Circular Vall de la Coma - Parc Natural de l'Alt Pirineu -Llavorsí, Montesclado, Mallolís, Alendo, Farrera, Glorieta, Tírvia-

Montesclado

Montesclado és un poble del terme municipal de Farrera. Està situat al nord-oest del terme, a migdia de Tírvia, a ponent de Glorieta i de Burg, i al nord-oest d'Alendo, Farrera i Mallolís. Al Poble podeu dormir o menjar a Lo Paller de Roc i a la casa Rural Maria Antonia

Font de Mallolis al poble de Mallolis

Mallolís és un poble del terme municipal de Farrera. Està situat a ponent del cap del municipi i d'Alendo, a l'esquerra del Barranc de Mallolís i al nord i dessota de la Mata de Mallolís. El poble està compost per dos petits nuclis, el principal, més enlairat, amb l'església de Sant Martí i les cases de Cal Pergo, Cal Ramonet i Cal Roi, i un segon al seu nord-oest, amb algunes cases més.

Santa Eulàlia d'Alendo

A cavall del mateix llom on s'assenta el petit llogaret d'Alendo, però separada d'aquest per un escaló rocós, es troba l'església dedicada a Santa Eulàlia, d'una sola nau, amb accés a l'interior per una senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular, totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble esqueixada al centre i una altre a migdia més ben treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta última és coberta per una encavallada de fusta que suporta un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Els paraments són de tosc aparell de pedra del país, parcialment coberts per un arrebossat. A la façana sud, en l'àmbit de la porta es conserven uns caps de biga que responen, amb tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta, l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament, arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal. L'aparell és de petit carreu de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars, amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la porta i les finestres. L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc presbiteral, modifica el compacte joc de volums d'una obra eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el segle XII, en la qual cal destacar l'element, força estrany, dels contraforts laterals de l'arc presbiteral a l'exterior.

Font

Farrera

Farrera és un poble i municipi de la comarca del Pallars Sobirà. En determinats moments històrics se l'ha denominada Ferrera o Farrera de Pallars. És dels pocs municipis de la comarca que ha mantingut sempre la mateixa estructura, sense haver-se agrupat a cap altre municipi, o haver-se-n'hi afegit cap durant el segle XX. El terme de Farrera comprèn la totalitat de la Coma de Burg, una de les comarques naturals incloses en la del Pallars Sobirà. Està situat al nord-est del centre de la comarca, limítrof amb la comarca de l'Alt Urgell. Al nord hi ha l'extens terme municipal d'Alins, al nord-oest, el petit terme de Tírvia, i a ponent, el de Llavorsí, que són els únics termes pallaresos amb què toca; a llevant té el també extensíssim terme alt-urgellenc de les Valls de Valira, i a migdia el no menys gran de Montferrer i Castellbò, també de l'Alt Urgell. Pertany a Farrera el santuari de Santa Magdalena de Ribalera, que dóna nom al riu de Santa Magdalena, d'una banda, i a la Ribalera, nom que pren la vall del riu esmentat.

Vistes del Poble de Burg

Mare de Déu de la Serra

Sta. Maria de la Serra està situada en un contrafort al centre de la Coma de Burg, entre dos barrancs, a ponent del poble de Farrera, des d'on surt el camí que porta als camps i al cap d'uns 500 metres de recorregut hom arriba a l'església És una església d'una sola nau, coronada per un absis semicircular, que ha perdut les seves cobertes originals, tant a la nau com a l'absis, i han estat substituïdes per una interessant estructura d'embigat. Aquesta estructura és formada per unes encavallades que suporten una biga horitzontal, carenera, la qual aguanta les bigues que constitueixen una coberta de doble vessant, amb carener horitzontal, que abasta el cos de la nau i l'absis, per tant l'església ha estat sobrealçada, fet que li dóna un perfil ben característic. L'absis s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral i es conserva l'arrencada de les voltes que cobrien aquest espai. Al centre de l'absis hi ha un gran esvoranc vertical que ocupa tota l'alçada del mur. La porta, actualment oberta, és situada a la façana sud, i és resolta en arc de mig punt, amb el parament exterior arrebossat. A la façana oest hi ha una altra porta, actualment paredada, i amb la meitat nord molt degradada, acabada en arc de mig punt. A l'absis es conserva una finestra de doble esqueixada, orientada al sud, amb l'obertura exterior formada per una llinda de pedra tosca retallada. A la façana sud de la nau hi ha tres finestres més de doble esqueixada: una oberta en arc de mig punt, a mitjana alçada, i les altres dues de llinda, situades just sota l'embigat. Les façanes tenen com a decoració una motllura aixamfranada que forma el ràfec de l'absis. En tot l'edifici l'aparell és de carreu petit de pedra llosenca, disposat molt ordenadament, amb evidències de reformes especialment en la seva meitat sud i cos absidial, on les juntes són molt obertes, mentre que en el mur nord es conserven els rejuntats originals, amb juntes molt grasses, amb incisions que imiten un carreuat molt rústec. Les peces singulars com els arcs de les portes i finestres i el ràfec absidial són fetes amb pedra tosca, de la qual es veuen alguns carreus inclosos en els paraments del costat sud de l'edifici. Tot l'interior és emblanquinat. En la part baixa del mur nord hi ha traces d'un mur fet amb un aparell més rústec, que pot correspondre a una primer fase constructiva. La porta oest es troba enlairada respecte el nivell actual del terreny, on sembla que hi devia haver altres estructures coetànies de l'església. Es tracta d'una obra de concepció molt ambiciosa construïda probablement dins el segle XI, però que degué presentar problemes estructurals i obligà a fer la reforma fa pocs anys que és anterior al canvi de la coberta.

La Glorieta de Montesclado

Glorieta, o Glorieta de Montesclado, és un poble del terme municipal de Farrera, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat al nord-oest del cap del municipi, a l'esquerra del Barranc de Mallolís i a llevant de Montesclado. Just al nord-oest del poble, aquests dos cursos d'aigua s'ajunten per tal de formar el Riu de Glorieta. Al sud-est del poble, damunt seu, es troba el Roc de la Torre. Glorieta compta amb l'església de Sant Quirze, i al sud-est del poble, en el Camí de Tírvia a Montesclado, el Pont de Glorieta.

Tírvia

L'espectacular campanar de l'església de la Mare de Déu de la Pietat sobresurt per damunt de les teulades de les cases que formen el poble. Les arcades dels carrers, l'autenticitat de la plaça major, l'arquitectura tradicional de les cases i la cultural tradicional fan de Tírvia un indret únic i especial. Podeu fer nit i apats a Casa rural la Comella o a l'Hostal Nadalet