Circular Sant Andreu de la Barca-Riera Corbera-Gorg de la Mola-Malhivern-Les Rovires-Font Carinyo-Muntanyes de Baix

Camí del Pas de Barca

Inici i final del recorregut. El Camí del Pas de Barca és la via de pas natural que permet la comunicació entre la vall del Llobregat i la comarca del Penedès atravessant les muntanyes del Garraf i l'Ordal. El camí era ja utilitzat en temps de l'antiguitat i fins a l'època romana, i a l'edat mitjana la constitució de nuclis com les actuals Sant Andreu de la Barca i Corbera de Llobregat, així com l'edificació de l'església romànica de Sant Ponç van contribuir a que la ruta per aquesta vall en un itinerari molt transitat per persones i vehicles de transport. El nom del camí, segons apareix documentat en un inventari de camins de 1855, prové d'una antiga barca que el Baró de Corbera llogava per tal de travessar el riu Llobregat.

Pont sota la via del tren

Línia FGC Llobregat-Anoia

Vistes del Pou de glaç de Corbera

Seguim per l'esquerra

Trencall

A l'esquerra cap al Pou de glaç. Després tornem a aquest punt i continuem pel camí en la direcció que anàvem.

Pou de glaç de Corbera

El Pou de Glaç de Corbera de Llobregat està situat prop de la desembocadura de la riera de Corbera al riu Llobregat, entre la via del Carrilet i el Canal Sedó, actualment ple de runes. Aquest pou, d'arquitectura és octogonal, té una situació estratègica. Tot i que no s'ha fet cap obra de millora i malgrat l'enderrocament parcial, es manté en força bon estat de conservació. Data dels segles XVII i XVIII i està construït amb còdols i pedres de sauló.

Girem a la dreta

Continuem per les escales amunt.

Seguim cap a la dreta

Girem a la dreta

Seguim per l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Seguim per la dreta

Marge de pedra seca

Camí del Pas de Barca

Aquest camí és el que s'utilitzava des de l'època medieval i moderna per transportar el gel del pou de glaç a Corbera. Al llarg del recorregut presenta murs de pedra seca i marques d'antigues roderes a les pedres del terra. En aquest indret hi havia un antic molí fariner, documentat al segle XVI, i encara queden restes de les canalitzacions que hi duien l'aigua.

Girem a la dreta

Urbanització Mas d'en Puig

Continuem recte pel carrer Mas d'en Puig.

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Seguim pel corriol en baixada.

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Escales

Riera de Corbera

Trencall

A la dreta cap al Gorg de la Mola i el Mirador de l'aqüeducte. Després tornem a aquest punt i continuem pel camí que ara queda a la nostra esquerra.

Trencall

A l'esquerra, corriol en pujada a la Balma.

Balma del Gorg de la Mola

La balma està excavada en conglomerat vermell i té unes dimensions de 12m de llarg per 4,50m de fondo i 6m d’alçada.

Gorg de la Mola

En un paisatge de gran bellesa, amb roques que conformen un paratge de coves, balmes i salts, la força de l'aigua de la Riera de Corbera ha excavat un pas en gresos vermellosos. A l'entorn també hi ha les restes d'un aqüeducte i una antiga depuradora d'aigua que funcionava pel sistema de decantació.

Mirador de l'aqüeducte

Vistes de l'antic Aqüeducte de Mas d'en Puig.

Riera de Corbera

Seguim per la dreta

Riera de Corbera

Creuem a l'altra banda.

Resclosa de l'Arener

Seguim per la dreta.

Riera de Corbera

Girem a l'esquerra

Camí de Can Palet

Pont de Ca n'Amigó

Seguim cap a l'esquerra

Camí del Mas d'en Puig. Continuem pel voral.

Girem a la dreta

Trencall

A l'esquerra, un corriol ens porta al mas en ruïnes de Ca n'Amigó.

Ca n'Amigó

Continuem recte

Camí de la Fàbrica

Seguim cap a l'esquerra

Camí de la Fàbrica

Girem a la dreta

Bosc de Malhivern

Girem a l'esquerra

Antic forn de calç

Girem a la dreta

Can Socías

Girem a l'esquerra.

Continuem recte

Vista panoràmica

El Papiol, Molins de Rei i Collserola

Seguim per l'esquerra

Girem a l'esquerra

Deixem la pista i seguim pel corriol ample.

Trencall

A l'esquerra, pujada a la Cova de les Rovires.

Cova de les Rovires o de Can Montmany

És una cavitat amb un recorregut de 141 metres i 17 metres de desnivell negatiu, tot i que alguns passos estrets i els ensorraments dificulten notablement el recorregut íntegre.

