Civit - Turó del Galutxo

Tot i que m'he adormit, com que la motxilla es fa sola i, donat el preu de la benzina, continuo amb les rutes properes. Així que, tot i que una mica tard, A2 i cap a l'oest. Surto plovent, mala senyal, però tant punt enfilo cap a Ponent la cosa es calma, tampoc tindré un dia massa assolellat. Surto de l'A2 cap a La Panadella, on agafo la B-221 que baixa a Santa Coloma de Queralt, passat Bellmunt surto a la dreta per la LV-2033 cap a Civit. Lloc solitari, fred i... o no! amb soroll de perdigonades en la direcció per on he d'anar. Em c en tot! quan suprimiran aquesta activitat tant troglodítica?
En fi, tot i que volia fer la ruta escollida a la inversa i això suposaria anar de començament cap a les perdigonades, opto per a fer-la en el mateix sentit horari indicat. Primer cal pujar dalt el poble, ja que començo una mica més enrere que el track que porto, dalt, passada l'Esglesia de Santa Maria del Coll enfilo la pista, de moment m'allunyo del tiroteig, arribo a la Masia enrunada de Cal Comtet. En aquest punt hi ha tres pistes a la dreta, només la de la dreta ho és. les altres dues són accessos a camps de conreu. Toca baixar una mica i agafar la pista correcta, passo per una construcció de pedra, potser un pou, ja que està a ran de terra, amb una mena de porta i sembla es fica sota terra. En fi, no sabem que ès... segueixo. Arribo a una cruïlla, a l'esquerra queda a prop la T-221, veig algun cotxe passar. Giro a la dreta, per una pista encara més ampla que dóna accés al Parc Eòlic de Montargull. Passo pel llogarret de Montfred, amb una església encara en peu, Santa Fe de Montfred, i algunes construccions enrunades. Segueixo fins un isolat i estrany vèrtex geodèsic en mig d'un camp de conreu, a tocar d'un aerogenerador, és el cim de Montfred, amb una placa encara antiga. Segueixo per la pista, veig a l'esquerra dalt un turonet una pedra dreta, així que cal passar per allà a veure que és i trencar la monotonia de la pista. És una fita termal, la paraula de dalt no la trec però sota posa "Talabera" amb "b". Passen un parell de cicloturistes, les úniques persones no caçadores que veuré en tot el matí. Arribo ja cap al Turó del Galutxo, pujo per un lloc i baixo per altre que he vist de passada, vent una volta una mica tonta, però la ruta no dóna per a més i el com tampoc, una fita de pedres, la placa del centenari com a sostre comarcal fins que algun il·luminat no descobreixi que hi ha altra cota més alta. Arribo ara a un altre poblet, veïnat, conjunt d'edificis al voltant d'una altra església, Sant Jaume de Montargull. Posa que hi havia un Castell, però entre tanta runa només identifico això, runes. Sembla que en l'Església si estan fent alguna actuació. Agafo un tram asfaltat que ve de La Cirera i una petita central que hi ha a mig camí. Deixo l'asfalt per una nova pista a la dreta, aquest es bifurca, però tot i que el meu track agafa la de la dreta jo agafo la de l'esquerra, vull passar a veure altra Masia enrunada que veig lluny, a part, més endavant tornaré a agafar el track. La construcció tenia aparença d'una altra esglesiola, però a la cartografia la identifica com a Masia dels Capellans, ves a saber si no hi havia una capella. Retrobo el track a l'alçada de Cal Xoques, una nova Masia enrunada. Giro ja cap a la dreta (Nord) en ja clar descens i de retorn cap a Civit. Encara sento algun tret de tant en tant. Per aquestes ocasions em poso un buf al cap ben groc i llampant i altre verd "fosforito" a la motxilla, vull pensar que sabran que els conills no porten aquests ornaments. Arribo a Cal Batlle, potser una macrogranja d'aquestes de les que tant es parla ara. Aquí el camí està precàriament asfaltat, pels camions que deuen anar a la granja. Em trobo amb els gossos del primer caçador i desprès amb aquest ben camuflat, com si anés a la guerra, armilla reflectant, crec obligatoria? doncs no, però al menys respon al "bon dia" em dóna que no massa convençut. Més endavant, pel Coll de Vinyes estan la resta, aquests, ni "bon dia" ni res, van a la seva, com l'altre sense armilla ni res. Només un, que ja l'havia vist d'anada, porta una petita gorra taronja ben llampant, la resta... Per sort els van cap a l'oest i jo cap a l'est, cap a Civit, on arribo després d'una petita pujada. Estic altre cop a l'Església de Santa Maria, però ara baixaré tot creant el poble per unes escales molt ben parides, entre les cases, totes amb el seu nom. Una sembla que l'estan reconstruint. Surti al carrer del Raval, la carrera i on he deixat el vehicle, a tocar de la bàscula. No és una ruta massa lluïda, crec que els llocs mig enrunats, esglésies, tenen més atractiu que el fet de "fer" el Sostre Comarcal. Però en els temps que corren, poder fer una passejada, amb tranquil·litat, ja és molt.