Clapí Vell. Alt Penedès. 100 cims.

13 d'agost de 2023.

Al municipi de Torrelles de Foix i entre els extrems nord de la Serra Llarga i la de Rastrells, trobem una zona de suaus turons arrodonits coberts d'un dens bosc de pi blanc. Al mig i a la seva cota més alta hi ha El Clapí Vell, de 704m. d'alçada. Propera al cim s'hi troba una gran creu feta amb tubs de ferro i assegudara amb vents d'acer, i als seus peus un petit pessebre. Al cim, a més del vértex geodèsic també hi ha una petita cabana de fusta, punt de guaita forestal.

Aproximació: La ruta proposada surt i arriba a Torrelles de Foix. A l'extrem nord-oest del poble hi ha una gran esplanada on poder deixar el cotxe.

Itinerari: Al costat mateix del pàrquing ja es pot veure, a tocar de la BV-2122, un pal indicador de diferents rutes de senderisme i btt de la zona. Segueixo la carretera de sortida del poble fins al final, a les darreres cases on prenc l'entrador de l'esquerra, inici del Carrer Major del poble. Poc més endavant i per la dreta baixo pel carrer de la Font Fresca. A la dreta i a l'horitzó es retalla la silueta del turó arrodonit del Clapí Vell.
Arribo a tocar de la riera de Pontons on un indicador m’assenyala el Camí de les Dous per la dreta. Abans baixo cap a la riera i sota els grans plataners que regalen una agradable ombra trobo la Font Fresca, abvsolutament seca... La única cosa fresca és l'ombra dels grans arbres.
Prenc el camí que transcorre vora riera per la seva dreta, de trescar fàcil i amable sota l'ombra del bosc de ribera. Aviat arribo a un pont que creua la riera i on un corriol puja a la Font d'en Còvens, també seca. Uns metres més amunt hi ha una petita "peixera" o assut per desviar l'aigua de la riera a una séquia de reg. Quan hi ha aigua… Amb la pertinaç sequera apenes si baixa un fil d'aigua per la riera. A tocar del sender una precisa caseta de vius colors convida a la lectura: la Caseta del Llibre. Un bonic detall!
Ara per l'esquerra de la riera, el bonic camí ombrívol segueix remuntant fins a la Font de les Dous. Una petita àrea recreativa, amb bar inclós, a la vora d'una bassa de la riera, on suposadament deu brollar aigua de la serra per alimentar el riu de Pontons. Més amunt m'assomo a veure un petit salt d'aigua de la riera, també sec. Les Dous de fet és el nom d'una gran masada que hi ha a l'altra riba, profusament decorada amb ceràmica, preciosa. Datada de mitjans del S XIX, forma part de l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Pujo les escales i corriols d'accés de la Font de les Dous fins a una pista on un altre indicador em marca la pista, per l'esquerra que comença a remuntar fort cap al turó. Aviat s'enyora l'agradable ombra del camí de les Dous, enmig d'aquesta pista terrera del Bosc de la Mata, sota un sol abrusador.
Un nou indicador m'assenyala el corriol, per la dreta, d'accés a les boniques coves del Toixó. Dos petites coves que s'arreceren a un cingle que mira a llevant, dalt de les Dous. La primera amb una galeria d'uns 15 metres, la segona més petita.
Torno a la pista i a la seva interminable ziga-zaga que puja fins al collet de la Ferranella. Per la dreta, dalt al turó i quasi amagada pel pinar, despunta la Creu del Clapí Vell.
El collet és una cruïlla de pistes on prenc la de la dreta per seguir gaudint una soliguera inclement.
Quasi a la carena, una petita fita de pedres a la dreta de la pista marca el senderó d'accés a la creu del Clapí, amagada entre el pinar. En pocs anys, creuem els dits, i si no hi ha cap lamentable incendi, aquesta quedarà completament coberta per la vegetació. Al mollonet de pedra que suporta la base de la creu s'hi amaga un petit pessebre. Des de la creu surt un sender en direcció oest que en poca estona em deixa al costat d'una petita cabana de guaita forestal, en desús i bastant "atropellada", i al cim del Clapí Vell i del seu vértex geodèsic. Amb 703,2m. d'alçada, és una altra de les noves incorporacions al repte dels 100 cims de la FEEC , no essencial. L'ombra de la caseta convida a fer parada i descasar un rato de la sobredosi de solarium. Les vistes des del cim són bastant limitades pel propi bosc espés que l'envolta i per la situació al mig del gran turó.
Segueixo des del Clapí i torno a baixar a la pista que portava abans, ara carenejant, fins al Pla de les Bruixes. Una àmplia collada i cruïlla de pistes on s'hi troba una gran bassa de bombers. Pel costat de la valla de la dreta, que envolta la bassa, surt un sender amagat pel pinar que prenc en pujada per guanyar el proper cim del Puig de l'Àliga. Un topònim que es repeteix indefinidament a tota la nostra geografia de nord a sud i d'est a oest: Roca, Roc, Puig, Punta, Bec, Cap, Coll, Turó, Tossal... de l'Àliga.
Només 2 metres per sota del Clapí, però, al meu gust, amb unes panoràmiques més interessants: Montmell i Marmellar, serralada prelitoral, Alt Penedès...
Torno a baixar a la bassa del Pla de les Bruixes i ara prenc el sender que surt per l'esquerra i comença a baixar tota la barrancada de la Ferranella des de la capçalera, per sender més agraït entre l'ombra del bosc. A una cruïlla segueixo recte i finalment el sender acaba a una zona de bancals de vells conreus, el Fondo de les Comes. A la cruïlla trenco per la pista de l'esquerra i de seguida per un sender marcat a la dreta com a Camí de Torrelles, que més planer comença a baixar novament cap a la riera de Pontons. Un trencall a l'esquerra i en pocs metres una bonica panoràmica sobre el poble de Torrelles de Foix. Ara la pista baixa en direcció nord, pocs metres perquè entre uns grans pins prenem un sender que per la dreta ens baixa a la riera on retrobem el canyar i el bosc de ribera. El camí porta a una altra passera que creua la riera i em deixa novament a la Font Freda.
Ara però prenc el bonic camí que ressegueix en alt la riera, per la zona dels Horts fins al poble. Al primer carrer pujo per l'esquerra i em retorna a l'entrada del poble i a la gran zona d'aparcaments.

Una bonica aproximació a aquesta zona de l'Alt Penedès on a més de fer dos cims, podem gaudir de la natura exuberant de la riera de Pontons i la preciosa Font de les Dous. En temporada plujosa deu ser un espectacle.

Salut i muntanya!!