Circular Tosa d'Alp

Itinerari: Coll de Pal (2104m) – Rasos de Comabella – Cap del Serrat Gran (2402m) – Colladeta de Comabella (2347m) – Puig de Comabella (2482m) – Refugi Niu d’Aliga – La Tosa (2536m) – Collada de la pista de les mines (2433m) – Coll de la Vall (2407m) – Font de la Mena – Collada de Comafloriu (2196m) – Comafloriu – Coll de Pal.

Temps Efectiu: 2h10’

Clàssica ascensió a La Tosa tot carenejant des de Coll de Pal i recorregut de tornada per l’amplíssim vessant meridional que formen les pales del Serrat Gran. Completem així una volta molt interessant per les alçades de la inmensa mole rocosa que forma La Tosa.

La primera part de la nostra excursió discorre per sender molt ben fressat i senyalitzat (GR-150) on trobarem força concurrència, car el desnivell i distància fins a La Tosa queden molt atenuats gràcies a la carretera que puja fins al Coll de Pal. Grans vistes sobre la Cerdanya al nord i el Berguedà al sud.

En canvi, només abandonar La Tosa i l’immens complex del refugi Niu d’Aliga i les instal•lacions hivernals de La Molina (apart antenes de radio) que ocupen el suau vessant nord, davallem abruptament a un territori diferent i més solitari. Arribats al coll entre La Tosa i la Tossa de Das es pren l’antiga pista o camí de les mines de manganès i que s’endinsa pel vessant sud de La Tosa. Una mica més enllà del Coll de la Vall i després de passar un antic carregador de mineral, abandonem la pista (que davalla cap a les antigues mines) i prenm un corriol a l'esquerra. Planejant i en suau descens avancem tot xino-xano a través de les immenses pales penjades per damunt dels impressionants esperons rocosos de les Muntanyetes. Serà fàcil topar-se amb algun isard (potser massa acostumats a l’excursionista i també al soroll de fons que ve de la carretera uns centenars de metres més avall) i sentir-se petit enmig el dilatat paisatge. A mitja travessa de les pales trobarem també una petita font (de la Mena) on sorpren la coloració groguenca de les roques remullades, potser relacionada amb les mineralitzacions de manganés de la zona (apart desconec si la font sempre raja, al mes de maig sí era el cas). La tornada es completa amb la travessa de l’indret de Comafloriu, amplia coma amb intensos colors verds que ens mena de nou cap al Coll de Pal. En el nostre cas, tot entremig de les boires semblava com si estiguessim en algun lloc d’Escòcia o Irlanda…

Recorregut ideal en dias clars i assoleiats, en canvi molta atenció si les condicions del temps són inestables i particularment amb boira. Aleshores bruixola, mapa i gps eines més que imprescindibles (i l'escala de l'activitat passaria a ser moderada).

Gaudiu la volta!

Nota: Degut a la presència d’una congesta de neu molt gruixuda i amb fort pendent just al coll on deviem prendre la pista de les mines, vam haver de desfer part del camí per evitar-la. D’aquí les giragonses del “track” en aquest tram. També per aquest motiu és aquest un tram delicat en ple hivern i amb força neu (la zona està degudament senyalitzada al llarg de tota la carena que davalla des de La Tosa).