Circular Parc Natural Cap de Creus

Riera d’en prim

Camí Parc Natural Cap de Creus

Coll del Perer

Coll del Perer

Pujant el cim del pic del Perer

Pic del Perer

Camí de la Pallera

Serra de les Remeres

Coll del Mosquit

Dins el terme de Palau Saverdera

Monestir Sant Pere de Rodes

El Monestir de Sant Pere de Rodes es troba a la muntanya de Verdera, dintre de la Serra de Rodes, a uns 520 m d'alçada, amb un domini visual de la badia del Port de la Selva i la mar d'Amunt (part nord del Cap de Creus), a més de bona part del Massís del Cap de Creus. Podem accedir al Monestir en cotxe o a peu. La carretera local que surt del Port de la Selva cal agafar-la just a la cruïlla de la Selva de Mar. Una bona excursió és prendre el camí que surt de a Vall de Santa Creu fins al Monestir, o bé seguir el GR11 des del Port de la Selva. Què hi trobareu Cenobi del que ja tenim notícies el 878, en que era una humil cel·la monàstica. Durant la primera meitat del s. X ja serà una abadia independent. En els s.XI i XII el monestir adoptarà la que serà la seva configuració principal, encara que va ser objecte de successives reformes al llarg de la seva dilatada història, que acaba el 1835 quan és abandonat definitivament, degut als saquejos i la desamortització. L'element més important del monument és l'església, obra cabdal i única en el seu tipus dins del romànic català. La nau central de la basílica és d'una riquesa decorativa i grandiositat excepcionals. Els capitells, de tipus califal, són de tradició coríntia o amb entrellaços i estan considerats entre les millors peces escultòriques del s.XI. També són destacables la torre de defensa (s. X reformada s. XIV) i el campanar (finals s. XI) així com els 2 claustres superposats i les restes de decoració pictòrica mural

Castell de Sant Salvador

Només s'hi pot accedir a peu. L'accés més fàcil és pel N, des del monestir de Sant Pere de Rodes, per un corriol que s'enfila per la muntanya. L'accés pel SO, des de l'ermita de Sant Onofre, a Palau-saverdera, és molt més costerut i escarpat. Des del pic on hi ha el castell es domina un panorama privilegiat i espectacular. Pel S i l'O es contempla tota la plana de l'Alt Empordà, amb el golf de Roses, fins al massís del Montgrí i les illes Medes. Grans extensions de mar al SE i al NE. A l'E, les muntanyes que formen la península del cap de Creus. Al N i NO, els contraforts de la serra de l'Albera i bona part dels Pirineus orientals, amb el Bassegoda, el Comanegra, la Mare de Déu del Mont, el Puigsacalm i el Canigó. Nord enllà s'albira també part de la plana del Rosselló. En dies molt clars poden veure's la Roca del Far, el Matagalls i el Montseny, i es diu que fins i tot, si la tramuntana ho afavoreix, la Provença i Mallorca. Als vessants immediats de la Verdera hi ha, pel N, el monestir de Sant Pere de Rodes, situat en un replà poc més avall del castell, l'antic poble medieval de Santa Creu de Rodes i el de la Vall de Santa Creu. Pel NE, els de la Selva de Mar i el Port de la Selva. Pel SO, Palau-saverdera. Aquest niu d'àligues serví de defensa del monestir, de talaia contra la pirateria, de santuari i de mirador residencial dels comtes d'Empúries. Actualment, les seves ruïnes serveixen de fita entre els termes municipals del Port de la Selva, Palau-saverdera i la Selva de Mar.

