Circular Granera-La Riera-El Marcet-Cova de les Tutes-LaManyosa-El Castellar- El Pedró-Castell-Sant Martí-Santa Cecília

Aparcament de Santa Cecília de Granera

Inici i final de la ruta. Iniciem el recorregut davant la Creu de la Santa Missió i continuem pel Camí de la Riera.

Camí de la Riera

Plans de La Riera

Girem a l'esquerra

Davant nostre, el mas de La Riera. A la dreta, arran de marge una construcció a mode de refugi aprofitant l'orografia del terreny.

Refugi

Mas La Riera

Masia aïllada de grans dimensions, formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta més o menys rectangular. Està bastida damunt d'una plataforma rocosa per la banda de llevant i compta amb un petit espai de barri o pati interior tancat. La façana principal presenta un portal d'accés d'arc rebaixat emmarcat amb carreus de pedra. Al pis hi ha una galeria formada per tres arcs de mig punt bastits amb carreus de pedra i sostinguts amb pilars de pedra amb les impostes motllurades. Damunt seu hi ha una pedra encastada al parament probablement reaprofitada, que està gravada amb la data 1802 i una creu llatina. Del pis superior també destaca un finestral rectangular emmarcat amb carreus de pedra i la llinda plana, que té sortida a un balcó simple amb la llosana motllurada. Dos petits volums auxiliars s'adossen a l'extrem oest d'aquest parament. Durant el segle XIV, l'edifici formava part dels béns que el monestir de Sant Benet del Bages tenia a Granera, i que estaven administrats per la batllia del mas Carner superior. Ja al segle XV, la masia apareix documentada en el fogatge de l'any 1497, en el lloc de Granera i dins de la vegueria de Manresa. Posteriorment, la masia torna a aparèixer en el fogatge de l'any 1553 dins del lloc de Sant Martí de Granera i dins de la vegueria de Manresa també. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del quarter sud, els números i els seus propietaris. La Riera tenia el número 2 i era propietat de "Isidro Riera". Posteriorment, en un mapa confeccionat l'any 1922 pel Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, el qual està basat en un original elaborat per l'Instituto Geográfico y Estadístico espanyol, la construcció apareix mencionada com "Cal Riera". Segons les informacions obtingudes, és probable que en origen fossin dos habitatges independents que van quedar units pels altres cossos edificats. També sabem que a l'interior de la construcció es conserva un gran portal d'arc de mig punt adovellat, probablement orientat al pati tancat.

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol estret resseguint els camps..

Torrent de la Riera

Seguim cap a l'esquerra

A la dreta, una mica més avall trobem el Gorg de la Riera

Torrent de la Riera

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Camí del Marcet

Zona amb agulles i blocs de pedra gegants

Pou nou de La Riera

Seguim per l'esquerra

Camí del Marcet

Font i Gorg de l'Avellaner

Font aïllada formada per un broc metàl·lic per on raja l'aigua, que està encastat al marge rocós. L'aigua cau dins d'una pica de planta semicircular bastida en pedra. En l'actualitat està coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Antigament, la zona era plena d'avellaners.

Forat Negre

Cova fossilitzada de 55 metres de recorregut i 3 metres de desnivell, formada per conglomerats eocènics i excavada en una petita diàclasi en sentit nord-sud i est-oest. Presenta una boca principal formada per una estreta fisura que s'allarga uns dos metres fins al vestíbul o saleta d'entrada, des d'on es bifurquen tres galeries. Les galeries de tramuntana i migdia són curtes i estretes, mentre que la de llevant és més gran. Amida uns 0,40m d'amplada, per uns 2-2,5m d'alçada i 12m de longitud. Una altra galeria s'obre a la meitat del seu recorregut, amb 5m de longitud i de secció estreta. Al seu tram final, la galeria principal desemboca en una altra galeria disposada en perpendicular. Cap a l'esquerra no té continuitat mentre que cap a la dreta compta amb una longitud d'uns 20m. Les primeres exploracions de la cavitat de les que hi ha constància foren realitzades pel GES-CMB el setembre de l'any 1964. També hi ha constància de la presencia d'alguns membres del TIM Sabadell l'any 1966. Posteriorment, el mes de juny de l'any 1973, els membres de la SIE-CE Àliga en realitzen la topografia i l'estudi de la cavitat. També s'hi van recollir materials arqueològics.

