Circular Gualba Riera-PRC211-Tub-Creu Gran-Central- Salt Corbera-Creu Petita-Gorg Negre-Salt Resclosa-Suro Pedra-Camí Riells

Plaça de la Vila o Plaça de Joan Ragué.

Inici i final de la ruta. El municipi de Gualba apareix ja citat el 1053 sota el nom de Aqua Alba. Actualment, té una superfície de 23,07 quilòmetres quadrats, amb gran part del terreny inclòs dins el Parc Natural del Montseny. Joan Ragué Camps (Gualba, 1885 - Barcelona, 1929) va ser alcalde de Gualba a principis del segle XX, entre 1910 i1917. Era un propietari rural, fill i hereu de can Figueres, una finca amb moltes terres de conreu i boscos. En morir el seu pare, posà masovers a la casa i l'any 1901 es va fer construir una casa al poble de Gualba per anar-hi a viure.

Església parroquial de Sant Vicenç de Gualba

Sant Vicenç de Gualba és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'edifici, d'origen romànic, consta d'una nau principal de planta rectangular i dues naus laterals del segle XVI. L'àbsis és coronat per una arcuació d'arcs cecs, amb una composició de cinc entre pilastres.La façana, construïda amb carreus petits, presenta una portalada senzilla, de mig punt amb arquivolta decorada amb mitges boles. Té tres finestrals dobles, petits, amb mainell i un finestral central més recent. El campanar és de base rectangular i cos alt octogonal, coronat amb mitja esfera de rajola. Té quatre obertures d'arc apuntat d'estil gòtic per a les campanes. A les parets de les naus laterals hi ha les taules dels retaules de les capelles i l'altar major. Les de l'altar major són quatre taules i està dedicat a Sant Vicenç i la resta són dedicats a la Mare de Déu i a Sant Miquel. Sant Vicenç de Gualba apareix documentada el 984 i el 1023, quan Ermessenda de Carcassona va donar la vila al cenobi de Sant Cugat del Vallès. Va ser consagrada el 23 d'abril de 1099 pel bisbe de Barcelona Berenguer que era també l'Abat del monestir de Sant Cugat, d'on depenia. El segle XIV va ser una època d'esplendor sota la influència dels bisbes de Barcelona Guerau de Gualba i Ponç de Gualba, i durant el segle XV es varen realitzar reformes i es varen construir les capelles laterals i el campanar de torre. Més tard se li afegiren cossos moderns a la part del davant i es perllongaren les naus de capelles tardo-gòtiques, cobertes amb nerviacions i la capella de la Mare de Déu, amb mènsules esculpides. Entre els anys 1959 i 1961 es va restaurar la façana i el sector de l'absis, que té dues fornícules per a altars dins els murs que donen al presbiteri. Durant la Guerra de la Independència a començament del segle XVIII, l'església va ser cremada.

Font de la Plaça

Font de pedra amb forma d'estela amb la part superior de rajola formant un semicercle. A la banda de la plaça hi ha l'aixeta i al que dona el carrer l'escut municipal fet amb ferro.

Girem a la dreta

Seguim per Carrer del Bisbe Ponç

Ajuntament de Gualba

Edifici cantoner de planta gairebé quadrada d'uns 15 metres de costat format per planta baixa, pis i altell. La façana principal compta amb una porta d'arc al centre que en realitat és l'entrada a un espai interior que distribueix l'edifici. sobre la porta una balconada de llosa i una barana de ferro forjat i dues portes d'accés. A la tercera planta, l'altell, hi ha tres petites finestres d'arc al centre. Tot l'edifici està rodejat per un sòcol de pedra que segueix les pendents dels carrers. L'edifici es va construir el 1902 quan era alcalde el Sr. Martí Mainou. Originalment era ajuntament i escoles. A l'any 1949 es va ampliar i es va construir una casa pel secretari. A l'any 1956 es reforma l'edifici i als anys 90 es va tornar a reformar.

