Circular Sant Quirze Safaja-Font de l'Arç-El Flequer-GR5-Sender dels Miradors-Riu Tenes-Molí Llobateres-Gorg Negre-L'Estret

Aparcament públic de Sant Quirze Safaja

Inici i final de la ruta.

Girem a la dreta

Continuem per carretera BV-1341

Girem a la dreta

Passera sobre el riu Tenes

Baga del Cerdà

Plans del Cerdà

Continuem recte

Cabana de pedra del Torrents

Seguim per la dreta

Girem a la dreta

Passera sobre el Tenes

Plans del Cerdà

Girem a l'esquerra

Baga del Torrents

Torrent dels Horts de les Ferreries

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Seguim cap a la dreta

Seguim per l'esquerra

Girem a l'esquerra

Continuem pel corriol entre el bosc

Font de l'Arç

La Font de l'Arç està situada al mig del bosc, vora la urbanització del Badó, cap i a tocar dels horts de la Ferreria. L'indret de la font està envoltat per un gatell i tres pollancres imponents i un entorn on hi abunden els arços i les bardisses. La font està situada en un petit replà del corriol que va en direcció al Puigdarí i va ser restaurada l'any 2005. L'aigua brolla per un broc metàl·lic encastat en un petit muret de pedra i cau en una pica quadrada a escassos centímetres. Al costat de la font, hi ha un banc de pedra i una taula de fusta ideals per aturar-se a descansar o fer un mos.

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Girem a la dreta

Collet de la Torrentera

Seguim cap a la dreta per la pista

Carena de la Pineda

Girem a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Continuem pel corriol entre el bosc

Bosc de Fornots

Bosc de Fornots

Seguim cap a l'esquerra

Les Clotes

Dipòsit per a l'extinció d'incendis

Continuem recte

Carretera BV-1413b

Creuem la carretera i seguim pel camí de l'altra banda

El Flequer

El Flaquer és un edifici situat a 500 metres del municipi de Sant Feliu de Codines inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un edifici de composició complexa. Està integrat per diversos cossos que s'agrupen al voltant de dos patis centrals tancats. Les façanes són de pedra. El portal d'entrada és de pedra amb arc de mig punt adovellat. Les cobertes són a dues vessants. Hi ha una sèrie d'edificis separats del conjunt de la casa que han estat construïts recentment amb uralita i ciment. Consten d'una sola planta i la coberta és a una vessant. Abans del s. XV no trobem documentació relativa a aquest Mas. El Mas agafa el nom dels seus propietaris. El "Memorial" de 1410 registra el fogatge de "En Flaquer" i se cita a Marc Flaquer, pare de Joan Flaquer, que vivia el 1491 i que apareix en els Fogatges del s. XVI i a l'estadística de 1516: "Primo Juan Flaquer". L'any 1835, data esculturada sobre la llinda de la porta, es van fer reformes notables de l'edifici. En els darrers anys s'han construït unes naus de ciment i uralita apartades del conjunt de la casa que serveixen per allotjar al bestiar.

Girem a la dreta

Turó del Campcirer

Seguim cap a l'esquerra

Sot de la Bassa

Girem a l'esquerra

Seguim pel sender GR5

Seguim per la dreta

Seguim cap a l'esquerra

Sender GR-5

Bassa del Perer

Enmig d'alzines i roures trobem un biot o surgència d'aigua que afavoreix l'existència d'aquesta bassa natural que és un hàbitat idoni per amfibis com gripaus, salamandres o tritons. A més, la llentia d'aigua sura a la superfície i el roure martinenc li fa ombra. Els mamífers com les fagines, genetes, guineus o conills, també hi troben en aquesta bassa un abeurador vital.

Seguim cap a la dreta

Sender GR-5

Sender GR-5

Sender dels Miradors / GR-5

El Sender dels Miradors coincideix en aquest tram amb el GR-5 i recorre la cornisa de la Vall de Sant Miquel i oferix panoràmiques excel·lents del Cingles de Bertí, Sant Miquel del Fai, la fondalada del Tenes i Riells del Fai. En aquest punt, comencem a divisar les parets verticals del s Cingles de Bertí i la fondalada de la vall. A mesura que anem avançat pel sender, la panoràmica es va ampliant.

Sender dels Miradors / GR-5

Promeres vistes de Sant Miquel del Fai

Sender dels Miradors / GR-5

Al fons de la vall ja es divisa el nucli de Riells del Fai

Sender dels Miradors / GR-5

La Miranda

Sender dels Miradors / GR-5

Sender dels Miradors / GR-5

Panoràmica completa des de la Vall de Sant Miquel

Sender GR-5

Sender dels Miradors / GR-5

La Trona

Girem a l'esquerra

Obaga del Flequer

Obaga del Flequer

Seguim cap a la dreta

Trencall

Per la dreta, en baixada, cap al Gorg Negre i el Salt del Molí. Després retrocedim fins a aquest punt i continuem pel corriol en pujada que ara queda a l'esquerra.