Revolt del Forat Negre

Girem a la dreta

Palanca de la Riera del Marcet

Resclosa del Pantà del Marcet

El torrent del Marcet discorre pel fons d'una vall estreta formada per la vessant de ponent de la carena del Marcet i la vessant de llevant de la Serra Pelada, sota la carretera de Granera a Castellterçol. El Pantà presenta una planta irregular allargassada, amb més amplada a la banda de tramuntana. Compta amb una gran presa situada al seu extrem nord i una altra de menors dimensions situada a la banda sud, ambdues amb la intenció de retenir les aigües per afavorir la productivitat de la fàbrica tèxtil del Marcet,. El pantà amida uns 300m de longitud per uns 70m d'amplada al nord, i uns 25m a la banda sud.

Seguim cap a l'esquerra

Presa del Pantà del Marcet

El pantà està relacionat amb la colònia tèxtil del Marcet, situada a la seva banda de tramuntana i datada als anys 40 del segle XX. L'any 2012 es fer una campanya de neteja del pantà, promoguda pel cos d'agents rurals de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat, i realitzada per un grup de voluntaris de la població de Granera. En l'actualitat, la zona és utilitzada pels banyistes i pescadors de la zona.

Gorg de Granera

Les Rovires

Trencall

Seguint la pista cap a l'esquerra arribem l'antiga Fàbrica del Marcet. Després tornem a aquest punt i enfilem el corriol que ara queda a la nostra dreta.

Fàbrica del Marcet

Conjunt arquitectònic format per tres grans naus industrials, la casa de l'amo i els habitatges pels treballadors. Les naus són de planta rectangular, amb les cobertes de teula àrab de dues vessants i organitzats en planta baixa i pis. El volum de la banda de ponent presenta obertures rectangulars i d'arc rebaixat bastides en maons i de grans dimensions. Ha perdut completament la coberta. A l'interior, els espais estan coberts amb sostre de bigues de ferro i revoltons. La part posterior del volum es correspon amb els habitatges pels treballadors. Compta amb obertures rectangulars bastides en maons i té una gran bassa de planta rectangular a l'extrem de migdia. El volum central també compta amb grans finestrals d'obertura rectangular, està bastit en maons i amb els paraments arrebossats. Té la coberta malmesa i està en estat d'abandonament total. Darrera d'aquest volum hi ha un petit cos rectangular colonitzat per l'abundant vegetació existent a la zona. A la banda de llevant del conjunt, elevada respecte a la resta, hi ha l'antiga casa de l'amo. És rectangular, amb teulada de dues vessants i organitzada en dos nivells. Presenta obertures rectangulars i d'arc de mig punt. De la façana principal, orientada a migdia, destaca una galeria d'arcs de mig punt a la planta baixa. La construcció té els paraments emblanquinats. La petita colònia industrial del Marcet té el seu origen en una antiga masia. Entre els anys 1895 i 1905, Joaquim Roger (propietari de l'antiga fàbrica de teixits i filats Roger de Castellterçol) i el seu fill Hipòlit Roger Salabert creen un gran grup industrial amb una nova fàbrica tèxtil a Castellterçol (el Vapor). Segons la documentació consultada referent al municipi de Castellterçol, també funden una fàbrica de tints a Granera (El Marcet) i una fàbrica a Santa Maria de Oló en aquest mateix període. Tot i aquesta dada, és més probable que la construcció de la colònia del Marcet es dugués a terme a partir de l'any 1940. Posteriorment, a mitjans dels anys 60 del segle XX, la propietat de la fàbrica passa a mans de Joaquim Roger i Amat (filatura i cotó), que es parteix la propietat del grup industrial amb el seu germà Josep Maria Roger (teixits). Productivament, el Marcet es dedicava al tint i al blanqueig de teixits i fils. Hi van arribar a treballar una trentena de persones, la majoria veïns de Granera i Castellterçol. La fàbrica cessà la seva producció entre els anys 70 i 80 del segle XX. Actualment, alguns dels edificis estan destinats a habitatges de segona residència.

Girem a l'esquerra

Corriol en baixada

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol en baixda entre el bosc.

