Circular Platges de Calella - Torretes Telegrafia òptica - Far - Turó Capvespre - Valldenguli - Plaça Ròmul Bosch Alsina

Monument a la Sardana

Monument commemoratiu de la proclamació de Calella com a Ciutat Pubilla de la Sardana concedit per l'Obra del Ballet Popular el 27 d'abril de 1996. Situat al Passeig de Manuel Puigvert, davant la Platja Gran de Calella. Inici de la ruta.

Platja Gran de Calella

Pont sobre la Riera de Calella

Platja del Garbí

Monument a Enric Teixidó i Salvà

Enric Teixidó i Salvà (1923-1981), conegut popularment com el "Mero" va ser un empresari i promotor turístic calellenc considerat com el pioner del turisme a Calella.

Seguim cap a l'esquerra

Escales

Girem a l'esquerra

Continuem pel camí paral·lel a la N-II entre la mateixa carretera i el mar.

Platja de les Roques, Cala Rocapins

Platja de les Roques, Cala de les Roques

Mirador de les Roques

Línia FFCC Rodalies R1 de Barcelona - Maçanet de la Selva

Pas sota el Pont de les Vinyetes

Seguim recte creuant sota el pont

Girem a l'esquerra

Pont de les Vinyetes sobre la N-II

Girem a l'esquerra

Camí de les Torretes

Escales

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Mirador de les Torretes

Torretes de telegrafia òptica

Durant les cruentes guerres carlines entre partidaris d'Isabel II i del seu oncle Carles V, hi va haver una revolta dels catalans contra les forces moderades o isabelines, aixecament que es va anomenar Guerra dels Matiners o Segona Guerra Carlina (1846-1849). En aquesta època als responsables militars partidaris dels moderats, els era imposible controlar el territori davant d'un enemic que els feia la guitza continuament amb petites forces arreu del país. Això els va fer canviar la tàctica, i van optar per la creació d'un tipus de forces militars ràpides en els desplaçaments i permanentment comunicades entre sí. Per aconseguir-ho, a més de la millora de les vies de comunicació, varen projectar la creació 'una xarxa de telegrafia òptica. militar. Aquestes restes, anomenades les Torretes, situades al cim d'aquest turó de 118 metres, formaven part de la xarxa d'aquest tipus de comunicació i pertanyen a la xarxza de telegrafia entre Madrid - València - Barcelona - Girona - La Jonquera. Les torres de Calella es comunicaven amb les dels municipis de Caldes d'Estrac, al sur, i Blanes, al nord. Les construccions foren aixecades l'any 1849, i van durar ben poc, ja que l'any 1857, va ser abandonat el servei de telegrafia òptica a tot el país. Una de les les torretes, -la més baixa, amb més espitlleres i que és més a prop del litoral- estava destinada a les comunicacions militars i estava vigilada per una guarnició de quinze homes, l'altra, -de dos pisos amb menys elements ofensius- es destinava a les comunicacions civils.

Girem a la dreta

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Deixem la pista i agafem corriol a l'esquerra

Aparcament del Torrent de les Basses

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Camí de pujada al Far de Calella

Far de Calella

Situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud, al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa, artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates argelins. L’actual edifici es troba situat als 41°, 36’, 40” de latitud nord i als 8°, 51’, 38” de longitud est del meridià de Sant Ferran i està classificat com a far de tercer ordre. Una R.O. de 9 d’octubre de 1856 va arrencar els treballs d’edificació del far, que finalment, sota la direcció de l’enginyer Marià Parellada, va poder ser inaugurat el dia 15 de desembre de 1859. En un principi, la llanterna fou alimentada amb oli a pressió i, més tard, el combustible fou substituït per parafina i petroli. L’any 1927, fou electrificat, l’aparell òptic fou millorat i es canvià per un altre procedent de les illes Medes, avui dia encara en servei amb petites modificacions. Avui, la llum del far assoleix una distància d’unes 35 milles i és conegut a les cartes de navegació per les seves llampades, 3 i 2, cada 30 segons. Des del Far, les vistes sobre la platja de Calella no deixen indiferent. Els tons verds i blaus es combinen a la perfecció per posar el fons a unes fotografies que de ben segur immortalitzaran els millors capvespres d’estiu. I és precisament en aquest moment quan l’activitat s’intensifica. Un dels millors moments per gaudir de les sensacions que s’evoquen des de la màgia d’aquest espai és durant la programació de les Nits d’Estiu que any rere any es celebren durant els mesos de juliol, agost i setembre.

