CIRCULAR Sabadell - Sentmenat - Castell de Guanta - Castellar - Torrent de Colobreres (PR-C30)

Ermita de Togores

Togores és una antiga quadra medieval del terme municipal de Sabadell, al Vallès Occidental. Actualment centra un petit rodal de població dispersa, que el 2005 tenia 36 habitants censats

Antic moli del Mornau

El molí d’en Mornau (o molí de Ca l’Estruc)és un dels edificis industrials més emblemàtics de Sabadell. És declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. Molí paperer format per quatre plantes i soterrani, els baixos estan fets amb voltes de sosteniment, els dos darrers pisos són molt amplis, plens de finestres i estaven destinats a assecar el paper. El gran nombre de finestres, a més de caracteritzar-lo com a molí paperer, li valgué el nom de "molí de tantes finestres com dies té l'any". Davant de la gran nau rectangular que fa "20 canes de llarg per 12 d'ample" hi ha dos cossos laterals annexos. (1 cana= 8 pams) La xemeneia del Molí Mornau en els anys noranta presentava un aspecte incomplet donat que fou enrunada la meitat de la mateixa, ja que el seu estat resultava perillós. Queda llavors, la meitat del cos de la xemeneia, encara activa (1991), corresponent a la secció dels tints de l'empresa Estruch S.A. La base de la xemeneia és quadrada, el cos de la xemeneia el forma un pilar també de base quadrangular que presenta un lleuger èntasi, aquesta s'inscriu en un cos de forma de tronc de piràmide situat sobre la base. L'aparell utilitzat en tota la xemeneia és el maó vist. L’edifici que es conserva es va construir sobre les ruïnes d’un antic molí documentat a mitjan segle XVI. Aleshores ja era molí paperer, dedicat a fer paper blanc i d’estrassa. Però els canvis d’ús d’aquest molí es van succeir en pocs anys. Després del 1557 fou draper i el 1613 era una farga de claus. El 1622 s’hi molien els minerals que componen la pólvora. Entre 1664 i 1698, el molí fou arrendat per un calderer, que segurament el devia fer servir com a farga d’aram, per allisar les planxes de perols i calderes. Un cop mort, els propietaris de Can Deu el van adquirir en subhasta pública, tot i que estava mig derruït. Uns vuitanta anys més tard hi van fer construir el molí paperer que correspon a l’edifici actual. Vista del recinte del Molí Mornau També es coneix com el molí de Ca l'Estruc o de les Finestres, perquè diuen que té tantes finestres com dies té l’any, però de seguida es pot observar que, tot i haver-n’hi moltes, tampoc no en són tantes. Aquesta quantitat d’obertures es deu a la dedicació paperera del molí, ja que les dues plantes superiors eren assecadors per estendre-hi fulls de paper. L’edifici que es conserva va ser construït el 1783 i la producció principal fins al 1905 era de paper de fumar. Tanmateix, la dedicació paperera no fou exclusiva. Abans del 1830, el segon salt d’aigua del molí ja s’aprofitava per moure màquines de fabricar draps de llana i de cotó. Les màquines tèxtils van ocupar part de l’edifici fins ben entrat el segle XX.

Ca n'Ametller

Can Torrents

Terme Municipal Sabadell-Castellar del Vallés

Castell de Guanta

Al cim del turó del Corb es troba el castell de Guanta o dels Moros. Aquest castell, actualment en ruïnes, va ser, segons la llegenda, refugi del comte Borrell.

Gorg al Torrent de Guanta

Font

Font de Can Moragues

Torre del Turull

Can Pagés

Can Pagès és una masia situada al rodal de Sabadell, edificada en un replà a la dreta del torrent de Colobrers o de la Tosca, just quan surt de la gorja que l'ha encinglerat fins a darrere la casa. L'edifici no ofereix cap tret remarcable; és un conjunt d'edificacions obrades al llarg d'anys, forçades sempre per raons de necessitat i de servei. Actualment la masia funciona com a restaurant. Un descendent de Can Pagès va establir la masia taverna a rampeu del camí de carro que anava de Sabadell a Castellar del Vallès; taverna on paraven les tartanes i hi feien "pa i trago", abans d'envestir el camí, en ambdós sentits, que començaven al peu mateix de la casa. Can Pagès s'abasta de l'aigua que surt d'una profunda mina, anomenada font de Can Pagès, que anys abans rajava darrere la casa i actualment ho fa al peu mateix de la façana, i és molt concorreguda per gent que va proveir-se'n per a les necessitats domèstiques. Una part de l'aigua d'aquesta mina va a un petit viver de truites de riu que proveeixen la cuina del restaurant.

Can Jonqueres