Seguim cap a la dreta

Pista esportiva

Girem a l'esquerra

Font i Safareig del Pont

Font que ja no raja aigua situada a un marge i que donava aigua a un doll que alimentava una bassa o safareig públic, i que també servia per regar un camp al costat de la riera. A tocar de la riera encara queden restes del que podien ser els suports d'un antic pont o passera. A la font hi ha una inscripció amb la data de l'any 1881.

Riera de Gualba

Riera de Gualba

Riera de Gualba

Pont de l'Illeta

Font del Rellotge o Font de l'Illeta

Rellotge equatorial de pedra orientat al sud. S'ha treballat una concavitat en una pedra de regulars dimensions que fa de font. Petits cercles metàl·lics d'acer inoxidable dins de la concavitat senyalen les hores, de 6 a 6. El gnòmon és el raig d'aigua de la font.

L'Arboç de Can Prat

Després de l'incendi de l'any 1994, l'Arboç de Can Prat, el més gran de Catalunya, semblava salvat. Però les flames, que no el van poder cremar de fora, el van anar cremant per dins, molt lentament, durant setmanes. L'hivern del 2000, l'associació Amics de la Natura de Gualba van anar a buscar-lo per intentar salvar la seva memòria. Respecteu-la, perquè és la memòria de tots.

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a l'esquerra

Entrada del Parc Mediambiental de Gualba

El Parc Ambiental de Gualba va obrir l’any 1975, però la inauguració oficial es va fer el dia 10 d’abril de l’any 1976 . La majoria de l’espai està cobert de bosc i s’inclou dins del Parc Natural del Montseny, fet que atreia milers de visitants cada any. Té zona de pícnic amb barbacoes, restaurant, camp de futbol, jocs infantils, piscines d’estiu, aparcament per a uns 250 vehicles i uns itineraris pel bosc que arribaven fins al Salt de Gualba, una cascada d’uns cent metres de caiguda que forma la riera de Gualba. Fins l’any 1994 al recinte també hi havia un càmping, però arran del gran incendi forestal d’aquell any va acabar tancant. El RACC (Reial Automòbil Club de Catalunya) en va ser el promotor i el seu primer gestor durant 38 anys, fins a l'abril de 2013 que, a causa del descens del nombre de visitants i el dèficit que arrossegava van provocar la inviabilitat del projecte i es va veure abocat al tancament. Va ser aleshores que va passar a mans de l'Ajuntament de Gualba, que el va adquirir per un preu simbòlic amb la voluntat d'implementar un model de gestió més rendible. No obstant, des de la marxa del RACC, alguns dels antics espais de lleure estan en un estat de semi-abandonament. L'accés al Parc està subjecte al pagament d'un import d'entrada.

Aparcament del Parc Mediambiental

Pont de Ca n'Illa

Sobre la Riera de Gualba

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a la dreta

A l'esquerra, la pista antiga que porta a la Pedrera de l'Americano. Continuem el recorregut pel camí de la dreta.

Pedrera de l'Americano

També coneguda com Pedrera Sala o Pedrera de Xauxa, està recollida a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny, i és una de les pedreres més representatives de l'activitat extractiva tan present al municipi amb les pedreres de Can Viader, La Meca, al sector est del municipi, o Can Pinyarro a l'oest. La pedrera és una excavació soterrada amb grans forats o "portes" al peu d'uns penya-segats del Turó de Xauxa, separades de forma irregular i amb lleuger pendent. La carretera hi entra a dins, on hi ha diverses galeries amb un recorregut total de 12 kms amb gran riquesa mineral, d'on s'extreu pedra per a la fabricació de morter i marbre. L'any 2009, l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) va acreditar l'explotació de marbre Xauxa com a la primera pedrera sostenible catalana, i tercera a l'Estat espanyol. L'empresa Aymar, propietària d'aquesta mina subterrània, ha adoptat la normativa d'indicadors ambientals amb què s'avalua l'ús de substàncies perilloses, els incidents mediambientals, l'eficiència energètica aplicada als centres productius, les mesures de protecció ambiental i el consum total d'aigua.

