Cogulló de Turp

Des de Canelles per la Vall de Lluc. Retorn per Santa Pelaia i el Torrent del Bast
Aquest itinerari puja a lo Cogulló de Turp per l’antic camí de Canelles a Cambrils. No és senyalitzat, però és net i ben esporgat, pel que no resulta gens perdedor. M’han explicat que va arranjar-lo en Miquel Riba d’Oliana: el resultat és encomiable. El de baixada, per Santa Pelaia i el Torrent del Bast, tot i que és senyalitzat, no està tan ben conservat i en algun punt cal parar força atenció per no fer marrada. A banda de que en un bon tram hi ha instal·lat superficialment un tub d’abastament d’aigua a Perles que deu tenir tanta utilitat com impacte visual sobre el paisatge.
L’itinerari no ofereix cap dificultat especial, llevat de la llargària i considerable desnivell.
Accés. Entre Coll de Nargó i Organyà, prenem l’L-401 a Sant Llorenç de Morunys. Passada la Cruïlla de Canelles, just al punt quilomètric 4, a mà dreta, surt una pista. Reduït espai per a aparcament (màxim dos vehicles).

Canelles (km 4 L-401) (627 m). Seguim pocs metres la pista i l’abandonem per un senderó a mà dreta que baixa a creuar el riu de Perles per unes passeres de fusta. A l’altre riba ens endinsem al Barranc de l’Ós pel marge dret del torrent.
Passem per un tram engorjat anomenat l’Estret que ens fa canviar diversos cops d’un marge a l’altre fins que creuem definitivament al dret i ens anem separant de la llera. En aquest tram engorjat podem adonar-nos –si no ho havíem fet encara- de la naturalesa calcària que conforma tota la contrada.
Seguim un camí antic (contraforts, algun curt tram empedrat, etc. ens ho demostren) [1] que guanya alçària, sempre vers migdia, entre sinuoses llaçades. Això fa que, malgrat el considerable desnivell, el pendent mai passi de moderat. Fa de bon fer.
A la part baixa el bosc –esclarissat– és sobretot de pinassa. Més amunt, a mesura que entrem a la part més obaga el bosc es fa més espès i predominen el pi roig i el boix.
Deixem a mà dreta un pont natural de pedra, foradat per l’acció erosiva de l’aigua a la base d’un contrafort. Més amunt, sota una balma, trobem una cleda. Creuem un parell de cops una antiga pista de desemboscar que baixa del Tilló. Al primer hi ha una escala de fusta per ajudar-nos a superar-ne el marge.
A partir de la pista enfilem per llevant d’un esquenall rocallós paral•lel a la Serra de Turp. L’esperó més alt ens queda a la dreta del camí. En poca estona ens hi enfilem. És una bona talaia des de on veure la serralada i tot el camí que hem fet per la vall. Ben aviat abastem una pista.

El Tilló (1.370 m, 2h 5’). Creuem la pista que prové de Llinars i continuem per un corriol paral•lel, vers ponent. És un tram planer que ens recupera de la pujada. Passem pel costat d’una cabana enrunada i desprès, en una clariana, abastem la Font del Tilló que raja ran de terra, fent una mollera. Una fita ens assenyala que aquest punt és termenal entre Odèn (Solsonès) i Fígols i Alinyà (Alt Urgell). De nou dins el bosc, continuem pel ben endreçat corriol que ens aboca, a l’alçada del Coll de la Travessa (1.395 m), a una altra pista que prové del Pla de la Llacuna, sobre Llinars. Des d’aquesta collada, a la capçalera de la Vall de Lluc, ja podem albirar vers ponent la coma de les Anoves i la vall del Segre. També tota la Serra de Turp que s’allarga, abrupte i encinglerada per aquest cantó, de garbí a gregal, amb lo Cogulló just sobre el nostre cap.
Prenem la pista a mà dreta que, en considerable pendent, ens mena vers el nord fins al Coll de la Coma (1.480 m). Se’ns obre una nova perspectiva sobre la vall del Segre: ara albirem Coll de Nargó, la Serra de Carreu i el Boumort. Els cent quaranta metres de desnivell que ens separen del nostre destí son els més costeruts de l’itinerari. La pista acaba al coll on prenem un corriol que, entre llaçades i fort pendent, ens deixa al cim.

