Circular La Conreria-Font Monges-Turó Fra Rafel-Turó Coscollada-Poblat ibèric de les Maleses-Font Amigó-Turó Seriol-Can Ruti

Alberg de la Conreria

Inici i final de la ruta.

Camí dels Castanyers

Continuem pel camí paral·lel a la pista asfaltada.

Trencall

A la dreta el corriol de baixada a la Font de les Monges. Després tornem a aquest punt i continuem pel camí.

Font de les Monges

Seguim cap a l'esquerra

Travessem la carretera asfaltada i continuem pel camí de l'altra banda.

Seguim cap a la dreta

Bosc de la Font de les Monges

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Seguim per la dreta

Girem a la dreta

Antena de comunicacions

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol en pujada

Trencall

A l'esquerra cap al Turó de Fra Rafel. Després tornem a aquest punt i seguim cap al que ara és la nostra dreta.

Seguim cap a l'esquerra

Turó de Fra Rafel (413 m)

Vista panoràmica de 360 graus amb la plana del Vallès, el Massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i el Montseny; i del litoral de la costa del Barcelonès fins a Collserola.

Seguim cap a la dreta

Tram de baixada molt pronunciada

Extremar les precaucions

Coll de Fra Rafel

Girem a l'esquerra i continuem per la pista

Vista panoràmica

Panoràmica del litoral des de Badalona, Sant Adrià, Barcelona, amb Montjuïc i Collserola al fons.

Coll de la Jeia d'en Pujol

Continuem recte. A mà dreta, l'antena de comunicacions i el dipòsit.

Roc del Falcó

Mirador paniràmic

Seguim cap a l'esquerra

Deixem la pista i enfilem el corriol que voreja la zona que es troba en excavació.

Girem a l'esquerra

Tornem a la pista

Seguim cap a la dreta

Nova panoràmica del litoral del Barcelonès

Turó de la Coscollada (466 m)

La Coscollada o Coscollada de l'Amigó és el cim més alt de la serra de la muntanya de l'Amigó, amb una alçada de 466 metres. Ofereix una excel·lent vista panoràmica del litoral. Arran de camí hi ha un dipòsit d'aigua per a l'extinció d'incendis.

Torre de vigilància anti-incendis Bravo

Des de dalt de la torre de vigilància forestal, i del mateix peu, en un dia clar es poden veure els Pirineus, el Montseny, la serra litoral i prelitoral (amb Montserrat), la mar i el pla de Barcelona, i fins i tot si la boira ho permet es pot veure l'illa de Mallorca.

Seguim per la dreta

Girem a la dreta

Coll de Lliçà

Seguim cap a l'esquerra pel sender SL-C150

Seguim cap a la dreta

Turó del Pi Candeler (462 m)

Seguim cap a la dreta

Turó de les Maleses o les Corones (464 m)

Jaciment ibèric de les Maleses El Turó de les Maleses gaudeix d'una visibililitat extraordinària. En dies clars es veu tot el Vallès fins als Pirineus. Des d'aquí s'albiren als vessants muntanyencs que hi ha entre als poblats del Turó de Penjabocs fins al Turó de Castellruf, a més d'altres vessants a l'est de les muntanyes que formen la Serralada de Marina. Aquesta situació permetia a les Maleses mantenir la visibilitat a tots els poblats dels voltants, sense excepció, tant els de l'interior com els de la costa, com ara Puig Castellar i Mas Boscà; i poder fer-los senyals d'advertiment amb garantia de ser vistos. El jaciment té una extensió de 3 quilòmetres quadrats, i s'hi han fet diverses intervencions, tant d'excavació com de restauració, amb el suport del Consorci del Parc de la Serralada de Marina, el Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat i els Ajuntaments de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles. Els habitants d'aquest poblat pertanyien a la tribu dels laietans, els quals practicaven l'agricultura i la ramaderia, i comerciaven amb fenicis, grecs i cartaginesos. Els seus otígens es situen en un hàbitat pre-urbà anterior al segle IV cC. La planificació urbanística es duu a terme entre els segles IV i III aC. L'urbanisme de les Maleses segueix el patró tradicional d'un carrer central que divideix el poblat en dues parts, i que avui limita els termes de Montcada i Reixac al vessant oest i Sant Fost de Campsentelles al vesant est. Tant a un costat com a l'altrem les cases s'afileren en bateries de construccions que aprofiten el mur de tancament per recolzar-s'hi i gaudir d'una bona resistència. Entre els segles V i II aC, la casa ibèrica es presenta amb un aspecte molt homogeni arreu. La planta gairebé sempre és quadrangular, tal com succeeix al Turó de les Maleses. Les cases a les Maleses tenen tres, cinc o més habitacions en una superfície de cinquanta metres quadrats aproximadament. A l'àrea excavada destaquen tres conjunts: la casa del moliner, la casa del ferrer, i la casa d'una família prestigiosa del poblat. El poblat va ser abandonat abans de la segona guerra púnica (219 aC), però fins ara es desconeixen els motius que el van provocar.

