Circular Serra dels Tossals - Vall d'Ora - 12 Juny 2019

Una excursió circular magnífica per fer-la en un dia complet. La dificultat està en la llargada i un parell de passos aeris, que no són complicats, però val la pena estar alerta.

Aproximació.
Des de la carretera C-26 entre Avià i Solsona, a l'altura de l'Espunyola, prenem la carretera estreta cap a Capolat i que puja fent ziga-zagues la gran cinglera que es veu des d'abaix. Arribem a La Collada (1,284 m), cruïlla de la carretera amb la pista asfaltada que porta al mas de Vilella, on també es creua el sender GR-1. En un racó aparquem el cotxe.

Ruta.
No hi ha pèrdua en aquest primer tram ja que seguim el GR-1 direcció NE caranejant tota la Serra i passant per tots els Tossals fins arribar al Santuari de la Mare de Déu dels Tossals. Les marques vermella i blanca han estat re-pintades de fa poc, facilitant enormement la ruta. Pugem per serrat de les Bassetes i voregem el tossal de cal Bertran. Passem per una cruïlla de quatre camins seguint recte. A la dreta es baixa a Taravil, per la font de la Salut i a l'esquerre es baixa a Vilella. Passem pel bosc, coll i tossal de Gasòliba i voregem el tossal de Vilella. En un moment donat, es pot pujar a tots per senders marcats o pel dret. Aquest cop no ho hem fet doncs l'excursió ja era prou llarga. Durant una bona estona la boira ha pujat tapant molt del paisatge, però finalment hem pogut fer algunes fotos que estan penjades pel vostre gaudi. Hem vorejat el tossal de Trasserra, punt més alt de la serra amb els seus 1.526 m disputat amb el de Vilella per 1 m, i arribat al Pla de Trasserra, també cruïlla de la pista/camí que puja del mas del mateix nom. A mà esquerra hi ha una roca-mirador amb unes vistes impressionants que paga la pena aturar-se una estona. Podem veure el Cadí-Moixeró, Pedraforca, Comabona, Ensija, Port del Comte, els Rasos, etc. Seguim caranejant pel GR i arribem al Mal Pas de Runers, poc abans del tossal del mateix nom. NO és que sigui un pas complicat, però avui estava tot molt humit i es podia relliscar amb facilitat. Seguim travessant un bosc paradís del rovelló quan és l'època i arribem a una cruïlla de camins poc abans de pujar al Santuari (1.442 m) on fem una parada per esmorzar i recuperar forces.

El Santuari dels Tossals és una església abandonada situat enmig de la vall de Capolat i el coll de Joanet, que ja existia al segle XIII. L'actual edifici, molt malmès, és una construcció del s. XVIII, del 1757. En origen hi havia una talla de la mare de déu de transició entre el romànic i el gòtic. La Mare de Déu dels Tossals dels segles XII-XIV, es conserva actualment a l'església de Sant Martí de Capolat.

