Circular Vall-llosera-Font del Tort-Malesa-Font dels caçadors-Font dels Avellaners-Sant Pere de Reixac-Turó de Moià-Repetidor

Aparcament de Vall-llosera

Inici i final de la ruta. Iniciem el recorregut pel Camí de la Font del Tort

Àrea de lleure de Vall-llosera

L'àrea de lleure de Vall-llosera és una bonica i àmplia zona de pícnic a les afores de Montcada i Reixac situada a les portes del Parc Natural de la Serralada de Marina. Hi ha un total de 10 taules de fusta, quasi totes dobles i adaptades per cadira de rodes. Les taules estan ubicades en dues zones que queden per sota del nivell de la pista forestal i tenen sol i ombra, i es pot anar d'una a l'altre travessant un tram boscós. La primera zona és la que hi ha a tocar del primer aparcament, just al costat del cartell del Parc Natural. Hi ha quatre taules de fusta, dues dobles i dues senzilles. Estan força separades, pel què hi ha molt espai per jugar. És però una zona poc accessible amb cadira de rodes. La segona zona és uns dos-cents metres més amunt de la primera, a tocar d'un segon aparcament. En aquest cas, hi ha un tram de baixada amb uns graons molt baixos, quasi plans, que faciliten l'accés amb cadira.Aquesta zona és més àmplia que la primera, i hi ha sis taules, tres dobles i tres normals.

Àrea de lleure de Vall-llosera

L'àrea de lleure de Vall-llosera és una bonica i àmplia zona de pícnic a les afores de Montcada i Reixac situada a les portes del Parc Natural de la Serralada de Marina. Hi ha un total de 10 taules de fusta, quasi totes dobles i adaptades per cadira de rodes. Les taules estan ubicades en dues zones que queden per sota del nivell de la pista forestal i tenen sol i ombra, i es pot anar d'una a l'altre travessant un tram boscós. La primera zona és la que hi ha a tocar del primer aparcament, just al costat del cartell del Parc Natural. Hi ha quatre taules de fusta, dues dobles i dues senzilles. Estan força separades, pel què hi ha molt espai per jugar. És però una zona poc accessible amb cadira de rodes. La segona zona és uns dos-cents metres més amunt de la primera, a tocar d'un segon aparcament. En aquest cas, hi ha un tram de baixada amb uns graons molt baixos, quasi plans, que faciliten l'accés amb cadira.Aquesta zona és més àmplia que la primera, i hi ha sis taules, tres dobles i tres normals.

Zona d'aparcament

Camí de la Font del Tort

Can Tort

Mas rural que en els seus inicis fou de boscaters. Documentada vers l'any 1810 i reformada l'any 1888. Actualment allotja un restaurant. De la seva primera època, correspon a l'habitacle arrebossat que hi ha a mà esquerra. La façana principal té una entrada rectangular a nivell de planta baixa i que es configura fins a la pròpia roca, aprofitant-ne part per a llar de foc amb una sola estança i un petit estable, els murs són en part de fang. Després, seguint la primigènia ubicació geomorfològica, l'actual edifici té un mig soterrani, lloc de l'antic habitatge, un primer pis o falsa planta baixa i un pis. La planta baixa, adaptada per a menjador del restaurant, conserva elements primigenis com per exemple l'embigat de fusta. Al pis hi ha obertures rectangulars. Presenta coberta d'un sol aiguavés de teules àrabs, parament de pedres, pedres cantoneres i arrebossat estucat.

Font del Tort

La font està situada sota un mur de contenció format per sis fileres de llambordes. S’acciona amb un botó. Recentment s’ha eliminat l’antiga fornícula on rajava la font i s’han suprimit els graons de formigó que donaven accés al recinte, tot recuperant l’aspecte d’una torrentera natural, a la dreta de la qual hi ha la font. S’han conservat els quatre grans plàtans (platanus occidentalis) que hi havia en el mateix pla de la font, i als voltants cal destacar un roure (quercus robur) i una alzina (Quercus ilex). El recinte és voltat a tramuntana per un camí, definit per una barana de troncs, que condueix a una zona d’esbarjo situada sobre la font.