Cova de les Tutes, boca principal

El nom de la cova prové d'una antiga casa propera anomenada "Les Tutes", la qual està completament desapareguda i no en queda cap vestigi i que es trobava on avui hi ha un alzinar. Es tracta d'una antiga surgència múltiple fossilitzada i excavada sobre diàclasis que discorren de nord-nord-est a sud-sud-oest i que creuen un paquet de conglomerats de l'Eocè (55,8 ± 0,2 milions d'anys a 33,9 ± 0,1 milions d'anys) que s'assenten sobre els gresos del mateix període. La boca principal dona accés a un ampli vestíbul d'on surt un complicat reticle de petites galeries sensiblement ortogonals que configuren la cavitat. A pocs metres de la boca, en direcció nord, es troben una sèrie d'entrades intercomunicades que formen un altre reticle, molt més petit i que si comuniquen amb la cavitat principal ho fan per punts impracticables. La cova es coneix des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera visita espeleològica documentada va ser feta pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès l'agost del 1957. El gener del 1973 membres de la Secció d'Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga, de Barcelona, van fer la primera topografia i estudi de la cavitat. L'any 1984, s'hi va fer una excavació i hi aparegueren restes de material però no permeteren establir una cronologia prou precisa.

Cova de les Tutes, boca nord

El nom de la cova prové d'una antiga casa propera anomenada "Les Tutes", la qual està completament desapareguda i no en queda cap vestigi i que es trobava on avui hi ha un alzinar. Es tracta d'una antiga surgència múltiple fossilitzada i excavada sobre diàclasis que discorren de nord-nord-est a sud-sud-oest i que creuen un paquet de conglomerats de l'Eocè (55,8 ± 0,2 milions d'anys a 33,9 ± 0,1 milions d'anys) que s'assenten sobre els gresos del mateix període. La boca principal dona accés a un ampli vestíbul d'on surt un complicat reticle de petites galeries sensiblement ortogonals que configuren la cavitat. A pocs metres de la boca, en direcció nord, es troben una sèrie d'entrades intercomunicades que formen un altre reticle, molt més petit i que si comuniquen amb la cavitat principal ho fan per punts impracticables. La cova es coneix des de temps immemorial per la gent de la contrada. La primera visita espeleològica documentada va ser feta pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès l'agost del 1957. El gener del 1973 membres de la Secció d'Investigacions Espeleològiques del Centre Excursionista Àliga, de Barcelona, van fer la primera topografia i estudi de la cavitat. L'any 1984, s'hi va fer una excavació i hi aparegueren restes de material però no permeteren establir una cronologia prou precisa.

Continuem recte

Pel corriol en pujada

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Camí del Marcet

Seguim cap a la dreta

Ctra BV-1245 - Pont del Marcet

Seguim pel voral de la carretera i creuem el pont.

Girem a la dreta

Creuem la carretera i continuem pel Camí de la Manyosa.

Accés a La Manyosa

La Manyosa és una masia aïllada de grans dimensions formada per diversos cossos adossats que li confereixen una planta irregular, completament rehabilitada, que actualment s'ha convertit en un establiment hoteler. Davant de la casa principal hi ha una capella d'una sola nau i amb absis semicircular que té els seus vestigis en l'època pre-romànica que ha estat modificada en segles posteriors

Seguim cap a l'esquerra

Girem a la dreta

Seguim per la dreta

Girem a l'esquerra

Carena de la Serra de Granera

Antena de comunicacions

Seguim cap a la dreta

Continuem pel corriol en pujada.

Còdol del Castellar

També conegut com el Roc Castellar o simplement El Castellar.

El Castellar

832 metres. També conegut com a Còdol del Castellar o Roc Castellar, es tracta d'una formació rocosa de conglomerats calcaris en forma de gran bloc de pedra culminada per un banc de roca de planta irregular allargassada, que discorre de nord a sud, amb la superfície del cim aplanada i tallat verticalment en tot el seu contorn. El roc té unes dimensions d'uns 35 m de longitud per uns 15 m a la part més ample. El cim té una superfície d'uns 250 m² i presenta una planta allargassada més estreta a la part nord. A la cara nord, hi ha una gran columna despresa de la resta del bloc. A sota la cara oest, hi ha una balma de vol mitjanenc. Al cim del Còdol del Castellar hi ha uns 35 forats de secció circular excavats a la roca d'un diàmetre d'entre 15 i 25 cm. Estan disposats en tres fileres, cada una formada per uns vuit forats, que van de nord a sud, una al centre de la superfície i les altres dues als laterals i prop dels límits de la roca, que convergeixen a la banda nord. També hi ha algun altre forat entre les fileres i una cubeta ovalada i molt erosionada a la banda sud del cim. Els forats han estat interpretats com els encaixos per fonamentar una estructura utilitzada com a lloc de guaita i vigilància durant l'alta edat mitjana, donada la seva situació estratègica. Una altra hipòtesi la situa a mitjans del segle XII.

