Circular Megalítica des de la Rosa del Puig Rom de Roses

Pla de Mas Marès

Pujant al puig d'en Marès

Puig d'en Marès i riera de la quana

Dins el Parc Natural del Cap de creus

Cova-dolmen de la Riera Quarentena I

Dolmen situat a la vessant nord-est del puig Marès que davalla cap a la riera de la Quarantena, en un aflorament rocós anomenat els guills del mas Marès. La seva cronologia és del 2500-2000 aC. El megàlit està construït sobre un terreny en pendent i aprofita un aflorament rocós per formar la cambra. Completen la estructura de la cova-dolmen un corredor de lloses i dues parets de pedra seca. La cambra o cova està coberta per la mateixa la roca natural i s'orienta en direcció sudest. Presenta una planta de tendència el·líptica, molt irregular, fa 2 metres de llarg, 3,30 metres d'ample i 1,25 d'altura màxima. A l'interior s'ha documentat una capa de lloses de pissarra, com un paviment disposat per aconseguir una superfície planera on dipositar els morts. Del corredor es conserven només dues lloses d'esquist ben falcades i treballades. Aquest component del dolmen està a un nivell més baix. La llosa de l'esquerra fa 70 cm d'amplada per 90 cm d'alçada i 12 cm de gruix; la de la dreta fa 65 cm d'amplada, 95 cm d'alçada i 12 cm. de gruix. En aquest cas també presenta un enllosat. L'espai que resta entre la cambra i el corredor es tanca mitjançant dues parets de pedra seca, que es van trobar en força mal estat, esllavissades cap a l'interior. La paret de l'esquerra disposa d'un suport addicional: una llosa de 65 cm de llargada i d'amplada i 10 cm de gruix. El túmul que el cobreix el megàlit es conserva força bé, sobretot a la dreta del corredor, no així el peristàltic exterior que en delimitava el perímetre i que ha desaparegut completament. Durant l'excavació arqueològica, s'ha constatat la inexistència de restes humanes. La desaparició d'aquest elements estaria en relació amb l'acidesa del sòl i les successives buidades de la cova. De l'aixovar que solia acompanyar els cossos només s'han recuperat diversos fragments informes de ceràmica feta a mà. Aquest sepulcre megalític forma part del conjunt de de la Casa Cremada i alhora constitueix un punt d'unió entre dues zones megalítiques del terme municipal , que presenten característiques diferenciades: d'una banda el paratge de la Casa Cremada, amb quatre dólmens i dos menhirs i, de l'altra, la zona del puig Alt i el pla de les Gates, amb quatre cistes.

Pedres de la Riera Quarentena

Conjunt de cassoletes gravades sobre un aflorament rocós de granit situat al vessant est de la riera de la Quarantena, a prop dels guills del puig d'en Romualdo o guills del mas Marès. Data del 4000-2500 a.C. En realitat el conjunt d'inscultures es troben sobre dues pedres: una (1) està just sobre la Cova-dolmen de la Riera Quarentena I, a uns 15 metres a l'est, l'altre (2) és a uns 225 metres a l'est de l'anterior, prop del replà superior i arran del camí que baixa del Pla de les Gates. Ambdues són lloses unides encara a l'aflorament local de gneis. A la pedra 2 només hi ha un signe complex de forma cruciforme unit a una cassoleta proveïda d'un regueró paral·lel a la branca llarga de la creu. A la pedra 1 hi ha 11 cassoletes simples, cinc grups de cassoletes unides per un regueró (halteriformes), un regueró rectilini, un cruciforme simple en creu llatina i un cruciforme amb base potençada ( barrada) i altres concavitats de diferents mides d'origen natural però retocades. Els gravats semblen fets per percussió directa amb una eina de pedra. Aquests gravats són una manifestació de la cultura megalítica i estan en relació directa amb la cova-dolmen del mateix nom. Formen part de la zona megalítica de la Casa Cremada i enllacen amb la de la carena del nordest (puig Alt i puig Rodó). Van ser descoberts el 1998, pel geòleg Carles Roqué.

