Clua, Sant Bartomeu i castell d'Ariet, camí antic del Solà, Gàrzola, Mare de Déu del Remei. Artesa de Segre. La Noguera

Són tres quarts de nou quan iniciem la caminada des de Clua, que avui ens durà a descobrir uns indrets inèdits. La contrada dóna la impressió que és solitària, però ens va sorprendre trobar al llarg de la caminada sis persones diferents: 2 pagesos que disposaven estris per continuar la sembra, un home anglès que sortia a fer una passejada, un noi amb un gos, i dos homes i una noia que feien una passejada.

Clua o La Clua de Meià és un llogaret situat a 10 qm al nord d'Artesa de Segre. Havia quedat despoblat a la dècada dels seixanta, i en la següent s'hi instal·laren un grup de joves. Avui torna a ser viu i s'hi elaboren artesanalment formatges de fama internacional. Fins el 2003 no s'hi arranjà la carretera que hi du des de Baldomar.

Deixem Clua i seguim de tornada la carretera asfaltada per on hi hem arribat. A uns cinc-cents metres la deixem per agafar la pista de la vall d'Ariet. Ens meravellem dels extensos camps de conreu de cereal rastrellats, amb feixes més o menys amples i boscoses entre ells.

Arribem a Sant Bartomeu d'Ariet. Bucòlica església romànica conservada en bon estat, amb era al davant i un petit cementiri adossat. Sorprenentment la porta no té pany i clau, només un passador. Bon lloc per esmorzar, a l'anada o a la tornada de la visita al castell.

Un tros amunt ens arribem fins els pocs murs encara dempeus del que va ser castell d'Ariet i la rectoria, i tot seguit refem les passes fins la pista que hem deixat, i que va a Santa Maria de Meià. La seguim cap a l'esquerra fins que tomba fort, aleshores ens fiquem al camp de la dreta a cercar el camí del Solà. El començament del camí se l'ha cruspit un pagès amb el tractor. Són seixanta metres per la vora del camp i -atenció- prenem un corriol a la dreta que marxa entre la pista que va per dalt fins un camp i el camp de baix. Això és l'antic camí dit del Solà que va de Clua a la vall d'Ariet i Santa Maria de Meià. Passem per sobre d'un pont molt amagat pel fenàs i continuem. Anem a raure a una pista, i més endavant entronquem amb el camí de Petrolers. Agafem a l'esquerra i amunt (a la dreta i avall al cap de poc arribaríem a Clua). Uns tres-cents metres del camí fins el proper coll serà comú amb el de tornada.
Collada de Clua. Aquí s'hi apleguen diversos camins i dues línies elèctriques (Quan tornem hi vindrem a parar) Ara anem avall a l'esquerra. És el camí de Gàrzola. Creuem un parell de rases que ens allunyen del traçat de la línia elèctrica i seguim, ara ja sota la línia, fins un collet (per on tornarem). Seguim en direcció nord. Ara es diu camí dels Vinyets. Passem un congost. Veiem una gran espluga a l'altre costat sota el serrat del Rector.

Arribem a Gàrzola i fem un passeig fins l'església de la Mare de Déu del Remei (*)(després en visitarem una altra amb el mateix nom) Fixeu-vos en la campana; és el cap d'un obús. A Gàrzola hi podem llegir mots encreuats encastats en algunes façanes. Són mots locals que no es volen perdre. (*) Gàrzola pertany al municipi de Vilanova de Meià; no és doncs de La Noguera.

Deixem el poble per un camí entre dos camps i creuem el bonic paratge per on baixa el riu Boix. El camí s'enfila fins el coll de l'Oliver. Se'ns obre una nova contrada. Baixem en direcció a migdia pel costat d'una gran plantació de nogueres. A la propera cruïlla tombem a la dreta. Aviat a la nostra dreta i a sobre veiem la primitiva església de nostra senyora del Remei.
Ens hi enfilem amb compte per visitar-la. L'interior està devastat; malgrat tot es poden admirar les arcades gòtiques, i l'altiva torre del campanar.