Lo Cogulló de Turp (1.620 m, 3h 50’). Vèrtex geodèsic. Magnífica talaia amb bona panoràmica sobre el Pre-Pirineu, però també dels Pirineus. A ponent Coll de Nargó, la vall de Sallent, la collada de Bòixols i les serres de Carrànima i Carreu. A mestral Organyà, les Serres de Boumort, Prada i darrere, a l’horitzó, el cordal de cims que tanquen el circ sobre la Vall Fosca. Més enllà albirem el perfil suau de la Torreta de l’Orri. Vers el nord, difícil de destriar entre la munió de cims propers als tres mil, intuïm el Massís de la Pica d’Estats. Vers gregal i al fons de la vall destriem els nuclis de Perles, Alinyà i l’Alzina. A sobre el Cadí no ens permet albirar més enllà. Passa el mateix vers sol ixent, on darrere el Tossal de Cambrils, el massís del Port del Comte ens retalla l’horitzó. Desprès del Puig Sobirà, seguint en aquesta panoràmica en el sentit de les busques del rellotge, destaca a la llunyania el Montseny i encara Sant Llorenç i Montserrat, ja vers xaloc. Per migdia marxa la vall del Segre, on hi lluu el pantà de Rialb. Vers garbí, ja més proper, el d’Oliana, les moles del Corb i de Sant Honorat i, sobretot, l’Aubenç. Darrere el Montsec de Rúbies i el d’Ares.
Desfem el camí d’anada fins al Tilló on, per comptes de prendre el corriol pel que hem pujat, seguim per la pista que desprès de revoltar a migdia, ens encara a llevant. Som al Pla de la Llacuna. Rebutgem diversos ramals a dreta i esquerra continuant en la mateixa direcció per la principal fins a una cruïlla, ja a la vista de Llinars i Cambrils, a partir de la qual continua pavimentada. Podem baixar per la pista i enfilar-nos pel primer trencall a mà esquerra, però estalviem temps seguint sense camí, propers a la carena, anant a passar pel costat d’un forat de trumfos o trumfera, vers gregal (ENE), en direcció a un dipòsit d’aigua. Abans d’arribar-hi abastem un camí carreter i una cruïlla amb un rètol indicador de l’itinerari 7 de la Fundació Territori i Paisatge, que ens dóna 35’ per a Santa Pelaia.
Guiats per rètols indicadors, estaques i senyals de pintura grocs, marxem planerament pel camí carreter vers gregal fins al Coll de Voltrera (1.330 m) on comencem una forta davallada per una pista molt precària i aixaragallada. Quan el camí planeja, podem observar encara ben perceptibles, restes de l’antiga explotació minera de lignits.
Travessem per sota una línia elèctrica i abastem una cruïlla (rètols indicadors de ruta i plafó explicatiu de la restauració –poc reeixida al meu entendre– de l’explotació minera). Continuant per la pista vers gregal, arribem en poca estona a Santa Peleia, encimbellada sobre el Roc de l’Ermita.

Santa Pelaia/Roc de l’Ermita (1.262 m, 4h 10’). Petita ermita romànica d’una sola nau amb absis. El Roc de l’Ermita és una balconada sobre la vall del Torrent del Bast que gaudeix d’una bona vista sobre l’entorn.
Retornem a la cruïlla. Podem continuar per la pista en direcció al Coll de Boix i deixar-la per un camí carreter a mà esquerra, en baixada. Però farem marrada. És millor baixar sense camí vers xaloc (SE), creuant una rasa, fins al mas rònec de Cal Remellat, en estat semi ruïnós. Pel costat del mas i d’antigues feixes de conreu seguim pel camí carreter que aviat fa un parell de revolts. Al segon, una estaca ens indica que hem de deixar-lo per un altre força més precari que surt a mà dreta. Vers xaloc i en baixada, anem a creuar el torrent que baixa del Coll de Boix.
A l’altre marge continuem vora el torrent fins a una pista que baixa de Cal Gili, a tocar la carretera (rètol indicador que ens dóna 1h 35’ per Perles). Seguim la pista a mà esquerra, vers gregal (NE) passant pel costat de la Font de Querol. Aviat acaba la pista i continuem per un senderó que, pel marge dret del torrent i vers gregal primer i nord desprès, ens anirà apropant als Corrals de Perles, uns masos que podem albirar torrent avall en aquella direcció.
Senderó avall abastem un camí carreter en estat precari que seguim. Deixem a mà dreta un ramal que puja a la carretera, passem per davant del mas de Can Fiter i quan som a Cal Casalet, on acaba el camí carreter, fem un gir de 360º vers migdia seguint un sender poc definit. Més enllà girem 90º a mà dreta per un corriol que baixa decididament a buscar el marge dret del torrent.
Contraforts de pedra i un grau ben guanyat a la roca ens assenyalen que estem trepitjant un antic camí de bast en un tram força engorjat. El torrent del Bast salta i s’entolla entre les timbes calcàries. Desprès de creuar-lo a gual, continuem camí pel marge esquerre per on discorre una antiga canalització d’aigua, ara fora de servei.
Propers al riu, les primeres cases del poble ens queden a l’altre marge. Encetem una pista, creuem el torrent, marxem vers llevant pel marge esquerre del riu i el travessem per una passera de fusta.

Riu de Perles (688 m, 5h 40’). Prenem vers ponent un camí pavimentat que passa vora un seguit de cases aïllades del nucli de Perles, fins a la carretera que ens caldrà seguir poc menys de dos quilòmetres fins al punt de sortida (6h 15’).

•[1] La pujada per la Vall de Lluc es fa per l’antic camí de Canelles a Cambrils. Fins al cim del Cogulló hi ha taulons i pals de senyalització, malgrat que hi manquen els rètols. Tampoc hi ha senyals amb pintura. Però el camí és net i ben esporgat. Als trams que podrien resultar dubtosos o a les cruïlles, hi ha fileres de pedres a banda i banda que el defineixen perfectament. Això fa que sigui molt fàcil de seguir i gens perdedor. A la baixada trobarem força rètols i estaques a diversos punts (sobretot a les cruïlles) amb direccions i horaris estimats. També senyals de pintura heterogenis. Però, sobretot a la part alta, sota el Coll de Boix, la coincidència amb altres camins i trams pocs fressats i gens evidents, farà que calgui estar molt atents per no fer marrada.
Àlbum d'imatges a: https://photos.app.goo.gl/QUUGVosV5hjD7kEM6
Un altre itinerari a lo Cogulló de Turp des de Llinars