Circular Martorell-Roca Dreta-Serra Ataix-Torretes-Roques Mateuet-Castell Rosanes-Barraques pedra seca-Sant Genís de Rocafort

Església parroquial de Santa Maria

Inici i final de la ruta.

Girem a la dreta

Carrer de la Plaça de la vila

Girem a l'esquerra

Plaça del Portal d'Anoia

Creuem la carretera i seguim recte

Travessem l'Avinguda de Pau Claris (N-II) i seguim recte pel Carrer del Mercadal.

Pas sota el pont de l'autopista AP-7

Seguim per la dreta

Camí de la Roca Dreta

Seguim cap a l'esquerra

Continuem per la pista principal en pujada.

Roques Tortes

145 metres

Mina de Roques Tortes

Antiga mina de captació hidràulica.

Girem a l'esquerra

Deixem la pista i continuem pel corriol.

Roca Dreta

164 metres.

Girem a la dreta

Prenem el corriol estret en pujada.

Mina del Torrent de Rosanes

Antiga captació hidràulica.

Girem a l'esquerra

A la nostra dreta, una panoràmica de les Roques del Mateuet.

Girem a l'esquerra

Torreta del Clos

És una torre de planta rectangular de formes massisses i d'origen romà, tal com indica les restes ceràmiques que s'han trobat a la seva base. L'any 1874, però, va ser reconstruïda com a baluard de defensa amb motiu de la Tercera Guerra Carlina. Al costat de l'estreta porta d'entrada hi ha una garita per defensar-la. En tot el perímetre de la torre s'obren dues fileres d'espitlleres. A l'interior es poden veure els forats deixats per les bigues en els murs. El coronament és llis excepte en els angles on hi ha uns merlets esglaonats.

Vista panoràmica

Aquest lloc elevat permet divisar un ampli ventall panoràmic de 180ª que va des de la Serra de l'Ataix, Abrera, Martorell , el massís de Montserrat, la Serra de Guilera i el massís de Sant Llorenç del Munt i La Mola al fons.

Seguim cap a l'esquerra

Turó de la Correiola

228 metres. A l'esquerra cap a la Torre de la Griminella i el mirador. Després tornem a aquest punt i continuem en direcció sl que ara és la nostra dreta.

Torreta de la Griminella

Tot i que tradicionalment s'ha atribuit a un origen romà, els arqueòlegs ho han descartat arran dels materials recuperats i les característiques de construcció, que els porta a considerar-la una obra del XVII. L'objectiu de la seva construcció no és altre que el control del Pont del Diable i el pas del Congost, que va esdevenir fonamental en la planificació de la defensa de Martorell durant la Guerra dels Segadors entre 1640 i 1652. Més tard, també va jugar un paper destacat a la Guerra del Francès, quan va ser testimoni d'un dels darrers episodis d'aquesta guerra a Catalunya amb la rendició de la divisió francesa de Jean Maximillien Lamarque a l'entrada del congost. La torre és de planta quadrada i està construïda amb carreus de pedra calcàri barrejats amb altres de gres vermell disposats en files horitzontals, excepte els que es troben a l'alçada de les espitlleres, que combinen la disposició horitzontal i vertical per tal d'aconseguir unes obertures regulars. Els murs est i oest conserven una bona alçada. A les parets nord i sud hi ha amplis forats que emmascaren la posició de la porta d'accés, situada al nord. Amb tota seguretat, la torre tenia una alçada molt superior i probablement va ser desmuntada per reaprofitar els materials constructius per a la reconstrucció de la Torreta del Clos amb motiu de la Segona Guerra Carlina del 1874.