Castell de Sant Salvador

Història S'hi distingeixen dues etapes constructives i històriques que expliquen la diversitat de noms amb què és conegut. Una primera etapa, plenament romànica, des del segle ix fins a finals del segle xiii, en la qual es construí el primitiu castell roquer, inicialment comtal i després monacal, que els documents de l'època anomenen "castell de Verdera". I una segona etapa, des de l'últim quart del segle xiii, en la qual fou ampliat i fortificat en mans dels comtes emporitans (per tornar, en el segle xv, a les dels abats de Sant Pere), i en la que és anomenat "castell de Sant Salvador", denominació actualment corrent a la comarca. Aquesta era l'advocació de l'església monumental construïda dintre del clos del castell durant la primera meitat del segle xi i que el convertí en un castell-santuari. El canvi de denominació respon, per tant, a una renovació en profunditat de l'estructura constructiva de la fortificació i al canvi de senyoria que l'acompanyà. El castell de Verdera és un castell roquer que apareix esmentat per primera vegada als documents conservats l'any 904, com a possessió dels comtes d'Empúries. Encara que això permet suposar que aquest castell ja existia almenys durant el segle ix, l'arqueologia demostra que sobre la carena de la Verdera hi havia hagut una fortificació des d'època remota. El 974 el comte Gausfred I d'Empúries-Rosselló dotà el monestir de Sant Pere de Rodes amb importants propietats situades al seu voltant, entre les quals el castell de Verdera, donació que fou confirmada per sengles butlles papals els anys 974 i 990 i per un precepte del rei franc Lotari el 982. Aviat, però, el fill i successor de Gausfred a Empúries, Hug I, discutí aquesta minva del seu patrimoni i ocupà béns del monestir, entre els quals aquest castell. El papa Benet VIII el comminà, amb amenaça de les màximes penes espirituals, a esmenar aquest fet, i sembla que finalment el comte retornà aquests dominis al monestir, amb el qual ja s'havia reconciliat el 1022, en què assistí personalment a la consagració de la nova basílica, i així ho ratificà amb noves donacions en els anys posteriors. El castell de Verdera, que tenia un terme ampli que comprenia el castell de Bufalaranya (llavors anomenat de Roca Negra), prop de Roses, assegurava la defensa i l'autonomia del cenobi, i n'havia esdevingut una de les possessions més valuoses. Probablement aleshores hi fou construïda l'església de Sant Salvador, que sempre va dependre eclesiàsticament del monestir.

Recinte fortificat castell de Verdera

Muralla finals segle XIII A l'E, el castell era protegit per una muralla, encara avui imponent, amb tres bestorres semicirculars atalussades i tres de rectangulars imperfectes alternades, més una altra de rectangular a l'extrem SE. Després de la segona bestorre rectangular hi ha una poterna. Tant el mur com les torres tenen llargues espitlleres. L'alçada regular d'aquesta muralla fa sospitar una destrucció intencionada del conjunt (vegeu Història). Un sector de muralla pràcticament desaparegut unia aquest sector amb la torre de l'homenatge, situada a l'extrem SO del castell, al caire del cingle, i adossada al frontis de l'església. Se'n conserven només murs de poca alçada. L'interior del recinte fortificat és ampli però afectat per la gran irregularitat del terreny; hi ha restes constructives molt escasses i imprecises. A l'exterior del recinte, al NE del portal d'entrada, hi ha una gran cisterna coberta amb volta apuntada i, prop seu, restes de fortificació, potser una palissada. Igualment, al S del castell, sobre el puig de Sant Genís o de l'Àliga, hi ha restes d'una torre barrana rodona (fora del plànol adjunt). S'ha dit que l'obra del castell de Sant Salvador bastida el 1283, de la qual formen part tots aquests elements amb l'única excepció de l'església, demostra l'assimilació de la nova arquitectura militar d'influència oriental introduïda a Occident amb les croades.

Castell de Sant Salvador de Verdera

Castell Sant Salvador

Monestir de Sant Pere de Roda

Cami Sant Pere de Rodes

Descens al pople de la Selva de Mar des del Monestir

Camí Serra de Rodes

Rec dels Gatiens

Sant Sebastià de la Selva de Mar

Sant Sebastià de la Selva de Mar Sant Sebastià de la Selva de Mar és una església de la Selva de Mar (Alt Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situada als afores, a l'oest del nucli urbà de la població, en un replà una mica més enlairat sobre la vall de la riera de la Selva, en l'antic camí que porta a Sant Pere de Rodes. A la part posterior de l'església es localitza el cementiri.