Girem a l'esquerra

Gorg Negre

Molí de Baix

També conegut com el Molí de Llobateres de Baix, aquest molí ésmolt a prop del límit del terme municipal i arran del Gorg Negre. Es conserven restes de l’habitatge del molí i algunes estructures inferiors bastant ben conservades, com el carcabà, la sala de la mola o la sortida d’aigua cap a la riera. Va ser un negoci important que involucrava una part significativa de la població rural. És una edificació de planta rectangular de planta baixa i dues plantes amb soterrani on hi ha ubicada la zona del carcabà, amb una obertura a la zona inferior del mur de llevant per desaiguar l’aigua novament al Tenes. A la façana de migjorn hi ha una porta de llinda que dona accés a la sala coberta en volta de canó que dona lloc a l’obrador, on s’hi conserva una mola i la caixa de farina realitzada amb grans lloses verticals. Aquesta mateixa façana, a l’alçada del primer pis hi ha dues portes més. La que es troba situada l’extrem de ponent és de llinda de pedra amb l’any 1793 inscrit i dona accés a un segon obrador, el qual conserva dues moles i una de les caixes de farina construïda amb grans lloses col•locades verticalment. La segona porta, d’arc de mig punt, dona accés a la zona d’habitatge on encara es conserva in situ la pica i el forn de pa tapiat.

Trencall

A la dreta seguint el curs del tiu arribem al Gorg Negre. Després tornem a aquest punt i continuem cap al que ara és la nostra esquerra.

Salt del Molí

Seguim cap a la dreta

Seguim per la dreta

Girem a la dreta

Molí de Llobateres

El Molí de Llobateres, conegut també pels noms de molí de Centelles, molí de la Torre o molí de Fontubal, és una molí del terme municipal de Sant Quirze Safaja datat el 1694, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1949. Al molí hi ha la captació d'aigua d'aixeta per a les poblacions de Sant Feliu de Codines i de Sant Quirze Safaja. Originalment no era mogut per l'aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d'aquest riu (la font Tubal), que neix just al costat. Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, es va construir una presa al Tenes dins la propietat del veí «Mas Torres», que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys. És sabut que al segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que l'any 1328 l'arrendava un cert Arnau Flequer. Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament, i a partir del 1486 s'hi estableixen emfiteutes. També se'n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai. L'origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme. Guarda quasi íntegrament l'estructura original, que n'és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són: - Bassa amb cup o poal al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l'aigua anés a la màxima pressió possible. - La torre on hi havia el molí i l'habitatge original. Té una alçada d'uns deu metres, amb un costat interior de 3,45 metres. La gruixària dels murs és d'uns 130 centímetres, aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada; l'original era formada per un terrat amb un mur merletat. A l'època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure-s'hi són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s'adapta a l'habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents: - Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles. - Planta baixa o pis de les moles coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats. - Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s'hi entrava per una porteta d'arc de mig punt a uns tres metres i mig del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s'hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l'interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles. En la documentació existent parla de molins, en plural. L'any 1371 s'esmenta un molí sobre un altre, per la qual cosa es creu que el molí superior havia de ser dins de la torre, mentre que l'inferior s'hauria trobat en un petit edifici adossat, on ara hi ha el mas. Inicialment era un molí fariner. Va tenir residència d'amos i masovers fins a la dècada dels anys 1960, que va ser fins quan va estar en funcionament. Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.

Seguim cap a la dreta

Camí del Molí de Llobateres

Seguim cap a la dreta

Les Torres

Girem a l'esquerra pel Camí de les Poues de glaç

Les Torres

Càmping L'Illa

Poua de Les Ferreries

Aquest pou de glaç fa 9 metres de diàmetre i uns 9 o 10 metres d’altura. Té dues lluernes i una gran boca a l’oest que destaca, des de l’exterior, pel gran torn que s’hi va bastir. Els murs són fets de pedra seca. Aquest pou va funcionar com a abocador, com testimonien les restes que hi ha al seu interior. En aquell moment, s’hi va obrir una obertura a la cara nord de la part inferior, per on es pot accedir a l’interior. També es va eixamplar la boca superior. L’interior i les parets del torn són negres del fum de les deixalles que s’hi varen cremar.

Àrea esportiva del Càmping L'Illa

Riu Tenes

Girem a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Pont de les Ferreries

Creuem el riu

Seguim cap a la dreta

Gual de Font Cirer

Girem a la dreta

Carretera BV-1341

Creuem la carretera i continuem per la pista de l'altra banda

El Collell

Seguim cap a l'esquerra

Girem a l'esquerra

Deixem la pista i prenem el corriol en pujada

Mirador de l'Estret

Serrat de les Bruixes

Seguim cap a l'esquerra

Seguim cap a l'esquerra

Camí de la Rovireta

Balma de l'Espluga

La Bauma de l’Espluga, és una balma natural que tanca una petita vall, en part modelada per la tosca de l’aigua del torrent de l’Espluga que es precipita des de sobre seu. La vall és frondosa i el camí planer. Aquesta balma fou aixopluc d’homes del Paleolític mitjà i del Epipaleolític, que vivien entre els anys 30 i 10 mil abans de Crist, com ho revelaren les excavacions fetes l’any 1960. Més tard fou aprofitada com a mas, el mas Espluga i sempre com a lloc de refugi o utilitzada per l’home com a corral o cobert. És un lloc molt visitat per la seva bellesa i facilitat d’accés. En ella es filmaren fa pocs anys escenes de la vida des homes de la prehistòria per a una sèrie de la televisió catalana.

