Granera- Codol de castellar, des de la Manyosa. (Granera).

El camí. Molt fàcil i còmode.
Únicament per pujar a la pedra del còdol, cal ajudar-se de les mans, o l'alternativa de passar per un costat bastant exposat.
La vista de 360° esplèndida!!
Si estem en aquesta zona, es imprescindible pujar al Còdol del Castellar.
A dalt del Còdol (821m), es un espai bastant ample on s'ha situat un punt geodèsic i una creu. Si el dia es clar, es pot veure una part important de Catalunya. Jo no ho he pogut veure, però tinc entès que s'arriba a veure el mar.

LA MANYOSA:
L'edificació actual té un aire com de petit castell residual, cambres i espais reduïts i complicats, desnivells, parets de pedra. Pedra al sostre, a les parets, al terra.
Es menja bé, atenen bé. No es de gran luxe, però bastant interessant, tant el que es pot menjar com els espais, i còmode. Manca, al meu entendre llum i espais recollits per llegir, inclús a l'habitació.
Algunes de les obres que s'han fet, s'han realitzat amb poca rigorositat, pot ser inclús manca de respecte històric i també un xic (o bastant) de fantasia.
Hem sopat i dormit a la Manyosa.
La història d'aquesta construcció ha passat per tantes situacions que es fa difícil exposar de forma senzilla.
Es pot dir, de forma quasi telegràfica , que ha estat una capella, que els Sarraïns la van enderrocar, que Berenguer III la reconstruí i ampliar, i va establir allí una ordre dels templers, a la que sembla assistí Roger de Llúria, que Pere III edificà i amplià fent un palau i construí una atalaia al Roc Castellar, que el mateix Pere III (el Ceremoniòs) la va convertir en una confraria, que durant la guerra d'independència Contra Napoleó va se incendiada i saquejada, que va ser més tard una casa de pagès, que va ser seu dels Carlistes i com a conseqüència posteriorment s'enderrocà grans parts de la fortificació i del Palau, que 100 anys més tard, el propietari inicia una reconstrucció que ha durat fins ara. (uuff)
No obstant, avui no conserva res del antic Palau, ni de la fortalesa, ni de la capella, ni de les pintures que sembla hi havien al seu interior.
Però les pedres..... son les que eren, inclús algunes mostren senyals, alguns trossos de murs, de contraforts o alguna porta, ens explica que han vist part, o tota la història, que porten allí, pot ser, uns quants segles.
Es un lloc curiós, prescindible si es va únicament a caminar. No així el còdol del Castellar, que considero imprescindible.
Salut.