Circular per La Serra de Boratuna i els volcans de La Banya del Boc i de L’Omera

De nou a La Vall del Llémena, un paisatge de bellesa serena, santuari de volcans i de camps de conreu que presumeixen de variar durant l'any amb milers de colors. Sens dubte, la vall de Llémena és un territori digne de descobrir.
Avui sortim de St Pere de Llorà, agafant com a referència visual el seu tresor, el bonic, romànic i alt campanar, de planta quadrada amb dos nivells de finestres geminades amb columnes.
Enfilem la Serra de Boratuna com cabirols saltant de pedra en pedra i just abans de començar a carenejar, ensopeguem amb La Cova de Bora Tuna, un conjunt de galeries desenvolupades al llarg de 403 metres i que són un caprici pels espeleòlegs i pels maldestres grafiters que n’han destrossat la imatge bucòlica de la seva entrada.
Sobre la Cova de Bora Tuna, un fantàstic mirador, de la plana de Girona, Les Medes i El Golf de Roses, ens convida a seure i esplaiar-nos tot caxelejant l’entrepà d'esmorzar.
Un corriol ombrejat per alzines, arboços i ginebrons, continua i recorre la carena de la serra de Boratuna des de la Cova, passant per la Muntanya de Velers, el Collet de Les Palomeres, fins el Pic d'en Carrerica, on hi queden un munt de pedres amuntegades, restes d’un antic castell d'època Ibèrica.
Continuem carenant fins el Collet de L’Escaleta, on ens desviem per baixar fins la bonica i restaurada masia de Cal Bolet.
Seguim per unes quantes pistes ben traçades i ennegrides per la greda volcànica, i així arribem a la boca del cràter del Volcà de la Banya del Boc que queda obert sobre la Vall del Llémena i per on va vessar la colada de lava basàltica, donant lloc al Pla de Sant Joan.
A la baixada, una petita zona extractiva, ara aturada, ens confirma la naturalesa volcànica del material de terra en forma de gredes.
Ja en el pla, un frondós sembrat de colza que exhibeix un verd amb flaire de primavera, serveix de catifa vellutada per la bonica i romànica ermita de Sant Joan i ens convida a imaginar-nos en el mes d’abril l’intens groc de la colza en flor.
Acabat el pla, el tornejat i cònic cràter del Volcà del Sot de l’Omera, ens confirma aquesta vall, com a santuari dels vulcanòlegs.
Després de quedar encongits de pit pel lamentable estat de l’ermita de Sant Medir, ens endinsem pel camí ral en el propi nucli de Sant Medir, quatre cases mal comptades que sembla viure aïllat del mon, mig ocult, amb casalots ben restaurats, com el Molí d'en Medir, sobre el Torrent de Fonsabeu.
Així de sobte, tornem a veure davant nostre l’imponent campanar de Sant Pere de Llorà, senyal inequívoca que hem completat la nostra circular per la meravellosa Vall del llémena.