Poblat ibèric de les Maleses, la Casa de l'aigua

La Casa de l'Aigua és el primer cas conegut al món ibèric laietà d'un sistema de recollida i emmagatzematge de l'aigua de pluja, que ens permet aproximar-nos a les múltiples formes de gestionar i utilitzar l'aigua de forma comunitària. La Casa de l'Aigua de les Maleses va ser un nou i interessant avenç constructiu i funcional que facilitaria la vida dels habitants d'aquest poblat de la Laietania. El seu funcionament és el següent: Un col·lector o aljub 2 situat a una cota inferior del nivell de circulació pel carrer central del poblat, acumulava l'aigua en un primer nivell de decantació abans de traspassar-la per un conducte amb possibilitats de filtratge als dipòsits ovals. Aquest col·lector estava cobert amb planxes de fusta per així evitar la caiguda de brutícia al seu interior. Els dies de pluja quedava obert per omplir-se fins al màxim de la seva capacitat. L'aigua recollida precipitava a l'interior d'un dipòsit inferior (cisterna), fet per dues cubetes circulars. Una d'elles centrada al canal d'entrada d'aigua. La barrera granítica situada enmig de les dues cubetes afavoria que l'aigua, en caure, s'acumulés al primer dipòsit, on es produïa una nova sedimentació de les impureses. Un cop augmentava el cabal d'aigua, aquesta passava al segon dipòsit, ja més neta. Al voltant d'aquest dipòsit s'aixecava un petit mur, que actuava com a suport d'una coberta de fusta per al dipòsit que el mantenia protegit i s'obria de forma total o parcial per extreure l'aigua allà concentrada. També ajudava a evitar caigudes inesperades. La resta dels espais són passadissos i magatzems. En trobar-se dins un edifici cobert, la temperatura ambient no presentava gaire variacions, alhora que també s'evitava l'evaporació de l'aigua. Tot i aixi, creiem que l'aigua recollida durant una jornada de pluja, no romania gaire temps dins el dipòsit. Possiblement l'aigua era extreta i emmagatzemada en recipients de ceràmica o pell, per així deixar el dipòsit disponible per a l'acumulació de més aigua, especialment en època de pluges freqüents.

Poblat ibèric de les Maleses, la casa del ferrer

Aquest habitatge té una superfície de 54 m² i està format per cinc espais. n un primer moment s'hi desenvolupaven activitats domèstiques, com la molta de gra, i acollia un taller metal·lúrgic. Posteriorment tota la casa es va especialitzar en el procés de transformació del ferro i es van destinar tots els espais a aquesta activitat. Procés de transformació metal·lúrgica: - El mineral (mena) procedent de la primera reducció feta a peu de mina es tritura en molins de vaivé. El mineral triturat passa a l'interior d'un forn reductor on s'arribava a 1.200 °C. - El masser resultant, quan encara està roent, és repicat sobre una enclusa per extreure restes d'impureses adherides. - El masser passarà a ser treballat a l'espai de forja. - El forn de forja també es dedicarà a la reparació d'eines.

