Cogulló d'Estela, Roca d'Uró, Figerassa, Torreta, Serrats de les Arades, Estelles i Hospital i Santuaris de Corbera i Queralt

Fantástica i complerta volta en la que assolirem nombrossos i panoramics cims, travessarem variats boscos i verds prats, veurem els santuaris de Queralt i Corbera i farem un cop d’ull a la Cova de Campmorí i l’Avenc d’Estela.

***RECORREGUT: Inici pista de la Figuerassa-Can Maurí-Cova de Can Maurí-Miradors de la Figuerassa-La Figuerassa-Collet de l’Oreller-Font dels Peguerossos-Roc de l’Estany-Casa de l’Estany-Serrat de les Arades (1765m)-Pleta del To-Serrat de les Estelles (1947m)-Cap de la Canal del Tonedor-Serrat de l’Hospital (1937m)-Bassa dels Rasets-Prat de l’Orri o Collada dels Rasets-La Torreta (1985m)-Roca d’Uró (1952m)-Avenc d’Estela-Font de la Constança de Puigventós-Font del Porró-Font d’Estela-Coll d’Estela-Cogulló d’Estela (1862m)-Coll d’Estela-Plans de Tagast-Font de Tagast-Cal Déu-Santuari de Corbera-Plans de Corbera-Sant Vicenç d’Espinalbet- Baga de Queralt-Font del Bou-Santuari de Queralt-Bosc de la Verge-Capella de la Sagrada Familia-Carretera dels Rasos de Peguera-Inici pista de la Figuerassa.

