Circular Monistrol de Calders-Gorg Saladic-Pas Escala-Pla Trullars-Dolmen-Om-Balma Ermità-Casanova-Codro Gros-Barraques vinya

Església de Sant Feliu, Monistrol de Calders

Plaça de l'església. Inici de la ruta. Sant Feliu de Monistrol de Calders, o Sant Feliu de Monistrol, és l'església parroquial del poble de Monistrol de Calders, a la comarca del Moianès. El Portal d'entrada és a la façana orientada a ponent, amb forma rectangular, adovellat, i amb elements decoratius barrocs. A la mateixa façana de ponent, petita capelleta amb la imatge del sant, i rosassa circular. L'interior consta de tres naus, dividides mitjançant pilars de pedra i arcs de mig punt. La coberta és de volta de mig punt, amb pedra tosca, arrebossada posteriorment. El campanar és adossat sobre la nau dreta, amb influències barroques. Adossada al Sud-Est de l'església hi ha la rectoria. L'Església ja apareix documentada el 1105, tot i que sembla més antiga. Va ser molt reformada a mitjans del segle XVIII, en afegir-hi capelles laterals, modificant-se totalment l'estructura original de l'edifici. Als voltants del 1780, segons una dovella d'una obertura, s'hi afegeix un esvelt campanar. A la façana de migdia hi ha un rellotge de sol, amb la data de 1640. L'església actual conserva la part exterior de l'absis romànic, però la planta actual és del segle XVIII, construïda en una arquitectura d'influència barroca, sobretot la façana i el campanar. L'absis, però, podria procedir d'una torre medieval.

Seguim cap a l'esquerra

Seguim recte

Creuem la pista i enfilem recte amunt pel corriol de més a l'esquerra.

El Pedró Xic

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Gorg de Saladic

El Gorg de Saladic és un gorg situat a prop i a llevant del poble de Monistrol de Calders, a sota i també a llevant de la masia de Saladic. El forma la riera de Sant Joan en una zona on travessa unes grans lloses de pedra. És un dels llocs emblemàtics del poble, molt concorregut per propis i forasters a l'època estival.

Mur de pedra seca

Carena del Molí d'en Sala

Girem a la dreta

Collada

Seguim per la dreta

Seguim per l'esquerra

Pas de l'Escala

Carena del Pla de Trullars

Seguim cap a l'esquerra

Cruïlla

A la dreta, arribem fins al capdamunt del Pla de Trullars. Després, tornem a aquest punt i continuem pel camí que ara quieda a la nostra esquerra..

Pla de Trullars

És una carena muntanyosa situada a l'extrem oriental del terme, limitant ja amb Granera, que arriba a assolir els 708 metres d'alçada

Àrea de decans del Pla de Trullars

Barraca de pedra seca i ruïnes, acondicionat per a àrea de descans i pícnic

Mirador del Guaita

Mirador del Pla de Trullars

Dolmen del Pla de Trullars

El dolmen del Pla de Trullars està dins el terme de Monistrol de Calders, a l'extrem sud-oest del Moianès, situat estructuralment en una posició dominant respecte l'entorn. Abans que fos afectat pels incendis de l'estiu de 2003, era envoltat de pins i sotabosc. Per la recuperació del dolmen s'efectuà una adequació de tot l'entorn. Es tracta d'un dolmen de cambra simple, diferenciat d'estructures megalítiques complexes, amb una caixa de planta rectangular amb grans lloses falcades al terra amb una altra a sobre com a coberta de la cambra sepulcral, el lloc d'enterrament. Al voltant de la cambra, hi havia un túmul de terra i pedra de planta circular. La restitució del dolmen s'executà a partir d'un projecte que avaluà les possibilitats del monument i els condicionants tècnics de l'operació. Una de les lloses laterals era fragmentada i es va substituir per un bloc de similars característiques que es recuperà d'un indret proper. Un cop instal·lades les lloses laterals, la cambra es completà amb la llosa de coberta al damunt de les dues lloses laterals grans. A l'interior de la cambra, s'instal·là un sistema de drenatge de les aigües sota una capa de sorra. Un cop muntada la nova cambra megalítica es procedí a l'adequació de l'exterior. S'optà per la creació d'un túmul que cobriria parcialment el dolmen. L'excavació es va fer a principis de 2003 amb la voluntat d'incloure'l dins una ruta turísitico-cultural. La primera aproximació científica data del 1920, amb l'excavació del Centre Excursionista de Vic. L'excavació va afectar les restes del túmul que l'envoltava i l'interior de la cambra. Coneixem detalls que ens indiquen que l'accés a l'interior era per una llosa que s'extreia en el moment de la sepultura. Temporalment, el podem situar entre el Calcolític i el Bronze inicial, entre el III i II mil·lenni a.C.