En el punt de cruïlla, que té un pal indicador dels camins, deixem el GR que baixa cap a la Rectoria i Sant Martí de Capolat i que segueix fins a l'Espunyola, i seguim passant a cara N, per prendre el camí de l'obaga. Aquest camí pot ser una mica perdedís, ja que no està marcat fins a creuar-se amb la ruta de la marxa de Rasos-Manresa i és un mar de fulles i rocs. Primer passem per la font del Tossals, amb una aixeta que cal tancar sempre, de la que brolla aigua bona. Avui estava una mica tèrbola per la pluja del dia anterior, pel que no n'hem pres. Seguim i al cap de poc trobem una cruïlla de senders. El de l'esquerre retorna cap a la carena dels Tossals. El de la dreta avall, que seguim, va faldejant-los per l'obaga. El camí és preciós, però cal estar alerta. En un moment donat, ens hem passat una fita de pedres que indica un trencall i hem seguit recte perdent el camí. Finalment, hem retornat enrere fins a trobar el camí bo que baixa desgrimpant unes roques i que acaba en la cruïlla de la ruta dels Rasos-Manresa comentada abans. Aquest ruta està marcada amb uns senyals blanc, blau, blanc, i que seguim fins arribar pràcticament al mas de Vilella. Des del coll de Vilella passem pel costat del Roc de les Monges (1.415 m), un imponent turó de forma piramidal al que s'hi pot pujar pel dret. No ho hem fet. Seguim el camí, ara més ample, fins a trobar una cruïlla amb un pal indicador. Deixem el camí i seguim el sender de la dreta, senyalat amb les marques grogues de la xarxa de senders del Berguedà, i que ens porta al mas de Vilella, on hi ha un abeurador amb una font per recuperar forces. El deixem a l'esquerra i seguim, tenint cura de tancar la porta de la cleda, per la falda de la Serra Timonosa o de la Qüestió, que va serpentejant per la soleia amb unes vistes impressionants del Tossals, fins arribar al cap de la Devesa (1.233 m). En aquest punt hi ha dos opcions per baixar a la Vall d'Ora vencent la imponents cinglera de baixada. O bé fer la corba de 180º seguint el camí ample per anart a trobar un trencall a mà esquerra indicat amb fites per baixar o bé seguir recte i anar a trobar també unes fites de pedra que indiquen el camí. Ambdues opcions s'ajunten a mitja cinglera per fer el tram final. Avui hem seguit el camí recte. Les fites estan des de fa una 10 anys que les vaig posar quan vaig trobar el camí de baixada. Cal anar en compte doncs és fàcil perdre's i trobar-se a una paret impossible de baixar. Les fites estaven una mica desfetes, per la poca gent que hi deu passar i el temps passat. Hem aprofitat per re-fitar. Camí avall, arribes de nou al GR-1 a l'altura de prop el Mirador del President i que ve del pont de Llinars. La pista que segueix el GR des del pot ha estat arreglada de fa poc i és possible passar amb cotxe, tot i que recomano portar un 4x4.

La Vall d'Ora, també mal coneguda com a la Valldora, és un veïnat del municipi de Navès (Solsonès), situat al límit d'aquesta comarca amb la del Berguedà. Constitueix una de les nou entitats de població que té el municipi. Emmarcada per les serres dels Bastets, de Busa i els Tossals, en l'actualitat és un petit nucli disseminat de poques cases i de camps envoltats de boscos de pi roig, alzines i roures. L'aigua d'Ora, el riu que en creua el territori i que neix sota la Roca Ferrús a Ensija (primer es diu aigua de Tec. Aigua és el nom que tenen els rius en aquestes contrades), passa pel costat del monestir de Sant Pere de Graudescales, església romànica del segle X. Aquest riu dóna força a les moles de dos molins fariners encara actius, que generen electricitat per a tres cases del veïnat. És una vall idíl•lica encara, molt poc coneguda i transitada, tret de l'època dels bolets i de la caça. La Vall d'Ora ha estat identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós en batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida, durant la ràtzia de l'any 897. Un monument enfront l'església de Sant Lleïr ho testimonia.

Travessem el riu aigua d'Ora pel pont que porta a l'ermita de Sant Pere de Graudescales al peu de l'altiplà de Busa, però anem en direcció contrària, seguint el corrent del riu fins arribar al mas El Pujol, casa de turisme rural, on la Dolors ens delitarà amb el seu clàssic plat de vedella amb bolets. Dia fantàstic amb força sol i boira al principi, ideal per caminar. Després de dinar anem a Sant Lleïr travessant els camps per un sender senyalitzat i passant per la serradora de ca l'Ambròs, a trobar de nou el GR-1 que, amb una forta pujada (d'hora i mitja!), salvarà les cingleres i ens durà de nou fins al trencall on hem deixat el cotxe.