Circular Senterada, Bastida de Bellera, Pont del Diable, Estavill , Pobleta de Bellvei 2018-06-11 21:19:26

Excursió circular des de Senterada. Sortim en forta pujada cap el dip+osit d'aigua on hi ha una font i de seguida trobem el sender en pujada que ens durà fins el poble quasi deshabitat de Bastida de Bellera on actualment hi ha una caseta de pastors(?) habitada alguns mesos a la primavera i estiu. El sender comença boscós i acaba exposat per la carena cosa que el fa força dur a les hores de més sol de l'estiu. Ens oblidem de visitar Santa Maria de Bellera, que ens queda pujant a l'esquerra en un turó de 1.072,2 m d'altitud, a 1,5 km al sud-est de la Bastida de Bellera, a la Serra de la Bastida.

Des del poble abandonat hem de recular poc més d'un quilòmetre fins el rètol indicador del Pont del Diable. S'hi baixa per un sender amable i ombrejat.
El pont del Diable és francament espectacular. És un pont romànic que unia el monestir de Sant Genís de Bellera amb el poble de la Bastida de Bellera salvant el barranc de Sant Genís, que queda a quasi 50m per sota. El pont uneix el terme de Senterada, dins de l'enclavament de Larén, i l'oest en el terme de Sarroca de Ballera, tots dos dins del Pallars Jussà.
Info de Wikipedia:
El pont, possiblement construït pels monjos de Sant Genís, és d'un sol ull. Fa 2 metres d'amplada, 15,6 de llargària, i la llum de l'arc únic és de 7 metres. L'ull està format per una gran arcada semicircular. Les dovelles que formen l'arc són grosses, ben treballades i escairades. Els carreus que formen la resta del pont són més petits i menys treballats, molt ben disposats en rengleres. Aquestes rengleres són més perfectes al costat meridional, i menys, amb espais reomplerts amb pedres que fan de falca, al septentrional. També al costat nord hi ha un tros de pont reconstruït, segurament en una època molt propera a la nostra. Els estudiosos que han desenvolupat treballs sobre el pont en situen la construcció al segle XI.

El seu ús no estava restringit, però, al monestir: era un pas freqüent per a carboners, ramaders, traginers i viatgers en general que volguessin arribar a Senterada des de les muntanyes del nord-est, per on discorrien els camins que unien els dos Pallars.

Llegenda del pont del Diable
Com tots els pont del diable, té una llegenda que n'explica la construcció. Conten que una pastora de la Bastida de Bellera duia a pasturar el seu ramat a les muntanyes del Ban de Larén, al vessant meridional del qual es troba el monestir de Sant Genís. Per poder-hi dur el ramat, havia de fer una considerable volta. Un bon dia, pel camí se li va presentar un jove d'aspecte molt agradable, el qual li oferí de fer el pont si ella s'avenia a certes condicions, que els llibres obvien. La noia s'hi avingué, però posant ella també una condició: que de primer, el pont havia d'estar construït. El diable disfressat de noi galant va acceptar sense pensar-s'ho, i va posar mans a la feina. Quan a mitjanit duia la darrera pedra per al pont, arrencada del castell de Sarroca, un monjo del monestir va aconseguir passar per aquell lloc. Sorprès de l'obra, de la rapidesa amb què s'havia fet i de la gosadia de la construcció en aquell lloc, es va persignar, convençut que allò era obra del diable. Dit i fet: hi hagué un terratrèmol, se sentí una forta pudor de sofre, i el diable fugí torrent avall, deixant el pont inacabat i deslliurant, així, la pastora de la Bastida dels seus compromisos, que haurien estat la perdició del seu cos i de la seva ànima.

Passat el pont remuntem cap el que queda de Sant Genís, conegut també com les Bordes de Sant Genís, o les Bordes de Torres. Actualment enrunat, va ser fundat per l'abat Vulgarà a mitjan segle IX. El monestir benedictí va comptar amb la protecció i les donacions dels comtes de Pallars. Malgrat aquesta protecció, als segles XI i XII va començar la seva decadència.
El sender està molt enfangat i fet malbé pel passar freqüent de les vaques, si ha plogut es fa força complicat.

A partir de Sant Genís el sender passa planejar i ondular pel vessant i ens porta al barranc del Grau(?) que travessem a gual. Mai hi havíem vist baixar tanta aigua com avui. Una mica de pujada per sortir del barrant i un camí més ample que ATENCIÓ cal deixar a mà dreta per un sender amagat que ens acabarà de remuntar a la carena just a sobre del poble d'Estavill i les fabuloses vistes sobre la Vall Fosca, Antist i el Montsent de Pallars al fons.
Baixem a Estavill deixant a l'esquerra el sender d'Antist, un dels més macos de la zona, i travessem el poble per dins dels seus carrerons foscos i recaragolats, sota l'esglesiola de Santa Llogaia que, si no ens hi fixem, passarà desapercebuda.

A la part baixa trobem el sender d'Estavill a la Pobleta, força ben indicat, que va tallant la carretera sense haver de seguir-la en cap moment. Ben ombrívol al principi, més obert després i força dret al final fins a deixar-nos al costat del Flamisell que avui baixa desbocat. Riu avall fins creuar-lo per sobre el pont de la carretera.

ATENCIÓ: no hi ha camí decent de La Pobleta de Bellveí fins Senterada a prop del riu. Tenim tres opcions:
1) remuntar la pista de la Borda de Barrauet fins trobar la que baixa del Barranc de Comadarç, més llar i costerut però fàcil
2) la carretera, curt, planer i perillós
3) seguir aquest track que va camp a través, es perd pel bosc i cal fer el mico per un parell d'esllavissades que han esborrat el sender del riu. Una mica complicat però si seguiu la traça curosament es pot fer. Arribats al Casatnou ja tenim camí ample i fàcil fins a Senterada, passant arran del Càmping.