Inici tram de baixada pronunciada

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Girem a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Font de les Rovires

Pallejà té un alt potencial de recursos hídrics, tant per l’aqüífer de la vall del Llobregat com per les fonts i les rieres que baixen al llarg del pendent que connecta la part alta del municipi amb el Llobregat. Entre aquestes rieres destaca la riera de les Rovires, l’única riera del terme municipal que gairebé sempre porta aigua i que no està canalitzada en cap dels seus trams. Neix més amunt d’on hi ha la font del mateix nom, recull les aigües dels torrents Toscos, Bufadors i Fondo i desemboca al riu Llobregat. L’espai forestal que envolta la riera de les Rovires i que ocupa la seva conca, es coneix també com a Bosc de les Rovires. La presència d’aquest curs d’aigua, permet la coexistència de vàries comunitats vegetals i afavoreix l’existència d’una biodiversitat de fauna important. La Font de les Rovires és un espai molt visitat i estimat. La seva cascada i el bosc d’alzines que l’envolta, el converteixen en un espai singular i d’alt valor natural per al municipi. En una superfície relativament reduïda hi conviuen espècies vegetals de ribera, tals com pollancres, falgueres, artítjols o cua de cavall, amb alzines i roures. Fora de l’entorn immediat de la riera, les zones forestals estan dominades per les pinedes de pi blanc, conformant les típiques comunitats vegetals mediterrànies.

Àrea de pícnic

Salt de les Rovires

Torrent de les Rovires

Camí de la Font de les Rovires

Girem a l'esquerra

Marge de pedra seca

Trencall

A la dreta cap a la Font del Carinyo i la Cova del Lleó. Després tornem a aquest punt i continuem per la pista en la direcció que anàvem.

Font i Bassa del Carinyo

Una mica d'història
La font i la bassa del Carinyo formen part de l'enjardinament de la finca de Can Seix. Va ser construïda durant la restauració de la masia de Can Coll, en el primer terç del segle XX per la família Seix, que va convertir la masia en una trorre modernista i la zona exterior en un jardí romàntic típic de l'època. En el temps de màxim esplendor, les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, la Font del Carinyo i l'entorn van ser un punt de trobada de molts veïns i veïnes de Pallejà. Actualment, aquest racó té un ús públic. La bassa de 10 metres de diàmetre i 1,5 de profunditat, s'alimenta d'un brollador que cau a través d'una construcció d'obra vista.
La bassa, un espai de biodiversitat
Pels voltants de la bassa es poden contemplar arbres de gran port, especialment plataners, on és possible veure moltes espècies d'ocells, com el papamosques gris, el verdum, la merla, el raspinell, el picot verd, la mallerenga carbonera o el pardal xarrec.
Les basses són imprescindibles per a la reproducció d'amfibis, com la reineta, la granota verda, el tòtil o la salamandra. També són importants punts de reproducció de libèl·lules i altres invertebrats aquàtics. Aquesta riquesa faunística és el complement perfecte de la vegetació aquàtica, en què destaca el nenúfar, el lliri groc o l'asprella. Tot el conjunt contribueix a mantenir la bassa en un bon estat de conservació.
Preservar la riquesa florística i urbanística d'aquestes basses és imprescindible per conservar la biodiversitat de l'entorn, ja que els ambients aquàtics són especialment sensibles a les alteracions que venen de l'exterior. Per això és de vital importància evitar l'ús inadequat d'espècies exòtiques invasores com peixos o tortugues.

Girem a la dreta

Seguim cap a la dreta

Girem a l'esquerra

Cova del Lleó

És una gran balma de 21 metres de recorregut amb una boca de 15 per 17 metres, la planta de la qual es troba coberta de grans blocs.

Girem a l'esquerra

Can Seix (abans Can Coll)

La masia apareix ja documentada des de l'any 1600, propietat de Miquel Coll. El 1911, passà a mans de Francesc Seix que la reforma completament, conservant-ne únicament el celler.. La reforma, a càrrec de Modest Feu, converteix la masia en una torre d'estil modernista rural, amb destacats ornaments artesanals. Cal destacar la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats, i el coronament, de línies sinuoses. En una reforma posterior, l'any 1928, projectada per Antoni Fisas i Planas, s'instal·la una gran claraboia, obra de Xavier Nogués, una de les figures més destacades del Noucentisme, amb uns extraordinaris vitralls centrats en la figura d'un caçador d'ocells.

Institut de Pallejà

Girem a l'esquerra

Camí del Cementiri

Girem a l'esquerra

Les muntanyes de baix
Les muntanyes de Baix són un espai privilegiat de més de 120 km2, on el 80% de la superfície és bosc, especialment de pi blanc, i un 10% són conreus., majoritàriament fruiters de secà. D'aquest territori en destaquen els seus valors vinculats als aprofitaments agraris que han modelat el paisatge, els valors naturals i paisatgístics (amb més de 5000 ha que són de Xarxa Natura 2000), i un patrimoni extens, material i immaterial, a nivell natural i cultural.Cal tenir present que la gran part del terreny de les Muntanyes de Baix és terreny privat i cal respectar-lo i cuidar-lo com si fos propi. Els municipis que integren les Muntanyes de Baix són Begues, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Gavà, La Palma de Cervelló, Martorell, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torreles de Llobregat, Vallirana i Viladecans.

Cementiri nou de Pallejà

Seguim per la dreta

Seguim per l'esquerra

Girem a la dreta

Deixem la pista ampla i continuem pel corriol.

Barraca de pedra seca

Font de la Teula

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Carena dels Tres Turons

Continuem recte

Inici de baixada pronunciada

Girem a la dreta

Continuem per la pista paral·lela als horts en el mateix sentit que anem.

Girem a la dreta

Desfem el tram de camí fins al punt inicial.