***RESSENYA: Aparquem a la carretera de Berga als Rasos de Peguera, abans d’arribar a Espinalbet, a l’inici de la pista indicada cap al Mirador de la Figuerassa, on trobem un plafo interpretatiu. Iniciem la caminada pujant per aquesta pista a l’E, aviat pasem al costat de la casa de Can Maurí i, quan la pista fa el primer revolt, la deixem i prenem un corriol a l’esquerra que s’enfila (senyals vermelles antigues) amb tendencia al NE i fent unes llaçades fins sortir a uns prats (indicador) on conectem amb el PR, que seguim tot pujant i tombant al N per un sender fressat enmig del bosc. Poc mes amunt deixem un corriol a la dreta i seguim pel sender fressat (senyals PR) que poc a poc va tombant a l’O/NO i s’enfila enmig d’un magnific bosc de boix i faig que aviat pasa al costat de la Cova de Campmorí, amb una boca d’entrada de 22m d’ample per 7 d’alçada i una única galería de 40m de recorregut que s’estreny fins fer-se impracticable. Continuem pel sender fressat (senyals PR) en forta pujada i serpentejant enmig de l’espesa boixeda. Força mes amunt, quan el bosc clareja una mica, arribem a una bifurcacio, on seguim el sender que puja a la dreta (senyals PR) per terreny mes obert i rocos que ens acaba deixant al capdamunt de la carena del Serrat de la Figuerassa, on trobem una pista. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” seguint la pista a la dreta (E) fins als miradors de la Figuerassa, des d’on gaudim de grans vistes. Despres de visitar el mirador inferior desfem el cami fins el punt abans esmentat i ara anem cap al Collet de l’Oreller (indicat, O) seguint el PR, que travessa els prats i l’enorme antena que coronen la Figuerassa i comença a davallar per un sender a l’O/NO resseguint un filat i alternant trams de bosc i petits prats fins arribar al Coll de l’Oreller, cruilla de camins indicada. Continuem seguint el GR•107 al N per una pista barrada al transit i, poc mes endavant, deixem un sender indicat a la dreta i seguim pujant per la pista (senyals GR), que aviat pasa al costat de la Font dels Peguerossos i, tot seguit, ens desviem momentament a la dreta fins l’espero que forma el Roc de l’Estany. Reprenem la pista i seguim pujant, creuem un filat i arribem a la casa de l’Estany, envoltada de verds pastures. A l’alçada de la casa deixem el GR (que s’en va a la dreta, N) i seguim pujant per la pista al NO, poc despres deixem unes fites que pujen a l’esquerra i, poc mes amunt, deixem la pista i anem a l’esquerra per un corriol d’inici poc definit (fites abundants) que s’enfila al NO prop d’un tub de canalitzacio d’aigua. Despres el corriol travessa una pista i continua pujant a l’altre banda (N) enmig d’un bosc de pi fins sortir a un prat, des d’on anem a la dreta (E) uns metres per gaudir de les panoramiques des de l’espero del Serrat de les Arades (1750m), coronat per un parell de banderoles. Retornem al prat i anem cap a un abeurador (O), on prenem una senda d’animals que s’enfila per un bosc molt net i esclarissat que, poc abans de sortir a una pista, desapareix. Arribats a la pista la seguim apenes uns metres a l’esquerra i, quan trobem en un arbre un senyal blau, deixem la pista i pujem a la dreta (O) i amunt sense cami evident pero enmig d’un bosc molt net i de bon fer (alguna fita) fins arribar a la Pleta del To, punt on assolim la carena. Seguim pujant per la carena al S/SO sense cami evident, buscant els millors pasos enmig d’un bosc molt net i de bon fer. Poc mes amunt anem resseguint el tallat que forma el Serrat de les Estelles gairebe planejant i gaudint de les vistes fins assolir el cim del Serrat de les Estelles (1947m), coronat per una gran fita cimera i un cartell de fusta amb el nom del cim. Des del cim baixem inicialment sense cami evident amb tendencia al S enmig d’un bosc una mica espes i, poc mes avall, trobem una senda (fites) que facilita la baixada fins el proper coll del Cap de la Canal del Tonedor, on obviem un sender fressat que veiem i seguim pujant fort al S sense cami i enmig d’un bosc net que ens acaba deixant al capdamunt del cim del Serrat de l’Hospital (1937m), coronat per un petit cartell de fusta amb el nom i amb molt bones vistes. Des del cim baixem resseguint un filat a l’O sense cami evident i despres tombem una mica a la dreta fins trobar un corriol (fites) que seguim carenejant i davallant enmig del bosc fins que, poc despres, surt a un prat i conectem amb un sender fressat que seguim a l’esquerra (SO) i baixant fins arribar a la Bassa dels Rasets, on trobem un indicador. Continuem per un sender (PR) amb tendencia a l’O i deixant la bassa a la nostra dreta, entre prats i boscos alpins fins arribar a l’ample Prat de l’Orri o Collada dels Rasets, on trobem una pista secundaria. En aquest punt deixem el PR i seguim aquesta pista secundaria a l’esquerra (S/SE) i pujant fins assolir el cim de la Torreta (1985m), coronat per un vertex geodesic i unes antenes molt lletges. Des del cim baixem uns metres al S fins una mena de “cometa”, on cal buscar un corriol que surt a l’esquerra (senyals blaus i grocs) i davalla fort (cal recolçar les mans en alguns punts) resseguint la carena que uneix la Torreta amb la Roca d’Uró amb tendencia al S i pasant al costat d’algunes agulles fins arribar a una bifurcacio de corriols. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” seguint primer el corriol (senyals vermelles amb ratlles grogues) de l’esquerra (SE) que, despres de superar un facil tram equipat amb una cadena ens deixa al capdamunt del panoramic cim de la Roca d’Uró (1952m), coronat amb una senyera, una bustia i una escultura de ferro on surt una muntanya, un ninot i un isard. Des del cim i mirant al S tombem uns pocs metres a la dreta i cal buscar un cable que ens ajuda a baixar fins l’Avenc d’Estela, que es troba just a sota del cim (tram exposat). L’avenc te 31m de recorregut i una boca d'1.7m d'amplada per 7m d'alçada que ens endinsa per una rampa que baixa en fort pendent (precaucio). Despres de baixar uns quants metres decidim fer marxa enrere ja que no portem corda i l’avenc davalla molt dret (43º) i relliscos cap a la capçalera d'un pou de 7.8m, a la base del qual fa la fondaria máxima de -20m. Des de l’avenc remuntem el cable fins el cim i desfem tambe el tram de la cadena fins el punt abans esmentat que iniciavem “l’anada-tornada”, on ara prenem el corriol que davalla a l’esquerra. Tot seguit el corriol es bifurca i seguim el de l’esquerra (fites i senyals verd/blau i vermelles), que aviat s’esmuny entre grans blocs i tot seguit agafa tendencia al S i torna a ser prou evident (fites abundants). El corriol davalla fort i aviat sortim a un sender mes fressat, que seguim a l’esquerra i baixant i, poc despres, ens desviem a la dreta uns metres fins la Font de la Constança de Puigventós i despres a l’esquerra fins la Font del Porró, que a dia