Circular Pic de la Pala de Ginebrell i Pic Cerví de Durro per la Collada de Llobarçana i sense asfalt

Fa dies que veiem el Pic Cerví de Durro i ens feia gràcia pujar-hi. Tot i això, des de baix fa respecte i es veu molt costerut... Doncs no, tot i que fa molt pendent, és un pic que es deixa pujar força bé i la baixada encara és més assequible. Els darrers 15 o 20 metres, però són una mica estrets i aquells que tingueu vertigen podeu patir una miqueta però no massa. A més, l'avantatge és que no es baixa pel mateix lloc i els descens és molt més suau. Nosaltres hi hem pujat a l'agost amb un adolescent de 13 anys sense cap problema. De les 4 hores i 38 minuts, hem estat en moviment unes 2 hores i 50 minuts. La resta del temps hem estat aturats esbufegant, menjant o gaudint de les vistes.

Pugem per la carretera de pistes i deixem el cotxe al darrer revolt, just 1 km abans d'arribar a l'estació. D'aquell mateix revolt surt una pista de terra que porta a la Collada de la Llobarçana. A la collada hi ha un pas canadenc i cal decidir si voleu fer l'ascensió per la dreta o per l'esquerra de la tanca per a bestiar. Nosaltres ho hem fet deixant la tanca a mà esquerra, és a dir, hem creuat el pas canadenc i hem pujat per la dreta de la tanca. Pujant per l'esquerra de la tanca sembla que el camí està una mica més marcat però llavors no podreu pujar al Pic de la Pala de Ginebrell a no ser que salteu la tanca, ja que no hi ha cap pas. Per la banda dreta també hi ha unes roderes de cotxe i la pujada es fa sense problemes. És més, si feu l'ascensió per la dreta de la tanca podreu fer alguna drecera i tot. Cal dir que al tram final d'ascensió al Pic Cerví de Durro la tanca s'acaba i els camins s'uneixen.

Donat que l'únic que cal fer és seguir la tanca, la ruta no requereix massa explicacions. Com deia, si voleu pujar al Pic de la Pala de Ginebrell, és convenient pujar per la dreta de la tanca. Una vegada s'encara el Pic Cervi de Durro, en algun punt, des de lluny, aquest costat sembla que el camí sigui més penjat i més perillós però quan s'hi arriba es pot comprovar que l'aresta que puja és molt ampla i els pendents que baixen no són tan pronunciats com pot semblar de lluny. Quan s'acaba la tanca és qüestió de seguir aresta amunt. Hi ha un corriol bastant marcat i només cal anar seguir cap amunt. En algun tram molt dret és convenient fer ziga-zagues per a descarregar els bessons. En aquest darrer tram, quan s'acaba la tanca, comença a haver-hi més pedra, tot i que no destorba la marxa. A mesura que anem pujant, ens adonem que el cim no és exactament on semblava sinó que cal pujar encara una miqueta més. És aquesta miqueta la que és completament de roca i una mica més estreta que la resta de l'aresta. Tot i això, no és un tram perillós ni molt menys i només farà patir als qui tinguin vertigen.

Arribem a dalt i ens rep una estelada i unes vistes fantàstiques de 360º. El dia acompanya però ja una mica d'aire i cal anar abrigats. De fet, sempre que es passa de 2.000 m és convenient portar roba d'abric per si de cas. Doncs avui, tot i la predicció de sol, nosaltres hem pujat amb jerseis i els hem agraït.

Després del descans merescut i els entrepans i fruits secs del dinar, hem fet un petit tram de carena i hem començat a baixar pel dret per la vessant est del pic. La major part de la baixada té herba i només hi ha alguna zona de pedra solta. Anem fent ziga-zagues i ràpidament arribem al Port d'Erta, després d'haver baixat 200 metres sense dificultat. Una vegada al port, prenem els camins de terra de les pistes i fem alguna drecera per a arribar abans a la part de baix de l'estació. Una vegada hi arribem, ens dirigim al final del pàrquing de dalt, que és d'on surt un corriolet que porta fins a la pista de la Collada de la Llobarçana, per no haver de caminar per la carretera.

En resum, una ruta molt recomanable per a gaudir de les vistes en bona companyia.

Au, bona ruta!!

.