Trencall

Continuem recte per arribar fins la Central Número 3. Després tornem a aquest punt i seguim pel corriol en pujada de l'esquerra, el PR_C211..

Bassa de la Farga de l'Aram

Bassa construïda al segle XIX en fer-se la Farga de l'Aram. És de forma allargada, sense angles vius, i recorre la part baixa del marge dret de la riera. Per la cara de la riera té paret d'obra i aprofita la mateixa muntanya per l'altre costat. Té uns 60 m de llarg per 12 m, en el lloc més ample, i 1,20 m de fondària. En la part baixa de la bassa un sobreixidor envia l'aigua al salt de la Farga, que originàriament feia moure la roda i el martinet. Actualment es conserva en molt bon estat, i la seva utilitat és la de recollir l'aigua potable per al poble.

Canal de la Farga

Central 3 o Central de Baix

La Central de Baix és un edifici catalogat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny. Construïda a inicis del segle XX per aprofitat la força hidràulica dels salts de Gualba i generar electricitat, fou renovada i restaurada fa uns anys per automatitzar-ne els mecanismes. És un exemple d'arquitectura Industrial de primers del segle passat, amb lleugers tocs estilístics, en plena muntanya, i un testimoni de l'aprofitament de la força de l'aigua, una indústria típicament muntanyenca L'edifici està construït en pedra, i té dos cossos adossat formant una L, de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants, formant un conjunt d'habitatge i central juxtaposats formant un angle recte. La façana presenta tres finestres dividides en dos, resultant-ne sis de llargues i estretes que ocupen dos terços de l'alçada de la nau . A la part baixa dels finestrals es deixen uns espais per a situar-hi reixes de ventilació, separats de les finestres pròpiament dites per una franja de pedra.La porta d'accés a la central, rectangular, se situa a la façana lateral, a sobre destaca un conjunt de finestres com les de la torratxa. L'habitatge és de planta quadrada I presenta el mateix aparell que la central, cobrint-se a dues aigües. A la part posterior presenta un porxo i un garatge, on destaca un pilar quadrat de carreus treballats, acabat en llosa-capitell que suporta bigues formades per perfils metàl·lics. De la resta de l'edifici destaca la portalada d'accés d'arc rebaixat i llinda suportada per carreus en forma de mènsules, la tribuna a la dreta de la portada, suportada per carreus esglaonats en volildiu, i una finestra d'arc de mig punt partida per un conducte de xemeneia a la façana nord-est.

El Tub

El Tub és una canalització que transporta l'aigua regulada des de la resclosa de la Central de Dalt fins la Central de Baix. En aquest indret, és on trobem l'entrada de la conducció d'aigua a la Central de Baix.

Inici de tram de pujada pronunciada

Camí de Santa Fe (PR-C211)

PR-C211

Creuant el Tub

El Tub és una canalització que transporta l'aigua regulada des de la resclosa de la Central de Dalt fins la Central de Baix.

Vista panoràmica

El municipi de Gualba i el seu entorn.

El revolt del Suro

Sender PR-C211

El Tub

El Tub és una canalització que transporta l'aigua regulada des de la resclosa de la Central de Dalt fins la Central de Baix.

Continuem recte

Creuem la pista i seguim pel corriol en pujada, PR-C211.

Coll Sesfigueres

Girem a l'esquerra resseguint el sender PR-C211 paral·lel al traçat del Tub.

Sender PR-C211

Trencall

Cap a la dreta, corriol avall arribem a l'antic polvorí i la Creu Gran. Després tornem a aquest punt i continuem en pujada resseguint el sender PR-C211.

