Circular pels 4 Puigs de Roses: Massot, Cabrit, Àliga i Sardina

Avui hem tornat a l’Alt Empordà per fer una volta típica pels cims de Roses i enlluernar-nos un altre cop, a vista d’àliga, amb el mar platejat de la gran badia de Roses .
Ho fem seguint la petja que RIANEL va deixar a Wikiloc el setembre de 2019.

Sortim de la Ctra. del Mas Oliva i una vegada deixada la urbanització, ens endinsem, paral·lels al Rec dels Sinols, pel mig d’oliveres, incrustades en sols pedregosos de pissarres i granits, laboriosament treballats, entre marges i murs de pedra seca i que provenen dels Grecs quan van fundar Empúries i Roses, dels romans que ho van mantenir i dels monjos benedictins que les van consolidar. Ara uns quants fornits pagesos, n’extreuen el preuat oli de les varietats Argudell i Verdal.
¿Quants sacs d'olives s’hauran fet? ¿Quantes gerres d'oli s'hauran omplert? Envasos de ceràmica primer, de vidre després i de plàstic els últims anys.

Enfilem ja el nostre primer Puig, el d’en Massot i a mesura que anem guanyant verticalitat i pel mig del pedregam, apareixen llentiscles, brucs, estepes blanques i negres, ginestes i gatoses florides, senyal inequívoca que entrem a l’extraordinari Parc Natural del Cap de Creus.

En un collet, sobre uns bancals molt desdibuixats, criden la nostra atenció, unes alzines sureres ben recargolades que hi creixen entre mig.

El Puig d’en Massot no destaca per la seva altura, però és el primer i dona entrada a l'airosa i fantàstica carena que enllaça amb els altres tres pics.

A dalt la carena, les condicions per la vegetació son extremadament dures, forts vents, sequeres, pastures i incendis, fan que les plantes adoptin formes ben ajupides, es protegeixin i s’amaguin entre els blocs de pedra dels cims.

Anem ascendint, rodegem el Puig del Cabrit, per acabar fer-hi el cim, però les vistes d’ocell combinades amb l’espectacle de natura que s’obre davant nostra, fa que costi avançar donat que no podem parar de badar.

Sigui com sigui, arribem al cim del Puig de l’Àliga, el de major alçada d’avui. És com una gran finestra oberta a totes bandes per la contemplació, la badia de Roses al complert, les desembocadures de la Muga i el Fluvià, tancant la badia, el Massís del Montgrí i a la punta, les Illes Medes. Als nostres peus, el trencadís de teulats del poble de Roses, a ponent la plana de l’Empordà tancada pel massís del Canigó. Al nord, la Serra de Rodes i l’Albera. Per una escletxa, la costa de Port de la Selva Llançà, Colera i Portbou i per tancar a llevant El Puig Pení amb els enigmàtics i arrodonits radars militars que conjuntament amb el Coll de Perafita ens tapen Cadaqués i el Cap de Creus.
Tot un espectacle de primer nivell sense pagar entrada.

A la baixada pel pedregam, parem atenció als esquistos o roques laminars que afavoreixen la seva fragmentació en capes primes i de colors que van des del negre fins al vermell, passant pels colors rovellats i que donen a aquesta zona una singularitat cromàtica destacada.


Continuant la carena i a poca distancia, el Puig de La Sardina, un xic més baix, rodó i pelat d'arbres, però també amb extraordinàries vistes i que serveix de comiat de la nostra vista d’ocell.


Arribem al pla de Can Causa, un altiplà alt, obert, sense arbres, només prats i mates baixes, però amb una plantació de vinya tendre que dona sentit a les milionaries inversions que s'estan fent al mas de Can Causa.

Continuem baixant, sense molta pendent, però constant i enllacem amb una part de la Ruta Megalítica de Roses. Aquí trobem les restes dels primers habitants coneguts de Roses. Es tracta d’un conjunt de monuments megalítics format per diferents dòlmens i menhirs: La Tomba del General, la Cabana de la Casa Cremada, el Menhir de la Casa Cremada, La Cabana de L’Alzeda, el Dolmen del Llit de la Generala, La Cista del Pla de Gates i Dolmen del cap de l'home.

Desfent la resta d’alçada pels pesats carrers de la Urbanització dels Grecs, arribem al nostra punt de sortida amb l’esperit ben obert i la vista ben descansada, gràcies a les impressionants vistes llunyanes que la ruta rodona d’avui ens ha obsequiat.

Fonts: Wikipedia i Natura Local