Vista panoràmica

Seguim cap a la dreta

Trencall

Seguim la pista per arribar a la Roca de l'Àliga. Després tornem a aquest punt i continuem pel corriol de la dreta en direcció a El Pedró.

Roca de l'Àliga

El seu nom prové del fet que els ocells s'instal·laven en aquest indret de gran visibilitat. És una formació rocosa situada a l'extrem de llevant del petit turó de planta irregular, que està situat a l'extrem nord-est de la serra del Pedró, damunt del camí de Vila-rúbia. És una punta acinglerada de pedra calcària, força separada de la resta de la serra i amb els contorns escarpats. Està colonitzada sobretot per vegetació arbustiva, tot i que també hi ha alzines i pins. Molt a prop, es troba un possible jaciment arqueològic on hi ha un sepulcre de fosa on hi van aparèixer fragments de ceràmica.

Seguim per l'esquerra

Carena del Pedró

El Pedró

844 metres. Al cim hi ha instal·lada una torre de guaita per la vigilància dels incendis forestals de la Generalitat de Catalunya. Antigament, al cim del turó hi havia instal·lada la denominada creu del Pedró, on els dilluns de Pasqua es feia la benedicció del terme de Granera.

Collet de Llebre

Històricament, era el lloc de pas obligat de l'antic camí ral que unia els castells de Calders i de Granera. Segons conta la llegenda, temps enrere, el poble patia fortes tempestes contínues que no cessaven i malmetien les collites. Un dia, un caçador que anava empaitant una grossa llebre la va abatre a la zona del collet de Llebre. Al caure morta, la bèstia es transformà en una dona i, des d'aquell moment, les tempestes s'aturaren. Pel que sembla, la creu que està situada en aquest punt commemoraria aquest fet. Alhora hi ha una altra versió d'aquests fets: un vicari que anava a la Sala de Sant Llogari a dir-hi missa va veure una dona que es despullava i deixava la roba a terra, transformant-se en llebre. El vicari li va amagar la roba i es va esperar que tornés. Quan va tornar, el vicari li va dir que li tornaria la roba si li deia on havia anat. La dona li digué que havia anat a casa seva a posar unes agulles negres a les banyes del bous.

Continuem recte

Seguim pel corriol en direcció al Castell.

Dipòsit de Coll de Llebre

Girem a la dreta

Seguim cap a la dreta

Carena del Castell, continuem pel camí en pujada.

Trencall

A la dreta, el corriol empedrat ens permet arribar al castell. Després tornem a aquest punt i continuem pel corriol estret a mà esquerra en baixada arran del desnivell.

Pujada al castell

Seguim recte per arribar a l'entrada del castell. Cap a la dreta, voltem la muralla i accedim a la vessant de l'altra banda.

Castell de Granera

És una construcció de planta poligonal allargassada situat a l'extrem sud-oest de la carena del Castell, presidint el barri al que dóna nom. Està bastit damunt d'un basament rocós natural que li fa de peanya i al qual s'adapta. Conserva tot el perímetre, amb una alçada de murs considerable. Aquestes estructures estan bastides en carreus de pedra lligats amb morter de calç i disposats en filades regulars. L'accés principal està situat a la banda de llevant, és d'arc de mig punt adovellat i està tancat amb una gran reixa de ferro. Al mur de ponent destaquen quatre arquivoltes en gradació que salven la gran escletxa existent al basament rocós, aprofitant d'aquesta manera tot el possible espai constructiu. Aquestes arquivoltes amaguen una poterna que aprofita l'esquerda per escapar del recinte en cas necessari. En aquest mateix parament també destaca una finestra rectangular emmarcada en carreus de pedra i amb la llinda plana sostinguda amb permòdols. A la façana de tramuntana destaca un finestral doble d'arc de mig punt bastit en pedra, amb un pilar central. També hi ha algunes espitlleres i sageteres, que també es troben al mur de ponent, i les restes d'un matacà bastit en pedra també. A l'interior es conserven diverses estances, destacant una sala coberta amb una gran volta de canó i una cisterna excavada a la roca natural.També hi ha les restes d'una capella que presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana monolítica i un òcul de pedra damunt seu. També hi ha altres estances de cronologia i funcionalitat desconeguda, algunes d'elles amb obertures d'arc de mig punt adovellades, d'arc rebaixat i finestres amb festejadors. A l'interior del recinte, al costat de la gran sala, hi ha les restes d'un mur d'opus spicatum. El camí que puja fins al portal d'accés principal es troba empedrat. En el lloc on s'inicia aquest camí hi ha un pou excavat al subsòl, actualment delimitat amb una tanca.