Poblat ibèric de les Maleses, espai sagrat i de reunions

L'àrea sacra Aquest espai està format per la casa de la sacerdotessa, un espai annex i, al peu d'un conjunt rocós, una petita capella amb un altar davant. El tercer gran espai és obert, l'hemicicle. Al sud de l'hemicicle s'obren dos espais domèstics relacionats amb la cura d'aquest recinte sagrat. La casa de la sacerdotessa Tenia dos pisos. Al superior s'accedia des del carrer central i estava dedicat a tasques domèstiques, com la molta del cereal. Al pis inferior es van trobar evidències d'activitat tèxtil i ritual. Durant els treballs arqueològics, en aquesta casa es va descobrir un gran nombre d'objectes, ja que quan la van abandonar n'hi van deixar molts com a ofrena. Un gran incendi controlat va segellar el recinte fins als nostres dies. Tots els objectes estaven col·locats al voltant d'una llar de foc central a la planta baixa. Alguns d'ells van caure del pis superior quan l'incendi va cremar les bigues i la casa es va esfondrar. La capella Es troba al peu d'un aflorament rocós, i al seu interior hi ha un ídol antropomòrfic i diverses ofrenes. L'altar Aquí és on practicaven rituals als déus. Aquest espai es relacionava amb el culte a les pedres sagrades vinculades a la mare terra. Al seu voltant es va descobrir una important col·lecció d'ofrenes, algunes d'excepcionals, com l'arracada d'or pur que podria haver estat propietat del cabdill del poblat, o una agulla per als cabells feta de plom associada a una figura femenina, potser l'esposa del cabdill. Un ganivet de ferro, una gerra, vasets de ritual i diferents recipients plens d'aliments són algunes de les principals ofrenes recuperades en aquesta espai. L'ídol antropomòrfic presenta un cos prismàtic quadrangular, aquest rematat en la part superior per un cos tallat en forma esferoide. La tècnica és tosca, no té ni ulls ni nas ni llavis, ni tampoc extremitats. Representa una divinitat vinculada a les deesses mare. Aquestes imatges eren veritables símbols que es posaven directament a terra o sobre un sòcol o podi rudimentari de pedra. L'hemicicle Aquest espai presenta una sèrie de retalls a la roca natural a tall de grada on es podia seure. Era l'espai destinat als habitants del poblat per seguir els rituals davant d'un conjunt rocós sagrat i també per fer reunions sobre afers administratius i jurídics que afectessin tota la comunitat. Un altre aspecte molt important per a la societat ibera era la visualització del sol als equinoccis de primavera i estiu per tal de determinar el calendari agrícola. Per això, des d'aquest hemicicle orientat a l'est, situat al centre del poblat, es pot seguir perfectament l'orto solar de primavera, estiu i tardor, per la qual cosa l'hemicicle es converteix també en un observatori excepcional.

Poblat ibèric de les Maleses, la casa del moliner

Aquest habitatge té una superfície de 80 m² i està format per sis espais. Els materials apareguts indiquen una clara especialització en la transformació dels cereals. Un gran molí de rotació, de tipus simple i barquiforme, ens demostra que la producció de farina en aquesta casa no es limitava al consum familiar, sinó que devia abastar un nombre més gran de destinataris. Cal destacar, també, un petit espai sagrat dedicat a la deessa púnica Tanit o a la grega Demèter. Aquestes deesses estan vinculades amb la fertilitat dels camps i la natura. L'aparició d'un fragment de peveter amb el rostre d'aquesta darrera divinitat en va ser la confirmació.

Poblat ibèric de les Maleses, Casa d'una família prestigiosa del poblat

Aquest és un dels edificis més destacats del conjunt del poblat. Té una superfície de 103,17 m². Per la seva complexitat arquitectònica i per les evidències materials documentades, sabem que es tractava de la residència d'una família amb un prestigi notable dins la comunitat. A l'habitatge, un total de dotze estances destinades a funcions domèstiques, s'articulaven entorn d'un espai central de planta circular, que devia ser de caràcter col·lectiu i es devia utilitzar per a cerimònies o reunions. D'entre la resta d'espais, hem de destacar-ne les habitacions, els magatzems i la cuina. Aquí es concentraven elements convencionals, com una llar de foc o un forn, però també d'altres de caràcter més excepcional, com un capfoguer o la base d'uns clemastecs, una estructura destinada a fumar la carn i el peix per poder conservar-los. Les vistes que tenim des d'aquest lloc, ens fan pensar que devia ser un punt de vigilància i de comunicació visual amb altres poblats ibers situats a la costa i a l'interior.

