Claravalls – Lo Tossal – Canal d’Urgell – Ciutat Ibèrica del Molí d’Espígol – Tossal d’Espígol – Sta. Maria de Montmagastrell

Còmode, planera e interessant caminada a cavall de les comarques de la Segarra i el Pla d’Urgell, amb sortida des de la petita població de Clarevalls per anar a assolir dos modestos i fàcils cims, el primer, Lo Tossal (sostre comarcal del Pla d’Urgell) i el Tossal d’Espígol (inclòs al repte dels 100 cims de la FEEC). A més, hem visitat exteriorment la ciutat Ibèrica del Molí d’Espígol (veure explicació addicional).

A ressaltar, que en diferents trams de la ruta hem anat caminant al costat del Canal d’Urgell, completament ple i on dona goig veure l’aigua circulant per alimentar els diferents conreus i plantacions que se’n abasteixen. Cap al final de la caminada, hem visitat la població de Santa Maria de Montmagastrell i l’ermita de lo Sagrat Cor, en el camí de tornada a Claravalls.

Ruta circular des de Claravalls passant per:
- Ermita de la Mare de Déu dels Arcs (0,3 km)
- Lo Tossal (4.3 km)
- Canal d'Urgell (4,8 km)
- Ciutat Ibèrica del Molí D'Espígol (7.2 km)
- Tossal d'Espigol (9.7 km)
- Santa Maria de Montmagastrell ( 12,9 km)
- Ermita del Sagrat Cor (14.5 km)
- Castell de Claravalls (16,4 km)

Ciutat Ibèrica del Molí d'Espígol.-
La ciutat ibèrica del Molí d'Espígol constitueix un dels vestigis més remarcables de la tribu iber dels ilergets. L'assentament va ser fundat a finals dels segles VI i V aC i va anar creixent fins a esdevenir una gran ciutat. Ubicada sobre una suau elevació de la plana urgellenca, a l'actual municipi de Tornabous, ocupava una gran extensió de terreny, de la qual avui en dia, s'ha excavat, aproximadament, una tercera part del nucli urbà.
Les excavacions han posat de relleu l'existència d'una trama urbana complexa i organitzada que es correspondria amb una comunitat que hauria desenvolupat una intensa activitat política, econòmica i social. La ciutat estava envoltada per una potent muralla i disposava d'un sistema urbà organitzat amb carrers empedrats, places, estructures per al control de l'aigua, cases de diferent tipologia i, fins i tot, un barri manufacturer i un camp de sitges.
Les investigacions apunten al fet que la ciutat sostenia la seva economia en base a una potent activitat agrícola i ramadera. Aquestes evidències fan pensar que el Molí d'Espígol va arribar a ser una ciutat de referència de la tribu dels ilergets. La muralla, excavada en més de 40 metres, té uns 2,10 metres de gruix amb paraments exteriors llisos i gairebé 5 metres d'alçada en alguns punts. S'hi han descobert, també, dues torres i fortificacions defensives. De les estructures excavades en destaca un gran edifici amb una façana de 10 metres que podria estar relacionat amb algun tipus d'activitat de culte o de funció política.
Com a conseqüència de la II Guerra Púnica la ciutat va ser abandonada entorn l'any 200 aC i tot i que l'any 100 aC hi ha una certa recuperació, és abandonada definitivament a mitjan de segle I aC. Algunes hipòtesis apunten que la ciutat ibèrica del Molí d'Espígol podria correspondre a la mítica ciutat d'Athanàgia (Atanagrum, en llatí), antiga capital de la tribu dels ilergets i destruïda per Gneu Escipió durant la II Guerra Púnica, segons s'explica en les cròniques de Polibi i Titus Livi. Font:
https://www.tornabous.cat