Castell de Granera

La primera referència documental relacionada amb el castell de Granera és de l'any 971. Estava integrat al comtat de Manresa. En origen era propietat de la casa comtal de Barcelona, tot i que l'any 1023 fou empenyorat per la comtessa Ermessenda al seu fill Berenguer Ramon I en garantia de la pau que li havia jurat. Posteriorment, el castell fou infeudat als senyors de Balsareny amb anterioritat a l'any 1025. L'any 1046, Bernat Guifré de Balsareny el llega a la seva neboda Guisla a través de la qual passa a mans dels vescomtes de Barcelona, que al seu torn l'infeuden a Arbert de Castellvell a finals del segle XII. Durant el segle XIII, el castell i el seu domini tornen a la casa reial la qual l'infeuda primerament a la família Bell-lloc i després als Gravalosa (1310-1345). L'any 1375, el rei Pere III ven el castell amb tota la jurisdicció i els drets al seu conseller Pere de Planella, restant els Planella com a propietaris fins a finals del segle XVI, passant en aquest moment a la família Despalau. A mitjans del segle XVII, l'any 1642 Maria de Despalau ven el castell i el terme a Jacint Sala i Cervera, que fou nomenat baró de Granera l'any 1643 pel rei Felip IV de Castella. Posteriorment, tant el castell com el títol passen altra vegada als Planella mitjançant una aliança matrimonial i, finalment, als Amat, marquesos de Castellbell. La capella del castell està datada en el segle XVII i està dedicada a Santa Maria. Al segle XX, a la dècada dels anys 70, la Diputació de Barcelona realitzà al castell una campanya de neteja i consolidació i es tancà el recinte. Aquestes tasques foren supervisades per Camil Pallàs. L'any 1994 va patir un incendi i s'hi van fer obres de consolidació. També hi havia un projecte per transformar-lo en hostal o parador turístic que no es dugué a terme.

Girem a la dreta

Camí del castell

Camí del Castell

Arribada al nucli urbà.

Carrer de Monistrol

Vista panoràmica

Mirador del Cucut

El mirador fou subvencionat per la Diputació de Barcelona i gestionat pel Consorci del Moianès, i inaugurat l'any 2004. Situat a l'extrem sud del barri del Castell, elevat respecte el nivell de circulació del camí de Monistrol de Calders i a peu pla respecte el carrer del Castell. Presenta una planta irregular allargassada i està fonamentat damunt d'un talús de terra delimitat amb rocalla. Consta de dues parts disposades a diferent nivell. A la zona baixa, a la que s'accedeix pel carrer del Castell, hi ha un banc de fusta i una font, i està delimitada amb pedres respecte el carrer. A la part amb més alçada hi ha l'escultura de la Nena i un plafó metàl·lic senyalitzat amb les muntanyes i els cims que es poden observar des d'aquest enclavament (Montserrat, Sant Llorenç del Munt, etc.). També es gaudeix d'unes bones vistes del barri i del castell de Granera. Compta amb un paviment enllosat a tota la superfície i està delimitat amb una tanca de fusta a la zona on hi ha el desnivell. La Nena és una escultura de bronze que representa una figura femenina infantil de mida real. Porta un vestit de tirants i els cabells recollits amb una cua. Està recolzada damunt d'un mur de pedra amb el coronament inclinat a mode de balcó, i assentada damunt d'una peanya de pedra. L'escultura mira cap a ponent, on hi ha unes grans vistes del terme. L'escultura fou inaugurada dins dels actes de la IV Firartesania de Granera, celebrada el mes de maig de l'any 2007 i nés obra de l'escultora local Mª Antònia Tomàs Sanleandre.