Tram de baixada pronunciada

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol estret

Carena del Turó de les Maleses

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Sender SL-C149

Vista panoràmica de l'antiga Pedrera de la Vallençana, avui reconvertit en Dipòsit de residus de la construcció.

Seguim cap a la dreta

Coll de la Malesa

Travessem la pista i seguim pel corriol del davant en baixada

Font de l'Amigó

La font va ser restaurada i consolidada a començaments de la dècada de 1990. S'hi va incorporar un broc nou i s'hi van adequar llocs per seure i descansar. El seu cabal és gairebé continu durant tot l'any. Per tal de potenciar la reproducció d’amfibis, s’ha habilitat una petita bassa tapada amb una reixa on s’acumula l’aigua, fet que afavoreix el desenvolupament de la fase aquàtica d’aquests animals.

Torrent de l'Amigó

Sender Sl-C142

El Roure Vell

Aquest antic roure situat a la vora del camí que voreja el torrent va resistir a l'incendi de 1994. Avui és un dels més antics enmig d'un bosc de joves roures, alzines i pins.

Girem a l'esquerra

Sender GR-92

Hospital Germans Trias i Pujol o Hospital de Can Ruti

Girem a l'esquerra

Sender GR-92

Girem a l'esquerra

Deixem el sender ample i continuem pel corriol en pujada

Turó d'en Seriol (170 m)

Vista panoràmica

Complex Sanitari de Can Ruti

Institut d'Investigació de Ciències de la Salut i Facultat de Medicina de la UAB

Complex Sanitari de Can Ruti

Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, Institut de Medicina Predictiva del Càncer i Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (IGTP)

Seguim cap a l'esquerra

Sender SL-C142

El safareig i les antigues vinyes

Fins ben entrat el segle XX, quasi tot el vessant de solell estava ocupat per vinyes. En són testimonis els nombrosos vestigis de murs de pedra seca que conformaven les terrasses on es plantaven les vinyes, i avui dia encara hi podem trobar alguns brots salvatges. També hi ha restes de petites cisternes amb safareigs de parets de color turquesa. En aquestes cisternes es preparava una barreja de sulfat de coure, calç i aigua, que servia per a combatre els fongs que atacaven les fulles de la vinya i s'aplicava amb una màquina com la del dibuix.

Girem a la dreta

Vinyes del Nissios

Continuem recte

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Sender SL-C142

Trencall

A la dreta el corriol de baixada fins la Font del Goig. Després tornem a aquest punt i continuem corriol amunt.

Font del Goig o Mina de Can Ruti

Està situada en el vell mig del seu torrent, al damunt de la font queda la mina, que en l’actualitat esta tapiada i no s'hi pot accedir. Prop de la Mina, es conserva el piló de ferro forjat utilitzat per senyalitzar les Fonts Naturals d’arreu del Municipi de Badalona. No fa masses anys, és va fer un arranjament general de la font. Actualment, però, no raja aigua pel gruixut tub d’acer, donat la sequera d’aquest hivern. Al seu costat hi ha un banc de pedra no massa gran. La font disposa d’una pica quadrada d’obra arrebossada amb ciment i desguassa al torrent passant per sota d’uns enreixats de ferro. És una llàstima que la vegetació esta creixent i envaint on esta la Font, perquè la gent no hi va donat que esta seca.

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Vista panoràmica

El Complex Sanitari de Can Rutri en primer pla i les poblacions de Montgat, Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma de Gramanet i Barcelona amb Montjuïc i Collserola al fons

Feixes i vinyes

Terrasses

Roques de Poca-roba

Seguim cap a l'esquerra per GR-92

Coll de l'Home

Girem a l'esquerra

Vista panoràmica

Perspectiva cap al Baix Maresme i el Barcelonès

Seguim per la dreta

Sender GR-92 / SL-C145

Vista de la Cartoixa de Montalegre

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Camí del seminari, GR-92 / SL-C146