Circular Pont Vilomara-Gola Bigaire-Tines Roviralta,Solanes,Llobregat-Tres Salts-Casa-Roca Tinyosa-Punta Sabata-Pont Arnaules

Plaça Major - Església de Santa Maria Magdalena

A la Plaça Major hi trobem l'església parroquial de Santa Magdalena, un projecte de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, del que només se'n 'ha construït el basament i el portal d'accés. L’església fou beneïda pel bisbe de Vic , Antoni Lluís Jordà i Soler, el 13 d'octubre de 1868, i exerceix les funcions de parròquia emancipada de Rocafort des del 1889. Entre els anys 1936 i 1939 expliquen que al Pont de Vilomara, van desmuntar alguns altars i retaules de l’església nova, consagrada el 1868 per substituir la petita ermita de Santa Magdalena del Pla, en van fer piles i els van cremar. A l’interior de l’església i de la rectoria hi van instal·lar els refugiats que arribaven al poble. L’edifici és d'estil neogòtic; amb el sostre de la nau de volta de creueria, i les arcades de les capelles laterals amb arcs apuntats.

Carretera de Rocafort BV-1229

Travessem la carretera i continuem per Carrer Sant Jaume.

Girem a la dreta

Riu Llobregat

El Llobregat al seu pas sota el Pont Vell de Vilomara.

Pont Nou

Pas sota el pont de la Carretera BV-1225.

Seguim cap a l'esquerra

Resclosa del Pont Nou

Riu Llobregat

Barraca i Tines de Roviralta

La construcció és un conjunt format per dues tines i dues barraques. situat al marge del camí que duu a La Roviralta. Hi ha dues barraques adossades i situades al nivell inferior, de planta semicircular. A elles donen les boixes de les dues tines. La porta d'una barraca porta inscrita a la llinda la data 1828. La part inferior de les tines és de pedra i morter de calç i amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada amb un punt de curvatura. La part superior dels murs són fets amb pedra sense material d'unió on es localitza l'entrada a la tina. Sobre els murs s'estén el voladís, realitzat amb pedres més planes i la coberta feta amb el mètode d'aproximació de filades coberta amb una capa de sorra i pedruscall.

Trencall

Pel corriol de l'esquerra arribem fins a la Gola del Bigaire. Després tornem a aquest punt i seguim per la pista en pujada a mà dreta.

Gola del Bigaire

La Gola del Bigaire és un gorg natural on diu la tradició que fa molts anys s’hi va ofegar un bigaire, persona que tenia per ofici baixar troncs d’arbres Llobregat avall aprofitant la força de l’aigua. La zona és plena de grans blocs de roques erosionats pel riu. Si el cabal és baix, és possible creuar a l’altra banda.

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

A la nostra dreta el Pla del Viudet amb el mas de Roviralta al fons.

Girem a la dreta

Seguim cap a l'esquerra

Travessem la tanca del bestiar i seguim pel Camí del Llobregat GR-4/GR-270

Barraques i Tines de les Solanes

Conjunt format per 8 tines de planta exterior quadrangular que es troben al voltant o formant part de dues barraques de planta quadrangular. La part inferior dels murs, que formen l'estructura que alberga els dipòsits de les tines és feta amb pedra i morter de calç, i la part superior amb pedra sense material d'unió. L'interior de tots els dipòsits estan recoberts de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades. Sobre els murs s'estén el voladís, realitzat amb pedres més planes, sobre el que descansen les cobertes corresponents que estan construïdes amb el mètode d'aproximació de filades. Per sobre s'estén una capa de sorra i pedruscall. Totes les tines tenen el dipòsit circular però l'edificació que les alberga és de planta quadrangular, estan disposades al voltant de dues edificacions auxiliars que estan comunicades entre si.

Riera de Mura

Travessem la riera i seguim cp a la dreta pel Camí de les Generes.

Barraca de vinya

Granja dels Ànecs

Barraca de vinya

Seguim cap a l'esquerra

Vista panoràmica

Barraca i Tina del Llobregat

Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca totalment reformats. La part inferior dels murs de la tina és feta amb pedra amorterada i forma l'estructura per al suport del dipòsit. L'interior del dipòsit és recobert de rajoles de ceràmica envernissada lleugerament corbades; la seva obertura superior, on es recolzaria el brescat, es presenta tapat amb peces ceràmiques amorterades i, al centre, hi ha un orifici de forma rectangular de 60 cm per 80 cm. La part superior dels murs és feta amb pedra sense material d'unió i s'hi localitza una finestra i l'entrada a la tina. L'entrada és feta amb ambdós muntants verticals sobre els quals es recolza la llinda. Sobre els murs hi ha una filada de pedres més planeres que constitueix el voladís. La coberta està feta amb el mètode d'aproximació de filades. El desnivell per accedir a la tina és resolt amb una rampa feta amb pedra i coberta amb sorra. La construcció ha estat feta amb carreus de diferent mida; i el seu estat de conservació és molt bo, doncs com hem dit, ha estat reformada recentment.