Cal menut

Seguim cap a l'esquerra

Camí de Barnils

Plaça de l'Església

Seguim cap a l'esquerra

Església de Sant Quirze i Santa Julita

L’Església de Sant Quirze és el monument més important del terme, que agermana diferents estils i èpoques en una perfecta harmonia. S’esmenta des de l’any 1042 i conserva l’absis, amb decoració externa de tipus Lombarb, d’una església aixecada al pas del segle XI a XII. A aquesta església se li afegiren les capelles del Roser i de Sant Isidre entre el 1590 i el 1620, cobertes amb volta d’ogives i claus de volta esculpides. Poc abans del 1649 l’església s’allargà per ponent amb una nau que acaba amb un portal de tipus renaixentista i finalment entre el 1762 i el 1769 s’allargaren les dues capelles laterals vers ponent, quedant així una església de tres naus. El campanar, obra del mestre de cases Joan Bonafacia , que dóna esveltesa i relleu al conjunt, es construí entre el 1670 i el 1672. Acaba amb un terrat amb baranes de pedra que és un excel·lent mirador de la petita vall per on s’estén la població, majoritàriament dispersa, que és el centre municipi. Destaquen en ella l’altar de ceràmica del mestre J. Roig, presidit per una Mare de Déu d’alabastre, anterior a 1404. La Capella del Santíssim feta pels volts del 1860, té un baix relleu de la Pietat, de terracota, obra de Frederic Marés, el mateix que féu els patrons de la parròquia Sant Quirze i Santa Julita. L'església de Sant Quirze i Santa Julita va ser construïda al segle XI. Del primitiu edifici romànic n'ha sobreviscut només l'absis, construït al segle XI, cobert amb volta de quart d'esfera i decorat exteriorment amb les característiques arcuacions i lesenes llombardes, amb dues finestres de mig punt de doble esqueixada. El temple va ser refet al segle XVII, concretament entre els anys 1610 i 1649 (data aquesta última que figura inscrita a la portalada). Una quants anys després (1670-77) es va construir el campanar vuitavat. L'edifici, d'estil gòtic-renaixentista, consta de tres naus, les laterals cobertes amb volta de creueria. El portal és plenament renaixentista, amb pilastres de relleus geomètrics. L'entaulament, decorat amb tríglifs i mètopes de referència clàssica, està coronat amb un frontó triangular. L'edifici de la rectoria està enfrontat amb el de l'església parroquial, formant un espai tancat a mode de pati. L'accés a aquest pati és fa mitjançant una porta de pedra que dóna al carrer Major. És un portal de llinda monolític, motllurat, presidit per un escut amb un calze i la Sagrada Forma, i la data de 1642. La casa conserva el portal adovellat de mig punt i una finestra d'arc conopial lobulat, de tradició gòtica, típic del segle XVI. Al pati hi ha algunes làpides amb les inscripcions gairebé illegibles, del segle XVII. Al costat de la porta, al pati de la Rectoria, hi ha una pica baptismal que ara fa de jardinera. Darrera l'església hi ha un petit cementiri, on hi ha enterrat el poeta Màrius Torres. És interessant la seva porta, amb brancals de pedra i batents de forja, de 1890.

Carrer Major

El petit nucli de Sant Quirze Safaja està situat dalt d'un esperó rocallós, La Molla, al llarg del qual es perfila el carrer Major, a banda i banda del qual es van construir la major part de cases del poble. Al capdamunt del carrer hi ha la Rectoria i l'església parroquial. Les cases, construïdes probablement al llarg dels segles XVI i XVII han estat molt transformades, tot i que el traçat del carrer es manté intacte i el conjunt ha preservat una remarcable harmonia estètica i volumètrica.

Girem a l'esquerra

Continuem per Pujada del poeta Màrius Torres

Això és la joia

Això és la joia -ser un ocell, creuar
un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort -tancar els ulls, escoltar
el silenci de quan la música comença.

Màrius Torres

Pujada del Poeta Màrius Torres

Rosa

Com si em diguessis
mentre t'esfulla l'aire:
-Morir és tan fàcil-
I tot en mi et contesta:
-Tan fàcil com una rosa!-

Màrius Torres

Un arbre

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama.

Màrius Torres

Girem a l'esquerra

Baixem per les escales

Plaça de l'Ajuntament de Sant Quirze Safaja

Continuem recte

Travessem el carrer i seguim pel pont sobre el riu Tenes

Girem a l'esquerra

Travessem la carretera