El Polvorí de Gualba

El Polvorí de Gualba és un conjunt d'edificis en estat de ruïna, dels quals, el més important mesura 6 m per 8m. Antigament, era un edifici de planta baixa i pis, però només es conserven les parets fins a l'alçada de les finestres. En un dels seus angles té adossada una altre construcció de planta rectangular. Separat d'aquest edifici trobem una petita construcció excavada parcialment a la roca (gresa) i amb parets de pedra i morter que podria haver estat un magatzem. En la Contribució Industrial i de Comerç de la vila de Gualba al 1896-97 s'esmenta la Societat La Nueva Manresana SA, la qual posseia "1 ternaria, 1 graneador, 1 pavon..", elements tots ells per a la fabricació de pólvora. Deixà de funcionar al tombant de segle XIX a causa d'una explosió, i al 1924 estava en ruïnes. Per a la fabricació de pólvora són necessaris tres ingredients bàsics: el salnitre o nitre (mineral que es troba en les coves calcàries), sofre i carbó. Amb aquesta barreja s'aconseguia la pólvora negra, sòlida i generalment de grans més o menys petits, emprada per impulsar projectils en les armes de foc, barrinar roques, enderrocar construccions, focs d'artifici... Segons J. Salichs, el Polvorí explotà en diverses ocasions, una de les quals fou a finals del segle XIX (1880-90) que en motivà el seu abandó. La fàbrica de pólvora es traslladà llavors un xic més avall de la mateixa riera de Gualba, a la Fabriqueta, casa que continuà habitada fins als anys 70.

Seguim cap a l'esquerra

Creu Gran

Seguim cap a la dreta

Cal Ferrer

Edifici de planta rectangular, d'uns 5 metres d'amplada per 14 de llarg, orientat est oest i amb teulada de dues aigües amb carener perpendicular a la façana i ràfec que sobresurt. La façana de pedra presenta una porta central amb dues finestres rectangulars a cada costat i una al pis superior centrada i d'arc de mig punt. Al costat sud hi ha un petit entrant on hi ha una porta d'accés. Les cantonades presenten carreus de pedra. És un edifici molt refet.

Central 2 o Central de Dalt

L'any 1924 es funda a Gualba la Sociedad de Energía Eléctrica del Montseny per part de Joan Sauqué i Jo i Josep Balma i Ragué. Tots dos van ser alcaldes de Gualba, el primer entre el 1922 fins 1923 i una segona vegada el 1930 i el segon entre el 924 i el 1930 i un segon mandat entre el 1937 i 02-02-1939. En aquells anys va arribar l'electricitat al poble. L'edifici, recollit en Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc Natural del Montseny, és un exemple d'arquitectura Industrial de primers de segle, amb lleugers tocs estilístics, en plena muntanya; i Alhora un testimoni de l'aprofitament de la força de l'aigua, una indústria típicament muntanyenca. Es tracta d'un conjunt dos edificis, la central elèctrica pròpiament dita, al darrera, i l'habitatge de l'operari de manteniment, al davant, al costat d'una bassa de regulació de l'aigua que passa per la central. El primer edifici és de planta rectangular amb murs de paredat carejat i pedres cantoneres amb carreus treballats, fins arribar al nivell de cobertes, a doble vessant, on trobem una filada de totxo a punta de diamant, que marca el canvi de tipus de fàbrica passant a ser de carreus treballats de granit, acabada en una filada de carreus seguint el pendent de la coberta amb un ressalt horitzontal al carener i als extrems. Pel que fa a les obertures, presenta una porta d'accés d'arc carpanell fet de cinc filades de totxo col·locats a pla; a sobre destaca un gran finestral d'arc apuntat amb dos monjos enfondits. A la façana sobre el riu presenta un ràfec amb dentellons que suporta una imposta de carreus de granit. A sota. dos grans finestrals amb una llinda de quatre filades de totxo, dividits en tres finestres amb marc enfondit i monjos d'obra vista que les separen, amb reixat de protecció . Les tres finestres tenen una llinda comuna de dues filades de totxo a punta de diamant. Sota les finestres, la façana pren un perfil atalussat que enllaça amb els murs de contenció de la bassa . Sobre les cobertes hi ha una petita torre per a la sortida dels cables i la connexió a la xarxa. És de planta quadrada amb coberta a dues aigües l ràfec amb dues filades de totxo vist i una teula girada. Presenta finestres apaissades amb dos monjos de pedra enfondits . L'habitatge presenta planta rectangular, formant un angle obtús amb l'altre edifici, els murs són de paredat de pedra carejada amb cantoneres poc treballades. A la meitat del tester sobresurt el perfil de les xemeneies . L'edifici és cobreix a doble vessant, amb ràfec de petita volada amb una filada de punta de diamant i una altra de totxo . Les obertures de façana no presenten emmarcaments, només arcs de descàrrega de totxo, dos d'elles amb arc carpanell. L'edifici principal fou construït en pedra i rajol (arcades i obertures), seguint les pautes de l'estil arquitectònic modernista.

