Circular per la costa sud de Cadaqués

Sempre és una autèntica delícia recórrer els camins del Cap de Creus, un dels paratges gironins més aclamats i emblemàtics del nostre país. La Costa Brava, en la seva expressió més salvatge, desplega un escenari de platges idíl·liques i penya-segats majestuosos que esdevenen els protagonistes indiscutibles d'aquest entorn natural.

Avui, amb la primera llum de l'alba, hem iniciat la nostra ruta des de Cadaqués, just davant de la deslumbrant Platja de Sa Conca. En un dia que promet resplendir amb tot el seu esplendor, hem estat beneïts amb un espectacle inicial inigualable: una sortida de sol vermellosa que ha tenyit de vermell la boirina que es perfilava a l'horitzó. Aquest moment ha estat el preàmbul d'una jornada espectacular que s'ha anat desplegant amb cada pas.

Amb decidida determinació, hem recorregut el corriol que, costejant i deixant enrere les pintoresques cases de Cala Conca, ens ha conduït directament al Far de Cala Nans. Abans d'arribar-hi, però, ens hem eglaiat amb la visió de dos aventurers amb els seus caiacs que havien passat la nit a la platja de Sa Sabolla, just sota del Far. Aquest far, construït el 1852 i ara automatitzat amb un sistema de plaques fotovoltaiques, es presenta com un autèntic mirador que ofereix una vista esplèndida de la badia de Cadaqués.

El corriol continua en pendent costeruda fins a Sa Planassa, una àrea oberta on una tanca de fusta protegeix la Basseta de Sa Planassa. Aquesta bassa temporal, amb una làmina d'aigua molt variable, és vital per al cicle de vida d'alguns amfibis i altres criatures. Avui, amb la sequera persistent, estava tan seca com una pipa.

Abans d'arribar a la bassa, hem observat amb admiració les nombroses barraques de pedra seca, testimonis històrics de les feines agrícoles i guardians de les eines de camp. Les vistes avui, sens dubte, estaven vinculades al cultiu de la vinya, un autèntic tresor cultural que cal preservar amb cura.

Continuant per La Planassa, ens hem apropat de nou a la cinglera que s'alça sobre el mar. Una construcció militar a la Punta Prima ens ha regalat una panoràmica impressionant de la costa agresta.

Malgrat les dificultats per travessar els secs torrents del Bo i el Rec de Sa Figuera, embardissats i sense aigua, hem ascendit fins al Puig de la Reparada. Des d'aquest punt elevat, hem gaudit d'una panoràmica majestuosa que abraçava el Cap Norfeu, la Badia de Joncols en primer pla, i les Medes a l'horitzó, creant una postal de somni.

Ara només ha quedat enfilar-nos fins a Sa Cruïlla, on hem coincidit amb el GR-92, el sender de la Mediterrània, que ens ha retornat a Cadaqués. En aquest últim tram, hem estat testimonis de la bella estampa de les cases blanques de Cadaqués, una imatge encisadora que posa punt final a aquesta memorable jornada de descobriments i paisatges impregnats d'història.