El castell va perdre el seu caràcter de fortalesa al segle XVI per esdevenir només el centre de la parròquia de Santa Maria del Castell a partir dels segles següents, com a sufragània de la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. L'any 1985, a causa del seu estat ruïnós fou enderrocat l'edifici de planta rectangular situat entre la capella i la torre de planta semicircular. Té el portal a migdia i un campanar d'espadanya.

Torre semicircular del Grau

Seguim recte

Creuem la pista i continuem pel corriol en baixada.

Girem a l'esquerra

Agafem la pista de terra

Seguim per l'esquerra

Camí del Torrent de les Elíes

Entre la pineda

Barraca de pedra seca del Sot de la Baliarda

Accés a la barraca de pedra seca

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Pollancres

Girem a l'esquerra

Gorg Negre

Aigües avall del poble, la riera de Gallifa forma el Gorg Negre, un salt d'aigua que forma una petita bassa.

Seguim cap a la dreta

Corriol en pujada

Encreuament

Camí del riu. Cap a l'esquerra, anem fins a la Barraca de pedra del Gorg Negre. Deprés, tornem a aquest punt i seguim en direcció pel camí que ara queda a la dreta.

Barraca de pedra seca del Gorg Negre

Girem a l'esquerra

Riera de Gallifa

Creuem la riera i continuem recte.

Riera de Gallifa

Travessem la riera i continuem pel corriol en pujada.

Girem a l'esquerra

Seguim cap a la dreta

Entrem al nucli urbà

Seguim recte.

Girem a l'esquerra

Seguim per carrer de l'Alzina

Girem a la dreta

Per carrer de Sant Sebastià.

Seguim recte

Pugem pel tram d'escales.