Foto

Cau de les Guilles

El Cau de les Guilles o del Guineu és un conjunt d'abrics oberts en el vessant del pla de la casa Cremada amb el rec de la Quarentena on es documenta la presència de vida humana més antiga del municipi de roses. La cavitat més grossa i la més estudiada s'obre cap al sud-est, es troba protegida de la tramuntana, i per tant, va esdevenir un bon refugi temporal per aquests primers pobladors caçadors-recol·lectors. Les excavacions arqueològiques dutes a terme a l'interior de la cavitat han permès recuperar materials prehistòrics com eines de sílex, burins, làmines de dors i rascadores. Però també s'hi han documentat materials més recents que denoten un ús intermitent però molt estès en el temps d'aquest indret. Tanmateix, la tipologia i la quantitat de les restes trobades mostra que va ser freqüentat sobretot durant el final del paleolític, concretament per la cultura magdaleniana que se situa entre el 10.000 i el 9.000 aC. La troballa de materials protohistòrics dins de l'abric demostra que aquest va ser freqüentat pels diferents pobladors de l'entorn fins a final de l'Edat del Bronze (900 aC). Els materials que s'han trobat, també en cavitats veïnes, són sobretot fragments d'urna cinerària que ens mostraria l'aprofitament d'aquests espais com a lloc d'enterrament.

Carena de la Alazeda - Cau de les Guilles

Barraca de Pedra seca circular - Esglesiola de la casa Cremada

L’edifici de la Casa Cremada es troba en un replà de llevant d’aquest paratge, molt a la vora del camí dels francesos. Té dues etapes constructives, segurament la més antiga, datada entre els segles X-XI, respondria a una petita església rural d’època medieval seguint, d’alguna forma, els cultes presents en el paratge de la casa cremada des d’època prehistòrica. Actualment l’edifici està en runa però conserva la planta rectangular de l’edifici més antic, que tot i que cobert de vegetació, s’hi poden resseguir totes les parets. Aquestes tenen una llargada d’uns 12 metres en l’eix est-oest per 3’80 metres els dels costats. Els murs conserven una altura màxima de metre i mig on es pot veure la disposició de les filades i la tècnica constructiva emprada: pedres disposades inclinades en un sol sentit, l’opus spicatum. Les pedres del mur són esquist i quarsita poc treballats i estan lligades amb fang encara que les cantonades contrasten les llargues lloses col•locades del llarg i del través amb les que han estat construïdes. La porta d’accés es troba en el mur sud, a la meitat de llevant, i no es conserva cap resta que doni cap indici de com va ser la coberta en aquest edifici tot i que per la gruixudesa dels murs tot fa pensar que probablement estaria cobert per una volta. No es pot determinar el nombre d’estances de l’interior ja que està cobert d’enderroc. L’edifici afegit es troba al costat de migdia i és el que es veu millor actualment. No té restes d’espiga i les lloses emprades per la construcció són de granit i estan lligades amb fang, ben disposades de forma planera tot i que no tenen cap ordre de filada. En aquesta etapa constructiva es pot veure com es va afegir una estança de planta trapezoïdal, on s’hi veuen alguns encaixos relacionats amb la construcció, encara que actualment es l’habitació es troba molt destruïda.

Foto

Menhir

Cista de la casa Cremada

Gran bloc de gneis en forma d'estela i de 2,4 metres d'alçada. La pedra presenta una beta blanca de quars a la part superior que el caracteritza i els cantells retocats d'antic per tal de donar-li la forma desitjada. Va ser descobert el 1996 pels rosincs Carles Pàramo i Esteve Martínez, sent revisat i excavat per experts que en van determinar el possible origen prehistòric. L'orientació del menhir és nord-sud i és exacta perquè durant l'excavació es va trobar el forat original on anava implantat i les pedres o fillols que el marcaven. Per tant, es va poder recuperar l'orientació primitiva i el lloc on s'observa actualment és on el van situar els seus constructors en algun moment entre el quart i el tercer mil·lenni aC.

Barraca de pedra seca

Cabana feta de pedra disposada en sec que hauria estat utilitzada per qui conreava la parcel·la en què es troba. La barraca devia servir per guardar-hi les eines, la collita o bé per aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La porta està orientada a sud, a recés de tramuntana, i és de petites dimensions en relació amb l'altura i amplada de l'edificació. La barraca és de planta ovalada i està construïda amb pedres del subsòl natural del terreny, provinents de la neteja de la parcel·la per tal de conrear-la. En aquest cas són pedres de granit i pissarra. La coberta de la cabana també és feta de pedra seca, amb la tècnica de falsa volta, que es caracteritza pel fet que cada filada pren com a suport l'anterior fins que es tanca l'espai. No es pot donar una cronologia precisa a aquesta construcció perquè es tracta d'una obra d'estil popular, sense elements que la puguin associar a una cronologia. Tanmateix, és molt probable que es construís durant el segles XVII o XVIII, moment en què es condicionen noves terres de cultiu en paratges erms del terme per tal de plantar-hi vinya o olivera.