Balcó de Montserrat

La Serra de les Torretes és un mirador privilegiat sobre Martorell, el nord del Baix Llobregat fins a Montserrat i part del Vallès Occidental. A la part baixa, veiem la confluència del riu Llobregat amb l'Anoia, juntament amb el Torrent dels Llops les rieres del Morral i dels Salzes i el tallat vermellós de les costes d'en Santacana. Des de la serralada baixen diversos torrents: el Pregon, el de la Mina, el de Rosanes (que neix al peu del rocam on es conserven els vestigis de l'antic Castell de Rosanes), el del Vall, el de les Set Fonts, i els de Rocafort i Santa Margarida. A l'oest, hi ha la Torreta del Clos, i cap al sud, més enllà dels Quatre Camins, trobarem les mines de plom (en explotació, tot i que discontinua, des de l'època romana fins el 1965). La serra conserva les restes de nombroses antigues mines d'aigua, i a l'entorn del castell criden l'atenció les formacions rocoses de gresos vermells. La Serra de les Torretes és l'extrem de la Serra de l'Ataix que va des del nucli antic de Martorell fins al congost del Riu Llobregat. El nom prové de les dues torres que coronen els punts més alts i de millor visual: la torreta del Clos i la de Griminella. Al seu costat, a l'altre costat del Torrent de Rosanes, trobem el Castell de Rosanes o del Pairet. El pas del congost constitueix un lloc clau com a punt de contacte entre la depressió Prelitoral i el pla de Barcelona. En època romana era l'únic punt on es podia edificar amb seguretat un pont per creuar el Llobregat, ja que aigües avall les terres planes no permetien una fonamentació segura no protecció de les riuades. Des d'aquest privilegiat mirador es pot observar l'estratègic nus de comunicacions que hi ha al voltant de Martorell, on conflueixen els traçats de vuit vies de comunicació: l'antiga N-II, l'autovia A-2, l'autopista AP-7, la comarcal C-243 de Vilafranca a Terrassa, i la local B-224 de Martorell cap a Piera i Capellades; així com les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat cap a Igualada i Manresa, la línia Barcelona-Tarragona de RENFE, i la línia de l'AVE.

Vista panoràmica

Roques del Mateuet.

Girem a la dreta

Trencall

A l'esquerra cap a la Barraca de la Baldanya. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista.

Barraca de pedra seca de la Baldanya

Vista panoràmica

La ciutat de Martorell des del Camí de les Torretes amb el massís de Montserrat al fons.

Quatre camins

Prenem el segon trencall a la dreta en direcció a les Roques del Mateuet.

Roques del Mateuet

Roques del Mateuet

Trencall

A la dreta cap al mirador. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista en direcció al que ara és la nostra esquerra.

Mirador de Martorell

Trencall

A l'esquerra cap a la balma i la part superior de les Roques del Mateuet. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista.

Balma

Pas equipat

Seguim cap a la dreta

Continuem pel corriol en pujada entre els blocs de roca.

Roques del Mateuet

232 metres.

Trencall

A l'esquerra cap a l'Alzina Grossa i el pou. Després tornem a aquest punt i continuem el camí en la direcció que anàvem.

Alzina Grossa

L'alzina està força malmesa degut als efectes de l'incendi del 13 de Juliol de 2021 en aquesta zona.

Pou

Trencall

A l'esquerra, remuntem les feixes per arribar a la Cova Obrada. Després tornem a aquest punt i continuem recte.

Balma

Cova Obrada

Foradada del Castell

Girem a l'esquerra

Seguim el camí de les marques de color groc.

Trencall

A l'esquerra, pujada cap al castell. Després tornem a aquest punt i continuem en la direcció que anàvem.

Girem a la dreta

Castell de Rosanes

Turó del castell

Castell de Rosanes o del Pairet

Restes del castell

Vista panoràmica

Collada

Continuem recte.

Seguim cap a l'esquerra

Girem a la dreta

Trencall

A l'esquerra cap a les barraques de pedra seca de les mines. Després tornem a aquest punt i continuem en la direcció que anàvem.

Barraca de les mines I

Barraca de les mines II

Antigues mines de plom

Martorell sempre ha tingut tradició industrial, paperera i minera. El 1873 es funda la companyia "La Martorellense" amb un capital inicial de 49375 pessetes per tal d'iniciar l'explotació de mines de plom a la Serra de l'Ataix, una activitat que s'estén fins el 1963, quan les mines es clausuren per la caiguda de la demanda i el preu del plom. Durant tots aquests anys, es van construir 130 metres de pous i 700 metres de galeries, que s’anaven reomplint amb el material de rebuig i restes del rentat. La galena que es va obtenir era de molt bona qualitat , amb una proporció de plom del 75% i també amb bona quantitat de plata. També es van construir diverses edificacions dedicades a la planta de la maquinària d’extracció, la fusteria, la farga, l’espai de manipulació del material, el forn per fondre la galena i altres edificis administratius i de subministres. Actualment, el recinte es troba en estat de ruïna sense que la propietat hi hagi fet cap intervenció en dècades, i l'accés al conjunt està restringit pel perill que representa la presència d'avencs ocults a la zona.

Trencall

A l'esquerra cap a la Cova de la Font Blanca. Després tornem a aquest punt i seguim cap al que ara és la nostra dreta.

Girem a la dreta

Cova de la Font Blanca

Aquesta cavitat està situada prop de l'antic complex miner de la Serra de l'Ataix i es creu que pot ser originada per una cata de mineria. La sala té uns 11 metres de fondària, 12 d'amplada i 2 d’alçada. El sostre està format per conglomerats, una part important dels quals estan recoberts per una fina capa de calcita.A terra hi podem observar diversos blocs, còdols i materials diversos. En èpoques humides, hi ha filtracions que produeixen una bassa temporal que inunda una bona part del sol de la galeria.