d’avui totes dues rajen. Ben refrescats seguim davallant (S) pel sender fressat (senyals verd/blau) molt a prop d’un filat i, pocs metres abans d’arribar al Coll d’Estela, ens desviem uns metres a l’esquerra fins la Font d’Estela, que a dia d’avui raja una miqueta. Reprenem el sender i aviat arribem al Coll d’Estela, des d’on fem una “anada-tornada” per coronar el Cogulló d’Estela, aixi que seguim amb tendencia al S/SE prop del filat i per un prat. Quan el prat s’acaba seguim per un sender evident (senyals verds) que va resseguint una lleixa per la cara N del Cogulló fins trobar un punt feble per on s’enfila ajudats d’un facil tram equipat amb un cable, despres per una canal on fem alguna facil grimpada (Iº) i tot seguit per una lleixa una mica exposada que revolta el Cogulló pel seu vessant O fins assolir el cim (1862m), coronat per una bonica creu, una gran senyera i unes vistes molt bones. Des del cim del Cogulló d’Estela desfem el cami fet fins el Coll d’Estela i ara tombem a la dreta (E) cap a un petit prat amb grans rocs i poc despres prenem una pista secundaria que continua davallant, que deixem als pocs metres per un corriol fressat a l’esquerra (fites, senyals grocs) que s’orienta al NE enmig d’un bonic bosc de pi amb boix. Poc despres fem una suau davallada que ens deixa en els prats dels Plans de Tagast, on el corriol es difumina, pero nomes cal travessar els prats al N (fites abundants) i a l’altre extrem dels mateixos reprenem el corriol que seguim tot davallant i enmig del bosc fins sortir a una cruilla poc evident on conectem amb el PR. Des d’aquest punt fem una curta “anada-tornada” seguint el corriol al N fins la Font de Tagast, sempre abundant i fresca i on trobem un petit refugi. Retornem a la cruilla abans esmentada i ara davallem a l’E/NE seguint el PR pero fent drecera per un corriol fressat i ben fitat de les nombrosses marrades que va fent la ruta senyalitzada fins sortir, força mes avall, a Cal Déu, en estat ruinos. Deixem Cal Déu a la nostra dreta i seguim pel corriol fressat que poc despres s’incorpora a la pista per on va el PR, que seguim a l’esquerra (E), fem una curta pujada i despres deixem la pista i prenem un sender fressat a la dreta (SE, senyals PR) enmig d’un espes boix que ens deixa en el Santuari de Corbera (s.XVII i XVIII), format per un conjunt d’edificis adossats al voltant de l’esglesia, dins la qual s’hi troba l’imatge de la Mª de Déu de Corbera (s.XV). Visitat el santuari baixem per una pista cimentada al SE i, poc despres, deixem la pista cimentada i el PR i baixem a la dreta per un corriol que amb tendencia al S ens acaba deixant en una cruilla senyalitzada, on conectem amb el GR que seguim cap a Espinalbet (indicat), tot travessant els bonics Plans de Corbera a l’O/SO. Poc mes endavant, quan estem paral•lels amb el Santuari de Corbera, girem a l’esquerra i, just a l’inici del bosc, trobem un sender fressat que davalla al S (senyals GR) fent ziga-zagues fins sortir a l’esglesia de Sant Vicenç d’Espinalbet (s.XII i XVII), documentada al s.XII. L’edificacio actual esta datada a finals s.XVII i inicis del XVIII. Sembla ser que el lloc ocupat actualment per l’esglesia antigament l’ocupava el Castell d’Espinalbet (s.XII), del que es conserven poques restes (mes informacio en Catalunya Medieval.es). Seguim per un cami cimentat que davalla (GR) i tot seguit trobem un indicador que ens convida a deixar el cami cimentat i prenem un corriol a l’esquerra (S, senyals GR) que pasa al costat d’una casa en ruines, despres el cami tomba a l’esquerra pasant per sota de l’esglesia i davalla dins d’un bosc bastant ombrivol fins desembocar en una pista secundaria, que seguim a la dreta i baixant fins sortir a la carretera de Berga als Rasos de Peguera. Travessem la carretera i seguim per un sender a l’altre banda (SE) que ens deixa en una pista que a dia d’avui estan formigonant i seguim a la dreta (S, senyals GR) i en suau davallada enmig d’un bonic bosc amb roures i deixant el Torrent de Tagast a la nostra esquerra i avall. Poc despres pasem al costat de diverses cases i sortim a una pista asfaltada on trobem una cruilla de camins indicada: seguim cap a Queralt (indicat, senyals GR) per la pista asfaltada a l’esquerra i avall pasant al costat d’algunes cases mes i, poc despres i a l’alçada d’un nou indicador, deixem la pista asfaltada i girem a la dreta cap a Queralt (indicat, senyals GR) per un sender que davalla al costat d’un tancat fins creuar el Torrent de l’Alou o Riera de Metge. A l’altre banda seguim pujant i serpentejant una mica per un sender fressat enmig de l’obaga que s’orienta al SE. Poc mes amunt trobem algun tram força costerut habilitat amb esglaons i despres fa un tram mes planer e iclus davalla una mica fins desembocar a una cruilla senyalitzada (Baga de Cal Pere Sastre). Seguim cap a Queralt (indicat, senyals GR) pel sender de l’esquerra (E) i baixant fins trobar una nova cruilla, on deixem el sender que portem i prenem un altre a la dreta que s’endinsa en una obaga força ombrivola amb tendencia al SE i comença a pujar novament amb algun tram costerut habilitat amb esglaons de pedra. No triguem en començar a veure diversos faigs de bon tamany i tot seguit arribem a la petita area de lleure amb bancs de la Font del Bou, que a dia d’avui no raja. Continuem per un cami molt turistic envoltats de faigs fins sortir al Santuari de Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon a l'espai que havia estat ocupat pel Castell de Guillem de Berguedà. Al conjunt de Queralt trobem el santuari on es venera l’imatge de la Mª de Déu de Queralt (segons la llegenda la va trobar un pastor de Vilaforniu al s.XIV) i un edifici annex que antigament era l'hostatgeria del santuari, on avui hi ha un restaurant i l'estació del funicular que puja des dels aparcaments. El 1386 es va construir el primer santuari que es mantingue fins el s.XVIII, quan fou construït el santuari actual, inaugurat el 1741. El 1835 es va adaptar l'edifici com a fortalesa i presó, i fou malmes, profanat i incendiat durant els primers anys de la guerra civil (1936-1939). Travessem el recinte del santuari amb tendencia a l’E fins arribar a l’aparcament del mateix, des d’on anem a buscar la carretera d’acces i la seguim davallant (direccio Berga) i, als pocs metres, deixem la carretera i davallem a la dreta per un cami fressat i pedregos (senyals grocs) fent giragonses enmig d’una fageda amb algun exemplar de bon tamany. Mes avall el cami fressat (senyals grocs) davalla amb tendencia a l’E/NE i travessa la carretera diverses vegades fins arribar a la Capella de la Sagrada Familia, des d’on anem a buscar la carretera i la seguim direccio Espinalbet (indicat). Poc despres de creuar la Riera de Metge deixem la carretera i prenem un sender a l’esquerra i pujant que ens acaba deixant en el punt d’inici.