Girem a la dreta

Agafem corriol al costat del mur del Far

Panoràmica de les platges de Calella

Pi pinyer (Pinus pinea)

Seguim per la dreta

Seguim cap a l'esquerra

Ruïnes

Turó del Capvespre

Alçada: 85 metres

Piscina de l'antic Tennis Calella

Seguim cap a la dreta

Inici de tram asfaltat

Seguim cap a la dreta per Carrer de Llevant

Girem a la dreta

Seguim per Carrer del Mestral

Seguim per la dreta

Continuem per Carrer Puig de la Popa

Seguim per l'esquerra

Pas soterrani

Girem a la dreta

Gir de 180 graus

Gir de 180 graus

Continuem pel camí paral·lel a a N-II

Plaça de Ròmul Bosch i Alsina

Ròmul Bosch i Alsina (Calella, 1846 – Barcelona, Febrer de 1923) fou un metge, polític i navilier català. Fill de Fèlix Bosch i Pausas (Tordera) i Petronila Alsina (Palafolls). El 1867 va marxar a Santo Domingo, on treballà en una casa de comerç, i d'allí marxà a l'Havana (Cuba), on es dedicà a l'exportació a la península. El 1876 va tornar a Catalunya, on es dedicà a l'exportació de vins i el 1884 va fundar les Companyies Crèdit i Docks i la Naviera Pinillos, que feia la travessia a Cuba. El 1892 va fer construir la Casa Bosch i Alsina a la Plaça de Catalunya, dissenyada per Bonaventura Bassegoda i Amigó. El 1899 també va crear la Companyia Anònima Tibidabo amb Salvador Andreu i Grau, Teodor Roviralta i Romà Macaya i Gibert, que desenvoluparia el futur Parc d'Atraccions. Va ser president de la Junta d'Obres del Port de Barcelona de 1900 a 1904 i de 1906 a 1923. Durant aquest temps va iniciar les obres d'ampliació i modernització, i el 1905 fou el responsable del disseny del Port Vell. A les eleccions generals espanyoles de 1899 i 1910 fou elegit diputat pel Partit Liberal i de juliol a desembre de 1905 fou alcalde de Barcelona. Fou pare d'Alexandre Bosch i Catarineu. Va reunir una important col·lecció numismàtica que el 1920 va cedir a l'Arxiu Històric de Barcelona. Casat l'any 1881 amb Maria Àngels Catarineu i Ferran, van ser pares d'Alexandre, Ròmul, Mª Reis i de Mercè Bosch i Catarineu, qui seria àvia de Lorenzo i Mercedes Milà. Una rebesneta seva, Lolita Bosch, va fer una novel·la basada en la seva història i els seus descendents.

Girem a l'esquerra

Baixem les escales

Club Natació Calella

Torre de l'aigua de l'Escorxador

La població de Calella no disposà d'una xarxa de proveïment d'aigua fins ben entrat el s. XX. De fet pels anys 20 es va aprofitar el projecte de proveïment que abastava gairebé tota la costa. Aquesta torre era el mètode de proveïment d'aigua a l'escorxador.Data del 1927, quan foren construïts el mercat municipal i l'escorxador sota el projecte de J. Martorell. Uns metres més amunt hi trobem la Torre del Mercat. Tant la Torre de l'Escorxador com la del Mercat aguanten uns grans dipòsits fets de material impermeable. La resta de la torre és feta d'obra vista, fet que contrasta amb el mercat i l'escorxador, arrebossats al gust noucentista. Probablement durant els anys 20, l'obra vista torna a ocupar el seu lloc, a la construcció d'obres de menor importància. Actualment la torre del mercat serveix de W.C. del mercat amb la construcció d'un annex.

Seguim per la dreta

Baixem les escales i continuem pel pas soterrani sota la via del tren

Girem a l'esquerra

Continuem pel Passeig del Garbí i refem el camí fins al punt d'inici tot vorejant el litoral.