Menhir de la casa Cremada II

Menhir que forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada. Data del 4000-2000 a.C. És a uns 20 metres de la cista amb el mateix nom. Està a tocar el camí delimitat per parets que ve del dolmen de la Creu d'en Cobertella. És una pedra amb forma d'estela i secció triangular que fa uns 2,20 metres d'altura per uns 0,80 metres d'amplada a la base. A la part de la base en falta un tall. Es va trobar caigut i es va redreçat l'any 1999 en un punt no coincident amb el seu forat d'implantació. Va ser descobert pel geòleg Carles Roqué el 1998. No s'ha excavat mai científicament.

La casa Cremada - camí

La Casa Cremada

(s. VII-XI dC - Preromànic I/ Alt medieval) Restes d'un antic edifici que s'han identificat com una possible església pre-romànica. De planta rectangular, els murs van ser fets amb pedres sense treballar provinents de l'entorn, disposades fent una espiga i lligades amb fang. Per l'amplada i la dimensió de la construcció, probablement anava coberta amb una volta, avui enrunada. Al costat sud s'hi observen adossades restes d'una altra construcció posterior. Tant l'orientació de l'edifici principal com la tècnica constructiva indiquen una cronologia antiga. La hipòtesi que defensa l'atribució d'un ús com a temple es fonamenta en la seva orientació i en el fet que es tracta d'una construcció d'una sola nau allargada i estreta, amb un accés pel costat sud, trets característics dels edificis de culte rural antics. Els murs que s'observen adossats al costat sud d'aquest primer edifici s'hi van afegir posteriorment. La tècnica constructiva utilitzada és més irregular i austera que en l'altre edifici, les pedres són més petites i només els blocs de les cantonades presenten algun tipus de retoc. L'edifici, a falta d'una intervenció arqueològica que ho confirmi, s'interpreta com part d'una antiga cel·la monàstica, amb una església i les dependències al costat.

Camí

Foto

Pla de la casa cremada

Pla de la casa cremada

Dolmen de la Creu d'en Cobertella

El dolmen de la Creu d'en Cobertella és el monument megalític més gran de Catalunya, amb una antiguitat d'entre 3.500 i 3.000 anys a.C. Està situat al paratge de la Casa Cremada, és bastit en terreny pla però en una zona elevada, a l'extrem d'un vessant que baixa cap a la rec de la Quarantena pel cantó de ponent. El megàlit pren el nom de la masia que l'envolta, el mas de la Creu d'en Cobertella És un megàlit d’inhumacions múltiples successives, reutilitzable des de la vora del túmul, del tipus sepulcre de corredor amb cambra de tendència trapezoïdal amb avantcambra . Està construït amb grans lloses de gneis granític, de densitat 2'6. La cambra està formada per 7 lloses laterals col·locades de manera que queden espais buits entre elles. La coberta, que fa 5'65 metres x 4'10 metres x 0'40 metres de gruix, es calcula que deu pesar unes 18 tones. La cambra amida interiorment 3’90 metres de llarg, per 3'20 metres d’ample, per 2’45 metres d’altura màxima. L'avantcambra està formada per dues lloses i coberta, i presenta una alçada menor que la de la cambra. Aquesta part del megàlit va ser reconstruïda. Del corredor que precedia l’avantcambra no es conserva res. Sabem de la seva existència gràcies a l'excavació arqueològica que va deixar al descobert les ranures d’implantació a la roca mare on es fonamentaven les lloses verticals del corredor. Els treballs en el dolmen de la Creu d’en Cobertella van començar l’any 1943 de la mà d’August Panyella i Miquel Tarradell. L’any 1957 Francesc Riuró reprèn els treballs i és en aquest moment quan es descobreix les empremtes del corredor. Tot el monument s'hauria atrinxerat en un túmul artificial de tendència circular, actualment desaparegut, que deuria ser un reompliment de terra i pedregam petit. Emmarcant el túmul, probablement es disposà una sèrie de pedres o blocs ajaguts que constituirien un anell de contenció exterior avui inapreciable. S'han identificat algunes cassoletes a les lloses de la cambra (a l'interior de la cambra i una a l'exterior de la llosa de capçalera). No hi ha consens entre els especialistes sobre si són rituals o d'origen natural. Davant de l'avantcambra, a uns 2 metres, hi havia un gran basi granític ritual. Era de forma circular molt irregular amb la concavitat repicada de forma quadrangular. Entre els anys 1983 i 1987 va desaparèixer i s'en desconeix el parador actual. Aquest dolmen forma part d'un conjunt megalític de tipologia variada en relació amb una àrea geogràfica centrada al paratge de la Casa Cremada.