Trencall

Travessem la pista i seguim recte per arribar als Tres Salts del Llobregat. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista en direcció al que ara és la nostra dreta.

Els Tres Salts del Llobregat o Ulls del Llobregat

En les crescudes importants els Tres Salts es converteixen en una única cascada, però des del punt de vista geològic és molt interessant anar-hi quan el riu porta poc cabal, que és la situació més normal, ja que més amunt se li resta l’aigua que va a la central de les Marcetes. Quan això passa hi podem observar amb comoditat la geologia de la llera i fins i tot caminar-hi sense mullar-nos, una bona oportunitat per conèixer el comportament de les roques i la dinàmica fluvial. Els Tres Salts es van formar on el riu travessa un estrat gruixut de roca més resistent a l’erosió que la resta. Per ella mateixa el poder erosiu de l’aigua és molt petit; però tot canvia quan el riu arrossega sorra i còdols que impacten amb força sobre el fons i les vores del corrent produint-hi un desgast, aquí especialment remarcable al peu del saltant, on la roca és més tova i on l’impacte de l’aigua ha excavat una gran gola.

Girem a la dreta

La Casa de les Tines

La Casa de les Tines o Tines dels Tres Salts, ubicades a l’extrem de ponent del terme a tocar del riu Llobregat, és un conjunt de 7 tines construïdes de manera col·lectiva entre els segles XVIII i XIX i que mostra un excel·lent estat de conservació. Aquestes tines són un clar exemple d’un fenomen exclusiu de les Valls del Montcau; construir les tines enmig de les vinyes, per la dificultat que suposava en aquesta orografia aspra i complicada transportar el raïm de la vinya als masos. En aquest cas, a més, el conjunt mostra una altra peculiaritat: la de fer les tines de manera col·lectiva. Aquestes tines, juntament amb les barraques i els murs de pedra seca, són una clara mostra de arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages des dels primers pobladors del territori.

Girem a la dreta

Passera del Llobregat

Girem a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Girem a la dreta

Font del Soroll

La font del Soroll està situada a la zona del meandre del Llobregat, sota de Viladordis i a tocar de la casa de les Hortes. Segons sembla, antigament era una zona d’esbarjo molt freqüentada pels manresans, però actualment es troba en una situació d’evident deixadesa. Malgrat tot, encara s’hi poden veure un parell de safarejos amb la data de 1910 inscrita. La zona és força feréstega i solitària. A la zona pròxima a la font del Soroll, s’hi han trobat restes arqueològiques del Neolític; bàsicament sepulcres de fossa i objectes de ceràmica.

Mas de Les Hortes

Canal de La Mina

Uns metres amunt del Llobregat hi ha una resclosa des d'on surt aquest canal hidroelèctric que duu l ́aigua a la Central de les Marcetes. Aquest canal te diversos túnels, que li han donat e nom de Canal de la Mina Aquest canal transcorre paral·lel al Llobregat, pel seu marge dret. El conjunt de la resclosa, la caseta i el canal; així com la pròpia central hidroelèctrica de les Marcetes, formen part del Patrimoni Miner de la comarca del Bages i alhora del Geoparc de la Catalunya Central, No cal oblidar que la mineria és l ́aprofitament dels georecursos, en aquest cas de l ́aigua.

Girem a l'esquerra

Turó de la Roca Tinyosa

En aquest punt, el riu Llobregat hi fa un gran meandre, passant per sota la roca Tinyosa. El topònim sembla fer referència a les taques fosques que presenten les roques del cingle, originades pel creixement d'algues allà on regalima l'aigua de pluja.

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Carretera BV-1225

Travessem lsa carretera i continuem pel corriol en pujada de l'altra banda.

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Costa de Deudonat.

Punta Sabata

Barraca de vinya

Barraca de vinya

Girem a l'esquerra

Camí Vell del Pont de Vilomara.

Girem a la dreta

Deixem la pista i seguim pel corriol en baixada.

Pont de les Arnaules o Pont Foradat

El Pont de les Arnaules, també conegut com a Pont Foradat i Pont del Raval, és un pont natural de pedra sobre el Torrent de Can Rena. És una curiositat geològica, formada en un estrat gruixut amb una base de conglomerat i gres groller on hi ha incrustats nummulits, és a dir, petits fòssils en forma de llentia. Els sediments que recobrien la roca, procedents del delta de Sant Llorenç del Munt de fa 40 milions d’anys, es van anar a dipositar al mar, arrossegats per l’aigua d’un petit torrent que baixava pel pendent de la muntanya. Aquest corrent va anar erosionant i buidant per sobre i per sota els materials més tous, deixant la llenca de roca més dura, quedant el pont, que se sosté perfectament pels dos extrems, tot i que no és aliè a l’erosió del temps. Recte, pla i ample, assoleix una alçada de més de 10 metres en el tram suspès del tauler.

Girem a la dreta

Camí Vell de Coll de Daví.

El Pont Vell de Vilomara