Continuem recte

Camí de la Font Nova.

Camí de la Font Nova

Font Nova

La Font Nova, també coneguda com la Font de l'Església., està situada al camí que comunica els barris del Castell i l'Església, en una zona boscosa. Està formada per un gran dipòsit de planta rectangular, adossat al marge rocós de llevant del camí. Està bastit en pedra i maons, i compta amb un revestiment arrebossat i emblanquinat que cobreix els murs. A la part inferior del frontal d'aquesta estructura hi ha la font pròpiament dita, formada per una obertura d'arc de mig punt que integra l'aixeta metàl·lica de botó per on raja. Una petita portella metàl·lica la protegeix, tot i que està força degradada. L'aigua cau dins d'una pica semicircular excavada al subsòl i bastida en pedra. També hi ha un registre de ventilació metàl·lic i rectangular situat damunt l'aixeta. Al seu costat, i gravat damunt del revestiment, hi ha la data 1949. A banda i banda de l'aixeta hi ha dos bancs de pedra correguts. L'espai situat davant de l'estructura presenta el paviment empedrat. L'any 2009, la font i el seu entorn foren objecte d'una campanya d'adequació i arranjament. Aquesta campanya consistí en la neteja de la font i del camí que li dóna accés, la pavimentació dels voltants de l'estructura, la instal·lació d'un banc i d'una taula de pícnic i la il·luminació del camí.

Girem a la dreta

Carrer de l'Església.

Església de Sant Martí de Granera

És una església de grans dimensions i d'una sola nau, amb dues capelles laterals per banda i un absis capçat a llevant. De fet, adossat a la façana de llevant del temple, hi ha un edifici que havia acollit l'antiga seu de l'ajuntament que amaga completament aquesta estructura, tot i que és visible des del seu interior. Es tracta d'un absis semicircular i sobrealçat, que conserva un fris d'arcuacions llombardes molt evolucionades i està bastit amb carreus de pedra ben escairats disposats en filades regulars. Pertany a la renovació del temple duta a terme en el segle XIII. Alhora, des de l'interior de l'església, aquest absis està amagat darrera d'un envà profusament decorat que integra una fornícula d'arc de mig punt apetxinada, amb la imatge de Sant Martí. La nau està coberta amb una volta de canó apuntada, separada en tres trams per arcs torals que descansen damunt d'una cornisa motllurada que recorre els dos murs laterals de la nau fins al fons de l'absis, que està cobert amb una petita volta de canó. Aquests trams estan decorats amb arestes i plafons en relleu situats al centre de la volta. Les capelles laterals estan cobertes amb voltes de canó i també de creueria amb claus de volta centrals. S'obren a la nau mitjançant arcs de mig punt motllurats amb les impostes motllurades, exceptuant el de la capella del Roser que és apuntat i bastit en pedra. Als peus del temple hi ha el cor, obert a la nau central mitjançant un gran arc rebaixat. La sagristia està situada a la banda de migdia de l'absis i presenta una finestra quadrada emmarcada en pedra, mentre que a la banda nord hi ha la capella del Santíssim, coberta amb una volta de canó molt rebaixada i il·luminada amb una finestra d'arc rebaixat també. El temple compta amb un petit baptisteri situat sota del cor. El campanar està situat a l'extrem de ponent de l'edifici, damunt de l'anterior façana principal del temple. Es tracta d'un cos elevat de planta quadrada, amb teulada de quatre vessants i ràfec de teula àrab, que compta amb obertures d'arc rebaixat emmarcades en pedra. La façana principal està orientada a migdia i just al costat de la rectoria. La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1040 i apareix mencionada dins de la documentació del monestir de Sant Benet del Bages. A partir de l'any 1068, altres referències documentals donen constància de la seva continuïtat. Durant el segle XIII, el temple és renovat dins de l'etapa final del romànic. D'aquest període es conserva el fris de pedra sostingut amb mènsules del parament de tramuntana, el portal tapiat i la rossassa del mur de ponent, i l'absis, que queda amagat per l'edifici adossat a la banda de llevant del temple. L'any 1357, hi ha constància de l'existència d'altars dedicats a Sant Martí, Santa Maria i Sant Bartomeu. El 1613 s'afegeixen dues capelles laterals dedicades al Roser i a Sant Isidre. El retaule major del temple, actualment desaparegut, fou contractat l'any 1626. L'any 1778 s'obre el portal d'accés principal i es renova l'interior dins de l'estil barroc. Està agregada a Sant Andreu de Castellcir. Actualment, en el temple s'hi han celebrat alguns concerts de música clàssica donada la bona sonoritat que té.