Seguim per la dreta

Àrea d'esbarjo de la Font del Tort

Seguim cap a la dreta

Girem a la dreta

Vista Panoràmica

El Turó de Montcada cap al sud i el Turó de Moià amb el Repetidor al capdamunt davant nostre. El turó de Montcada és envoltat pels barris de Montcada (a llevant), la Font Pudenta (a tramuntana), Terra Nostra (a ponent) i Can Cuiàs i Can Sant Joan (a migjorn). Originàriament era molt més alt (297 metres), però la seva altura i morfologia s’ha vist notablement modificada com a conseqüència de l’extracció d’àrids per part de l’empresa Asland (Lafarge). Actualment la seva altura en el punt més alt és de 273 metres, que correspon a el pic que s’ha respectat. Des d’aquest cim s’ofereix una panoràmica de 360 graus. En la cota de la pedrera de calcàries on hi havia un esvoranc com a conseqüència de l’activitat extractiva, l’empresa ha iniciat un projecte de rehabilitació del terreny i recuperació del turó com a parc natural, que passa per tapar l’esvoranc, la repoblació forestal de la zona afectada i la creació de zones humides. Des de l’any 2013 la muntanya forma part del Parc Natural de la Serra de Collserola. Té abundància de boscos en els seu sectors de llevant, ponent i tramuntana, dominant-hi el pi, l’alzina i el roure, i una fauna associada similar a la del parc de Collserola.

Girem a l'esquerra

Camí de Reixac

Seguim cap a l'esquerra

Can Piqué

Restaurant

Seguim cap a l'esquerra

Coll de Moià

Seguim cap a la dreta pel corriol en lleuger ascens

Girem a l'esquerra

Serra de la Malesa

Girem a la dreta

Serra de la Malesa

Vista panoràmica

Sant Fost de Campsentelles, Martorelles i Montornés del Vallès

Seguim cap a l'esquerra

Serra de la Malesa

Tram de corriol pedregós en pujada

Bosc de la Malesa

Seguim per l'esquerra

Corriol en baixada

Continuem recte

Bosc de la Malesa

SL-C149

Girem a la dreta

Font dels Caçadors

És una font intermitent que neix sota una gran roca situada al costat d’un revolt del Camí de Vilatort. Al davant de la font hi ha una petita esplanada de 8,2 m de llarg per 2,5 m d’amplada, amb tres pedres de granit que fan la funció de bancs. La font està protegida per un roure a l’esquerra i una alzina a la dreta. S’ha construït un reguerot amb granit que travessa el camí, que està ple de terra. Té magnífiques vistes vers la plana del Vallès i el campanar de Reixac.

Pedrera de la Malesa

Roure del Camí de Vilatort

Seguim per l'esquerra

Camí de Can Vilatort, SL-C149

Girem a l'esquerra

SL-C149, corriol en baixada

Font dels Avellaners

Font d'aigua natural envoltada de vegetació de ribera, pins, alzines i roures, en un petit rabeig, a la capçalera de la Vall del torrent de Reixac o de Vilatort. La font que brolla per un tub encastat en un mur de contenció de pedres, en forma d’ela, de 1,60 metres d’alçada. Davant de la font hi ha una petita esplanada de 4 m de llarg per 2,5 m, d’amplada, voltada de heures, cintes i molses. A la dreta del broc hi ha un petit banc de pedra. A continuació una de més gran, de 6 x 6 m amb sauló. Mirant a la font, a la dreta hi ha una alzina, i a l’esquerra un om.

Seguim cap a la dreta

SL-C149

Trencall

A la dreta, cap a Sant Pere de Reixac. Després tornarem a aquest punt i seguirem en direcció al que ara és la nostra esquerra.

Ca n'Ullastrell (Xalet Beatriu)

Plaça de Mn. Josep M. Juan-Torres

També anomenada Plaça de l'Aplec és el punt central del nucli històric de Sant Pere de Reixac. Una part dels orígens del municipi es troben aquí, a Reixac. Els pobladors d'època medieval van triar aquest indret per bastir les seves llars per protegir-se de les avingudes estacionals dels rius que, d'altra manera, patirien a la plana. Ventenac i Pasturans van ser les viles camperoles formades als segles VII i X en aquestes valls internes de Serralada de Marina." Amb l'expansió del cristianisme, les viles quedarien sota la juris- dicció de l'ermita de Sant Pere de Reixac, documentada al segle X. Els dominis de la parròquia de Sant Pere es van estendre a la plana del Besòs que, durant segles, va constituir les terres de conreu d'aquests pobladors de les muntanyes. Al llarg de la baixa Edat Mitjana i, sobretot, durant els segles XVII XVII, aquestes viles foren abandonades i substituides per un poblament dispers format per masies i masos/La carretera de Ribes va actuar com a eix que concentrà la població, provocant el naixement dels nuclis de Montcada i segles més tard, el barri de Mas Rampinyo (XIX). Les vies de comunicació mil·lenàries amb Barcelona a través de les valls dels rius de Montcada sota l'aixopluc de les muntanyes de Collserola i Serralada de Marina, van ser pols d'atracció econòmi ca per a la població. Per això a final del segle XIV es va traslladar la parròquia de Santa Engràcia al peu del camí ral, l'actual carrer Ma jor. Així és com el nucli de població més nombrós es va configurar a la plana entre el riu Besòs i el turó de Montcada, la fita geografi- ca del municipi A principi de segle XX, els estiuejants començarien a construir les se- ves torres a la Serralada de Marina, on avui dia encara podem veure'n mostres escampades, així com testimonis del passat medieval del poble com ara la masia Can Moià i, molt a prop, Can Fontanet.