Església de Sant Sebastià

És una església d'una sola nau capçada a llevant per un absis de planta semicircular. La nau és coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada. L'absis està cobert amb una volta de forma ametllada. El parament és de carreus de pissarra,i alguns pocs de gres, escairats. La part de l'absis, però, està construït amb filades d'opus spicatum, fet amb rebles allargades de pissarra. L'interior de l'església actualment es troba arrebossat i pintat. Es conserva en notable bon estat la coberta de lloses de pissarra, tant damunt la nau com a la capçalera, la qual no és fàcil de veure a causa de l'obra de fortificació que, altrament, ha contribuït a preservar-la. Hi ha uns bancs d'obra correguts, als peus dels murs laterals.[1] La façana principal està orientada a l'oest. Destaca la portalada, formada per tres arcs de mig punt en degradació. Hi hagué una altra porta a migdia, que estava amagada pels nínxols del cementiri, actualment retirats. Hi ha tres finestres romàniques, situades a la façana principal, al mur lateral sud de la nau i a l'absis, de les mateixes característiques. Són de doble biaix i arcs de mig punt. Al coronament hi ha tres grosses pilastres, que serviren de merlets i també d'espadanya. Damunt els murs perimetrals de la nau i de capçalera, s'hi bastí una sòlida obra de fortificació a les darreries del segle XIV.[1] L'obra de fortificació dobla l'alçada de tots els murs romànics. Destaca l'emmerletat superior, el matacà damunt la porta i, en aquest mateix mur, diverses espitlleres d'obertura rectangular. Aquesta fortificació aixecada sobre l'església es diferencia clarament per l'aparell de l'obra més antiga. Els seus murs presenten un parament de rebles de pissarra, trabats amb morter i lligats a les cantonades amb carreus ben escairats.[1] Al nord, el mur es manté enterament i posseeix encara tot l'emmerletat i les espitlleres. Sobre el mur meridional de la nau, la fortificació s'ha perdut en el tram que es troba damunt la porta lateral del temple, també desapareguda. El mur que es dreça sobre l'absis té dues rengles d'espitlleres. La part alta és malmesa i no presenta restes de merlets.[1] Història El primer document escrit que trobem és l'acta de donació del Comte Gaufred d'Empúries-Rosselló i el seu fill Sunyer, que era bisbe de Elne, de l'any 974, al Monestir de Sant Pere de Rodes, la qual, després d'esmentar altres esglésies, diu així: "Ecclesiam Sancti Stephani quae est in valle Subiradellos".[1] Al mateix any el papa Benet VI confirmà a l'abat Hildesind en una epístola les possessions del monestir, entre les quals s'esmenta l'església de Sant Esteve. Aquest nom fou oblidat posteriorment, ja que més endavant fou conegut per Vall de Mata. Almenys fins a les darreries del Segle XIV, aquest temple és anomenat en les esferes eclesiàstiques de Girona com "Ecclesia parrochiale Sancti Stephani de Matha de Silva", (arxiu Diocesà). Tenint-ho en compte, és de suposar que la dedicació a Sant Sebastià de la capella no es féu fins que l'advocació a Sant Esteve fou traslladada a l'església del poble, la qual fou construïda, possiblement, entre els segles XVI i XVII. La Capella, doncs, té més de mil anys d'existència.[1] Encara en el segle x tornem a trobar notícies l'any 982 en un precepte del rei Lotari i al 990 en una epístola del papa Joan XV.[1] Al segle xi, a l'oblatio in monacum del 1063, de Pere, fill dels comtes Pons I i Adelaida, surt esmentada l'església.[1] En el segle xiii, concretament l'any 1279, s'esmenta l'església en las Rationes decimarum.[1] Al segle XIV trobem diverses notícies documentals que fan referència a l'església, entre les quals la més destacada data de l'11 de març del 1397, es tracta d'una súplica de la gent del poble a l'abat del monestir de Sant Pere de Rodes, en la qual demanen poder fortificar l'església de Sant Esteve, per defensar-se dels atacs dels "serrins enemichs de la creu ". Raonen "que en atenció que en temps passats ells s'on estat robats, destruïts e malmenats per serrin enemics de la creu i com hi ha perill eminent de major dany irreparable en seguir en lo dit lloc per dits enemics, com en dit lloch no ha fors ni deffenció nenguna per los dits homens se puguen defensar e contrestar als dits enemics, supliquem que puguen fer en la iglesia una fortalesa per defensarse de sos enemichs, a II de Mars de 1397". Això justifica la construcció, aproximadament en aquest segle, de la fortalesa.[1] L'any 1691, en una llista de parròquies publicada per Francesc Romaguera, encara surt anomenada l'església amb el topònim de Mata, igual que l'any 1742. Ja al principi del segle XVII es començà la construcció d'una parròquia al bell mig de l'actual nucli de població, segle en el que canvia d'advocació.

Camí de la font Mollor

Riera i camí que travessa longitudinalment el pople de la Selva de Mar

Carrer de baix, el que el vent escombra primer

Detall portal

El port de la selva

Panoràmica amb el petit pople del Port de la Selva

Far de Sarnella

Camí de Ronda el port de la selva a llança

Punta de la Farella

La Riamera

Platja del Port

Piscina natural