Pont de la Central de Dalt

El pont permet travessar la resclosa de la central salvant el salt de la Riera de Gualba.

Bassa de la Central de Dalt

És un embassament construït al mig de la riera de Gualba, actualment reconstruit i restaurat. La paret frontal és gruixuda, de pedra, d'una llargada d'uns 15 m i 6 m d'altura; la paret lateral és el mateix edifici de la central, per on surt l'aigua de la turbina. La bassa regula l'aigua del tub que baixa a la Central de Baix.

Trencall

Seguim per l'esquerra per arribar al Salt de Corbera. Després tornem a aquest punt i continuem pel corriol que ara queda a la dreta.

Seguim cap a l'esquerra

Talús de roques

Extremar les precaucions

Salt de Corbera

Uns metres més amunt de la Central de Dalt, la Riera de Santa Fe que porta les aigües des del pantà presenta un desnivell amb un salt considerable de més de cent metres que pren el nom d'un antic mas proper i fa del Salt de Corbera un dels més espectaculars d'aquesta zona.

Font del Sot de les Freixes

Riera de Gualba

Creu Petita

Inici de tram rocallós de baixada

A l'esquerra de la creu s'endevina l'inici d'un corriol rocallós descendent. A partir d'aquest punt el camí es desdibuixa en alguns trams i l'itinerari transcorre pel rocar. Cal extremar les precaucions.

Trencall

A la dreta un corriolet ens porta fins al Gorg Negre. Després tornem a aquest punt i seguim per l'esquerra.

Seguim cap a la dreta

Gorg Negre

El Gorg Negre és un paratge d'interès natural i paisatgístic que es troba al nord de la riera de Gualba i és un dels llocs més espectaculars del Montseny. És un indret força feréstec, ensotat entre els penya-segats de la Creu Gran i la Creu Petita. És un paratge força conegut, en part per les llegendes que el relacionen amb bruixes adoradores del diable, i a les tempestes i malvestats que causaven als vilatans de Gualba. Segons la llegenda, antigament en el terme de Gualba hi havia sovint fortes tempestes, que arrasaven els camps i capolaven els boscos, i portaven la ruïna a aquelles contrades. Tothom veia que els núvols de les tempestes es formaven damunt del Gorg Negre i que poques hores abans, les aigües del Gorg Negre rebullien i feien una remor estranya fins que se n'alçaven unes boires que formaven al cim un núvol negre. Ja de temps antic se sabia que al Gorg Negre hi vivien bruixes i bruixots i es creia que tota la malura de les tempestes la provocava aquella endimoniada trepa. Aleshores el rector de Gualba i tots els seus feligresos van anar en processó al Gorg Negre, el rector va aspergir-hi aigua beneïda per obligar les bruixes i els bruixots a viure fermats al fons de l'aigua, i manà plantar una creu al cim de la muntanya on es formava el núvol. I sembla que des de llavors, el terme de Gualba s'ha vist sempre més lliure d'aquelles grans tempestats.

Seguim per la dreta

Riera de Gualba

Seguim per l'esquerra

Corriol entre la vegetació

Salt i Gorg superior del Salt de la Resclosa

Creuem la riera

Trencall

A l'esquerra cap al segon Salt del Salt de la Resclosa. Després tornem a aquest punt i continuem en baixada.