Escalinata de pedra

Accés a la Creu de terme de Reixac. Al costat de l'escalinata, en un porxo cobert hi podem veure un històric carruatge de cavalls en bon estat de conservació

Creu de terme de Reixac

La crreu, situada a pocs metres de l'església de Sant Pere de Reixac, va ser construïda per l'artista Walter Cots Figuerola l'any 1949 i sufragada per la família Aguirre, l'any 1949. Substitueix una creu dels anys vint que va ser destruïda durant la Guerra Civil.

Cementiri de Sant Pere de Reixac

Escales d'accés a l'ermita

Ermita de Sant Pere de Reixac

L'antiga església parroquial de Reixac està situada dalt d'un turó, al vessant occidental de la Conreria. És un símbol històric del municipi de Montcada i Reixac, i un dels elements més antics i millor conservats del patrimoni cultural local. Va ser bastida al llarg del segle X pels pagesos que habitaven les valls interiors de la Serralada de Marina als nuclis medievals de Reixac, Ventenac, Pedrencs, Pasturans i Cabanyes, bressol de la vila de Montcada, i apareix ja documentada l'any 992. L'ermita de Reixac os va consagrar l'any 1048, tot i que ja apareix documentada de el 976; i va ser parròquia fins el 1876. El temple té dues naus paral·leles orientades de llevant a ponent. La més gran és coberta amb volta de canó i capçada per un absis rectangular del segle XII. Comunica amb la lateral mitjançant dos arcs rebaixats. Un absis amb planta de ferradura corona la nau lateral i rebel·la la part més antiga de la construcció. Tot i que fou reconstruïda, l'esperit del romànic inicial es fa palès en l'expressió volumètrica externa dels espais interns o en el gruix dels paraments. L'escassa llum natural dins de l'edifici evocava l'espiritualitat en un ambient llòbrec., d'acord amb la tendència litúrgica de l'època. Durant la Guerra dels Segadors, els terçps del Comte-Duc d'Olivares van cremar l'església el 1652. Les restauracions d'aleshores poc respectarien el romànic original, i es va construir el campanar de base quadrada i coronament octogonal i s'hi bastiren un conjunts d'altars barrocs, destruïts amb la crema de l'església durant la Guerra Civil espanyola. Adossada a l’església hi la casa conventual. El conjunt va ser restaurat per Jeroni Martorell l'any 1951.

Casa conventual de Sant Pere de Reixac

Adossada a l’església de Sant Pere de Reixac hi la casa conventual, amb una finestra gòtica.

Mirador de Reixac

En una terrassa de sauló davant de l’església de Reixac podem gaudir d'una vista panoràmica vers el turó de Montcada i vall del Besòs.Aquest és un punt d’observació del territori i de la vila històrica de Montcada a redós del turó, situat a una cota de 156 metres sobre el nivell del mar,i és reconegut i valorat per la població de Montcada. També destaca en primer terme a vista d’ocell, Can Bonet, bé arquitectònic catalogat en el present Pla. Té un angle de visió de l’oest del terme municipal de Montcada i Reixac de 95 graus. També és un centre de culte arrelat a la població, ha esdevingut lloc d’aplecs folklòrics i festius.

Seguim per l'esquerra

Camí de Reixac

Coll de Moià

Girem a la dreta per la pista ascendent en direcció al com del turó.

La Senyera del Turó de Moià

A la dreta, el tram ascendent ens condueix al cim del turó on hi ha les antenes de comunicacions conegudes com el Repetidor. Després tornem a aquest punt i seguim per la pistaen baixada

Turó de Moià (239 metres)

Al cim del turó hi ha un conjunt d'antenes de comunicacions, motiu pel qual la gent de la contrada el coneix amb el nom de "El Repetidor"

Camí del Repetidor

Vista panoràmica

Girem a la dreta