***NOTA: La major part de la ruta es per corriols i senders fressats i senyalitzats, pero hi ha un tram sense cami evident des del Serrat de les Arades fins la Bassa dels Rasets, majoritariament per un bosc molt net i de bon fer. Alguns trams equipats amb cadenes (Roca d’Uró) i cables (Cogulló d’Estela) molt facils per gent habituada (de fet son innecesaris), pero poden ser dificils per gent poc experimentada. Tram bastant exposat en la baixada equipada amb cable que ens deixa en la boca de l’Avenc d’Estela (evitable), on si volem explorar-lo a fons millor portar una corda. Cal tenir en comte el fort desnivell acumulat de la ruta.

***ALTRES RUTES PER L’ALT BERGUEDÀ:

-“Puig Lluent per St Romà Clusa, Rec i Ras de Clarent, Serra Faig i Branca, Camí Ral i St Julià de Cosp desd Castell de l’Areny”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/puig-lluent-per-st-roma-clusa-rec-i-ras-de-clarent-serra-faig-i-branca-cami-ral-i-st-julia-de-cosp--21642862

-“Sobrepuny, Cap de Tastanòs i Cap de la Gotzera Oest pel Castell de Roset i Graus de Tastanòs, Solaneta i de Dalt desde Vilada”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=20711377

-“Morrals de St Salvador i Sobrestrada, Salts i Gorgs de la Riera Clarà i la Rasa del Grau, Balma Forats i la Bòfia des d'Avià”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18025799

-“Roca Tiraval i Serra de Gisclareny per la Via del Nicolau i les Ermites de St Joan de l’Avellanet, Sta Fe de Quer i St Martí”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=15856622

-“Cingles i Carenes de Malanyeu pel Griell del Pigot, Foradada, Grapissot, Serra del Mill, Mal Pas, El Grau i Rec del Griell”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=11274024

-“Saldaguda, Serrat Teixons i Migdia, Cingle Por, Girasols i Pic Perris pel Santuari de la Quar i St Miquel desde la Portella”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9842837

-“St Roma de la Clusa, Ras de Clarent, Puig Lluent i Carenes de la Clusa des de Castell de l'Areny”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7089349

-“Carena integral de la Serra d'Ensija: De la Gallina Pelada al Serrat Voltor per Peguera i Fumanya”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7079662

-“Santuari i Cingles de Queralt per Sant Pere de Madrona i la Font Calenta des de Fumanya”
https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6941649

-”Roca Tiraval per Santa Fe de Quer, Estret de Turbians, Rocadecans i Roc de Quatre Batlles des del Monestir de Sant Llorenç”
https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/roca-tiraval-per-santa-fe-de-quer-estret-de-turbians-rocadecans-i-roc-de-quatre-batlles-des-del-mon-31484991

-“Sobrepuny (els 2) i Caps de Tastanòs i Canal Closa per Clot de Manrell i Cresta d’Esquena de l’Ase desde Santuari de Lurda”
es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sobrepuny-els-2-i-caps-de-tastanos-i-canal-closa-per-clot-de-manrell-i-cresta-desquena-de-lase-desd-111610494