Circular per Vidrà (Osona) - Salt del Molí - Riu Ges - Molí del Salt - Pont de Salgueda - Molí Nou.

Avui, a Vidrà, hem fet una altra ruta de les que anomenem "d'estiu". Curta, força ombrívola i sobretot, amb aigua.
El Salt del Molí ja el coneixíem per haver-hi passat quan vam pujar fins a Bellmunt. Avui hi hem tornat expressament per veure'l, ja que la nit passada va ploure força i hem pensat que hi baixaria aigua, com així ha sigut.

Hem aparcat a Vidrà i hem començat seguint l'indicador de Salt del Molí, al costat mateix de l'aparcament.
Hem passat per una granja, la depuradora de Vidrà i tot seguit ja hem trobat una bifurcació amb un altre indicador que ens ofereix la possibilitat de tirar cap a l'esquerra (camí més curt), o cap a la dreta (camí més llarg), però tots dos ens porten al Salt del Molí. Hem decidit anar pel de la dreta, ja que l'altre ja l'havíem fet i volem allargar una mica la ruta.
Hem travessat un Rec, amb una mica d'aigua i ben aviat ens trobem amb un corriol a l'esquerra que ens baixa directament cap al Salt. També hi ha un indicador en aquesta cruïlla.
Seguint el corriol de baixada ja comencem a sentir el soroll de l'aigua que cau, bon senyal!
Un cop a baix, podem anar fins a sota mateix del Salt i gaudir de l'esplèndid racó força estona. Els seus 20 metres d’alçada va fer que fos aprofitat, com les antigues ruïnes ens ho demostren, per fer funcionar un molí, d’aquí en deriva el seu nom. És també un dels trams més bonics de tot el riu Ges.
Quan ens considerem prou satisfets de contemplar-lo, continuem el camí pel costat contrari del que hem vingut. Visitem al costat mateix, les ruïnes del Molí del Salt i ens enfilem fins a la part superior del salt d'aigua. Aquest és un racó molt bonic també, amb les aigües planes del Ges. Hi podem observar els enclavaments d'antigues bigues de fusta que molt possiblement aguantaven un pont o una passera.
Continuem, i el camí ens porta fins al Pont de Salgueda. Rep el nom del mas de la Salgueda del s. XVIII. És descrit com a romànic, però trobareu gravat a la barana de pedra, la data de 1846. A la llera, a la base del pont, hi ha uns encastaments que podrien ser d'alguna palanca per travessar el riu.
Passem per sobre el pont i anem seguint el curs del Ges fins a les ruïnes del Molí Nou. Aquí hem de travessar el riu per allà a on es pugui i sinó a descalçar-se.
El Molí Nou actualment és un munt de ruïnes on la vegetació ha arrelat arreu, el camí hi passa pel costat. A internet he trobat algunes fotografies del molí sense vegetació i una d'antiga, molt interessant. També he pogut trobar el comentari d'una persona que diu que allà hi va néixer la seva mare l'any 1942, i que, varen deixar el molí el 3 de març de 1954, per anar a viure a l’Ametlla de Merola. Ningú més va viure al Molí, i els amos, el Cavaller de Vidrà, varen treure les teules per una casa nova a Vidrà.
El camí va resseguint els Plans del Molí fins a arribar a una pista asfaltada, que haurem de seguir durant 1 km, cap a l'esquerra.
Tornarem a travessar el Ges per un altre pont i més endavant trobarem un corriol a l'esquerra que ens permet deixar l'asfalt. El caminet s'enfila pel mig d'un molt agradable bosc i ens tornarà, sense deixar el bosc, fins a Vidrà.