Circular per la Serra de Rodes

Ben al costat del mar, a l'Alt Empordà, s'aixeca la serra de Rodes, una gran desconeguda per molts a excepció del monestir de Sant Pere de Rodes, joia del romànic català. I és que molts són els que pugen fins al monestir però molt pocs s'aventuren a caminar per aquesta serra, que té als seus peus els pobles costaners de Llançà i Port de la Selva i els d'interior de Vilajuïga, Pau i Palau Saverdera.

Amb la ruta d'avui travessem la serra de Rodes fent una circular amb vistes a banda i banda i en tot moment, fent una circular on els objectius principals han estat; Sant Onofre, El castell de Saverdera, el monestir de Sant Pere de Rodes i l’església de Santa Helena de Rodes.

Comencem a les ruïnes consolidades de l'antic Mas Ventos, al costat de la carretera entre Vilajuïga i el Port de la Selva. Hi ha una gran àrea d’esbarjo i per ambientar la sortida, des d’algun móvil s’engega la popular sardana «Sota el mas Ventós» d’en Jaume Bonaterra, fill de Vilajuïga i tots plegats arranquem amb quatre saltirons tot fent veure que ballem sardanes.
Després d’apropar-nos al mirador per gaudir de la vista més privilegiada de la plana de l'Empordà i seguint amb lleugera baixada el GR 92 que en aquest tram és com un balcó allargat i agraït, amb vistes infinites a la plana i a la mar, arribem a l’emblanquinada ermita de Sant Onofre, aquell punt blanc que des de la plana es veu al mig de la serra i a on tradicionalment s’hi feien romeries per demanar, salut, pluges i bon temps.

Per radera l’ermita agafem el corriol prim de baixada que passa pels castanyers d’en Queló, ben arrenglerats amb el rec de Sant Onofre, exuberants i carregats de castanyes en plena maduració, però per les dificultats de l’indret, poques castanyes es rostiran a la torradora.

Anem baixant, en paral·lel al rec i fins trobar el camí de pujada de Palau Saverdera al Castell. La veritat és que això de baixar per tornar a guanyar l’alçada perduda no agrada gaire, no envà algún “murmur” s’ha escoltat, però la circular és la que mana.

Ara toca pujar de valent, el camí es costerut i el seny ens mana no fer-lo de pressa. Amb alguna grimpadeta per pujar parets de pedra seca mig derruïts, arribem a la Cova de Veta Negra. Un parell de forats donem pas a dues galeries unides internament i que els espeleòlegs han definit com artificial, possiblement a la recerca d’algun mineral.

Sortint de la Cova, un últim esforç ens porta fins el coll de Les Palomeres, on per primer cop gaudim de vistes a banda i banda. Un aire fresc de tramuntana ens treu la mandra per pujar al cim de la Creu de Palomeres, on a més d’un vèrtex geodèsic pintat de blau i de les extraordinaires vistes panoràmiques , agafem perspectiva del Castell de Saverdera o de Sant Salvador. Un castell roquer, situat al punt culminant de la serra de Rodes i on la seva panoràmica a 360º és d’una bellesa indiscutible.

Per la banda de mar, baixem al Monestir de Sant Pere de Rodes, al qual no li calen gaires presentacions. És aquí on es concentra el gruix del turisme atret pel lloc i pocs s’enfilen a Sant Salvador, donat el lamentable estat del corriol que els uneix.

El patrimoni, aquí dalt, és ric. Malgrat que les mirades es concentren, justificadament, en el monestir de Sant Pere per la seva arquitectura i grandiositat, també ha merescut la pena passar pel despoblat medieval de Santa Creu de Rodes, on a més d’unes quantes ruïnes en exploració, hi queda en peu una austera església de Santa Helena i una porta d’entrada a la ciutat amb arc de pedra de mig punt. Aquí els vilatans vivien de l’agricultura i de l’afluència de peregrins al monestir. El poble es despoblà quan el monestir va entrar en decadència.

Ja només ens queda un platxeriós camí de retorn al Mas Ventós i donar per acabada una completa ruta matinal per aquesta rocallosa serra de Rodes.