Plaça de l'Era

La Plaça de l'Era està situada al bell mig del barri de l'Església, a la banda de llevant de la Rectoria i de la Casa de la Vila. Presenta un paviment bastit amb dos tipus de cairons diferenciats, corresponents a dos moments històrics diferents: un paviment de cairons de pedra de nova factura, disposat a tota la superfície de l'estructura, i diverses parts bastides amb cairons d'obra originals i reaprofitats, en determinades zones de la plaça. La part més destacable del paviment original està situat entre la façana de migdia de la Rectoria i la de tramuntana de la Casa de la Vila. Un dels cairons està gravat amb l'any 1678, mentre que l'altre està decorat. Una altra part bastida amb cairons originals és el mirador situat a la cantonada de migdia, on hi ha instal·lats dos plafons informatius i un telescopi. La darrera part feta amb cairons originals està adossada a la façana de ponent de l'ajuntament. En ella hi ha instal·lats un banc de pedra amb un encaix central i una font de ferro. Finalment, a la cantonada de ponent hi ha instal·lat un parc infantil. L'era de l'Església era l'espai comú per batre del barri de l'Església. Fou arranjada l'any 2011. Les obres d'execució foren gestionades i finançades per l'Ecomuseu del Moianès. L'espai ha estat inclòs com una de les radials d'aquest museu dins de la comarca i està dedicat a l'explotació dels recursos animals. Un plafó informatiu explica el projecte i la seva funcionalitat. L'altre plafó fa referència als greus incendis que cremaren en alguns dels municipis de la comarca l'any 2003, Granera inclòs. El banc de pedra està format per dos grans blocs de pedra rectangulars que sostenen el basament d'un altar de l'església de Sant Martí, que probablement fou destruït durant la Guerra Civil.

Rectoria i Església de Sant Martí de Granera

L'actual façana principal de l'Església de Sant Martí està orientada a migdia, i presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra, amb l'intradós motllurat i la llinda plana. Està decorada i gravada amb la següent inscripció: "DIE 24 DE MARS. / 1774 / ALABAT SIA EL SAGRAT COR DE JESÚS". La façana de ponent, que fou bastida al segle XIII, compta amb un portal d'arc de mig punt emmarcat en pedra i actualment tapiat, que conserva una decoració bisellada i les restes d'un fris de mitges boles molt degradat. Damunt seu hi ha una gran rossassa de forma ovalada bastida en pedra també, tot i que reformada. L'aparell d'aquesta façana és de carreus de mida mitjana disposats en filades regulars. De la façana de tramuntana destaca el fris bastit en pedra i sostingut amb petites mènsules sense decoració, i el mateix tipus d'aparell d'obra que el de la façana de ponent. Exceptuant les façanes nord i oest, la resta de la construcció presenta els paraments coberts amb un revestiment arrebossat que deixa entreveure l'aparell de pedra de l'obra. La Rectoria és un edifici cantoner de planta més o menys rectangular, format per tres cossos adossats. El volum principal es troba adossat al mur de migdia de l'església parroquial de Sant Martí. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i dos pisos. La façana principal, orientada a llevant, compta amb un portal d'accés d'arc rebaixat amb els brancals bastits amb carreus de pedra, i la llinda de pedra gravada amb la inscripció "AVE·MARIA·PURISSIMA" i un relleu central coronat amb una creu. La resta d'obertures del parament es corresponen amb finestres rectangulars. Les de la planta baixa i el pis superior tenen els emmarcaments arrebossats, mentre que les dues finestres laterals del nivell principal estan bastides amb carreus de pedra i les llindes planes d'arc conopial. Adossat a la façana de migdia d'aquest mateix volum hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i distribuït en planta baixa i pis. Presenta finestres rectangulars bastides en maons a la planta baixa i una galeria reformada d'arcs de mig punt al pis superior. El darrer volum que conforma la construcció està adossat a la banda de ponent de l'edifici principal. Presenta una coberta de teula àrab d'un sol vessant i s'organitza en planta baixa, pis i golfes. Compta amb finestres rectangulars de diverses mides emmarcades amb carreus de pedra i amb les llindes planes. En aquest mateix parament, i formant part del volum principal, també hi ha finestres rectangulars bastides amb maons. En general, la construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada de manera regular, amb les cantoneres fetes de carreus. La façana principal, per contra, presenta el parament arrebossat. La construcció apareix mencionada en un llistat de l'any 1880 amb els noms de les cases del carrer de la Plaça, els números de carrer i els seus propietaris. La rectoria tenia el número 5 i era propietat de "Jayme Oliveras". Probablement, la casa fou reformada coincidint amb la reforma del temple parroquial.