Coll del Gas

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol.

Vista panoràmica

El nus de comunicació nord de Martorell amb el vial d'enllaç entre l'A-2 i l'AP7 a l'alçda d'Abrera.

Feixes de pedra seca

Girem a la dreta

Corriol en pujada

Girem a l'esquerra

Barraca de pedra seca

Vinya cremada

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Barraca de pedra seca

Girem a l'esquerra

Corriol en baixada. Seguim les marque vermelles.

Girem a la dreta

Barraca de pedra seca

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Trencall

Accés a la barraca de pedra seca

Barraca de pedra seca

Inici baixada pronunciada

Girem a l'esquerra

Vista panoràmica

Castell de Rocafort

Trencall

Des d'aquest punt continuarem cap a l'esquerra per arribar fins al Castell de Rocafort. Després tornem a aquest punt i continuem en baixada cap al que ara és la nostra dreta.

Trencall

A l'esquerra, a pocs metres, la Font del Gilet. Després tornem a aquest punt i seguim el camí per arribar al castell.

Font delGilet

El 31 de Maig de 1967 el Sr. Pau Sendrós i Roig va fer donació de la Font del Gilet a la vila de Martorell

Sóc la Font del Gilet, benvingut sies
bon amic que ara em vens a visitar.
Jo et tindré l'aigua fresca tots els dies,
si tu em tractes talment com tractaries
el teu propi que bé deus estimar.
I aquella ombra agradable que convida
a passar unes estones a prop meu,
la tibré preparada i recollida
per a quan vinguis com fruita beneïda
per la mà generosa del bon Déu.

Jacint Lladó i Salat (1911 - 1991)

Escales d'accés al Castell

Sant Genís de Rocafort

Castell i Monestir de Sant Genís de Rocafort

Monestir de Sant Genís de Rocafort

El monestir de Sant Genís de Rocafort està situat dins el terme de Martorell. El Monestir va ser fundat pels barons de Castellví, Guillem II Bonfill i la seva esposa Sicarda, l'any 1042. Des del 1282, va quedar unit al Monestir de Sant Miquel de Cruïlles des . Va tenir possessions a tota la zona del Llobregat, però la seva decadència va començar al segle XIV i va sofrir grans destrosses al terratrèmol de Catalunya de 1448. Es conserven restes de la seva església de planta rectangular amb una nau de volta de canó apuntada, amb un arc toral ogival, als seus murs laterals té arcosoli en forma de capelles. A la porta principal, per la part exterior està formada per dues arquivoltes i un timpà amb un relleu d'una flor de sis pètals al seu centre. Adjunt a les restes de l'església es troba el poc que queda del Castell de Rocafort, amb restes conservades que semblen de mitjan segle XII. Del castell es destaquen un llenç de muralla que ressegueix el perfil de la roca i una torre de planta rodona amb la base ben conservada.

Castell de Rocafort

El Castell de Rocafort és una fortalesa del 1042 constituït per gresos rogencs del Triàsic que s'alça damunt un turó de 200 metres d'alçada sobre el nivell del mar.. Tot i ser una altitud gens destacada, es troba encimbellat damunt la roca i al pas del camí que procedent de Martorell s'adreça vers Gelida seguint la línia castellera penedesenca que hi havia en temps medieval. Durant l'edat mitjana es construí una línia de fortaleses i torres paral·leles al riu Anoia per defensar-se de les incursions sarraïnes. D'entre les primeres cal destacar els castells de Subirats i Gelida, i de les segones la Torrassa, la torre de Miralles i el castell de Rocafort que fortificava el monestir de Sant Genís. En resten part de les muralles i una torre rodona, tot romànic i bastit a la mateixa època. La torre és cantonera i va ser bastida en un angle de la roca del turó per reforçar la muralla. Totes les restes es conserven fins a l'altura de les espitlleres. La muralla ressegueix tot el turó de Rocafort per la banda de migdia i a ponent en queden vestigis. A Rocafort hi ha restes de l'església del monestir. Tot l'entorn fortificat està realitzat amb carreus rogencs de pedra de la contrada, ben tallats i afilerats regularment.

Turó de Rocafort

Seguim per la dreta

Seguim cap a la dreta

Seguim cap a la dreta

Continuem pel corriol sota el pont de l'autopista.

Seguim cap a la dreta pel voral

Carretera de Gelida C-243B

Seguim cap a l'esquerra

Per Carrer de Sant Genís de Rocafort.

Girem a l'esquerra

Carrer del Mercadal. Des d'aquí desfem el tram inicial del recorregut fins al punt d'inici.