Circular pel terme de Bellvís

La sortida d'avui és un recorregut circular en el que, tot sortint de davant del poliesportiu de Bellvís (passeig d’Urgell), agafarem el camí de la banqueta de la sèquia tercera del Canal d'Urgell, que seguirem direcció oest, durant una mica més de 2 quilòmetres.
En aquesta primera part del recorregut anirem trobant el que queda de les defenses militars que s'hi varen construir durant la Guerra Civil. Cal recordar que durant una bona part de l'any 1938, el Segre i el Noguera Pallaresa van constituir un front de combat i que, pobles com Bellvís, per la proximitat amb aquest front, també en varen patir les conseqüències.
Aquest tràgic succés ens ha deixat nombroses restes com búnquers, trinxeres, refugis antiaeris ... que hauríem de saber conservar i valorar per no oblidar mai el que suposa una guerra.
Tot i el desconeixement generalitzat que hi ha sobre aquesta part de la nostra història més recent i l'estat de deixadesa més absoluta en la que es troben (algunes acaben de ser totalment destruïdes), cal dir que, tot i que les autoritats locals i comarcals sembla que encara no se n’han assabentat, Bellvís i el seu terme tenen una concentració de defenses militars que sorprèn per la seva quantitat i que caldria dignificar d’una vegada i per totes.
Passada una granja (Baiges), ens desviem a la dreta per un camí que, direcció nord, travessa el Camí de les Forques’ i segueix fins a trobar el Camí asfaltat de Bellvís a Vilanova de la Barca.
Una vegada a la pista asfaltada, continuarem direcció a Vilanova de la Barca durant uns 2,8 quilòmetres, moment en què a la nostra esquerra apareix el recuperat Pou de l’Or.
Continuant endavant uns 700 metres arribarem a la que fou la cota 203 on, fins fa uns mesos, encara s’hi podien trobar restes de trinxeres i un refugi antiaeri construïts durant la guerra civil. Avui però, tot ha estat llaurat i fet desaparèixer. Una mostra més de manca d’interès i deixadesa per part de qui hauria de vetllar pel manteniment i la conservació del nostre patrimoni. Quina vergonya!
Uns 100 metres més endavant, trobem les restes d’un dels nius de metralladores que l’exèrcit republicà va construir en aquesta zona a partir de l’abril de 1938. La deixadesa és total i absoluta.
Una mica més endavant, deixem la pista asfaltada que continua cap a Vilanova de la Barca i ens desviem a l’esquerra, tot tirant al dret, per anar a buscar el camí del Tossal Roig.
Una vegada al camí, continuarem direcció est durant una mica més de 2 quilòmetres fins arribar al Tossal Roig, on un vèrtex geodèsic ens recorda que ens trobem en la cota màxima d’aquesta zona (210 msnm).
Uns 300 metres més endavant, deixarem el camí del Tossal Roig i ens desviarem a la dreta seguint un camí que comunica amb el Camí de les Forques que, direcció est s’enfila cap a Bellvís.
Poc abans d’arribar al poble, el camí de les Forques s’ajunta amb el camí de Lleida que seguirem tot continuant pel carrer de Domingo Cardenal, la plaça Catalunya i el passeig d’Urgell.