Bassa de la Rectoria

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Església de Santa Cecília

Església d'una sola nau amb un absis semicircular que està decorat amb pintures murals romàniques, i que formen part de l'obra original. El temple s'il·lumina mitjançant dues finestres d'arc de mig punt adovellades de doble esqueixada (una d'elles tapiada) obertes al mur de migdia i una altra finestra de les mateixes característiques oberta al centre de l'absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha un rosetó o òcul circular adovellat. La façana està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull rematat amb una creu llatina de ferro. La construcció està bastida en pedra desbastada de mida mitjana lligada amb morter i disposada en filades regulars. A l'interior, tant la volta com la part superior dels murs estan arrebossats i emblanquinats. La primera referencia documental relacionada amb el temple és de l'any 1065 i el situa dins d'un alou o propietat que el monestir de Santa Cecília de Montserrat tenia a Granera. Aquest alou ja estava documentat des de l'any 971. Posteriorment, l'any 1187 apareix un personatge anomenat Arnau de Santa Cecília de Granera com a testimoni juntament amb Berenguer de Centelles del testament del noble Guillem de Berguedà. El temple tenia cementiri propi i un edifici proper, anomenat la Caseta de Santa Cecília, que segons algunes informacions podria haver estat la seva rectoria, tot i que no hi ha fonament per creure que havia estat la parròquia original del terme. Pel que sembla hi vivia l'ermità encarregat de l'edifici. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, el temple era utilitzat com a magatzem del cementiri veí, que fou construït l'any 1892. El temple s'ensorrà sobtadament el 15 de maig de l'any 1924, restant dempeus l'absis i un tram del mur de tramuntana, i quedant les pintures murals a la intempèrie. Fins al seu enderroc, un quadre pintat l'any 1703 tapava tant l'absis com les pintures (amb l'enderroc fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí). Pels voltants de l'any 1950 es va construir un tram de la volta absidial per protegir les pintures de les inclemències del temps. L'any 1975, la Diputació de Barcelona es va encarregar de la rehabilitació del temple mitjançant el seu arquitecte Camil Pallàs, que aprofità per separar el temple del cementiri. El temple fou retornat al culte el 5 de setembre de l'any 1976. El 17 d'abril de l'any 1977 es va consagrar un nou altar. Actualment, el temple fa les funcions de parròquia durant l'hivern (des de passat Sant Martí fins a Sant Josep aproximadament).

Cementiri de Granera

És un recinte de planta rectangular situat al costat de la capella de Santa Cecília. Està format per dos volums aïllats i una tanca de pedra que delimita l'espai respecte l'exterior. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt bastit amb maons, i rematat amb una coberta de teula plana i dues vessants integrada a la tanca. Està coronada amb una creu grega de ferro. Damunt del portal hi ha les restes d'una inscripció gravada damunt del revestiment que cobreix el mur, de la es conserva el següent text: "REQUIES (·) PACE.". El portal està tancat amb una porta de ferro treballat, amb un timpà semicircular amb la data 1892. A l'interior, l'espai s'organitza mitjançant un carrer central empedrat disposat longitudinalment i emmarcat amb dues filades de xiprers. En aquest carrer destaca una creu llatina de ferro decorada amb carcanyols i situada damunt d'una peanya de pedra quadrada amb capitell. El cementiri respon a una ampliació efectuada l'any 1892, quan passà a ser de propietat municipal. Antigament, la capella tenia un cementiri propi. El dia de Tots Sants es feia una processó de l'església fins al cementiri resant el rosari i després de la missa. Un cop allà es feia una absolta general per tots els difunts. El passadís que separa el cementiri de la capella de Santa Cecília fou construït durant les obres de rehabilitació del temple, als anys 70 del segle XX.

Seguim cap a la dreta