Seguim cap a la dreta

GR-177, Ronda del Moianès.

Barraca 3 del Calbet (Pla de Trullars)

Usada com a magatzem de l'explotació apícola que hi ha a pocs metres.

Solell del Pla de Trullars

Seguim cap a l'esquerra.

Collet de la Baga de l'Om

Girem cap a l'esquerra pel corriol en baixada.

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a la dreta

Barraca 7 del Sot de l'Hort de l'Om

Barraca 6 del Sot de l'Hort de l'Om

Utilitzada com a magatzem de material dels camps d'oliveres del voltant.

Barraca del Picol (Sot de l'Hort de l'Om)

També coneguda com Barraca d'en Josep Catot Caixach. A la dovella de l'entrada hi ha l'inscripció de l'any de construcció. En un lateral, una placa de pedra serveix d'homenatge al boscater que la va construir.

Barraca 9 de l'Om

Restes convertides en un seient per descansar

L'Om

L'Om fou una masia, actualment quasi del tot desapareguda, del sud del terme municipal de Monistrol de Calders, al Moianès, a prop del límit amb Granera. En subsisteix una tina, única resta de la masia, i un paller sense teulada, però ben conservat pel que fa a les parets mestres. Prop de la masia, sota seu i al costat de llevant, queda un pou medieval. Sembla que estigué habitada fins als anys quaranta o cinquanta del segle XX, tot i que apareix documentada ja en temps medievals. El mas de l'Om dona nom al torrent -o riera- de l'Om, nom que rep dins del terme de Monistrol el torrent de la Roca, que neix en terme de Granera. D'aquesta masia procedeix el llinatge Om, sovint escrit Hom, encara present entre els habitants de Monistrol de Calders.

Barraca 3 de l'Om

Barraca semi-soterrada

Cruïlla

A l'esquerra, el camí que ressegueix el Torrent de l'Om i ens posta a la Balma de l'Ermita. Després, tornarem a aquest punt i continuarem pel primer camí que ara queda a mà dreta en direcció als Pins d'en Julià.

Girem a l'esquerra

Baixem en direcció al Torrent i a l'altra banda de la llera hi trobem la balma.

Balma de l'Ermità o Balma Freda

És una balma amb restes d'estructures de murs i damunt la qual, en la mateixa roca, hi ha una tomba excavada. La balma és de dimensions considerables amb l'obertura orientada a ponent, en la que s'hi localitzen diversos murs de pedra, d'una banda, les restes d'un mur bastit en paral·lel a la balma, a manera de tancament o façana, i a l'interior restes d'alguna construcció, semblaria alguna compartimentació de l'espai interior. La balma està conformada per una única cavitat, amb una fondària de 7,5 metres. Pel que fa a la tomba, situada a la part superior de la mateixa roca que conforma la balma, es correspon a una tomba rebaixada en el mateix terreny natural, és de planta lleugerament trapezoïdal, amb els angles arrodonits. La roca on es localitza la balma i la tomba és del tipus gres o pedra sorrenca.

Torrent de la Roca

Girem a la dreta

Ens enfilem pel corriol i passant per damunt la roca que fa de sostre de la balma anem a trobar el corriol superior.

Girem a la dreta

Tornem a agafar el camí del Torrent de l'Om per retornar a la cruïlla anterior.

Barraca 9 de la Baga de l'Om

Barraca de l'Andreu (la Casanova)

Girem a la dreta

Continuem pel Camí de Monistrol de Calders al Coll

Barraca de l'Estudiant (la Casanova)

Girem a l'esquerra

La Casanova

La Casa Nova, avui ja enrunada, antigament la Casa Nova de l'Om, és una masia del terme de Monistrol de Calders situada a 538 metres d'altitud al sud del poble de Monistrol de Calders.

Girem a la dreta

Urbanització del Solà

Seguim per l'esquerra

Carrer de la Piscina

Codro o Pedró Gros

Aquesta mena de roques singulars aïllades reben el nom, només a Monistrol de Calders, de codros, peculiar paraula formada per la deformació de la paraula còdol. El Codro Gros és una roca singular del terme municipal de Monistrol de Calders situada a la part central del terme, en el turó que domina la Urbanització Masia del Solà. Per la seva situació central, en el conjunt del terme municipal, havia servit de pedró des d'on es beneïa el terme, per la qual cosa és conegut també amb el nom del Pedró Gros. Deu el seu nom a la peculiar forma que té, una massa compacta més grossa que els altres codros del terme.

Font dels Enamorats