Baixem al camí i agafem el que marxa en direcció est/sud. Travessem novament la bucòlica llera del Boix i per l'altre costat guanyem una pista. Fem un marcat canvi de direcció cap a nord i un altre cap a sud. Tram de camí antic ara sense ús, amb vestigis d'edificis al costat.
A la propera cruïlla tirem a l'esquerra. Es converteix en corriol. Es perd una mica però no presenta dificultats per anar avançant. Aviat trobem el camí d'accés als camps. Hi ha la opció de no trencar a l''esquerra i seguir la pista novament cap el nord fins arribar a la pista principal i agafar-la cap el sud. En tots dos casos anem a sortir a un coll (que abans he esmentat)
Seguim la pista sota la línia elèctrica i al final de la recta, quan aquesta se'n desmarca i gira amunt a la dreta, nosaltres agafem un corriolet ben visible que segueix per sota la línia i ens estalvia marrada. Arribem a la collada.

Agafem la pista que per l'obaga se'n va a l'esquerra i ens porta a sobre mateix del cingle damunt el llogaret de Clua. Gaudim d'una panoràmica esplèndida de tota la contrada.
Podem tornar pel mateix camí/pista o podem seguir pel corriol que torna pel llindar del cingle; en aquest cas tingueu precaució, hi ha algun pas exposat.
Tornem a la collada i baixem per la solana, fent un tros comú al de l'anada.

Quan arribem a l'alçada d'un camp de conreu a l'esquerra agafem un rastre que va baixant cap a Clua seguint unes feixes amb velles oliveres. Anem a parar en una casa de turisme rural, baixem pel seu camí d'accés i en un no res serem al nucli de Clua.

Nosaltres hem passat per la formatgeria ( a l'esquerra tot baixant). Hi elaboren uns formatges fora de sèrie.

Sobre Clua, entaforat en una balma de la cinglera (cal fixar-s'hi) hi ha l'antic castell de Clua o església troglodítica de Sant Martí de Clua (no he pogut escatir gaire sobre això (*). Preguntat als veïns em diuen que no hi ha camí, que està embardissat; que no s'ha arreglat l'accés perquè ningú prengui mal, ja que els murs amenacen d'esfondrar-se.


(*) CLUA
El poble, que havia estat deshabitat, compta amb una petita població neorural des del 1978. El 1996 ha arribat a 16 habitants. L'església parroquial està dedicada a Sant Julià; també hi ha una capella troglodítica dedicada a Sant Martí i les ruïnes de l'antic castell senyorial. S'hi pot visitar una formatgeria artesanal. Els seus formatges de llet de cabra han obtingut, en pocs anys, reconeguda fama.
Text extret de la publicació Descobrim Artesa de Segre editada pel Consell Comarcal de la Noguera (1997)

(*) Mare de Déu del Remei. Com heu pogut veure hi ha dues esglésies amb el mateix nom/advocació. L'explicació és que abans de 1733 l'església de Gàrzola tenia per advocada la Mare de Déu del Roser. Aleshores l'altre església propera al terme -la Mare de Déu del Remei d'Argentera- encara tenia culte, i la de Gàrzola n'era sufragània). En decaure aquest i també el lloc d'Argentera (del seu castell en queden sols unes poques pedres) Gàrzola heretà l'advocacia del Remei. Però els noms antics ja no es poden canviar, i la d'Argentera -encara que ben deteriorada- continua anomenant-se del Remei

(*)Els "encreuats" de Gàrzola, segons resa el panell metàl·lic al costat de la primera que es troba.
"Amb la instal-lació Paraules de la terra, i a través d'un joc de paraules creuades, l'Associació #GZL Cultura vol fer un tribut a aquelles paraules amb les quals varen créixer els nostres padrins i padrines paraules que són portadores de l'experiència i la historia humana de les dones i els homes que ens han precedit, paraules arrelades al territori, paraules que defineixen qui som i d'on venim, paraules que formen part del nostre patrimoni lingüístic i que volem recuperar i preservar per a les generacions del futur, tot fent que quedin arrelades per sempre a les façanes de les cases del nostre poble.

Gàrzola, 3 d'agost de 2016"