Segon Salt i Gorg del Salt de la Resclosa

Salt de la Resclosa i Gorg

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Riera de Gualba

Creuem la riera i seguim pel corriol de l'altra banda.

La Resclosa

Camí de la Riera

Al llarg d'aquest tram de camí, en diferents punts podem gaudir de la vista panoràmica de Gualba i el seu entorn.

El Suro Gros o Suro de la Pedra

El Suro Gros, també anomenat Suro de Can Prat o Suro de la Pedra, és curiós exemplar d’alzina surera (Quercus suber) que té les arrels encastades a les escletxes d’una pedra.

Camí de la Riera

La Vall de Gualba i la Pedrera de l'Americano als penya-segats del Turó de Xauxa.

Un altre Suro monumental

Girem a la dreta

Deixem la pista i continuem pel corriol en baixada.

Girem a l'esquerra

Continuem recte

Girem a la dreta

Torrent de Canyelles

Seguim per l'esquerra

Girem a la dreta

Camí de Roells o Camí Vell de Gualba

Trencall

Continuem pel corriol en baixada de la dreta per arribar al Gorg de Gualba. Des d'allà, i per evitar el pas pels camins del Parc Mediambiental de Gualba que estan restringits als clients de l'establiment previ pagament d'una quota de 6€ per persona, desfarem el tram de camí fins aquí i continuarem pel Camí Vell de Gualba en sentit descendent.

Seguim cap a l'esquerra

Girem a la dreta

Mirador del Salt de Gualba

Seguim per la dreta

Seguim cap a la dreta

Talús de roques

Gorg de la Goja

Als peus del Salt de Gualba es forma un estanyol relativament petit al mateix curs de la Riera de Gualba.

Salt de Gualba

El curs de la Riera de Gualba salva diferents desnivells en aquest tram. El Salt de Gualba és un preciós salt esglaonat que amb 133 metres d'alçada el converteixen en el de major desnivell.

Seguim per la dreta

Camí de Riells o Camí Vell de Gualba

Vista panoràmica

El Parc Mediambiental des del Camí Vell de Gualba

Seguim cap a la dreta

Camí de Riells o Camí Vell de Gualba

Camí de Riells o Camí Vell de Gualba

Girem a la dreta

Seguim per l'esquerra

Girem a l'esquerra

Passatge de Can Figueres

Can Figueres

És una masia de tipus agrícola i forestal, però amb una característica especial, és un clos tancat o casa forta per a defensar-se. Així ho demostren les espitlleres que té la casa. Es composa de dues edificacions separades pel barri. L'antiga construcció de Can Figueres, queda orientada a migdia, de planta baixa i pis amb coberta a dues vessants i el carener perpendicular, a la qual s'hi entra a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat de tretze dovelles, la que serveix de clau hi ha en relleu l'escut de la casa, representat per una peça rectangular amb la part superior semicircular i dues figues a sota. Al pis finestra d'arc pla de pedra amb guardapols. Pel lateral s'entra al barri que dona a la gran pagesia que es construeix més endavant orientada de cara a llevant, amb una construcció d'obra de gran presència per la seva llarga façana amb coberta a dues aigües i el carener perpendicular, amb planta baixa pis i golfes. L'entrada es fa per una porta d'arc de mig punt adovellat format per setze dovelles, amb la que fa de clau més llarga i sobresortint de la resta. Les finestres son de pedra d'arc pla. Hi ha llindes amb inscripcions dels anys 1484 amb la representació d'un xai al mig, potser d'una construcció anterior a la casa vella, que després va aprofitar-se com a llinda d'una entrada, i dues amb la data de 1779, una coronada amb una creu. Des del 2015 s'ha convertit en el Punt d'Informació Turístic de Gualba i del Parc Natural del Montseny. Hi ha un centre d'interpretació amb un audiovisual i espais per a exposicions puntuals. A la casa petita de la Masia es pot visitar una exposició permanent de minerals.

Girem a l'esquerra

Passeig del Montseny